Les regles em maten, el síndrome premenstrual

Parlem de dolor premenstrual o de dismenorrea com la situació que més dolor fa a la majoria de les noies per davant del dolor que provoca l’eliminació d’Espanya d’aquesta passada Eurocopa… 😉

No és normal que…

El síndrome premenstrual (SPM) afecta a 3 de cada 4 noies. La prevalença als EU, Turquia, Canadà, Taiwan i Malà és del 60-90 % del total de les noies. És tant comú que a dia d’avui moltes noies ja es pensen que és un peatge normal lligat als anys menstruals i fèrtils del sexe femení.

No és normal.

El 85% de les dones en època fèrtil experimentaran algun símptoma del SPM almenys 1 vegada en algun moment de la seva vida durant el cicle menstrual. El 85%!

No és normal.

Que moltes dones desitgin que arribi la menopausa o l’embaràs per poder evitar el SPM de finals de mes durant la menstruació.

No és normal.

Que els dolor premenstrual sigui la causa líder com a recurrència en l’absentisme laboral i de falta a les escoles.
I encara és menys normal que la gent prengui antiinflamatoris per alliberar-se del dolor de la regla.

Què és el síndrome premenstrual o SPM?

El síndrome premenstrual (o dismenorrea) que a partir d’ara referirem amb l’acrònim de SPM és experimentat per moltes dones, de totes les edats, durant la seva època reproductiva. Ens referim a menstruacions doloroses que comencen unes quantes hores abans de la menstruació o junt amb l’inici del 1r sagnat menstrual. El dolor és més intens durant el 1r i 2n dia de la regla i sol durar entre 2-3 dies en total. Poden ser molests i suaus o, en alguns casos, poden ser molt forts i greus afectant la vida diària de les dones.

Quins són els símptomes?

El dolor espasmòdic  o rampes localitzats a la part baixa del ventre i part baixa de l’esquena (lumbars i sacre) és el símptoma principal. Aquests regalets solen anar acompanyats de:

  • Canvis anímics, irritabilitat, ràbia, aïllament social i/o ganes de plorar.
  • Ansietat, tensió, depressió.
  • Sensibilitat a les mames o inflor.
  • Inflor abdominal.
  • Augment de pes i major retenció de líquids.
  • Ansietat per menjar i canvis alimentaris preferint els sucres.
  • Dificultat per concentrar-se.
  • Dolors musculars i articulars
  • Mal de cap (cefalees), migranyes
  • Cansament i fatiga.
  • Insomni.
  • Canvis gastrointestinals com fer femtes pastoses-diarreiques o restrenyiment.
  • Nàusees, vòmits, marejos.

És curiós observar com aquests símptomes porten a les dones a medicar-se amb antiinflamatoris per alleugerir els dolors lumbars, el mal de cap o dels dolors abdominals, altres dones es prenen antidepressius… uns naturals i altres químics per millorar l’estat anímic, també utilitzen infusions, suplements o dietes per la retenció de líquids… tot tot tot sense èxit. Entenent com a èxit la resolució total i no dependència d’absolutament cap medicament per gaudir d’una salut hormonal posant ordre al teu metabolisme… És clar.

A vegades van al dermatòleg per l’acne i marxen amb la recepta d’una crema.

Fins quan caldrà fer tot això?

T’has adonat que potser has de començar a posar ordre enlloc de permetre que tot es vagi cronificant. Sempre ets a temps de començar a regular la teva salut hormonal.

T’explicarem les claus i sabràs com sortir d’aquest malson que et porta a diferents especialistes perquè tens símptomes molt variats que tenen un origen comú. Entendràs com es desencadena tot aquest festival i, tot i així, un cop estàs informat hi haurà persones que decidiran no fer res. I decidiran seguir prenent “apaga focs” enlloc d’agafar el timó de la seva salut. No passa res.

Mentre estem vius tot es pot arreglar… però un excés d’estrògens pot condicionar un risc i conduir-te a un disgust més greu  condicionant que un dia potser ja sigui massa tard.

Sovint la proposta és prendre anticonceptius enlloc de posar ordre a un autèntic desequilibri hormonal del qual ets completament responsable. El dia que deixis els anticonceptius t’adonaràs que, si no has corregit l’origen del problema, segueixes tenint exactament el mateix problema que abans de prendre els anticonceptius perquè aquests medicaments senzillament no regulen res de res.

Hi ha dones que ho pateixen de forma majúscula i el seu SPM li impedeix inclús de poder seguir una vida normal. És el que anomenem el Trastorn Disfòric Premenstrual (TDPM), una forma greu de SPM on bàsicament empitjoren tant anímicament com físicament.

Els símptomes del TDPM són:

  • Depressió
  • Sentiment de tristesa, soledat i canvis anímics.
  • Pensaments suïcides.
  • Desesperació o angoixa.
  • Tensió, ràbia i irritabilitat extrema.
  • Ansietat.
  • Atacs de pànic.
  • Trastorns de la personalitat com la por a perdre el control o paranoies de l’autoimatge.
  • Ganes d’estar sol i pèrdua d’interès per les activitats socials.
  • Pèrdua de la libido.
  • Gana excessiva i atracaments.
  • Fatiga severa o falta d’energia.
  • Falta de concentració.
  • Marejos i desmais.
  • Insomni o hipersòmnia (ganes de dormir tot el dia).
  • Cefalees i taquicàrdies.
  • Retenció de líquids.
  • Sensibilitat i inflor a les mames.
  • Dolors articulars, musculars i abdominals.
  • Menstruació dolorosa.
  • Acne i èczemes.

Les persones amb aquesta forma greu de SPM solen haver patit anteriorment problemes de depressió i es solen trobar que durant 1 o 2 setmanes abans de la menstruació, en la fase lútia, tots els símptomes premenstruals empitjoren.

Entre el 3-8% de les dones patiran del trastorn disfòric premenstrual TDPM en els seus anys reproductius. I no és tant comú com el SPM.

Imagines tenir 15 dies cada més amb un estat anímic baix? I si li afegim els 5 dies enutjosos de sagnat menstrual… resulta que algunes dones només tenen 10 dies de tranquil·litat al mes. I si no hi posem remei això seguirà així fins un embaràs o bé fins que arribi la menopausa… un calvari.

Sovint és difícil concretar si el SPM és realment el problema a tractar o bé, estem davant d’un trastorn psicològic subjacent.

Segons la Guidelines from the American Psychiatric Association es pot afirmar que una dona pateix de TDPM si té 5 o més d’aquests símptomes esmentats com a mínim durant 2 cicles menstruals consecutius. Segons la Guidelines, els símptomes han de ser presents la setmana abans de la menstruació i han d’anar desapareixent els dies després de venir la regla alhora que interfereixen en poder dur una vida normal.

Quin és l’origen del SPM?

L’origen és el desequilibri hormonal o canvis químics que estan molt influenciats per alteracions emocionals, per una mala gestió de l’estrès o per estats depressius. La carència de certs micronutrients (vitamines i minerals) o certs errors alimentaris en poden ser la causa.

Una major activitat de l’enzim COX-2 (Cicloxigenasa-2) i una major producció de prostaglandines pro inflamatòries a nivell de l’úter  en són un dels principals motius.

S’ha vist que frenant aquest enzim COX-2 amb els coneguts AINES (Aspirina, Ibuprofè, Naproxè, indometacina,…) s’aconsegueix reduir el dolor entre el 75-80% de les dones. Els efectes secundaris dels AINES, contraindicacions i la seva limitada eficàcia, entre el 20-25% no noten millores, ens porten a oferir alternatives naturals per frenar la fabricació de prostaglandines a nivell de l’úter, frenant l’enzim COX-2. Com per exemple el gingebre.

Tractament del SPM?

Donada la varietat de raons que poden condicionar el SPM no tindrem un mateix tractament que sigui eficaç per tothom.

Tenim molt bons resultats amb canvis en els hàbits de vida:

  • Exercici físic regular.
  • Tècniques de gestió de l’estrès com el ioga, meditació, hipnosis, mindfullness, relaxació, etc.
  • Dormir més de 7h cada nit.
  • Evitar el tabac.
  • Evitar la sal, els dolços i l’alcohol.
  • Incloure més cereals integrals, fruita i vegetals a la dieta.

Tenim propostes mèdiques com:

  • Antiinflamatoris no esteroides (AINES) pels dolors físics: Una revisió feta a Cochrane mostra que els AINES són més eficaços que el placebo per alleugerir el dolor premenstrual. Però cap AINES ha resultat tenir una eficàcia superior a l’altre. Naproxè, ibuprofè?… tot t’alleuja el dolor de regla perquè redueixen les PgE2 (pro inflamatòries)
  • Anticonceptius: eviten l’ovulació.
  • Similars de la gonadotropin- releasing hormone.

Propostes de la medicina integradora:

  • Omega 3 (EPA, DHA, ALA) i GLA.
  • Vitamina B9 o àcid fòlic.
  • Vitamina B6.
  • Vitamina B12.
  • Vitamina D3.
  • Vitamina E.
  • Magnesi.
  • Calci.
  • Black Cohosh.
  • Gingebre: La suplementació des de 7 dies abans de la regla fins 3 dies després del 1r sagnat menstrual donen bons resultats.
  • Ginkgo Biloba.
  • Agnus Castus (Chasteberry).
  • Oli d’onagre.
  • Herba de Sant Joan.
  • Acupuntura

Les dones amb TDPM es beneficiaran del mateix tractament que el SPM per millorar la seva salut hormonal… però es sol afegir un tractament antidepressiu a dosis baixes uns dies abans de la menstruació, durant la fase lútia.

Els científics suggereixen que al cervell de les dones amb el SPM hi ha una mala adaptació a les fluctuacions hormonals del cicle hormonal. Sabem que els estrògens i la serotonina són  dos hormones que van molt lligades entre elles.

La serotonina és un neurotransmissor que fabriquem al 1r cervell i el 90% al 2n cervell, és a dir, a l’intestí on tenim el nostre sistema neurològic intestinal. Es la hormona clau per l’equilibri emocional.

La caiguda brusca dels estrògens a partir de l’ovulació (dia 14 del cicle) també s’acompanya d’una caiguda sobtada de la serotonina.

S’han fet estudis de l’eficàcia en prendre antidepressius durant tot el mes seguit o bé només durant la fase lútia (14-28) i s’ha vist que és millor fer només aquests últims dies del cicle menstrual, des de l’ovulació fins el 1r dia quan baixa la regla.

Els inhibidors de la recaptació de la serotonina usats amb èxit pels psiquiatres, durant la fase lútia, són:

  • Sertralina (Zoloft)
  • Fluoxetina (Prozac)
  • Paroxetina (Paxil)
  • Citalopram (Celexa)

I els suplements naturals que milloren la serotonina són:

  • 5-HTP (Griffonia simplicifolia).
  • Hipèric o herba de Sant Joan.
  • Safrà, cúrcuma.
  • L-Triptòfan.
  • Bactèries intestinals productores de serotonina que estimulen l’enzim Triptófano-hidroxilasa: L. Rhamnosus, L. Helveticus. Bifidobacterium infantis i Bifidobacterium Longum.

Aliments que milloren la fabricació de serotonina a nivell intestinal:

  • Keffir (estudi fet en humans in vivo): després de 4 setmanes menjant-ne diàriament.
  • Nabius o mirtils. (estudi fet en humans in vivo): després de 6 setmanes menjant-ne 25gr/dia. Només estem parlant de menjar 15 nabius cada dia o un xupito de suc de nabius/dia! Q fàcil serà estar bé, veritat?.
  • Lli, sèsam, fruites del bosc, verdures crucíferes (bròquil, coliflor, col, ruca, créixens…) (estudi fet en humans in vivo).
nivell-hormonal-fases-menstruacio

Si tens el SPM i tens sospites de patir TDPM et recomanem que et posis en mans d’un especialista en Medicina Integradora o PNIE per ajustar els teus hàbits de vida i la possibilitat de dosificar els suplements d’una forma personalitzada.

Però pots començar avui mateix!

Esmorza mig vaset de keffir amb nabius cada dia. Ja saps que tindràs èxit perquè això ja està demostrat.

Prepara’t un suc de gingebre amb una màquina de sucs de premsat en fred (visita saludconxevi.com) o bé, una infusió de gingebre i hipèric (junts) i llavors posa el suc (o la infusió) en una glaçonera dins el congelador per fer-ne glaçons.

Glaçons de gingebre! O glaçons de la infusió de gingebre amb hipèric! En pots prendre cada dia posant un glaçó de llegible en un vas d’aigua fresca o dins el teu suc predilecte.

Tal com ens mostren els estudis és especialment important prendre-ho els últims 15 dies de la menstruació.

Revisa els teus hàbits de vida! Fas esport i dorms suficient?

Salut !

Bibliografia

The premenstrual symptoms screening
Steiner M, Macdougall M, Brown E.
Tool (PSST) for clinicians. Arch Womens Ment Health 2003;6:203–9.

Herbs, vitamins and minerals in the treatment of premenstrual syndrome: a systematic review
Whelan AM, Jurgens TM, Naylor H.
Canadian Journal of Clinical Pharmacology 2009; 16(3): e407-e429

Review on treatment of premenstrual syndrome: from conventional to alternative approach
Verma RK, Chellappan DK, Pandey AK.

A prospective study of caffeine and coffee intake and premenstrual syndrome 1,2
Alexandra C Purdue-Smithe3, JoAnn E Manson4–6, Susan E Hankinson3,4,6, and Elizabeth R Bertone-Johnson3,*
© 2016 American Society for Nutrition

Curcumin attenuates severity of premenstrual syndrome symptoms: A randomized, double-blind, placebo-controlled trial
Khayat S1, Fanaei H2, Kheirkhah M3, Moghadam ZB4, Kasaeian A5, Javadimehr M6.
Complement Ther Med. 2015 Jun;23(3):318-24. doi: 10.1016/j.ctim.2015.04.001. Epub 2015 Apr 9.

The premenstrual syndrome: effectiveness of Vitex agnus castus
Med Monatsschr Pharm. 2009 May;32(5):186-91.

Effects of SP6 acupressure on pain and menstrual distress in young women with dysmenorrhea
C.L. Wong a,*, K.Y. Lai b, H.M. Tse b
Complementary Therapies in Clinical Practice 16 (2010) 64–69

Treatment of Premenstrual Dysphoric Disorder: Therapeutic Challenges
Teri Pearlstein (2016)
Expert Review of Clinical Pharmacology, 9:4, 493-496, DOI: 10.1586/17512433.2016.1142371

Effect of Zingiber officinale R. rhizomes (ginger) on pain relief in primary dysmenorrhea: a placebo randomized trial
Parvin Rahnama1*, Ali Montazeri2, Hassan Fallah Huseini3, Saeed Kianbakht3 and Mohsen Naseri4.
Rahnama et al. BMC Complementary and Alternative Medicine 2012, 12:92.

Effect of treatment with ginger on the severity of premenstrual syndrome symptoms.
Khayat S1, Kheirkhah M2, Behboodi Moghadam Z3, Fanaei H4, Kasaeian A5, Javadimehr M6
eCollection 2014.

Prevalence of premenstrual syndrome and premenstrual dysphoric disorder in a representative cohort of Spanish women of fertile age.
José Luis Dueñas a, Iñaki Lete b, Rafael Bermejo c, Agnès Arbat c, Ezequiel Pérez-Campos d, Javier Martínez-Salmeáne, Isabel Serrano f, José Luis Doval g, Carme Coll h
European Journal of Obstetrics & Gynecology and Reproductive Biology 156 (2011) 72–77

Natural Interventions for Premenstrual Syndrome
BY JOSEPH L. MAYO, MD, FACOG
APPLIED NUTRITIONAL SCIENCE REPORTS  Copyright © 2004 by Advanced Nutrition Publications, Inc.

Premenstrual Syndrome: A Natural Approach to Management
BY JOSEPH L. MAYO, MD, FACOG
APPLIED NUTRITIONAL SCIENCE REPORTS Copyright © 1997 Advanced Nutrition Publications, Inc. rev. 1999

Spinal manipulation for primary and secondary dysmenorrhea.
Proctor ML, Hing W, Johnson TC, Murphy PA.
Cochrane Database Syst Rev 2003;3. CD002119.

Effect of aromatherapy on symptoms of dysmenorrhea in college students: a randomized placebo-controlled clinical trial. Han SH, Hur MH, Buckle J, Choi J, Lee MS.
J Altern Complement Med 2006;12:535–41.

The diagnosis of premenstrual syndromes and premenstrual dysphoric disorder clinical procedures and research perspectives.
Halbreich U. Gynecol Endocrinol 2004;19:320–4.

Premenstrual syndrome, premenstrual dysphoric disorder, and beyond: a clinical primer for practitioners.
Johnson SR. Obstet Gynecol 2004;104:845–9.

The premenstrual symptoms screening tool (PSST) for clinicians.
Steiner M, Macdougall M, Brown E.
Arch Womens Ment Health 2003;6:203–9.

Quantification of premenstrual syndrome and premenstrual dysphoric disorder.
Dhingra V, O’Brien S.  In: O’Brien S, Rapkin AJ, Schmidt P, editors.
The premenstrual syndromes: PMS and PMDD. London: Informa Healthcare; 2007. p. 27–36.

Pattern and correlates of premenstrual symptomatology amongst Nigerian university students.
Adewuya AO, Loto OM, Adewumi TA.
J Psychosom Obstet Gynecol 2009;30:127–32.

Using the daily record of severity of problems as a screening instrument for premenstrual syndrome.
Borenstein JE, Dean BB, Yonkers KA, Endicott J.  Obstet Gynecol 2007;109:1068–75.

Premenstrual syndrome prevalence and fluctuation over time: results from a French population-based survey.
Potter J, Bouyer J, Trussell J, Moreau C.
Womens Health 2009;18:31–9.

A culturally sensitive study of premenstrual and menstrual symptoms among Chinese women.
Lee AM, So-Kum Tang C, Chong C. J Psychosom Obstet Gynaecol 2009;30:105–14.

The prevalence of premenstrual dysphoric disorder in a randomly selected group of urban and rural women.
Gehlert S, Song IH, Chang CH, Hartlage AS. Psychol Med 2009;39:129–36.

The premenstrual syndrome.
Magos AL, Studd JWW.
In: Studd J, editor. Progress in Obstetrics and Gynaecology, Volume 4. London: Churchill Livingstone; 1984. p. 334–50. 2. Reid RL. Premenstrual syndrome. N Eng J Med 1991; 324:1208–10.

A study to investigate the relationship between lifestyle factors and premenstrual symptoms
Sadler C, Inskip H, Smith H, Panay N
J Br Menopause Soc 2004;10 Suppl 2:15.

Daily Record of severity of problems (DRSP): reliability and validity.
Endicott J, Nee J, Harrison W.
Arch Womens Ment Health 2006;9:41–9.

Conditioning exercise decreases premenstrual symptoms: a prospective, controlled 6-month trial.
Prior JC, Vigna Y, Sciarretta D, Alojado N, Schulzer M.
Fertil Steril 1987;47:402–8.

Management of premenstrual syndrome
Ng C, Panay N.
In: Barter J, Hampton N, editors. The Year in Gynaecology. Oxford: Clinical Publishing; 2002. p.181–96.

An integrative medicine approach to premenstrual syndrome.
Girman A, Lee R, Kligler B.
Am J Obstet Gynecol. 2003; 188(5 Suppl):S56–65.

Retinopathy and bright light therapy
Vanselow W, Dennerstein L, Armstrong S, Lockie P
Am J Psychiatry 1991;148:1266–7.

A randomized comparison of psychological (cognitive behaviour therapy), medical (fluoxetine) and combined treatment for women with premenstrual dysphoric disorder.
Hunter MS, Ussher JM, Browne SJ, Cariss M, Jelley R, Katz M.
J Psychosom Obstet Gynaecol 2002;23:193–9.

Fluoxetine in the treatment of premenstrual dysphoria.
Steiner M, Steinberg S, Stewart D, Carter D, Berger C, Reid R
New Engl J Med 1995;23:1529–34.

Efficacy of selective serotonin-reuptake inhibitors in premenstrual syndrome: a systematic review.
Dimmock PW, Wyatt KM, Jones PW, O’Brien PM.
Lancet 2000;356:1131–6.

The efficacy of fluoxetine in improving physical symptoms associated with premenstrual dysphoric disorder.
Steiner M, Romano SJ, Babcock S, Dillon J, Shuler C, Berger C, et al.
BJOG 2001;108:462–8.

Full or half-cycle treatment of severe premenstrual syndrome with a serotonergic antidepressant.
Freeman E, Rickels K, Arredondo F, Kao LC, Pollack S, Sondheimer S.,
J Clin Psychopharmacol 1999;19:3–8.

Luteal phase treatment of premenstrual dysphoric disorder improves symptoms that continue into the postmenstrual phase.
Yonkers K, Pearlstein T, Fayyad R, Gillespie J.
J Affect Disord. 2005;85:317–21.

Selective serotonin Re-uptake inhibitors (SSRIs)
Medicines and Healthcare products Regulatory Agency.

Citalopram in PMS patients with prior SSRI treatment failure: a preliminary study.
Freeman EW, Jabara S, Sondheimer SJ, Auletto R.
J Women’s Health Gend Based Med 2002;11:459–64.

A preliminary study of luteal phase versus symptom-onset dosing with escitalopram for premenstrual dysphoric disorder.
Freeman EW, Sondheimer SJ, Sammel MD, Ferdousi T, Lin H
J Clin Psychiatry 2005;66:769–73.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

16 + 10 =