L’acumulació dels tòxics a que estem exposats durant tota la nostra vida a través del menjar, l’aire i el nostre entorn provoca una càrrega que ens pot donar molts problemes de salut.
Ho sento, començaré amb mal rotllo, però això és el que hi ha.
Ja s’ha comprovat que l’exposició als tòxics comença al ventre de la nostra mare on la barrera placentària no ens protegeix (com s’havia pensat ) de prop dels 200 components tòxics trobats en el cordó umbilical de recent nascuts.
Coneixent aquesta probable 1ª exposició intrauterina tenim un bon repte per gestionar la resta de la nostra vida la millor manera per envellir saludablement.
L’exposició constant a tòxics ambientals pot desencadenar malalties autoimmunes, malalties degeneratives, sensibilitat química múltiple, fatiga crònica, fibra miàlgia, diabetis alteracions del tiroides, infertilitat i alteracions hormonals, alteracions neurològiques i càncers.
A Catalunya els contaminants orgànics persistents (COP) que trobem de forma més abundant als aliments estan concentrats a:
El 40% de les aigües subterrànies de Catalunya (aqüífers, pous, deus,) estan contaminades de glifosat, un herbicida que allí on s’aplica deixa rastre. No es degrada fàcilment i també se’n recull un 60% provinent de la pluja. El principal productor mundial, Monsanto, sota la marca de l’herbicida “Roundup”, garanteix la rendibilitat de les produccions de blat, blat de moro i soja, els més contaminats i més perillosos per la nostra salut.
Si ets flequer pensa en no fer pa de blat, ni de blat de moro pels clients, no tinguis aquests cereals a l’obrador perquè seràs el més exposat del “món” a aquest tòxic… a no ser que treballis amb farines ecològiques, és clar. És la teva eina de treball, les farines.
Coneixeu flequers joves amb càncer i al·lèrgies greus? És clar, jo també.
Importants investigadors estatals i europeus han publicat estudis rigorosos any rera any i quan han informat a les institucions estatals de la perillositat de certs tòxics, acceptats legalment a Espanya fins a certes dosis. La presa de decisions han brillat per la seva absència. “No passa res” diuen.
Des de quan hi ha una dosi segura de substàncies tòxiques? La dosi segura es 0.
La realitat del nostre dia a dia no és aquesta! Algú sap sumar?
L’efecte acumulatiu de “dosis legals de varis tòxics “ dels que hem esmentat són segurs per la nostra salut?
Això és el que hi ha... l’era de la globalització i el del tot si val si tu em tornes el favor.
Com hem de motivar als joves investigadors si quan es presenten els resultats dels estudis científics, després d’anys de seguiment, les conclusions es banalitzen com si el problema anés en una altra direcció?
Ah! Inclús les tovalloletes humides amb les quals ens netegem el cul porten tòxics amb funció hormonal com el sodium benzoate, benzylbenzoate i trideceth-9 (disruptors endocrins).
Tots vivim en el mateix món.
Estem envoltats! Mengem, respirem, ens maquillem i ens netegem el cul … amb hormones!
Escolteu… Jo tinc una idea! Hem de fer alguna coseta per millorar la nostra salut i el nostre envelliment.
Una producció i una alimentació ecològica. T’imagines que menjar pomes, préssecs, enciam, escarola, espinacs, bledes… sigui dolent per la teva salut? Pensa-ho i llavors pela la poma. Tots passen per varies exposicions a herbicides abans de la seva recol·lecció a no ser que siguin ecològics, és clar.
No estar exposat a tòxics: Evita els aliments amb contaminants orgànics com els aliments greixosos ( llets, mantegues o margarines), els productes de cosmètica i d’higiene personal o d’higiene de la llar que portin ftalatos, triclosan o parabens; feines o esbarjos que impliquin estar exposats a tòxics (si ets pagès i utilitzes pesticides protegeix-te … o la pel·lícula no acabarà bé), fum del tabac, alcohol, productes industrials (adhesius, pintures); si vius en localitats on abundi la industria petroquímica (additius de la gasolina, fum dels cotxes…) i tens molta sensibilitat a les olors, sensibilitat química múltiple, dolors crònics, cansament i problemes hormonals… fuig! marxa i instal·lat a un altre lloc on puguis viure tranquil·lament, lliure de tòxics, abans no sigui massa tard.
Canvis d’hàbits de vida. Si has tingut la idea de tenir el teu propi hort (hort urbà p. e. ) no facis servir herbicides, si us plau. I no et prenguis un vas de llet de soja per acabar-ho d’arrodonir.
Fes exercici físic 3-4 cops per setmana, regularment, els músculs augmenten la teva capacitat genètica per lluitar contra els tòxics i, si no els utilitzes, no ho et protegiran, si no al contrari, s’atrofiaran. A més la sudoració ajuda a eliminar els tòxics via pell. I quan et dutxis utilitza sabó amb % parabens i % fenoxietanol.
Seguirem una alimentació que afavoreixi els enzims del fetge que eliminen els tòxics anomenats la sulfatació i glucoronització:
Per la sulfatació recomanarem: pop, calamars, sípia, rovell d’ou, bròquil, cols, ruca, créixens, mostassa, raves, naps, xirivia, germinats, alga cochayuyo, sèsam, all, ceba, porro i llegums.
Per la glucoronització recomanem: te kombucha, carxofa, poma, magrana, te verd,
Ara tothom està ben informat i podrem decidir el que més convingui. … serem capaços de menjar regularment bé i fer exercici físic?
Endocrine disrupters: a review of some sources, effects, and mechanisms of actions on behaviour and neuroendocrine systems.
Frye CA, Bo E, Calamandrei G, Calzà L, Dessì-Fulgheri F, Fernández M, Fusani L, Kah O, Kajta M, Le Page Y, Patisaul HB, Venerosi A, Wojtowicz AK, Panzica GC.
J Neuroendocrinol. 2012 Jan;24(1):144-59. doi: 10.1111/j.1365-2826.2011.02229.x. Review.
Curr Med Chem. 2014;21(9):1129-45.
Exogenous hormonal regulation in breast cancer cells by phytoestrogens and endocrine disruptors.
Albini A, Rosano C, Angelini G, Amaro A, Esposito AI, Maramotti S, Noonan DM, Pfeffer U1.
Author information: 1Universita degli Studi dell'Insubria, Facolta di Medicina e Chirurgia, Dipartimento di Biotecnologie e Scienze della Vita, Viale Dunant, n.3 Varese, Italy, 21100. douglas.noonan@uninsubria.it.
Environment International 73 (2014) 323–333.
Contents lists available at ScienceDirect Exposure determinants of phthalates, parabens, bisphenol A and triclosan in Swedish mothers and their children
Kristin Larsson a,⁎, Karin Ljung Björklunda, Brita Palma, Maria Wennberg b, Lennart Kaj c, Christian H. Lindh d, Bo A.G. Jönsson d, Marika Berglunda.
Contents lists available at ScienceDirect Environment International 83 (2015) 11–40
Review Estrogenic endocrine disruptors: Molecular mechanisms of action
Ryoiti Kiyama a,⁎, YukoWada-Kiyama b a Biomedical Research Institute, National Institute of Advanced Industrial Science and Technology (AIST), 1-1-1 Higashi, Tsukuba, Ibaraki 305-8566, Japan b Department of Physiology, Nippon Medical School, Bunkyo-ku, Tokyo 113-8602, Japan.
Environmental Toxicology and Pharmacology 2015 241-258 Review
A review on endocrine disruptors and their possible impacts on human health
Eva Rahman Kabir∗, Monica Sharfin Rahman, Imon Rahman Department of Pharmacy, BRAC University, Bangladesh.
Curr Med Chem. Feb 2014; 21: 1129–1145. Published online Feb 2014. doi: 10.2174/09298673113206660291 PMCID: PMC4153070 Exogenous Hormonal Regulation in Breast Cancer Cells by Phytoestrogens and Endocrine Disruptors
A. Albini, C. Rosano, G. Angelini, A. Amaro, A.I. Esposito, S. Maramotti, D.M. Noonan, and U. Pfeffer
Dept. of Research and Statistics, IRCCS-Arcispedale Santa Maria Nuova, Reggio Emilia, Italy
Biopolymers and Proteomics, IRCCS AOU San Martino IST Istituto Nazionale per la Ricerca sul Cancro, Genova, Italy Integrated Molecular Pathology, IRCCS AOU San Martino IST Istituto Nazionale per la Ricerca sul Cancro, Genova, Italy
Dept of Biotechnologies and Life Sciences, Insubria University, Varese, Italy and IRCCS MultiMedica, Milan, Italy
Address correspondence to this author at the Universit degli Studi dell'Insubria, Facolt di Medicina e Chirurgia, Dipartimento di Biotecnologie e Scienze della Vita, Viale Dunant, n.3 Varese, Italy, 21100; Tel: +39033221 7609; Fax: +390332217609; E-mail: douglas.noonan@uninsubria.it Received April 4, 2013; Revised April 28, 2013; Accepted July 1, 2013.
Niculescu MD, Zeisel SH. Diet, methyl donors and DNA methylation:
Interactions between dietary folate, methionine and chlorine.
J Nutr 2002;132:2333-2335.
Head KA, ed. Calcium-D-Glucarate. Alt Med Rev 2002;7(4):336339.
Tsumura Y, et al.
Eleven phthalate esters and di(2-ethylhexyl) adipate in one-week duplicate diet sample obtained from hospitals and their estimated daily intake.
Food Addit Contam. 2001;18(5):4490460.
Jouni JK, et al.
The role of exposure to phthalates from polyvinyl chloride products in the development of asthma and allergies: A systematic review and meta-analysis.
Environ Health Perspect. 2008;116:845-853.
Welshons WV, et al.
Large effects from small exposures. Mechanism for endocrine-disrupting chemicals with estrogenic activity.
Environ Health Perspect. 2003;111:994-1006.
Foto de Marc Newberry via Unsplash