Creixen les al·lèrgies infantils… Què podem fer?

18 d'agost de 2014

Al·lèrgies

Per què cada vegada som més sensibles? Estem fent alguna cosa que ens hi predisposa? Els nostres nens neixen amb falta de cortisona o antihistamínics? Són moltes les preguntes que envolten el creixement de les al·lèrgies entre la població, i que afecten sobretot els més petits.

Les consultes dels especialistes són plenes de nens i adults amb dermatitis atòpica i manifestacions al·lèrgiques, com ara asma o èczemes. De fet, existeixen evidències científiques recents que ens confirmen el que fa temps ja temíem: la nutrició durant els primers anys de vida (i també dins l’úter) s’ha identificat com el factor ambiental més important que influeix en les al·lèrgies infantils i en les malalties que patirem de grans.

Tot comença a l’úter

En aquesta època de la vida adquirim la programació metabòlica, és a dir, el desenvolupament i la programació del sistema immunitari que ens acompanyarà durant la nostra vida. Així, la nutrició fetal influeix i s’associa directament a malalties en els infants i també en la predisposició a patir determinades malalties greus en l’edat adulta. Malauradament, el tractament d’aquestes malalties mira cap a una altra direcció, i els remeis més habituals són antihistamínics, cortisona, cremes hidratants, broncodilatadors, etc. Un còctel que els més menuts ja coneixen i es prenen com si res.

Medicines contraindicades. És important saber que “el xarop de color taronja” que tothom té a casa dins la farmaciola és un antiinflamatori no esteroide. Aquest me- dicament empitjora els processos al·lèrgics dels nens amb malalties al·lèrgiques i, per tant, està clarament contraindicat.

Aliments desaconsellats

La ingesta d’aliments rics en àcid linoleic (omega-6), com l’oli de gira-sol, l’oli de palma o el blat de moro, augmenten la sensibilitat al·lèrgica de la pell i els pulmons. També n’hem d’evitar els productes derivats, com les margarines o la rebosteria industrial. En aquests productes, els olis s’han sotmès a altes temperatures (hidrogenació) perquè es puguin conservar més temps a les prestatgeries bo i esperant que algun despistat els posi al carretó.

Què hem de menjar?

Estudis epidemiològics evidencien que la ingesta d’aliments rics en omega-3 durant l’embaràs millora els paràmetres immunològics de la sang del cordó umbilical, un fet que protegeix de la dermatitis atòpica i de les al·lèrgies durant el primer any de vida, i també en l’edat adulta.
Així, el consum d’aliments rics en omega-3 per part de la mare durant l’embaràs i la lactància, com el peix blau (2 cops per setmana), les nous (3 al dia) o el lli (oli o llavors), ofereix un efecte protector al nen i redueix la incidència i la gravetat de la dermatitis atòpica i de les al·lèrgies.

Però, què estem menjant?

És llàstima que actualment els animals s’alimentin bàsica- ment de pinsos de blat de moro, ordi o blat (tots, rics en ome- ga-6), que afavoreixen les inflamacions. I que els peixos de piscifactoria mengin farina de soja i farina de blat, entre altres components. I que les vaques ja no mengin herba verda del camp i, consegüentment, no incorporin al seu organisme els beneficiosos greixos omega-3, que són antiinflamatoris.
El resultat és que els humans, que som al final de la cadena alimentària, acabem menjant els seus subproductes, com llets, formatges, iogurts, carns o embotits rics en greixos omega-6, juntament amb tot el que els animals han ingerit, la qual cosa afavoreix el desenvolupament de malalties al·lèrgiques, inflamatòries i cancerígenes. Són aliments 100% pro inflamatoris.
De fet, no és cap casualitat que l’augment del consum de greixos omega-6 a partir de la segona meitat del segle XX hagi coincidit amb l’increment d’al·lèrgies, tal com indiquen els estudis epidemiològics. És evident que no és fàcil menjar sa en un món malalt, però gràcies a Veritas tenim a l’abast menjar de veritat, ric en omega-3 i sense cap tipus de pesticides ni additius químics. Fruites i verdures cultivades com abans i carn i ous que provenen de la ramaderia ecològica, que viu en llibertat i s’alimenta de manera natural i saludable.

Més informació:

• Calder, P.C. et al. (2010) Is there a role for fatty acids in early life programming of the immune system? Proceedings of the Nutrition Society.
• Willers, S. et al. (2007) Maternal food consumption during pregnancy and asma, respiratory and atopic symptoms in 5-years old children. Thorax.
• Alm, B. et al. (2009) Early introduction of fish decreases the risc of eczema in infants. Arch Dis Child.
• Romieu, I. et al. (2007) Maternal fish intake during pregnancy and atopy and asma in infancy. Clin Exp Allergy.

Imatge extreta de la Wikipedia
Article publicat a Veritas

Últims articles publicats

Fas exercici físic o beus aigua rica en hidrogen?

15 de desembre de 2020

Al llarg de l’evolució humana ens hem anat adaptant a situacions adverses per sobreviure i el nostre organisme ha anat generant mecanismes adaptatius contra tòxics o patògens per mantenir-nos en equilibri. Aquest equilibri ideal, que no real, el coneixem amb el nom d’homeòstasi.

L’aigua enriquida amb gas H2, no és aigua oxigenada (peròxid d’hidrogen o H2O2)

08 de desembre de 2020

Atenció! No confondre l’aigua hidrogenada amb l’aigua oxigenada. L’hidrogen (H2) i el peròxid d’hidrogen (H2O2) s’assemblen per la seva formula molecular, H2 i H2O2, però els seus beneficis són molt diferents. L’aigua oxigenada (peròxid d’hidrogen o H2O2) és una aigua que conté gas oxigen (O2) dissolt i s’utilitza per desinfectar ferides, només té un ús […]

L’aigua enriquida amb gas H2, no és aigua alcalina

01 de desembre de 2020

Atenció: No confondre l’aigua hidrogenada amb l’aigua alcalina! Beure aigua alcalina no és el mateix que beure aigua amb l’H2 molecular (gas H2) L’aigua alcalina és una aigua que té un pH alcalí (pH> 6,5) que suposadament pot alcalinitzar els teixits i prevenir o revertir malalties com el càncer, l’artritis i altres. Sento dir a […]