Zum-zum, zum-zum. És el brunzit dels mosquits a la nit. Et picaran? Si tens la sang dolça, segur. Ho diu tothom. Fa anys que s'assegura que els mosquits només ataquen les persones amb sang ensucrada. Ara bé, és cert? “Gens ni mica”, afirma contundent el psiconeuroimmunòleg, fisioterapeuta i posturòleg Xevi Verdaguer.
Els mosquits tenen uns receptors a les antenes que detecten les persones que expiren més CO2 (diòxid de carboni) en la seva respiració normal. “A desenes de metres, els mosquits femelles, les que piquen, noten els fluxos de CO2 i se n'hi van en picat”. Per això, hi ha persones que no els piquen mai els mosquits i a d'altres, sempre. “Fins i tot havent dormit junts un al costat de l'altre”.
Les persones que expiren més CO2, font d'atracció dels mosquits, segueixen una alimentació acidificant, és a dir mengen proteïna animal, cereals que no són integrals, beuen alcohol, refrescos amb dolços, brioixeria industrial i sucres refinats (blancs). “És estrany que a una persona vegetariana li piquin els mosquits, perquè els vegetarians tenen un ph corporal alcalí i no expiren tant CO2”.
A les persones que els piquen els mosquits però no volen renunciar a la seva dosi de proteïna animal, “poden acompanyar el filet de vedella, per exemple, amb una amanida, amb figues o dàtils i fruita, perquè aquests aliments alcalinitzants els ajudarà a compensar la dieta àcida, la que fa extreure més CO2 i atreu en picat els mosquits”, continua Verdaguer.
A part de l'alimentació acidificant, el CO2 també l'expiren més les persones que fan exercici físic molt intens (freqüència cardíaca alta) o persones sedentaries que tenen més ácid láctic a la sang (acidosi metabolica). O les que dormen poques hores o porten també un ritme de vida molt estressant. En canvi, un exercici físic moderat, com un running suau, natació, bicicleta, anar a caminar de manera suau, aerobica “no genera tanta expiració de CO2”.
Quan el mosquit ja ha pessigat, n'hi ha que fan una inflamació molt gran i vermella, i d'altres, que fan una reacció molt petita. “No és per culpa del mosquit, que estigués més o menys rabiós, sinó per la quantitat d’histamina que hi ha al nostra organisme i això ve condicionat majoritariament pel que mengen ”, assegura el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer.
Si es mengen aliments histamínics, com les taronges, com la llet de vaca i derivats làctics, l’alcohol , la histamina d'aquests aliments s'afegiran a la histamina alliberada per les nostres cél.lules per culpa de la picada del mosquit. Per conseqüent, la inflamació serà ben gran i vermella. “No vol dir que els aliments histamínics no siguin saludables, però si el cos no té bé les vies de degradació de la histamina, les acumula, i per això es posarà molt vermella quan fa exercici físic o tindrà molta al·lèrgia a la primavera o farà defecacions pastoses o tindrà dolors forts de regla”.
Un cop els mosquits han detectat la persona que expira més CO2, la pessigaran a la zona de la pell on hi ha les bactèries que més els atreu, que es concentren a les plantes dels peus i a les cames. La nostra pell té 10 bactèries que emeten olors característiques. 9 d'aquestes 10 bactèries atreuen els mosquits, i n'hi ha 5 que fan disminuir la percepció de C02 que perceben els mosquits a desenes de metres de distància. Per això, els mosquits no piquen a la boca, per exemple, perquè a l’apropar-se a la víctima hi ha aquestes 5 bactèries que anul·len la percepció del CO2 que notava el mosquit.
·Repel·lents de mosquits naturals, com l'oli essencial de citronella, que s'aplica directament a la pell.
· Prendre aliments amb vitamina B1. La B1 també es pot prendre en sobredosi en suplements (s’elimina amb facilitat per la orina i la suor) , perquè l'olor que desprendrà el cos quan l'eliminem per la suor farà de repel·lent natural contra els mosquits. Seria un dels consells per a les persones que viatgen a països amb molts mosquits, per exemple. Cal dir que hi ha estudis que han afirmat que no és tan eficaç la B1.
·Els aliments amb vitamina B1 són els cereals integrals, els llegums, el llevat de cervesa, la majoria de fruits secs, els ous, el llinet i el sèsam. (aquí es pot posar el plat de musclos i cloïsses amb la branca de la citronella, que és el repel·lent natural més eficaç contra els mosquits). Un cop t’han picat per calmar tenim l’oli essencial de camamilla, lavanda, arbre del te, eucaliptus, Hamamelis, menta i julivert. Es pot escollir o combinar-les diluint-les amb aigua. També es pot aplicar vinagre de poma i un tros de ceba directament sobre la picada com antihistamínic natural.
· Apliqueu-vos aigua de mar o sèrum fisiològic amb vinagre o llimona que ambdós frenen que els tentacles segueixin alliberant toxines a la pell.
També va bé aplicar a la picada un oli essencial d'arbre del te. O fer-vos-en un, d'oli essencial, que sigui una barreja d'aigua, julivert, menta i lavanda, i el passeu per la picada. Igual que per les picades de mosquit.
· Per abaixar el dolor de la picada, també va molt bé la papaia, que és antihistamínica, antiinflamatòria i bactericida (fa que no s'infecti). Se sap que la papaia té una enzima, la papaïna, que conté aquestes tres característiques.
· Les meduses deixen a la pell els febles dels seus tentacles, que són una toxina que provoca que la nostra pell alliberi histamina (dolor, picor i vermellor). Per això, és tan important eliminar aquestes punxes tan aviat com sigui possible. No es pot fer amb les mans, ni amb la tovallola, ni amb la sorra ni amb aigua dolça ni amb glaçons aplicats damunt de la picada directament (sí aplicats dins d'una bossa).
· Per extreure les punxes, passeu-hi per damunt de manera obliqua una targeta (tipus DNI o de crèdit), perquè anireu arrossegant les pues, que deixaran d'enviar el tòxic, que és el que provoca la reacció histaminica. Si ho féssim amb les mans, les podríem repartir per la pell o enganxar-nos-les als dits.
· No hi ha cap evidència científica que aplicar orina pròpia damunt de la pessigada d'abella sigui eficient, malgrat la literatura popular que ho ha assegurat al llarg dels anys.
· El vinagre de poma, pel seu contingut d'àcid acètic, sí que abaixa la picada i la inflor provocada per l'abella.
· Per abaixar les inflamacions de les caigudes, cal menjar aliments amb vitamina D, omega 3 i vitamina A, cúrcuma i gengibre. L'omega 3 és especialmente al peix blau. També és a les algues, les nous, el llinet i peix blanc. La vitamina A es troba al bròquil, la carbassa, la pastanaga o el mango. La vitamina D, als xiitaques, el formatge de cabra, rovell de l’ou la canyella, el peix blau i també va bé prendre el sol, perquè la fabrica la pell gràcies als rajos solars. (fotografiat: un plat de tonyina i un plat de llobarro amb quinoa, que són cereals bons per tenir un ph alcalí).
El procés d'inflamació inicial dura 2 o 3 dies i s'ha de deixar fer sense fer-hi res en contra. Ni tan sols aplicar-hi gel. Si es fa, caldrà ser conseqüent, perquè la resolució serà més lenta, durarà mes. En canvi, si es deixa que s'inflami, “resistint” 2 dies sense fer-hi res (sense aplicar-hi cap antiinflamatori químic ni natural; només aliments adequats), a partir del 3r dia cicatritzarà i la inflamació començarà a abaixar ràpidament. De l'altra manera, pot ser que la resolució trigui fins a un mes o més.
· Quan ha passat la fase inicial d'inflamació aguda, cal menjar aliments amb grans dosis d'àcid acetilsalicílico (aspirina), com són les pastanagues, el cilantre i els aranyons, en qualsevol dels seus formats (sucs, sencers, amanits). I així els trucs i les inflamacions es resolen rápida i naturalment.
· Pickles
· Tomàquets crus
· Verdures fermentades
· Brioxeria industral i sucres refinats i begudes amb edulcorants i conservants.
· Carns (totes)
· Marisc
· Peixos en llauna
· Cereals blancs (refinats)
· Pastisseria amb farina blanca refinada
· Pa blanc refinat
· Begudes amb gas
· Cafè, alcohol, tabac
· Margarines
· Sal refinada
· Làctis d vaca i derivats
· Tota la verdura crua especialment
· All
· Api
· Bròquil
· Cebada
· Suc de verdures
· Espinacs crus
· Julivert
· Figues seques
· Mill
· Mel
· Tota la fruita especialmente la llimona
· Taronja, llimona, kiwi, pinya, plàtan, maduixa
· Vaca: llet i derivats
· Soja: llet de soja i derivats (miso, tempe, tamari, tofu...)
· Cafè, te, alcohol, cervesa, vi, vinagre i confitats
· Peix blau i marisc
· Porc i embotits i carn de la nevera de més de 48 h
· Blat i derivats
· Tomàquet, pebrot, albergínia, patata, espinacs i bledes. Verdures fermentades, com el xucrut
· Sucre blanc i additius (glutamat o E-621, aspartam, gelats, pastissos, llaminadures)
· Clara de l’ou
· Poma, pera, mango, coco, litxis, magrana, raïm, meló, síndria, fruites del bosc, figues, préssec, cireres, albercoc, nectarines
· Llet d'arròs, de sèsam, de coco, d'avena, llet d'euga, llet de cabra o d'ovella
· Formatge d'ovella o de cabra fresc
· Iogurt d'ovella o de cabra
· Pa d'espelta, pasta d'espelta, farina d'espelta
· Sucre integral, estèvia o mel
· Infusions d'herbes que no portin teïna
· Peix blanc (llenguado, rap, lluç, bacallà, calamars, pop, sèpia, congre, turbot, llobarro, etc.)
· Enciam, endívies, escarola, créixens, canonges, rúcula, cols de brussel·les, coliflor, col llombarda, bròcoli, bròquil blanc, carxofes, pastanaga, moniato, cogombre, all, ceba, porro, carbassó, carbassa, espàrrecs, remolatxa, mongeta, naps, ravenets
· Xai, vedella, conill, senglar, pollastre, indiot
· Rovell d'ou
· Algues
· Llegums
Un article en col·laboració amb Trinitat Gilbert
