Com és la teva caca? Mira aquí
Menu
Menu

Els làctics porten hormones, si. Moltes

els làctics porten moltes hormones

Xevi Verdaguer

Psiconeuroimmunòleg, nutricionista i fisioterapeuta. Ajudo persones com tu a recuperar la teva salut a través de la PNIE i altres disciplines.

¿Què aprendràs?

Els làctics d’origen animal porten hormones, moltes hormones, si. I això té un impacte per la nostra salut molt important. En positiu i en negatiu. S’ha demostrat en nombrosos estudis que la llet dels humans i dels animals té hormones i factors essencials pel creixement i la immunitat del nen i de l’animal nouvingut.

Per tant, si un nen no pot fer lactància materna durant les seva etapa post natal que és el més desitjable, sempre és més recomanable que prengui una llet animal que no pas una llet vegetal per afavorir el seu creixement i millora del sistema immune.

El meu nadó el puc suplementar amb llet d’arròs? O de civada? Doncs millor llet de vaca senyora, li responc.

Cal tenir en compte que la lactosa o algunes proteïnes de la llet animal poden provocar al·lèrgies a alguns nens i caldrà posar-se en mans del pediatre de confiança perquè ens faciliti una llet animal sense lactosa per exemple.

Després de consultar revisions i múltiples publicacions indexades en webs tant fiables com el PubMed, Web of Science, Google scholar, Medline o Science Direct podem afirmar que la llet animal, especialment la de vaca, porta “ingredients” que són iniciadors o desencadenants del càncer de mama, de pròstata o d’endometri.

Els ingredients potencialment fatals són aquests: estrògens i insulin-like growth factor-1 (IGF-1).

Aquest és el còctel que arruïna la nostra salut i el nostre envelliment. Cada vegada que prens el teu vas de llet al matí, ai que potser és el cafè amb llet, o potser el tallat o el cacaolat… és igual… els “ingredients” perillosos que estàs ingerint cada dia són els que et garanteixen que faràs menys anys i gaudiràs del gust d’aquest vas de llet i del gust de la vida durant menys anys.

A mi no em treguis la llet eh? Em diuen, els pacients.

La llet no te la trauré jo, li responc, te la trauràs tu mateix/a després de que t’expliqui ara mateix que és el que ja s’ha demostrat que provoca. I si després d’explicar-ho tot, tot, tot alguna persona irresponsable decideix seguir menjant regularment làctics derivats d’animals, especialment de vaca, és millor no ajudar-la. Jo no acompanyo a ningú que circula amb un cotxe que sé que s’accidentarà. Li dono l’alta automàticament, senzillament el convido  perquè segueixi el viatge amb el seu cotxe per la seva vida tot sol.

Jo sóc molt respectuós amb la meva pròpia salut i així ho desitjo als meus pacients i a totes les persones que ajudem.

La llet i els seus productes làctics derivats

Certament la llet i els seus productes làctics derivats com els iogurts, formatges o mantega, son una part important de la cultura occidental o millor dit, de la nostra dieta occidental (Western diet). La llet de vaca, de cabra, d’ovella o de camell, pots triar, porten una varietat d’hormones que poden tenir efectes fisiològics i patològics dins el nostre cos, especialment en les èpoques més sensibles: la perinatal i la pubertat.

La quantitat d'hormones que et prens al consumir un làctic

És complicat especificar si la quantitat d’hormones que et prens al consumir un làctic és en una concentració fisiològica o, pot ser, suprafisiològica a les nostres necessitats. Després de comprovar en estudis epidemiològics aquests efectes a la nostra salut s’han revisat i desenvolupat diferents mètodes d’anàlisi i assajos complexes per tal d’aclarir la suficient presencia o no d’hormones en els aliments, especialment dels estrògens en els làctics, per afectar-nos o no.

Recentment, en estudis fets in vivo i in vitro, s’han comprovat efectes tòxics dels làctics donat que la suma dels seus components  modifiquen el funcionament del nostre sistema endocrí i alteren el creixement i la reproducció de les persones que en consumeixen, inclús en petites dosis.

La llet de vaca

Has vist com creix i com s’engreixa un nen que s’alimenta amb llet de fórmula exclusivament? La llet de vaca està pensada perquè el seu estimat vedell creixi ràpid i pesi aprox. 100 kg al cap d’un any. Doncs, així creix el nen/a. I llavors potser aquesta nena tindrà una menarquia precoç, als 9 o 10 anys, i patirà els dolors premenstruals o l’estrès pels problemes de fertilitat que l’acompanyaran a l’edat adulta i després de controlar-se uns miomes o mames fibroses que li van aparèixer ja fa temps… llavors potser haurà de lluitar per un càncer de mama. Pensa-ho.

Els efectes biològicament tòxics que provoca la llet de vaca són complexes d’avaluar donat que els estrògens i els seus metabòlits els trobem tots junts al producte final.

Les crítiques davant tals correlacions han portat als investigadors a clarificar diferents aspectes conflictius d’estudis anteriors. S’ha concretat el percentatge de les diferents formes d’estrògens que podem trobar a la llet, especificant quin % circulen de forma lliure, amb  transportador i quin % dels estrògens circulen de forma conjugada després de passar per la biotransformació del fetge del animal.

Després d’aquestes valoracions i de diferents mètodes d’anàlisi per precisar quines hormones trobem exactament en els làctics animals i els seus derivats, podem especificar que la llista d’hormones que es transfereixen per difusió a la llet, són:

  • Prolactina
  • IGF-1 (insulin-like growth factor-1)
  • Estrògens
  • Progesterona
  • Corticoides
  • Andrògens (hormona masculina)
  • Prostaglandines.

Prostaglandines

La llet sencera en porta més que la llet desnatada o semidesnatada. Aquesta hormona es mesura en la llet per saber si la vaca té mastitis o alguna altra inflamació. Es un marcador que trobem elevat quan la vaca pateix inflamació de la glàndula mamaria que fa que produeixi molta menys llet per un costat i canvia la composició de la llet que et prens per l’altre. La llet d’una vaca amb mastitis té menys calci, menys fòsfor i menys proteïnes o greixos. Si la mastitis era subclínica i el pagès encara no l’havia tractat, el làctics que et prens tindran menys minerals i provablement encara tindrà les bactèries o microorganismes patògens que la causen com l’Staphylococcus aureus, Streptococcus uberis, Streptococcus agalactiae, Streptococcus dysgalactiae o una Pseudomona, Corynebacterium , Coliformes… Bon profit.

Però si el pagès ja l’ha tractat et prendràs els residus dels antibiòtics que se li prescriurà com a proposta terapèutica a aquella bestia. Mai millor dit una bèstia. Trobem residus d’antibiòtics als iogurts, formatges… de vaques tractades de mastitis. Tot cap a dins.

Sintetitzant les prostaglandines

Les prostaglandines les sintetitzem a partir del metabolisme dels greixos poliinsaturats i tenen diferents funcions. En la llet de vaca, cabra i ovella concretament porten Pg E2 (provoca dolors articulars i mal de cap), Pg D2 (…), Pg F2 (…), Pg I2 (…) i tromboxan A2.

Al nostre aparell digestiu hi tenim especialment les Pg I2 i té una funció protectora de la mucosa de l’estómac. Les persones que tenen inflamació de la superfície gàstrica o una úlcera d’estómac segur que hauran experimentat que la crémor d’estómac li millora quan pren llet. “A mi la llet em va bé, em treu la cremor”, em diuen. Pren algun iogurt i llet sencera, no desnatada… i amb moderació.

Les PgI2 de la llet també tenen una funció protectora pel múscul cardíac, protegint el cor de l’estrès oxidatiu.

Per tant, les persones que no tenen problemes hormonals i pateixen úlceres d’estómac poden considerar la llet de vaca com quelcom beneficiós per introduir a la dieta a dosis moderades.

Altes dosis poden ser catastròfiques per les inflamacions o problemes hormonals que provoquen altres components de la llet.

Prolactina

És una hormona polipèptida i la trobem a la llet de moltes especies animals. Es fabrica a la hipòfisis anterior de les dones en l’època de la lactància, per l’estímul de la succió del nadó.

Les funcions de la prolactina són la lacto gènesis, regulació de la funció ovàrica i testicular, la conducta dels pares, angiogènesis, regulació del sistema immune, reproductiu i l’homeòstasi osmòtic.

En estudis fets amb animals s’ha vist que la prolactina no només es fabrica a la glàndula hipòfisis sinó també a altres òrgans com l’hipotàlem, hipocamp, amígdala del cervell, tronc cerebral o mèdul.la espinal i es llavors es transporta i s’acumula a la llet mamaria.

La llet de vaca és la que més en porta (al juliol és el nivell màxim i al novembre els nivells mínims). Juntament també amb la llet materna, especialment els primers dies després de parir.

De totes maneres, sembla ser que els adults podem hidrolitzar la prolactina dels làctics que prenem i eliminar-la sense que tingui cap impacte biològic a la nostra salut.  Caldrà ser cautelós fins que no tinguem un consens perquè alguns estudis conclouen que sí que ens afecta.

Una dieta baixa en calories i augmentar els nivells de vitamina C redueix la prolactina. En canvi, una dieta rica en greixos saturats augmenta la prolactina.

IGF-1

És un polipèptid que també trobem a la llet. Es fabrica majoritàriament al fetge i a les glàndules mamaries, també en molts altres teixits. Està en més altes concentracions en el calostre de la llet materna que en la llet de la lactància de després del part. El procés de pasteurització de la llet animal no destrueix la IGF-1 i per tant ens afectarà a la salut. Vigilar amb la llet de continuïtat del nen i els adults… que us he de dir. Res de res.

La IGF-1 és una hormona anabòlica que  estimula el creixement (positiu en el cas dels nadons), també estimula la proliferació cel·lular i promou el desenvolupament de càncers al tenir efectes antiapoptòtics. Segons els últims estudis epidemiològics, els càncers associats a alts nivells d’insulina o IGF-1 són el càncer de pàncrees, colon, endometri, mama i pròstata.

És molt típic comprovar diàriament a algú amb la IGF-1 alta… en les persones amb sobrepès i que quan es fan un tall o ferida a la pell tenen una cicatrització amb una proliferació exagerada i fan cicatrius queloides. Aquelles cicatrius tant gruixudes i amples. Jo els hi dic… tenim un problema i no a la pell. Has de reduir la IGF-1 ràpidament perquè no és gens bo per la salut hormonal tenir-lo alt. La IGF-1 intervé en el metabolisme de la glucosa, lipogènesis…

Hormones esteroides (glucocorticoides, mineral corticoides – aldosterona-, andrògens, estrògens i progesterona)

Glucocorticoides  (cortisol i corticosterona)

També trobem aquesta hormones als làctics, especialment a la llet. El cortisol és la hormona d’estrès que des de la sang passa a les glàndules mamaries i a la llet de les vaques, cabres i ovelles.

Els glucocorticoides principals dels humans són el cortisol, cortisona i corticosterona, i els fabriquem endògenament a l’escorça suprarenal (glàndula situada just a sobre dels ronyons) a partir de l’estímul de la hormona ACTH (adrenocorticotrophic hormone) fabricada a la hipòfisis. La hipòfisis fabrica ACTH i estimula la fabricació de cortisol quan passem estrès, o quan tenim febre i també cada dia seguint el ritme circadià veien nivells més alts al matí i més baixos al vespre-nit.

S’ha vist que l’ús veterinari de la dexametasona  (glucocorticoide sintètic) per malalties inflamatòries als animals poden augmentar els nivells d’aquestes hormones d’estrès a les persones que consumim la seva llet o la seva carn.

També poden elevar els nivells de cortisol en la llet animal les situacions o condicions diàries que a ells els produeixen estrès com per exemple el transport, canvis de dietes, canvis de temperatura…

Aquestes hormones d’estrès, els glucocorticoides, els eliminem igual que els animals a través del fetge. Metabolitzem el cortisol per la 1ª fase de fetge (oxidació, reducció i hidroxilació) i per la 2ª fase de fetge (glucoronització o UGT i la sulfatació o SULT) formant metabòlits que eliminarem per la bilis o l’orina.

Doncs bé, cal tenir en compte que també ens poden pujar els nivells d’hormones d’estrès quan prenem làctics, si.

Andrògens (Androstenediona, testosterona, dihidrotestosterona)

Les vaques no tenen testicles però la llet de vaca sí que porta androstenediona fabricada a les glàndules suprarenals i a les glàndules mamàries, especialment quan estan embarassades.

Aquesta hormona masculina pot provocar que les noies que consumeixen làctics d’origen animal, especialment de vaca, tinguin un excés d’hormones masculines tant característic com l’acne, ovaris poliquístics, problemes de fertilitat, hirsutisme, cabell gras, dermatitis seborreica o comprovar que els pèls s’enquisten cada cop que et depiles.

Progesterona

La progesterona també difon de la sang dels animals a la seva llet. Trobem nivells de progesterona molt elevats en les vaques embarassades i és un paràmetre que s’utilitza per saber si la vaca està o no embarassada. Els humans  metabolitzem la progesterona per la 1 fase de fetge pels enzims de la super-família CYP p450, concretament pel CYP 3ª4 i el CYP 2D6 i per hidroxilació/dihidrogenació.

La progesterona té funcions molt importants en la nostra reproducció tant en l’ovulació i com en el manteniment de l’embaràs on té efectes immunosupressors i, i també intervé en el desenvolupament de les glàndules mamaries, característiques neuroconductuals, sexuals i augment de l’activitat de les neurones Gabèrgiques. És ansiolític!

La progesterona està en nivells elevats en els derivats làctics més greixosos donada la seva alta liposolubilitat, com a la mantega, formatge Gouda, crema de llet, iogurt i en menys quantitat a la llet o llet semidesnatada.

Si vols progesterona, menja mantega.

Estrògens

Hi ha una gran controvèrsia respecta si els làctics són pro-cancerígens o no. En el càncer de mama i pròstata especialment. En estudis epidemiològics s’ha vist una alta incidència en el càncer de pròstata i de testicle entre els consumidors de llet i productes làctics (formatge, iogurt, mantega, ioguts per veure…).

Quasi tots els aliments d’origen animal contenen 17-beta-Estradiol i els seus metabòlits. Especialment la llet i els seus derivats i també la carn de vedella i de porc.

El 17-beta estradiol i l’estrona els trobem en diferents parts  de la vaca, del porc, del senglar i dels vedells, tant en la carn (múscul de l’animal) com el greix o el fetge. I en porten més els animals adults que els joves. Els estrògens es troben especialment als greixos com el greix de l’oca. També en els ous hi ha 17-beta estradiol i estrona.

En les dietes occidentals o western diets, el 60-80% dels estrògens provenen dels productes làctics. On hi trobem l’estriol, l’estradiol, l’estrona i especialment l’estrogen sulfate que és el principal estrogen conjugat i el més actiu. El 69% dels estrògens que trobem als làctics són de l’estrona E1, i el 90% d’aquests estrògens hi estan de forma conjugada.

De moment no hi ha consens sobre si els estrògens estan més presents al greix de la llet o no. Uns autors opinen que el 50% dels estrògens està al greix de la llet i d’altres han demostrat que no hi ha diferències en el % d’estrògens del greix o comparat amb  resta de la llet. Per tant, tant la llet sencera com la desnatada porten estrògens.

Els nivells més elevats d’estrona en forma lliure i de forma conjugada és a la mantega seguit després per la crema de llet, formatge Gouda, iogurt i llet, per aquest ordre.

Si vols estrògens menja mantega.

I resulta que en estudis epidemiològics recents s’ha vist una clara correlació entre l’alt consum de llet i derivats làctics amb una major incidència en el càncer de testicle i de pròstata.

Les concentracions d’estrògens lliures i conjugats (ng/mL) en la llet de vaca frisona segons Qin et al. 2004:

Els peixos porten menys estrògens i els seus nivells depenen de l’estació i l’època reproductiva. Totes les dietes no-vegetarianes porten estrògens.

Els estrògens en els aliments

Certs components de la nostra dieta i de la dieta que oferim als nostres animals, tenen una estructura molecular idèntica als estrògens i imiten la seva funció. Els anomenem fito estrògens. S’ha trobat la presència de fito estrògens en la llet de vaca i en la llet materna. I els seus beneficis o prejudicis són efectes controvertits avui dia.

Hi ha aliments rics en fito estrògens com les isoflavones o lignans que tenen una estructura idèntica als estrògens endògens, els que nosaltres fabriquem, i ofereixen igualment activitat hormonal dins el nostre cos. Les isoflavones de la soja i altres llegums son metabolitzats per les bactèries del nostre intestí en uns metabòlits finals que tenen gran activitat estrogènica en quasi totes les cèl·lules del nostre cos.

Si realment els fito estrògens també son capaços d’interactuar amb els receptors hormonals que tenim a les nostres cèl·lules, efectivament estem dient que ells actuen com uns disruptors hormonals en quasi tots els teixits del nostre cos.

Els estrògens en la llet

Actualment les vaques i molts animals estan alimentats amb pinsos rics en fito estrògens. Després de la digestió d’aquests aliments les vaques obtindran uns metabòlits amb activitat estrogènica, que aniran a la sang i llavors a la llet. Els estrògens que ells fabriquen i, a més, els del pinso … tots cap a la llet.

Així és, els estrògens que fabriquen els animals de forma endògena i els que els donem nosaltres mateixos per alimentar-lo, tots junts, arribaran a la llet i a la nostra cadena alimentaria en forma de iogurts, mantegues, formatges, xocolata amb llet, gelats i molts altres derivats o productes variats on s’afegeix algun làctic.

A més, els medicaments utilitzats pel veterinari com les hormones de creixement acabaran estant presents com a residus a la llet i els seus derivats.

Algú em pot dir què carai estem fent? Estem donant un abús d’aliments i medicaments amb funció estrogènica als nostres animals… per després prendre-ho nosaltres. Creem i ens alimentem del nostre propi “verí”.

Donada la importància sobre la presencia d'estrògens en els aliments actualment s’utilitzen sofisticats mètodes de detecció que precisen amb gran sensibilitat la quantitat d'estrògens per tal d’intentar millorar l’epidèmia que vivim al nostre segle de problemes de fertilitat, obesitat, malalties inflamatòries i càncers hormonodepenents.

La població més sensible als canvis hormonals

La part de la població més sensible als canvis hormonals són els nois i noies que estan en l’època pre-puberal on les hormones tenen un efecte en el desenvolupament i creixement molt important. En nois amb la malaltia de Turner s’ha vist que petites dosis d’estrògens augmenten la velocitat de creixement, en canvi, un excés d’estrògens no provoca cap acceleració en el creixement, inclús pot inhibir-lo.

Els estrògens afavoreixen el creixement de la epífisis dels ossos. I és dosi depenent. Les noies que tenen uns nivells elevats d’estrògens tenen una maduració i fusió de les epífisis del ossos i una finalització de la línia de creixement més precoç que els homes.

Els estrògens tenen una gran potencia com a factors de creixement i tant l’estradiol (E2) com algun dels seus metabòlits tenen efectes promotors de càncer. En la primera fase de fetge els estrògens comencen a degradar-se per uns enzims anomenats CYP P450 i en deriven diferents metabòlits. Especialment:

  • 2-OH E1 E2
  • 4-OH E1 E2
  • 16alfa-OHE1

Els metabòlits 2-OH i 4-OH anomenats catecol estrògens seguiran el seu camí per la 2ª fase de fetge, concretament pels enzims de la metilació, convertint-se en 2-metoxi E2 i 4-metoxiE2.

Quan no podem metilar els catecol estrògens (2-OH i 4-OH) en metoxi estrògens pels enzims catecol-metil-transferasas del fetge… llavors tenim un problema. Tindrem un acumulació de catecol estrògens si no metilem bé.

Concretament l’oxidació dels catecolestrogens, és a dir, l’oxidació dels metabòlits 2-OH E2  i 4-OH E2 provocarà la formació de quinones i semi quinones que poden enllaçar-se al nostre ADN i provocar la fabricació d’adductes al nostre ADN i actuar com un promotor d’iniciació del càncer.

Mecanisme d'acció dels estrògens

Els estrògens són actius quan s’adhereixen al seu receptor nuclear (ER alfa o ER beta), receptors de la membrana cel·lular i també per la xarxa  d’interacció de varies vies de senyalització intracel·lulars. Les accions dels receptors d’estrògens alfa o beta és per l’acció del receptor amb un element d’unió en el ADN que causarà l’activació de la transcripció genètica.

S’ha comprovat que l’expressió dels ER alfa i beta en càncers sensibles als estrògens tenen una major expressió del mRNA i proteïnes del ER alfa i beta en teixits amb càncer q en teixits sans.

El ER alfa és un receptor que ha mostrat una activitat neuroprotectora però també una activitat mitogènica. En canvi, el ER beta s’ha suggerit com un receptor amb efectes protectors pel desenvolupament del càncer, però indueix l’apoptosis de les cèl·lules neuronals.

Els estrògens i el sistema reproductiu masculí

En els homes la major part dels estrògens son fabricats als testicles per l’enzim aromatasa. També els fabriquem a les glàndules suprarenals i altres òrgans.

A nivells alimentaris els estrògens ens arriben a través de l’aigua, la carn, els ous, i productes làctics. La via exògena alimentaria és la que més ens afecta als homes. La llet i els derivats làctics representen el 70% dels estrògens que ens entren al nostre cos. I, per exemple, un vas de vi negre conté 0,5-2 microgram d’estrògens.

Els estrògens, quan s’uneixen als receptors, tenen unes funcions molt importants pels homes. Igual que en les dones regulen funcions molt importants. Els estrògens són molt necessaris per l’expansió androgènica del periosti dels ossos en la pubertat.

Els homes sense el ER alfa son infèrtils. Els xena estrògens que provenen de la dieta s’ha vist que provoquen, en rates, una disminució del pes de l’epidídim (estructura dels testicles responsable de la maduració i activació dels  espermatozous), una disminució de la quantitat i de la mobilitat dels espermatozous. El ER beta regula l’absorció dels espermatozous i els seus fluids cap al cap de l’epidídim i sense aquesta funció estrogènica no podríem ser fèrtils.

Com veiem, en els homes tenen una gran importància en la maduració i supervivència dels espermatozous, i també en el control de l’esquelet i el sistema cardiovascular prevenint  l’osteoporosi i l’arteriosclerosi.

Bibliografia

Med Hypotheses, 62 (1):133-142. (2004)
Estrogen: One of the risk factors in milk for prostate cancer.

Qin LQ, Wang PY, Kaneko T, Hoshi K, Sato A

J Agric Food Chem, 54 (26); 9785-9791. (2006)
Naturally occurring estrogens in pro-cessed milk and in raw milk (from gestated cows.
Malekinejad H., Scherpenisse P, Bergwerff A.A

Br J Cancer, 80 (7):1107-1113. (1999)
Animal products, calcium and protein and prostate cancer risk in The Netherlands Cohort Study
Schuurman AG, van den Brandt PA, Dorant E, Goldbohm RA.

Nutr Cancer, 18 (3):277-286. (1992).
Diet and prostatic can-cer: a case-control study in northern Italy.
Talamini R, Franceschi S, La Vecchia C, Serraino D, Barra S, Negri E.

Int J Cancer, 80 (5):704-708. (1999).
Diet and cancer of the prostate: a case-control study in Greece.
Tzonou A, Signorello LB, Lagiou P, Wuu J, Tri-chopoulos D, Trichopoulou A .

Br J Cancer, 73 (5):687-691. (1996).
Intake of dairy products and the risk of breast cancer.
Knekt P, Jarvinen R, Seppanen R, Pukkala E, Aro-maa A .

Int J Cancer, 93 (6):888-893.
Childhood and adult milk consumption and risk of premen-opausal breast cancer in a cohort of 48,844 women - the Norwegian women and cancer study.
Hjartaker A, Laake P, Lund E (2001).

Xevi Verdaguer

Psiconeuroimmunòleg, nutricionista i fisioterapeuta. Ajudo persones com tu a recuperar la teva salut a través de la PNIE i altres disciplines.

¿Qué aprenderás?

La teva caca, flota o no flota?

A molta gent li fa riure quan parlo que si les caques suren, o de si són pastoses o dures, si fan olor o no...
Els fa gràcia. 

Però quan entenen la importància que té això, no només hi posen més atenció al que apareix cada matí a la tassa del seu vàter, sinó que comencen a preocupar-se per com són les caques de la gent que més estimen. Curiós, no?

He gravat un àudio en què, en menys de 3 minuts, sabràs com hauria de ser la caca perfecta i què pot anar malament al teu cos si no és així.
ENVIA'M L'AUDIO
Xevi verdaguer historia

Relacionats

arrow down
cartcross