Els nostres hàbits de vida i el càncer

Els humans tenim oberta una històrica guerra contra el càncer des de fa molts anys i ara des de la PNIE (Psiconeuroimmunologia) aportem recents descobriments que ens ajuden a tractar-lo amb una nova visió integradora donant importància al comportament del sistema immune i al nostre estat neuroendocrí.

Ja hem comprovat que els pacients amb càncer tenen un gran nombre d’alteracions immunes que influirà en l’evolució neoplàsica. El creixement del tumor no depèn només de les característiques genètiques de les cèl·lules tumorals sinó també del sistema immune del pacient.

Les estratègies oncològiques estàndard per tractar els càncers o neoplàsies estan elaborades per contrarestar la proliferació de les cèl·lules cancerígenes induint l’apoptosi (mort cel·lular programada) o bloquejant l’angiogènesi (formació de nous vasos sanguinis) per tractar essencialment la seva malignitat i metàstasi.

Ens interessa conèixer la resposta immune dels pacients ja que el seu estat influirà en les cèl·lules cancerígenes i en els processos angiogènics o proliferatius. Per aquesta raó, tenir el coneixement dels mecanismes responsables per a la immunitat anticancerígena, és imprescindible per poder identificar on està l’alteració immune per poder donar després una proposta de tractament adequada i personalitzada.

Recents estudis de la PNIE ens mostren que el sistema immune està sota la regulació del nostre sistema psiconeuroendocrí (PNE).

Les hormones i els neurotransmissors afecten el nostre sistema immune i la seva alteració està involucrada en la progressió del càncer. L’alteració PNE que controla la resposta antitumoral del sistema immune sol estar involucrada en els inicis de la malaltia cancerígena. Podem millorar la immunitat anticancerígena actuant a aquest nivell PNE alterat.

Com està el teu estat neuro-endocrí?

Estem parlant concretament de l’existència en les nostres vides de l’estrès crònic i de la depressió, de la transformació espontània d’una cèl·lula individual sana en una cèl·lula cancerígena, en alteracions de les unions intercel·lulars, la conseqüent alteració de la matriu extracel·lular i de les comunicacions amb les seves cèl·lules veïnes que estimula l’angiogènesi (fabricació de nous vasos sanguinis) i la metàstasi. Aquesta angiogènesi conduirà la metàstasi tumoral a altres cèl·lules que es faran malignes i que també fabriquessin substàncies immunosupressores i l’expressió de FAS-ligand (substàncies que indueixen apoptosi dels limfòcits T).

Aquesta matriu extracel·lular és dinàmica i està en constant canvi i interactua amb les cèl·lules per regular les seves funcions de diferenciació, migració i proliferació. Per exemple, un anormal dipòsit i rigidesa de la matriu extracel·lular condueix a patir fibrosi i càncer, i un excés en la seva degradació es relaciona amb osteoartritis.

Molts esforços d’investigació actualment estan dirigits a entendre els canvis cel·lulars i els canvis estructurals de la matriu extracel·lular, composta per col·lagen, proteoglicans (PGs) i glycoproteins, en els casos de metàstasi que es converteix en més rígida i amb més cross-links.

Des de la PNIE proposem la regulació PNE de la immunitat anticàncer per recuperar les condicions PNIE en el nostre estatus de salut.

Per què?

Perquè l’estatus immune deprimit del pacient amb càncer depèn, almenys en el seu inici neoplàsic, en una alteració de la regulació neuroendocrina del sistema immune, ja que és solament en el moment que el càncer s’expandeix quan les cèl·lules tumorals fabriquen substàncies immunosupressores com la Interleukin IL -10 i el Transforming Growth Factor (TGF)-Beta i així a més suprimeix la funció immune anticancerígena.

Tots estem pensant: “vull saber quines són les deficiències neuroendocrines de risc per prevenir i cuidar la meva pròpia salut.” Què fas per reduir l’estrès? Fas esport, ioga o meditació? Dorms a la nit? Treballes per torns?

Les alteracions endocrines en els pacients amb càncer són:

  • Menor secreció nocturna de melatonina: és una hormona indol (no l’única) que fabrica la nostra glàndula pineal a la nit amb activitat anticancerígena.
  • Pèrdua del ritme circadià del cortisol en molts tumors histotipads (tipus d’HLA).

El cortisol i la melatonina mantenen el ritme circadià de dia-nit. Gràcies a la llum solar durant el dia tenim més fabricació de cortisol i la nit, sense llum solar, de melatonina. El cortisol ha d’estar elevat en hores diürnes. Així, les persones amb treballs nocturns, o bé que treballen amb llum artificial amb escàs llum natural, fabriquen menys cortisol i estan alterant la seva salut neuroendocrina.

Un símptoma típic d’aquest problema és tenir cansament, sentir-te trist, tenir el cap esmussat amb dificultat per concentrar-te i pensar amb claredat (Brain fog) i també que, a l’aixecar-te ràpid de la posició asseguda, sents mareig o inestabilitat per uns segons (després et recolzes un moment) i ja se’t passa ràpid.

Posa ordre a la teva vida si creus que això et passa. Quants amics infermers / es, policies o forners coneixes amb aquest tipus de vida? No resoldràs amb antidepressius aquest problema neuroendocrí que et manté en un estat immunitari de risc.

  • Nivells elevats de prolactina especialment en el càncer de mama i de pròstata.

Si ets una noia sabràs que els teus nivells de prolactina són elevats quan abans de la menstruació tinguis una gran sensibilitat en els mugrons i t’emociones o plores amb facilitat (per coses bones o no). Si és així, només has de reduir l’estrès i dormir suficient. En el proper cicle menstrual et poses nota i si ja no tens aquests símptomes vol dir que ja tornes a estar en el camí neuroendocrina normal. Fantàstic.

Hem de buscar propostes que regulin la immunitat antitumoral millorant les funcions immunes dels pacients amb aquestes alteracions neuroendocrines del càncer. I on busquem?

Les 3 estructures anatòmiques responsables del sistema PNE de la resposta immune són:

  • Sistema opioide del cervell: Estimula el càncer.
  • Sistema cannabinoide del cervell: Frena el càncer.
  • Glàndula pineal: Frena el càncer.

La regulació PNE està intervinguda bàsicament pel sistema opioide i la glàndula pineal. El creixement del càncer és inhibit per la glàndula pineal. El creixement del càncer és estimulat per l’activació dels receptors mu-opioid del sistema opiode del cervell.

El creixement del càncer és inhibit per la glàndula pineal. El creixement del càncer és estimulat per l’activació dels receptors mu-opioid del sistema opiode del cervell.

La glàndula pineal i el sistema cannabinoide constitueixen un eix funcional molt important per a l’estimulació de la immunitat anticàncer promovent directament la producció de la II-2 per als L-TH-1 (limfòcits efectors cel·lulars) amb un efecte anticancerigen. És estimulat per l’hormona pineal melatonina (MLT).

El sistema opiode del cervell, en canvi, inhibeix la resposta anti-cancerígena del nostre sistema immune, a l’estimular els L-T reguladors que són immunosupressors. Els receptors mu-opioides són els responsables en boicotejar-nos.

Podem anul·lar el sistema opiode administrant antagonistes mu-opiodes que permetran reduir l’activitat immunosupressora dels T-reguladors. Un conegut antagonista opiode és el naltrexona (NTX).

L’estrès crònic promou la producció crònica de cortisol (hormona d’estrès) i, pels seus efectes immunosupressors i incrementadors de l’activitat del sistema opiode del cervell, promou el creixement del càncer.

Ja hem vist que els pacients amb càncer tenen alteracions de la funció endocrina de la glàndula pineal i del sistema opioide que poden afectar la progressió en si mateixa i des de la PNIE podem actuar estimulant la funció de la glàndula Pineal i frenant el sistema opioide amb diferents fàrmacs.

Per què progressa el càncer?

L’alteració neuroendocrina més freqüent en la progressió del càncer és la progressiva reducció de la producció nocturna de melatonina (MLT), que condiciona que perdem el seu control en el ritme circadià de son vigília. La manca de melatonina condiciona la proliferació del càncer per l’activitat antitumoral que posseeix.

Hi ha tumors que produeixen grans quantitats d’IDO, un enzim que ens deixa amb nivells crònicament baixos de melatonina.

L’aproximació terapèutica de la PNIE per al tractament del càncer es basa en estratègies molt clares:

  • Millorar la immunitat anticancerígena.
  • Frenar la immunitat supressora del nostre sistema immune anticancerigen.
  • Utilitzar fitoteràpia antitumoral.

I ho fem administrant molècules neuroendocrines humanes endògenes, que hauríem fabricar nosaltres mateixos i que tenen activitat anticancerígena, es caracteritzen per:

  • La seva acció antiproliferativa.
  • L’estimulació de la immunitat anticancerígena.
  • Suprimir-reduir l’activitat de la immunitat que suprimeix la resposta immune. (Inhibir els receptors opiacis).

Per què el sistema immune?

Sovint em sembla increïble, en veure com augmenta el nombre de persones amb càncer, que només ens preocupi buscar químics per matar el càncer, matar les cèl·lules malaltes. I, no obstant això, obviant la nostra responsabilitat, com si una cosa rara ens hagués envaït, no s’hagi destinat més inversions a estudiar la immunitat contra el càncer per ajudar a curar-nos i també a prevenir problemes de salut tan greus com el càncer.

Estimulem el sistema immune amb les citoquines anticancerígenes: II-2 (L-TH1) que fabrica NK i la II-12 (CD) que fabrica Limfòcits T-8 citotòxics (CD8 +)

Si fabriques més II-2 tindràs més activitat de les NK (cèl·lules assassines) i el teu sistema immune tindrà una millor capacitat per eliminar una cèl·lula cancerosa resistent a tractaments convencionals.

Què podem fer per estimular la II-2?

  • Els arabinoxilans derivats del segó d’arròs, del blat de moro i del sorgo són un tipus de fibra que modifica la resposta biològica del nostre organisme, augmenta la II-2 i l’activitat de les NK. Et recomano el suplement Bi Bran (Vitae)
  • E. Coli (bacteri gram negatiu): Després de 4-6 hores de l’administració. Et recomano el suplement Symbioflor 2 (Laboratori Cobas)
  • LPS (lipopolisacàrids)
  • Peptidoglicans
  • CpG ligands
  • Polisacàrids del bolet Ganoderma lucidum (Reishi): Et recomano el suplement Mico-ONCO (Hifas Da Terra).

La combinació d’hormones de la glàndula pineal com la Melatonina amb dosis baixes de la II-2 i de la II-12 té un millor efecte modulador neuroendocrí anticancerigen.

MELATONINA (MLT) (N-acetyl-5-methoxytryptamine): Es fabrica en molts teixits com el cervell, la retina, còclea, tracte gastrointestinal i reproductiu, fetge, pàncrees, ronyó, tiroides, melsa, estafa, limfòcits, etc. La foscor detectada per la retina augmenta la seva producció en la glàndula pineal a la nit.

En una revisió científica publicada per l’equip de Shun-Fa Yang el 2016 ens expliquen els mecanismes inhibitoris de la metàstasi del càncer que té la melatonina. Té un efecte modulador de la relació cèl·lula-cèl·lula (junctions (TJs), adherens junctions (AJS), gap junctions (GJS), desmosomes, i hemidesmosomes.) I de la relació cèl·lula-matriu extracel·lular (frena les metalloproteinases (MMPs) de la matriu extracel·lular que alliberarien factors de creixement com bFGF o VEGF que trenquen la matriu, estimulen l’angiogènesi, lifagiogènesis i promouen la metàstasi). La melatonina els frena, frenant l’angiogènesi en diferents tipus de càncer (veure estudi per a més detalls).

Actualment, després d’estudiar els mecanismes antitumorals de la melatonina (MLT) per l’equip de Campbell A. en una revisió científica en 2018, veiem que aquesta representa l’única molècula en la naturalesa capaç d’inhibir totes les fases de desenvolupament i progressió del càncer (frenant l’angiogènesi i estimulant l’apoptosi de cèl·lules tumorals).

La MLT administrada de forma única a una dosi de:

  • 20 mg / dia augmenta l’esperança de vida en més d’1 any en un 30% d’aquests casos amb càncers avançats i una esperança de vida <1 any, millorant, a més, el seu estat global de salut com la cachexia, depressió i trombocitopènia.
  • 100 mg / dia estabilitza la malaltia cancerígena als que van tenir progressió amb dosis menors de 20 mg i millora la seva esperança de vida a > 1 any en aproximadament el 50% d’aquests pacients amb una esperança de vida de < 1 any.

D’acord als estàndards d’oncologia i amb l’objectiu de proposar un tractament anticancerigen als pacients amb càncer disseminat i intractables tenim a dia d’avui bones notícies:

Aquesta combinació neuroendocrina (melatonina, antagonistes mu-opioides, cannabinoides i beta-carbolines) pot ser més reeixida quan s’associa a citoquines anticancerígenes (II-2 i II-12) com a Teràpia PNE inmune per al càncer i, al seu torn, associat amb plantes amb propietats antitumorals com a teràpia PNE-fitoteràpia per al càncer.

Les plantes naturals amb molècules que tenen activitat anticancerígena i són eficaços regulant a nivell PNE són: Aloe vera (àloe-emodin), Arborescens, Myrrh (Guggulsterone), Magnolia (Honokiol), Boswellia, Curcuma, i Annona muricata.

Aquesta fitoteràpia té un efecte sinèrgic amb la melatonina a nivell PNE dels tumors.

Així, veiem que la combinació de la melatonina amb Àloe, Myrrh, Magnolia i Boswellia en pacients amb càncers metastàtic ja intractables i amb una esperança de vida de menys d’1 any, va aconseguir augmentar l’esperança de vida un any en el 50% dels pacients i un major percentatge de regressions tumorals.

La PNIE ens ofereix noves estratègies terapèutiques per abordar certs càncers que encara no tenen cap tractament estandarditzat a dia d’avui.

No obstant això, l’eficàcia de la PNIE en el tractament del càncer ha de ser analitzada amb més estudis i profunditat donat que la influència neuroendocrina a nivell epigenètic no és l’única condició etiopatogènica del càncer, no hem de subestimar als oncogens, els tòxics ambientals, metabolisme i activitat estrogènica, els virus i els bacteris com altres possibles factors importants a tenir en compte.

Aquest article només pretén instruir i ajudar a crear un ambient afavoridor per a la teva immunitat. No pretenc receptar un tractament anticancerigen ni tampoc has de tractar-te amb les recomanacions científiques que has descobert sense abans consultar-ho amb el teu especialista.

Tot ha de ser consultat amb el teu metge oncòleg per valorar cada cas de forma rigorosament individualitzada.

Salut !

Bibliografia

J Res Med Sci. 2017; 22: 45. PMCID: PMC5426095 Published online 2017 Apr 26. doi: 10.4103/jrms.JRMS_255_16 PMID: 28567065
The psychoneuroendocrine-immunotherapy of cancer: Historical evolution and clinical results.
Paolo Lissoni, Giusy Messina, Arianna Lissoni, and Rovelli Franco.

Anticancer Res. 2008;28:1377–81. [PubMed]
Neuroimmunomodulation in medical oncology: Application of psychoneuroimmunology with subcutaneous low-dose IL-2 and the pineal hormone melatonin in patients with untreatable metastatic solid tumors.

Lissoni P, Brivio F, Fumagalli L, Messina G, Vigoré L, Parolini D, et al.

J Pineal Res. 2005;39:360–6. [PubMed]
Melatonin in the treatment of cancer: A systematic review of randomized controlled trials and meta-analysis.

Mills E, Wu P, Seely D, Guyatt G.

Postepy Hig Med Dosw. 2009;63:425–34. [PubMed] MT1 melatonin receptors and their role in the oncostatic action of melatonin.
Danielczyk K, Dziegiel P.

Integr Cancer Ther. 2009;8:337–46. [PubMed] Molecular mechanisms of melatonin anticancer effects.
Hill SM, Frasch T, Xiang S, Yuan L, Duplessis T, Mao L. 

Journal of Pineal Research, 62, 1, (2016).
Cancer metastasis: Mechanisms of inhibition by melatonin
Shih‐Chi Su, Ming‐Ju Hsieh, Wei‐En Yang, Wen‐Hung Chung, Russel J. Reiter and Shun‐Fa Yang.

Int J Mol Sci. 2018 Jul 27;19(8). pii: E2205. doi: 10.3390/ijms19082205.
Mechanisms Underlying Tumor Suppressive Properties of Melatonin.
Bondy SC, Campbell A.

Oncogene. 2008;27:5886–93. [PubMed] Positive and negative influences of regulatory T cells on tumour immunity.
Gallimore AM, Simon AK.

J Thorac Oncol. 2015;10:974–84.
[PMC free article] [PubMed]
Non-small-cell lung cancer: Role of the immune system and potential for immunotherapy.

Carbone DP, Gandara DR, Antonia SJ, Zielinski C, Paz-Ares L.

Modulation of Cytokine Expression by Traditional Medicines: A Review of Herbal Immunomodulators
Kevin Spelman, MS; JJ Burns, ND; Douglas Nichols, ND; Nasha Winters, ND; Steve Ottersberg, MS; Mark Tenborg, ND

MINI REVIEW ARTICLE
Published: 18 June 2012 doi: 10.3389/fimmu.2012.00161
Interleukin-2 production by dendritic cells and its immuno-regulatory functions
Teresa Zelante , Jan Fric , Alicia Y. W. Wong and Paola Ricciardi-Castagnoli.

Cancer detection and Prevention 2000;24(4):314-24.
Production of TN F-a and IFN-y from human peripheral blood lymphocytes by MNG-3, a modified arabinixylane from rice Bran.

Ghoneum M , Jewett A, Charles R.

Ghoneum M. Research Associate.
One Sizeable Step for immunology, one giant Leap for cancer patients.
Townsend letter for Doctors & Patients 2000 (enero).

Ghoneum M.
Anti-HIV Activity in vitro of MGN-3, an activa­ ted Arabinoxylane from rice bran.
Biochemica/ and Biofisica/ Research Coomunications 1998;243:25-9.

Ghoneum M.
Enhancement of human natural killer cell acti­ vity by modified arabinoxylane from rice bran (MGN-3).
lntemational Joumal of lmmunotherapy 1 998;XIV(2).

The effect of MGN-3 on cisplatin and adriamycin induced toxicity in the rat.
Henry 1, Jacoby, Wnorowski G, et al.

Anti-aging Medica/ Therapeutics; 1 1 1 : 2 1 7-26.
Immunorestoration of cancer patients by MGN-3, a modified arabinoxylan rice bran
(study of 32 patients followed up to 4 years).
Mamdooh M. NK

Nutrition Research 2000;20(1): 59-68.
Effects of modified rice bran on serum lipids and taste preference in streptozotocin­ induced diabetic rats.
Ohara 1, Agr O, Tabuchi R, et al.

Comparteix aquest article amb els teus!

Deixa un comentari

20 − set =

BLOG

L’agenda de “Transfórmate”

El “Transfórmate” és un nou format de conferència produït per El Terrat, i amb l’ajuda de Clínica Omega Zeta, en

Tinc restrenyiment, què puc fer?

El restrenyiment es caracteritza per la dificultat o l’escassa freqüència en relació amb les deposicions, sovint acompanyada per esforç excessiu durant la defecació o sensació d’evacuació incompleta.

ON VISITEM?

CLÍNICA VERDAGUER-HOMS
Av. Sant Jordi, 146
17800 OLOT (Girona)
 972 263 030
info@xeviverdaguer.com

CLÍNICA ARVILA MAGNA
Av. Diagonal, 442 Ent. 2a.
08037 Barcelona
93 118 70 22
info@arvilamagna.com

MEDICINA MODERNA
Ctra. de Vic, 10
08241 Manresa
 938 752 550
info@medicinamoderna.eu

CENTRE SANITARI CAN MORA
Unitat de Medicina Bioreguladora
C/ Sant Jordi, 30-32 1r 5a
Sant Cugat del Vallès
 93 589 79 18
 626 48 00 22
integral@centrecanmora.com

CLÍNICA VERDAGUER-HOMS
Av. Sant Jordi, 146
17800 OLOT (Girona)
 972 263 030
info@xeviverdaguer.com

CLÍNICA ARVILA MAGNA
Av. Diagonal, 442 Ent. 2a.
08037 Barcelona
93 118 70 22
info@arvilamagna.com

MEDICINA MODERNA
Ctra. de Vic, 10
08241 Manresa
 938 752 550
info@medicinamoderna.eu

CENTRE SANITARI CAN MORA
Unitat de Medicina Bioreguladora
C/ Sant Jordi, 30-32 1r 5a
Sant Cugat del Vallès
 93 589 79 18
 626 48 00 22
integral@centrecanmora.com

© 2018 Xevi Verdaguer | Tots els drets reservats ®