Els fitoestrògens i la menopausa

Els estrògens són claus per mantenir la teva salut durant l’època fèrtil. Però arriba un dia que els nivells d’estrògens disminueixen i comences a experimentar canvis al teu cos, augmentes de pes, et puja el colesterol, la pressió arterial… estàs arribant a la menopausa. Els homes també experimenten la mateixa baixada de fabricació d’hormones sexuals.

Símptomes de la menopausa

La menopausa és una transició fisiològica de la dona caracteritzada per la parada definitiva de la funció ovàrica i del cicle menstrual. És habitual que arribi de forma natural però també pot tenir un origen iatrogènic ja sigui fruit d’una malaltia, l’ús d’un medicament o bé d’una operació.

Aquesta situació es confirma clínicament quan han passat 12 mesos sense menstruació (amenorrees) i mitjançant una analítica de sang on evidenciem una disminució de les hormones sexuals femenines, és a dir, una menor producció d’estradiol (hipoestrogenisme) i de progesterona juntament amb una major fabricació de la Hormona Estimulant del Fol·licle (FSH) i menor fabricació de inhibina (hormona que inhibeix la FSH).

L’edat mitja de la menopausa sol ser 46-52 anys. Si et comença entre els 35-40 anys fins els vols del 65 és normal i natural. L’edat en què arriba la menopausa i la manera en com la patim o com la vivim es considera un marcador d’envelliment biològic. Tots soms diferents i depenent de la raça, de l’estat social de cada u, el pes i els hàbits de vida farem aquesta etapa de la vida estupendament o ho viurem com un calvari. Et vindrà aviadet o tard? Mira quines curiositats. La menopausa tardana és típica en dones amb:

• Posició socioeconòmica baixa, menor nivell d’educació i menys ingressos econòmics.
• Dones que viuen en països desenvolupats.
• Està associada a un menor risc a patir malalties o mort cardiovascular, menor risc d’osteoporosis i fractures i major esperança de vida.
• Però també està associada a un major risc a patir càncer de mama, d’ovari i d’endometri.

La menopausa precoç és típica en dones:

• Dones fumadores.
• Dones que viuen en països en vies de desenvolupament.

Els fogots i sudoracions nocturnes són més freqüents en les dones amb menor nivell educatiu, amb menys estabilitat econòmica, en dones fumadores, més sedentàries i amb sobrepès o obesitat (índex de massa corporal elevat)

Els símptomes de la menopausa són:

• Vasomotors: Fogots i onades de calor incloent les sudoracions nocturnes. És el símptoma més comú afectant el 85% de les dones menopàusiques. Sol començar un any abans d’acabar l’època fèrtil i poden persistir aproximadament 5 anys més fins a instaurar-se definitivament la menopausa.
• Insomni
• Dolor al mantenir relacions sexuals per la falta de lubricació.
• Disminució de la libido
• Sequedat vaginal juntament amb picor, cremor i irritació local que es pot alleugerir amb l’aplicació local de cremes o òvuls vaginal amb estrògens.
• Sequedat a la pell I pell més arrugada per la caiguda hormonal sobtada.
• Sequedat ocular
• Sequedat bucal.
• Sagnat vaginal irregular
• Incontinència urinària.
• Estat emocional deprimit.
• Irritabilitat
• Mal de cap
• Dificultat per concentrar-se.
• Marejos
• Oblits i mala memòria.
• Irregularitat de la freqüència cardíaca.
• Disminució de l’equilibri postural.
• Menor elasticitat de la pell.
• Cames inquietes
• Dolors musculars i articulars
• Malestar general.

La severitat i durada d’aquests símptomes, que no hauríem de tenir, és variable. Sabem que durant la menopausa tres de cada quatre dones tenen “petits problemes” per la falta d’hormones sexuals com: la pèrdua de massa oceà (osteoporosis), acumulació de greix visceral, augment dels triglicèrids, de la glucosa, la pressió arterial i la diabetis tipus 2.

Una transició saludable

Ara t’explicaré com la microbiota de l’intestí I l’alimentació pot canviar aquestes estadístiques que dèiem de “tres de cada quatre”. Què et sembla!

Només una de cada quatre dones no té cap d’aquests símptomes per la falta d’hormones sexuals. És prou important que coneguis com tenir una transició saludable en aquesta època de la vida.

Quines propostes terapèutiques tenim per oferir-te?

• La Teràpia Hormonal Substitutòria (THS): Combinació d’estrògens i progesterona. La THS redueix el 75% de la freqüència i el 87% de la severitat de la incontinència urinària, lubricació vaginal, densitat òssia i dels símptomes vasomotors (fogots i sudoracions nocturnes). És la proposta de primera línia des de la Societat Nord-americana de Menopausa o North American Menopause Society (NAMS, 2017). Abans de decidir si et prendràs hormones durant la menopausa cal que tinguis coneixement que ja des del 2002 la Women’s Health Initiative (WHI) adverteix del major risc a patir càncer de mama, hiperplàsia de l’endometri, mames fibroquístiques i malalties cardiovasculars. A l’hora de valorar riscos cal saber que la teràpia estrogènica administrada de forma oral, comparada amb l’administració d’estrògens de forma transdermal (a través de la pell), pot tenir un major risc a patir tromboembolismes venosos en les persones genèticament predisposades. Hem conegut greus situacions per la THS a la menopausa com un càncer e mama, una trombosis pulmonar, trombosis cardíaca o trombosis a un ull que malauradament s’haurien pogut evitar. Informa’t dels beneficis/riscs amb el teu ginecòleg abans de tenir un problema més greu que els fogots, els despistes o el sobrepès.

La seguretat i eficàcia de la THS pot millorar-se quan es combina amb suplements probiòtics juntament amb polifenols amb activitat estrogènica (Fitoestrògens) com les isoflavones a través de la dieta o de suplements. Tot seguit t’explicaré el motiu.

• Antidepressius que millorin la recaptació de serotonina i de noradrenalina (SSRI i SNRI): Actuen en la zona de la termoregulació hipotalàmica i milloren els fogots, suors nocturnes i la qualitat del son. Les opcions naturals que tenen activitat serotonèrgica activant al receptor 5-HT7 hipotalàmic de la serotonina i inhibint la recaptació de serotonina són: Black cohosh (cimicifuga racemosa), kudzu, kava, licorice I el dong quai. Els trobaràs a l’herbolari o farmàcia especialitzada.
• Fitoestrògens: son components fenòlics que trobem en diferents plantes i poden tenir activitat hormonal estrogènica quan s’adhereixen als receptors d’estrògens donada la seva gran similitud estructural amb l’Estradiol (E2) que és l’estrogen més actiu que nosaltres fabriquem.

Els Fitoestrògens tenen més afinitat pels ER-beta que pel ER-alfa la qual cosa li ofereix efectes protectors.

Ho són les Isoflavones, els lignans, coumesterans i els estilbens.

Menja regularment llegums (especialment la soja), cereals integrals, fruites del bosc i fruits secs. I menja isoflavones que tinguin especialment genistein, daidzein i s-equol com per exemple: soja, faves, sèsam, kudzu (també té l’aglicona puerarin), fruita de la passió i trèvol vermell.

Amb el consum regular de soja facilitaràs que les  isoflavones ingerides tinguin un efecte inhibidor en la glicòlisis, redueixis la neo glucogènesis i augmentin els cossos cetònics (acetate, acetoacetate, and hydroxybutyrate) indicant que el consum regular de soja provoca un canvi en la direcció del metabolisme energètic dels hidrats de carboni cap a favor dels lípids afavorint la utilització dels greixos com a substrat energètic i així cremarem més greixos i reduirem el pes.

Augmentant el consum d’aquests aliments potser milloraràs per les propietats que tenen els fitoestrgens:

• Antioxidants
• Antiinflamatoris
• Antiproliferatius
• Redueixen el colesterol
• Ajuden a perdre pes.
• Estimulació del sistema immune.

Sí, acabes de llegir que “potser milloraràs”, perquè no tothom obté aquests beneficis descrits de les isoflavones encara que mengi els mateixos aliments rics en fitoestrògens.

Per què?

On és la clau perquè aquests aliments es converteixin dins el nostre cos en un superaliment? No existeixen els superaliments!

La clau és al teu intestí i a les bactèries que hi tens. La microbiota (bactèries intestinals) I aquests aliments amb activitat estrogènica tenen una relació d’amor inseparable. Segons recents evidències científiques, ambdós interactuen de manera que la microbiota metabolitza les isoflavones i altres fitoestrògens en formes més petites I actives i alhora aquests components afavoreixen la proliferació i creixement de certs tipus de bactèries sanes.

La teva microbiota et pot canviar la vida

Així les bactèries intestinals i els enzims fabricats per la nostra microbiota intestinal són essencials en la hidròlisis de les isoflavones conjugades en aglicones i els seus metabòlits. Aquesta transformació i metabolisme de les isoflavones succeeix en diferents etapes implicant diferents enzims fabricats per  diferents especies bacterianes de l’intestí.

Hi ha persones que tenen una microbiota que fabrica enzims capaços de biotransformar les isoflavones en formes actives i d’altres que no tenen aquesta microbiota I no podrà gaudir Dels beneficis de les formes actives de les isoflavones. És a dir, hi ha persones que son  equol-producers i d’altres que no ho són, son els equol non-producers. Cuida el teu intestí. Menjar soja no implica directament que gaudim de les seves bondats.

Per exemple, després de la ingestió de soja més del 50% dels asiàtics produeixen daidzein i equol mentre que només el 20-30% dels occidentals produïm aquestes formes actives seguint la mateixa ingestió de soja. Els equol producers tenen en sang el doble d’equol que els non-producers i, en canvi, el 80-90% de la població fabrica normalment el metabòlit inactiu o-dimethylangolensin (O-DMA).

Les poblacions asiàtiques  consumeixen moltes més isoflavones que les societats occidentals (europeus o americans) i això promou un tipus de microbiota intestinal més favorable per fabricar aglicones a partir de les formes glicosídiques inactives.

Els problemes metabòlics de la menopausa els hem de tractar d’una forma holística tenint en compte que:

• La microbiota és essencial en el metabolisme i els efectes clínics esperats de les isoflavones.
• Hem de pensar en millorar la concentració del components bioactius que coneixem de les isoflavones com les aglycones: daidzein, genistein, glycitein i equol.
• Tots ells activen els receptors d’estrògens, especialment el ER-beta, i no només ens ajuden a la menopausa sinó també a mantenir la nostra salut general en l’època fèrtil I a prevenir el sobrepès.
• Les isoflavones i els probiòtics, que trobem a la dieta o en suplements naturals de la farmàcia o herbolari, els pots prendre de forma independent com a alternativa a la Teràpia Hormonal Substitutòria (THS) o bé també els pots prendre de forma sinèrgica com a complement a la THS seguint les indicacions del ginecòleg especialista en Medicina Integradora.

Recomanacions durant la transició de la menopausa

Menja o suplementa’t isoflavones: No em diguis que menges llegums un cop a la setmana. Menja regularment llegums, especialment la soja, cereals integrals, fruites del bosc i fruits secs. Et recomano especialment els aliments que tinguin més aglicones actives (genistein, daidzein i s-equol) com la soja, faves, sèsam, kudzu (també té l’aglicona puerarin), fruita de la passió i trèvol vermell. Preparar cada dia 1 cullerada petita de kudzú (el trobaràs a l’herbolari) barrejat amb aigua tèbia i tot seguit escalfat lleugerament que és una manera excel·lent de començar el dia. Fàcil i eficaç pel que desitgem millorar.

En un meta-anàlisis dirigit per Bolaños, Del Castillo, & Francià, 2010 es va  comprovar que les dosis de 33,3-134,4 mg/dia d’isoflavones  ja sigui via dieta, en concentrat o en forma d’extracte d’isoflavones durant 12-96 setmanes (3 mesos-2 anys) redueixen els símptomes vasomotors (fogots) de la menopausa en comparació a un grup placebo. La suplementació de 54 mg de genistein/dia durant 6 mesos a dones post-menopàusiques millora els nivells de glucosa, insulina i funció vasculars.

• La soja, millor fermentada: No és el mateix menjar soja fermentada que soja sense fermentar. No et recomano la soja sense fermentar com els brots de soja, la llet de soja, el tofu o l’oli de soja, en canvi, sí que ens interessa menjar productes fermentats de la soja que són especialment rics en aglicones (formes actives de les isoflavones) com el tempeh, natto, miso y shoyu (salsa de soja) molt coneguts per la cultura japonesa.
• Probiòtics: Suplementa’t probiòtics amb aquestes especies bacterianes que no poden faltar al teu intestí. El perfil del teu microbioma és decisiu pel metabolisme de les isoflavones en els seus metabòlits més biodisponibles i actius. En diferents estudis s’ha comprovat que la suplementació d’isoflavones juntament amb probiòtics repercutia amb més beneficis per la salut ja sigui per la interacció dels bacteris directament amb les nostres cèl·lules o bé indirectament influït en altres especies bacterianes capaces de transformar aquests fitoestrògens de la dieta o dels suplements rics en isoflavones.
• Menja Isoflavones juntament amb midó resistent. No és el mateix menjar les isoflavones soles que acompanyades amb aliments prebiòtics com el midó resistent que el trobem al plàtan verd, llegums o patata refredada a la nevera una vegada cuita i a la civada. Tousen et al. (2016) van comprovar que la suplementació d’isoflavones juntament amb midó resistent durant 6 setmanes millorava la producció d’equol (forma més activa de les isoflavones) per part dels enzims de la microbiota intestinal. Les millores del medi intestinal es deuen a un augment de la proliferació de les Bifidobacterium spp.
• Dieta vegetariana: Les persones vegetarianes fabriquen 4,25 vegades més S-EQUOL comparat amb les que segueixen una dieta omnívora.

El consum de vegetals i de fruita contribueix a tenir una major diversitat bacteriana a l’intestí que permetrà que després de menjar aliments rics en isoflavones  metabolitzin  la daidzeina en l’estimat S-EQUOL.

• Compte amb els antibiòtics: Els antibiòtics redueixen la quantitat d’S-EQUOL fabricat al colon. La bactèria més important transformant la daidzein en s-EQUOL, Eggerthella sp. strain YY7918, és molt sensible als antibiòtics com l’aminoglycosids, tetracyclines i les noves quinolones.
• L’àcid butíric I l’Arginina: Ambdós augmenten 4 vegades més la capacitat de la bactèria Asaccharobacter celatus a metabolitzar la daidzein en el S-EQUOL.

L’àcid butíric és un àcid gras de cadena curta (SCFA) fabricat al colon després de menjar fibra soluble o midó resistent. Les persones que fan exercici físic produeixen més àcid butíric que les que no fan esport. L’arginina és un aminoàcid que trobem a la soja, llenties, llavors de carbassa, sèsam, carn, peix especialment el salmó, xocolata, fruits secs, marisc, rovell de l’ou, fruita com l’alvocat, síndria, raïms… menja’n.

Vinga! Que ja ho tens! Petits canvis et poden canviar la vida.

Bibliografia

Journal of Functional Foods, Volume 41, February 2018, Pages 100-111
Impact of microbiota on the use and effects of isoflavones in the relief of climacteric symptoms in menopausal women – A review
Naice E.S. Monteiro, Lívia D. Queirós, Danielle B. Lopes, Adriana O. Pedro, Gabriela A. Macedo

Addressing the inter-individual variation in response to consumption of plant food bioactives: Towards a better understanding of their role in healthy aging and cardiometabolic risk reduction
Claudine Manac, Dragan Milenkovic, Tom Van de Wiele, Ana Rodriguez-Mateos, Baukje de Roos, Maria Teresa Garcia-Conesa, Rikard Landberg, Eileen R. Gibney, Marina Heinonen, Francisco Tomaás-Barberán and Christine Morand.

Am. J. Clinical Nutr. 2016, 103, 694– 702.
Acute benefits of the microbial-derived isoflavone metabo- lite equol on arterial stiffness in men prospectively recruited according to equol producer phenotype: a double-blind ran- domized controlled trial.
Hazim, S., Curtis, P. J., Schar, M. Y., Ostertag, L. M. et al.,

Intestinal microbiota in metabolic diseases: from bac- terial community structure and functions to species of pathophysiological relevance. Gut Microbes 2014, 5, 544–551.
Clavel, T., Desmarchelier, C., Haller, D., Gerard, P. et al.

BJOG : An International Journal of Obstetrics and Gynaecology, 1–10. 
Vasomotor symptoms resulting from natural menopause: A systematic review and network meta-analysis of treatment effects from the National Institute of Health and Care Excellence guideline on menopause.
BJOG : An International Journal of Obstetrics and Gynaecology, 1–10. http://dx.doi.org/10.1111/1471-0528.14619.
Sarri, G., Pedder, H., Dias, S., Guo, Y., & Lumsden, M. A. (2017).

Bioscience of Microbiota, Food and Health, 35(3), 113–121.
The production of S-equol from daidzein is associated with a cluster of three genes in Eggerthella sp. YY7918.
Kawada, Y., Yokoyama, S., Yanase, E., Niwa, T., & Suzuki, T. (2016).

J Nutr. 2006 Aug; 136(8):2188-93.
Method of defining equol-producer status and its frequency among vegetarians.
Setchell KD, Cole SJ

British Journal of Nutrition, 116(2), 247–257.
The combined effects of soya isoflavones and resistant starch on equol pro- duction and trabecular bone loss in ovariectomised mice. 
Tousen, Y., Matsumoto, Y., Matsumoto, C., Nishide, Y., Nagahata, Y., Kobayashi, I., et al. (2016).

NAMS (2017).
The 2017 hormone therapy position statement of The North American Menopause Society. Menopause: The Journal of The North American Menopause Society, 24(7), 728–753.

Langer, R. (2017).
The evidence base for HRT: What can we believe? Climacteric, 20(2), 91–96. 

Lambert, M. N. T., Hu, L. M., & Jeppesen, P. B. (2017).
A systematic review and meta- analysis of the effects of isoflavone formulations against estrogen-deficient bone re- sorption in peri- and postmenopausal women. American Journal of Clinical Nutrition, 106(3), 801–811. 

Metabolites. 2015 Jan 14;5(1):56-73.
The role of colonic bacteria in the metabolism of the natural isoflavone daidzin to equol.
Rafii F1.

Recommendations on women’s midlife health and menopause hormone therapy. Climacteric.
Baber, R., Panay, N., & Fenton, A. (2016).

Chemoprevention of breast cancer by dietary polyphenols.
Molecules 20, 22578–22620
Mocanu, M.-M. et al. (2015)

Complementary and alternative approaches to menopause. Endocrinology and Metabolism Clinics of North America.
Taylor, M. (2015).

Dietary modulation of the gut microbiota. 
A randomised controlled trial in obese postmenopausal women. British Journal of Nutrition.
Brahe, L. K., Le Chatelier, E., Prifti, E., Pons, N., Kennedy, S., Blædel, T., ... Larsen, L. H. (2015).

Journal of Clinical Endocrinology and Metabolism, 100(11), 3975–4011.
Treatment of symptoms of the menopause: An endocrine society clinical practice guideline. 
Stuenkel, C. A., Davis, S. R., Gompel, A., Lumsden, M. A., Murad, M. H., Pinkerton, J. A. V., et al. (2015).