La infància i la teva salut actual

Al nostre planeta Terra tenim una extraordinària diversitat de formes de vida amb diferents ecosistemes, animals, bacteris, plantes, fongs, arqueges… i cada microorganisme té el seu paper i interacció amb els altres. I també en el nostre propi ecosistema, aquests microorganismes interactuen amb els del nostre entorn.

A la vida humana veiem la importància per exemple que tenen els bacteris en què, productes com el pa, els iogurts, el formatge, el vi o la cervesa, són obtinguts gràcies a la seva fermentació. I aquests bacteris en el nostre sistema gastrointestinal o microbiota també tenen un important paper amb la fermentació dels residus digestius en el nostre intestí i amb les seves interaccions amb diferents microorganismes. I resulta que, és en el dinàmic ecosistema intestinal, on més quantitat de bacteris tenim.

Ens ho passem d’allò més bé descobrint els secrets del teu intestí!

Veiem que la causa de moltes malalties es deu a la interacció entre la microbiota i el sistema immune de la persona, així, l’alteració de l’equilibri de la nostra microbiota intestinal condiciona un desequilibri immune augmentant el risc de patir malalties gastrointestinals (això ja t’ho imaginaves), però també malalties dermatològiques, al·lèrgies, obesitat, diabetis tipus II, malalties reumatològiques, autoimmunes, i malalties neurodegeneratives i psiquiàtriques. I en aquesta línia, sabem que la dieta és un factor que afecta no només al nostre sistema gastrointestinal sinó també al nostre sistema immune i a la nostra conducta.

Microbioma, intestí i cervell

L’alimentació és un factor que condiciona la nostra microbiota i la nostra microbiota es relaciona amb l’eix MGB (Microbiome-gut-brain axis), és a dir, la salut del teu intestí i la del teu cervell. Avui sabem que l’eix microbioma-intestí-cervell (Microbiome-Gut-Brain axis) forma part d’un possible origen de la síndrome depressiva.

Hi ha una comunicació bidireccional entre el MGB axis i freqüentment ens trobem que les persones que pateixen problemes digestius són les mateixes que pateixen problemes psiquiàtrics o de conducta. On és l’origen? En l’intestí o en el cervell? Si estàs deprimit Qui t’ajuda, el psicòleg o psiquiatre? o El nutricionista o digestòleg? És el mateix, la gestió de l’estrès té a veure amb tots dos i hem de ser tractats de forma multidisciplinar. Tal com funciona el nostre organisme. Així, ja estem veient que les persones amb depressió es caracteritzen per tenir una microbiota disbiótica, desequilibrada. Et tractaràs amb antidepressius o t’ocuparàs del teu intestí?

Als nostres bacteris els encanten els carbohidrats de la dieta però el seu creixement també depèn de com està el sistema gastrointestinal, és a dir, del pH, dels àcids i dels enzims digestius, de la quantitat d’oxigen … per a veure quin microorganisme podrà viure en cada habitació diferent del nostre intestí.

Els canvis en la composició de la microbioma provoquen canvis funcionals en el cervell (hipotàlem, amígdala, hipocamp i nucli estriat) i canvis en el neurodesenvolupament. La comunicació de la microbiota amb el cervell és a través de metabòlits actius dels bacteris com el butirat, i molècules de senyalització com pèptids, endotoxines, etc.

La nostra microbiota està influenciada per factors epigenètics.

Però no tot es resol amb l’alimentació. Sabem que la nostra microbiota també està influenciada per factors epigenètics.

L’adquisició o colonització de bacteris sanes en el nostre intestí durant els primers anys de vida determinarà per exemple la tolerància oral dels aliments o antígens externs del nostre entorn en l’edat adulta. La composició de la nostra microbiota intestinal està fortament influenciada pels 3 primers anys de vida, de la nostra vida extrauterina.

Hem vist que l’alteració en els primers anys de vida de l’equilibri del Microbioma-Gut Brain (MGB) axis, s’ha associat amb un risc augmentat de desenvolupar depressió més tard en la vida adulta, suggerint un enllaç entre el nostre microbioma intestinal, el neurodesenvolupament i la depressió.

La teoria del neurodesenvolupament és important per entendre els símptomes depressius en l’edat adulta. Ens mostra que la tendència a patir una depressió tardana pot estar associada a factors estressants en èpoques molt precoços de les nostres vides.

Qualsevol canvi en la nostra microbiota condicionarà l’eix MGB axis i el neurodesenvolupament, i això és especialment important en l’etapa prenatal, la infància i l’adolescència. La disrupció del correcte neurodesenvolupament especialment en aquestes etapes ens portarà a un major risc de depressió en l’edat adulta.

Concretament, aquest estrès precoç en les nostres vides provocarà en aquestes persones anormalitats com tenir atròfia de l’hipocamp, de l’amígdala, desequilibris emocionals i de conducta.

Atès que l’estrès en la infància pot provocar el desequilibri de la nostra microbiota i també al mateix temps, la nostra microbiota té el potencial per a modificar el cervell durant el neurodesenvolupament, veiem que per entendre el motiu pel qual es desencadena una depressió és necessari conèixer l’estat de la nostra microbiota i la història de la nostra infància i adolescència.

Les persones que en l’edat adulta tenen símptomes depressius han de tenir en compte uns factors de risc que potser abans no vas imaginar i que haurem de modular.

Els factors de risc epigenètics segons la teoria del neurodesenvolupament i la microbiota (MGB axis) són:

  • Alteració del període fetal.
  • Malnutrició materna.
  • Estrès matern.
  • Abús infantil (maltracte físic o psíquic)
  • Malnutrició infantil.

Sembla ser que per ser candidat a patir depressió en l’edat adulta és suficient si vas passar per aquests factors de risc en els teus primers anys de vida. L’exposició a aquests traumes infantils o l’estrès psicològic pot provocar una resposta inflamatòria aguda per l’activació del sistema nerviós simpàtic (hormones d’estrès).

L’activació de la resposta inflamatòria durant aquests sensibles períodes de la nostra vida pot afectar el neurodesenvolupament del cervell, de la microglia i a la reactivitat neuroendocrina a l’edat adulta. Aquests factors de risc epigenètics poden alterar l’expressió dels nostres gens i provocar canvis endocrins (hiperactivació de l’eix HHA, resistència a la leptina) i immunes (hiperactivació immune) que seran els responsables de l’alteració de l’equilibri entre la síntesi de serotonina, hormones de estrès i la seva degradació (MAO).

L’estrès i els traumes emocionals en la infància

L’estrès en la infància, provocarà una estimulació del sistema nerviós simpàtic (més hormones d’estrès com el cortisol) i una resposta inflamatòria aguda. Res d’això és bo.

Els traumes emocionals infantils o l’estrès psicològic agut durant la infància, estan associats a canvis epigenètics que alteren el funcionament del cervell i també la nostra conducta en la nostra edat adulta, provocant més possibilitats de patir conductes auto lesives, depressió, ansietat, fòbies i malalties autoimmunes .

Les agressions i lesions físiques així com les infeccions virals durant aquest període infantil tan sensible en el neurodesenvolupament, també es consideren un factor agut activador de les hormones d’estrès (més cortisol) i d’inflamació desencadenat pel sistema immune innat, i ens afecta a nivell psicològic i inflamatori.

Si vas ser maltractat o vas viure maltractaments o separacions traumàtiques a casa, o si vas patir infeccions virals cròniques, … potser t’ajudi a comprendre el motiu pel qual ara estiguis patint d’ansietat, depressió, inflamacions cròniques a la pell (dermatitis, psoriasi), articulacions (artritis) sense que sembli que et mereixis tot això per la vida sana que portes ara. Tractar-te amb ansiolítics, antidepressius, corticoides o antiinflamatoris respectivament no és la solució definitiva per regular aquest problema epigenètic neuroendocrí.

Factors epigenètics durant la infància

Què ens impliquen aquests factors epigenètics durant la infància per a la futura edat adulta? Aquests nens / es tindran en la seva edat adulta:

  • Hiperactivació de l’eix endocrí HHA (hipotàlam-hipòfisi-glàndules adrenals): Major fabricació d’hormones d’estrès (cortisol, adrenalina i noradrenalina).
  • Alteració del receptor dels glucocorticoides (resistència o menor sensibilitat): Els glucocorticoides donaran un senyal insuficient perquè els receptors de l’hormona cortisol estaran menys sensibles. Saps que el cortisol és antiinflamatori i que les infiltracions de cortisona serveixen per treure el dolor i la inflamació, veritat? Doncs, quan el nostre cortisol no pot fer la seva funció antiinflamatòria s’alteren els senyals d’estrès i no es resolen les inflamacions de forma normal, i això provocarà inflamacions cròniques, ansietat, depressió, fatiga o que et maregis quan t’aixeques de cop, etc. Així mateix, per la capacitat de les citoquines pro-inflamatòries d’activar l’eix HHA, s’indueix una major activitat de l’eix HHA i resistència als glucocorticoides i al cortisol.
  • Alteració de la composició de la microbiota i de la microbioma: Que alterarà l’eix MGB a través dels senyals que arriben al cervell via nervi vague, via limfàtica i sanguínia.
  • Obesitat: L’alteració hormonal i cerebral degut a l’estrès infantil provoca que aquestes persones tinguin un fenotip estalviador que es caracteritza per un augment de la ingesta energètica i del seu magatzem, i una menor despesa energètica resultant en patir més sobrepès i obesitat. Al seu torn, l’obesitat provoca major producció, per part de les cèl·lules de greix (adipòcits), de citoquines pro-inflamatòries i més inflamació sistèmica que activessin més l’eix HHA. Un cercle viciós que no sol ser fàcil de resoldre
  • Tendència a l’alcoholisme, tabaquisme i abús de substàncies.
  • Alteració del son o insomni: Que provoca nivells elevats de marcadors inflamatoris.

Les estratègies per millorar o prevenir aquests problemes en l’edat adulta van dirigits a agents que redueixin les inflamacions, ja que reduir la neuroinflamació és sinònim de reduir la resposta agressiva davant estímuls estressants en les nostres vides.

Com podem tractar els efectes de l’estrès en aquestes etapes del neurodesenvolupament a nivell cerebral i de conducta?

  • Antiinflamatoris no esteroides (Aines, com l’ibuprofè) o anti TNF-α (infliximab), anti Il-6 (sirukumab) o anti-Il17 (brodalumab, ixekizumab)
  • Substàncies estimuladores de la citocina Il-10 (antiinflamatòria).
  • Exercici físic: És especialment eficaç quan estàs deprimit i hi ha alts nivells de TNF-α (pro-inflamatori).
  • Antidepressius tricíclics (Bupropion), però no els inhibidors de la recaptació de serotonina: Els tricíclics inhibeixen la recaptació de dopamina i noradrenalina, millorant els seus nivells, i són tractaments antidepressius eficaços si la depressió està relacionada amb l’existència d’inflamació (sigui per infecció o per estrès posttraumàtic infantil).
  • Psicoteràpia o meditació: Són intervencions psicològiques que ja han demostrat tenir efectes antiinflamatoris, sense efectes secundaris. (Black and Slavich, 2016; Koh et al, 2008; Pace et al, 2013; Thornton et al, 2009; Macmillan et al, 2009).
  • Augmentant el tràfic de limfòcits que arriben al cervell (poc estudiat en humans): Tenir més limfòcits té efectes protectors perquè, quan estem exposats a una situació d’estrès, es modula-redueix l’activació de la microglia i secundàriament també tindrem un menor dany neuronal . Amb més limfòcits tindràs més resistència, menors nivells d’ansietat i millors nivells de BDNF en el cervell (Cohen et al, 2006; Lewitus et al, 2008).

Menjar sa és sa per a tothom.

No obstant això, tal com veus, per millorar els problemes que vénen condicionats epigenèticament per factors estressants durant el neurodesenvolupament, és clau l’exercici físic, la meditació i alguns medicaments al·lopàtics.

Junts t’ajudem millor.

Salut!

Bibliografía

“I Am I and My Bacterial Circumstances”: Linking Gut Microbiome, Neurodevelopment, and Depression. Front. Psychiatry 8:153. doi: 10.3389/fpsyt.2017.00153 Lima-Ojeda JM, Rupprecht R and Baghai TC (2017)

Increased IgA and IgM responses against gut commensals in chronic depression: further evidence for increased bacterial translocation or leaky gut. J A ect Disord (2012) 141(1):55–62. doi:10.1016/j.jad.2012.02.023 Maes M, Kubera M, Leunis JC, Berk M.

Psychoneuroimmunology of Early-Life Stress: The Hidden Wounds of Childhood Trauma? Neuropsychopharmacology Reviews. Neuropsychopharmacology volume 42, pages 99–114 (2017) doi:10.1038/npp.2016.198 Andrea Danese & Stephanie J Lewis

The gut-brain barrier in major depression: intestinal mucosal dysfunction with an increased translocation of LPS from gram negative enterobacteria (leaky gut) plays a role in the in ammatory pathophysiology of depression. Neuro Endocrinol Lett (2008) 29(1):117–24. Maes M, Kubera M, Leunis JC.

Chronic intestinal in ammation alters hippo- campal neurogenesis. JNeuroin ammation (2015) 12:65. doi:10.1186/ s12974-015-0281-0 Zonis S, Pechnick RN, Ljubimov VA, Mahgere eh M, Wawrowsky K, Michelsen KS, et al.

Fast-food and commercial baked goods consumption and the risk of depression. Public Health Nutr (2012) 15(3):424–32. doi:10.1017/S1368980011001856 Sanchez-Villegas A, Toledo E, de Irala J, Ruiz-Canela M, Pla-Vidal J, Martinez-Gonzalez MA.

Dietary patterns and depressive symptoms over time: examining the relationships with socioeco- nomic position, health behaviours and cardiovascular risk. PLoS One (2014) 9(1):e87657. doi:10.1371/journal.pone.0087657 Jacka FN, Cherbuin N, Anstey KJ, Butterworth P.

Comparteix aquest article amb els teus!

Deixa un comentari

vint − 16 =

BLOG

Com resols les inflamacions? (Part 2)

Per reduir les inflamacions i els dolors crònics és important conèixer les particularitats de la carn vermella, de la carn blanca, del peix, dels ous, dels lactis, Diries que l’alimentació importa?

Com resols les inflamacions? (Part 1)

Després d’una infecció o una lesió en qualsevol teixit del nostre cos sempre tenim una inflamació aguda inicial i una posterior resolució de la inflamació.

La infància i la teva salut actual

Al nostre planeta Terra tenim una extraordinària diversitat de formes de vida amb diferents ecosistemes, animals, bacteris, plantes, fongs, arqueges… i cada microorganisme té el seu paper i interacció amb els altres.

ON VISITEM?

CLÍNICA VERDAGUER-HOMS
Av. Sant Jordi, 146
17800 OLOT (Girona)
 972 263 030
info@xeviverdaguer.com

CLÍNICA ARVILA MAGNA
Av. Diagonal, 442 Ent. 2a.
08037 Barcelona
93 118 70 22
info@arvilamagna.com

MEDICINA MODERNA
Ctra. de Vic, 10
08241 Manresa
 938 752 550
info@medicinamoderna.eu

CENTRE SANITARI CAN MORA
Unitat de Medicina Bioreguladora
C/ Sant Jordi, 30-32 1r 5a
Sant Cugat del Vallès
 93 589 79 18
 626 48 00 22
integral@centrecanmora.com

CLÍNICA VERDAGUER-HOMS
Av. Sant Jordi, 146
17800 OLOT (Girona)
 972 263 030
info@xeviverdaguer.com

CLÍNICA ARVILA MAGNA
Av. Diagonal, 442 Ent. 2a.
08037 Barcelona
93 118 70 22
info@arvilamagna.com

MEDICINA MODERNA
Ctra. de Vic, 10
08241 Manresa
 938 752 550
info@medicinamoderna.eu

CENTRE SANITARI CAN MORA
Unitat de Medicina Bioreguladora
C/ Sant Jordi, 30-32 1r 5a
Sant Cugat del Vallès
 93 589 79 18
 626 48 00 22
integral@centrecanmora.com

© 2018 Xevi Verdaguer | Tots els drets reservats ®