La teva vida depèn d’1 Kg !

Sabies que 1 kg del teu pes corporal són bacteris? I que l’ADN d’aquests bacteris del nostre intestí tenen més de 20.000 funcions diferents?

S’ha vist que 1kg del nostre pes corporal prové dels microorganismes que tenim a la pell, a les mucoses i especialment a l’intestí. Tenim uns 100 bilions de microorganismes repartides pel nostre organisme , majoritariament bacteries i, tots junts, pesen 1 quilet. Bacteris, virus, llevadures, paràsits viuen amb nosaltres i per nosaltres, feliçment… fins l’últim dia. Tots.

El sistema gastrointestinal humà està colonitzat per més de 10(14) microorganismes mentre que el nostre organisme té 10(13) cèl.lules. Tenim 10 vegades més bacteries al nostre organisme que cèl.lules humanes.

El destí de la nostra salut està condicionat per 1 kg. de bacteris

Segons la diversitat de Bacteris intestinal que tinguis, l’ADN de cada una dels diferents Bacteris i els subproductes que fabriquen aquests Bacteris en el seu metabolisme (àcids grassos de cadena curta i diferents gasos) donarà més predisposició a certes malalties o a estar sa com un roure. Ens interessa tenir una gran diversitat de bacteris sanes. Cada ADN específic de cada bacteri té les seves funcions concretes.

T’has preguntat mai l’impacte que pot tenir pels bacteris sanes intestinals una tanda d’antibiòtics? No és que només fulminis els bacteris patògenes i les sanes alhora com ja deus estar informat… El problema és que ens carreguem, al mateix moment, l’ADN de tots aquests bacteris.

bacteris-organisme-huma

Potser ja estàs pensant si els antibiòtics que vas prendre de petit et poden condicionar l’actual sobrepès que no soluciones ni amb dieta ni amb esport. O potser si les ja llunyanes tandes d’antibiòtics poden provocar que avui dia tinguis problemes d’ansietat o depressió recidivants.

Doncs… el teu pensament va per bon camí. La nostra salut intestinal, hormonal, immunològica i emocional ve determinada per la composició de la nostra flora intestinal que anomenem microbiota. Naixem axènics, és a dir, no tenim colonització de bacteris ni cap altre microorganisme dins l’úter de la mare.

La flora intestinal o microbiota varia molt d’una persona a l’altre perquè ve condicionada ja des del naixement pel tipus de part, pel tipus de lactància, l’estrès, l’exposició a medicaments com els antibiòtics, viatges a altres països, exposició a herbicides com el glifosat que ens afusella els nostres lactobacil·losi i bífidus, a infeccions parasitaries, fúngiques o víriques i molt especialment, la flora intestinal ve condicionada per la nostra alimentació.

Des de principis del segle XXI hem començat a aprendre quins són els gens de les nostres cèl·lules però avui dia ja estem parlant de l’existència dels gens dels nostres bacteris intestinals (microbioma). Resulta que coneixem l’existència d’aproximadament 23.000 gens en les cèl·lules del nostre cos que codifiquen la fabricació de proteïnes que anomenem genoma però … saps quants gens de microorganismes tenim?

Tenim més de 3 milions de gens de bacteris diferents !!!

Es el nostre súper-microbioma i el trobem a l’intestí. Dels 3 milions del nostre microbioma, tots tenim 600.000 gens a nivell intestinal i 300.000 d’aquests gens son molt semblants entre tots els humans siguin africans, europeus, xinesos o americans nosaltres. Tots aquests ADN son de les especies de microbis que viuen al nostre intestí.

Tenim un total de 100-1000 especies de microbis diferents, bàsicament bacteris. El 98% del microbioma prové de les diferents especies bacterianes i el 2% restant prové de virus, llevats i paràsits que habiten en el nostre intestí. La diversitat i riquesa de microbis que tinguem cada un de nosaltres a nivell intestinal ens determinarà una bona immunitat i bona salut emocional, hormonal i endocrina.

El genoma (o gens de les nostres cèl·lules) i el microbioma (o gens de les nostres bateries intestinals) formen el que anomenem el meta genoma. Tots dos condicionaran la salut de la nostra vida juntament amb el que envolta a aquests gens, l’epigenètica. Els nostres estimats bacteris no apareixen solets per art de màgia al nostre intestí. Ens els hem de guanyar.

El tipus de naixement condiciona l’aparició d’un tipus de bacteris o altre a l’intestí del nen. Un part vaginal condiciona que el nen tingui una colonització inicial a la boca, al nas i a l’intestí de bacteris que trobem típicament a la vagina de la mare… ja als 5 minuts de néixer. Mentre que un part per cesària condiciona que el nen tingui un colonització inicial de bacteris que trobem típicament a la pell de la mare o bacteris del material de l’hospital, però no dels bacteris vaginals.

Llavors, la lactància materna continuarà aportant 1000 milions de bacteris sans per cada litre de llet que la mare ha alletar al seu fill… i així anirem aportant diversitat de bacteris sanes que amb el seu ADN individual condicionaran la salut del nen per la resta de la seva vida.

La resta de la composició de la nostra flora intestinal anirà variant pel que fa la diversitat bacteriana, des de la infantesa fins l’edat adulta, influïda d’una forma determinant per la nostra dieta.

I ara et diré: “ t’has imaginat l’efecte positiu que poden tenir la suplementació dels probiòtics o bacteris sans? ”

És curiós observar en els recents estudis científics com les persones obeses i amb triglicèrids alts tenen menys diversitat i menys quantitat de bacteris, per tant, menys quantitat i diversitat d’ADN de bacteris.

Proposta terapèutica: trasplantament de femtes sanes! Aquesta proposta terapèutica del trasplantament de femtes és perquè la femta està composada bàsicament per aigua, residus cel·lulars i bacteris provinents dels nostre intestí.

S’ha comprovat que quan a rates primes se’ls hi fa un trasplantament de femta procedent de persones obeses … la rata comença a guanyar pes, sense seguir cap canvi alimentari. Únicament els bacteris intestinals de la femta que s’ha introduït amb una sonda rectal han canviat completament el metabolisme d’aquestes rates.

I nosaltres que escridassem i li dèiem al nostre gosset que no es mengi la femta que està olorant d’altres gossos… qui havia de dir que el gos potser ho estava fent bé!!!

Recomano a qui vulgui aprimar-se que no mengi la merda del terra i, dins el possible, que no prengui antibiòtics per fulminar aquest bacteris que ens donen vida!

La nostra dieta condicionarà la microbiota intestinal i l’ADN d’aquests bacteris també condicionarà el nostre metabolisme.

Diga’m què menges i et diré quins bacteris tens!

Segons què mengem tindrem més d’un tipus de bacteris o d’un altra al nostre intestí. I això succeeix molt ràpidament. Un canvi de dieta canvia la flora intestinal en pocs dies. Amb aquestes dades et vull dir que sempre ets a temps a canviar la teva salut. Si tots coneixem el nostre grup sanguini i el nostre DNI ara sabràs que, segons què menges, tindràs un tipus de flora bacteriana o un altre, amb unes funcions o unes altres.

  • En els humans classifiquem el tipus de bacteris intestinals (microbiota) en 3 grups o estereotipus: Bacteroides, Prevotella i ruminococcus.
  • L’enterotip Bacteroide té més Alistipes, Bilophila i parabacteroides (phylum bacteroidetes)
  • L’enterotip Prevotella té més Paraprevotella (phylum Bacteroidetes) i Catenibacterium (phylum Firmicutes)
  • Una dieta rica en proteïna animal i greixos saturats (dieta occidental) s’associarà a l’enteroptip Bacterioides. Aquest ecosistema està associat amb resistència a la insulina i obesitat. Tenen més bacteris proteolítiques que resisteixen la bilis ( bacteroides, Bilophila i Alistipes) i menys firmicutes que metabolitzen els polisacàrids de les plantes Tenen menor producció de AGCC (especialment butirat i lactat) que nodreixen l’epiteli de l’intestí i tenen una major producció de sulfhídric que és irritant per l’epiteli. Genera una inflamació de baix grau.
  • Dieta rica en fibra, hidrats de carboni, sucres simples (dieta rural o de la societat agrària) s’associarà amb l’entretopi Prevotella. Típic de la dieta vegana. La dieta vegetariana té 10% Bacteroides i 27% Prevotella)
  • Dieta rica en alcohol i àcids grassos insaturats tindrà Ruminococcus.
  • Quin menú has decidit donar als teus bacteris?

S’ha comprovat que una dieta vegetariana o vegana millorava la quantitat i diversitat de la flora intestinal. I que els lactis provinents dels animals i la proteïna animal estan relacionats amb unes bateries que determinaran inflamació a l’intestí, obesitat i dolors crònics.

Recomano aliments rics amb probiòtics (bacteris sans):

  • Quefir d’ovella, de cabra o d’aigua.
  • Te kombutxa fermentat.
  • Formatge d’ovella o de cabra.
  • Iogurt d’ovella o de cabra.
  • Xocolata negra.
  • Miso, temphe.

I el consum de verdures fermentades riques amb probiòtics:

  • Col fermentada (xucrut) o remolatxa fermentada…

Dietes probiòtiques

Som persones amb mils de bacteris vivint dins nostre.

Desitjo sanes relacions entre persones i una bona simbiosis entre els nostres bacteris. Tantes persones i tants bacteris.

Us ajudaré a seguir camins sans, estem on estem, tots junts.

Gràcies per la confiança.

Bibliografia

Contribution of diet to the composition of the human gut microbiota.
Daniela Graf, Raffaella Di Cagno, Frida Fa ̊k, Harry J. Flint, Margareta Nyman, Maria Saarela and Bernhard Watzl*

Ecology in health and Desease.
Germany, Email: bernhard.watzl@mri.bund.de
To access the supplementary material for this article, please see Supplementary files under ‘Article Tools’This paper is part of the Proceedings from the 2013 ENGIHR.

Physiol Rev 90: 859–904, 2010;

Gut Microbiota in Health and Disease
INNA SEKIROV, SHANNON L. RUSSELL, L. CAETANO M. ANTUNES, AND B. BRETT FINLAY

Michael Smith Laboratories, Department of Microbiology and Immunology, and Department of Biochemistry and Molecular Biology, The University of British Columbia, Vancouver, British Columbia, Canada.

Microbial Biotechnology (2011)
Genomics update
The human gut microbiome: are we our enterotypes?
Roland J. Siezen and Michiel Kleerebezem.

Nestle Nutr Inst Workshop Ser. 2013;
Diet, gut enterotypes and health: is there a link?
Bushman FD1, Lewis JD, Wu GD.
1Division of Gastroenterology, Perelman School of Medicine at the University of Pennsylvania, Philadelphia, PA, USA.

Linking Long-Term Dietary Patterns with Gut Microbial Enterotypes”. Science 334 (6052)
Wu, G. D.; Chen, J.; Hoffmann, C.; Bittinger, K.; Chen, Y.-Y.; Keilbaugh, S. A.; Bewtra, M.; Knights, D.; Walters, W. A.; Knight, R.; Sinha, R.; Gilroy, E.; Gupta, K.; Baldassano, R.; Nessel, L.; Li, H.; Bushman, F. D.; Lewis, J. D. (2011).

Science. Author manuscript; available in PMC 2012 Jun 6.
Published in final edited form as: Science. 2011 Oct 7; 334(6052): 105–108.
Published online 2011 Sep 1. doi:  10.1126/science.1208344
Linking Long-Term Dietary Patterns with Gut Microbial Enterotypes
Gary D. Wu,1,* Jun Chen,2,3 Christian Hoffmann,4,5 Kyle Bittinger,4 Ying-Yu Chen,1 Sue A. Keilbaugh,1 Meenakshi Bewtra,1,2 Dan Knights,6 William A. Walters,7 Rob Knight,8,9 Rohini Sinha,4 Erin Gilroy,2 Kernika Gupta,10 Robert Baldassano,10 Lisa Nessel,2 Hongzhe Li,2,3 Frederic D. Bushman,4,* and James D. Lewis1,2,3,*

Cell Host Microbe. 2015 May
Dynamics and Stabilization of the Human Gut Microbiome during the First Year of Life.
Bäckhed F1, Roswall J2, Peng Y3, Feng Q4, Jia H3, Kovatcheva-Datchary P5, Li Y3, Xia Y3, Xie H3, Zhong H3, Khan MT5, Zhang J3, Li J3, Xiao L3, Al-Aama J6, Zhang D3, Lee YS5, Kotowska D7, Colding C7, Tremaroli V5, Yin Y3, Bergman S8, Xu X3, Madsen L9, Kristiansen K4, Dahlgren J10, Jun W11.

Review Article An ecological and evolutionary perspective on human–microbe mutualism and disease.
Les Dethlefsen1, Margaret McFall-Ngai2 & David A. Relman1,3,4.
Nature 449, 811-818 (18 October 2007) | doi:10.1038/nature06245; Published online 17 October 2007.

Received 10 April 2012 Accepted 26 July 2013 Published online 28 August 2013
Richness of human gut microbiome correlates with metabolic markers.
Emmanuelle Le Chatelier, Trine Nielsen, Junjie Qin, Edi Prifti, Falk Hildebrand, Gwen Falony, Mathieu Almeida, Manimozhiyan Arumugam, Jean-Michel Batto, Sean Kennedy, Pierre Leonard, Junhua Li, Kristoffer Burgdorf, Niels Grarup, Torben Jørgensen, Ivan Brandslund, Henrik Bjørn Nielsen, Agnieszka S. Juncker, Marcelo Bertalan, Florence Levenez, Nicolas Pons, Simon Rasmussen, Shinichi Sunagawa, Julien Tap, Sebastian Tims et al.

Front. Cell. Infect. Microbiol., 09 August 2012
The function of our microbiota: who is out there and what do they do?
Noora Ottman1, Hauke Smidt1, Willem M. de Vos1,2 and Clara Belzer1*

Biologics: Targets and Therapy Dovepress open access to scientific and medical research Review Gut microbiota: next frontier in understanding human health and development of biotherapeutics.
Satya Prakash, Laetitia Rodes

Science. 2011 Oct 7
Linking Long-Term Dietary Patterns with Gut Microbial Enterotypes
Gary D. Wu,1,* Jun Chen,2,3 Christian Hoffmann,4,5 Kyle Bittinger,4 Ying-Yu Chen,1 Sue A. Keilbaugh,1 Meenakshi Bewtra,1,2 Dan Knights,6 William A. Walters,7 Rob Knight,8,9 Rohini Sinha,4 Erin Gilroy,2 Kernika Gupta,10 Robert Baldassano,10 Lisa Nessel,2 Hongzhe Li,2,3 Frederic D. Bushman,4,* and James D. Lewis1,2,3,*

Nestle Nutr Inst Workshop Ser. 2013. Epub 2013 Aug 29.
Diet, gut enterotypes and health: is there a link?
Bushman FD1, Lewis JD, Wu GD.

Le Chatelier E, Nielsen T, Qin J et al. Richness of human gut microbiome correlates with metabolic markers. Nature 2013; 500(7464): 541-6.

Wu GD, Chen J, Hoffmann C et al. Linking long-term dietary patterns with gut microbial enterotypes. Science 2011; 334(6052): 105-8.

Nature 500, 585–588 (29 August 2013)
Dietary intervention impact on gut microbial gene richness
Aurélie Cotillard, Sean P. Kennedy, Ling Chun Kong, Edi Prifti, Nicolas Pons, Emmanuelle Le Chatelier, Mathieu Almeida, Benoit Quinquis, Florence Levenez, Nathalie Galleron, Sophie Gougis, Salwa Rizkalla, Jean-Michel Batto, Pierre Renault, ANR MicroObes consortium, Joel Doré, Jean-Daniel Zucker, Karine Clément, Stanislav Dusko Ehrlich, Hervé Blottière, Marion Leclerc, Catherine Juste, Tomas de Wouters, Patricia Lepage, Charlene Fouqueray et al.

Biologics. 2011; 5: 71–86.
Published online 2011
Gut microbiota: next frontier in understanding human health and development of biotherapeutics
Satya Prakash, Laetitia Rodes, Michael Coussa-Charley, and Catherine Tomaro-Duchesneau.

Nature 500, 541–546 (29 August 2013)
Richness of human gut microbiome correlates with metabolic markers
Emmanuelle Le Chatelier, Trine Nielsen, Junjie Qin, Edi Prifti, Falk Hildebrand, Gwen Falony, Mathieu Almeida, Manimozhiyan Arumugam, Jean-Michel Batto, Sean Kennedy, Pierre Leonard, Junhua Li, Kristoffer Burgdorf, Niels Grarup, Torben Jørgensen, Ivan Brandslund, Henrik Bjørn Nielsen, Agnieszka S. Juncker, Marcelo Bertalan, Florence Levenez, Nicolas Pons, Simon Rasmussen, Shinichi Sunagawa, Julien Tap, Sebastian Tims et al.

 

Comparteix aquest article amb els teus!

BLOG

Quan i quants cops he de menjar?

Ens preocupem molt per saber què hem de menjar, quina serà la meva dieta perfecte, quin serà el meu aliment salvador, el meu superaliment, però avui vull explicar-te que potser el que et canviarà la teva salut és saber quan has de menjar i amb quina freqüència ho has de fer.

Meditació, hipnosi i tu

La PNIE va ser descrita per primera vegada el 1936. I des de llavors, cada vegada som més conscients com

ON VISITEM?

CLÍNICA VERDAGUER-HOMS
Av. Sant Jordi, 146
17800 OLOT (Girona)
 972 263 030
info@xeviverdaguer.com

CLÍNICA ARVILA MAGNA
Av. Diagonal, 442 Ent. 2a.
08037 Barcelona
93 118 70 22
info@arvilamagna.com

MEDICINA MODERNA
Ctra. de Vic, 10
08241 Manresa
 938 752 550
info@medicinamoderna.eu

CENTRE SANITARI CAN MORA
Unitat de Medicina Bioreguladora
C/ Sant Jordi, 30-32 1r 5a
Sant Cugat del Vallès
 93 589 79 18
 626 48 00 22
integral@centrecanmora.com

CLÍNICA VERDAGUER-HOMS
Av. Sant Jordi, 146
17800 OLOT (Girona)
 972 263 030
info@xeviverdaguer.com

CLÍNICA ARVILA MAGNA
Av. Diagonal, 442 Ent. 2a.
08037 Barcelona
93 118 70 22
info@arvilamagna.com

MEDICINA MODERNA
Ctra. de Vic, 10
08241 Manresa
 938 752 550
info@medicinamoderna.eu

CENTRE SANITARI CAN MORA
Unitat de Medicina Bioreguladora
C/ Sant Jordi, 30-32 1r 5a
Sant Cugat del Vallès
 93 589 79 18
 626 48 00 22
integral@centrecanmora.com

© 2018 Xevi Verdaguer | Tots els drets reservats ®