La PNIE va ser descrita per primera vegada el 1936. I des de llavors, cada vegada som més conscients com la ment i els nostres hàbits de vida ens poden ajudar a resoldre problemes de salut que també som capaços de cronificar. Sentir-se trist i tenir inflamacions o al·lèrgies poden ser cares de la mateixa moneda. Sabies que sentir-se trist va acompanyat de tenir un excés d’histamina al teu cos i que la hipnosis o la meditació la redueix ràpidament? Sabies que els símptomes intestinals de les persones que pateixen de colon irritable (gasos en excés, dolors, femtes pastoses-estrenyiment…) es milloren ràpidament amb la teràpia cognitiva conductual i la hipnosis sense intervenir en la dieta?
Els recents descobriments de la PNIE han permès identificar que problemes com el colon irritable i pell atòpica estan molt relacionats amb l’estrès, concretament amb un excés d’activació de l’eix Hipotàlem-Hipòfisis-Adrenals (HHA) i de l’eix de la cadena simpàtica (SA). Ambdós, representen la nostra maquinaria fabricant adrenalina, noradrenalina i cortisol, que són les hormones d’estrès que influencien el nostre sistema immune augmentant les inflamacions i la histamina dins el nostre cos, condicionant-nos a patir certes malalties que es poden resoldre fàcilment. Es la relació entre el sistema nerviós i el sistema immune (SN- SI).
Des de la PNIE estem interessats en ajudar a les persones per regular el seu sistema neuro-immune. La comunitat científica ja ha establert clarament la comunicació recíproca entre el cervell, l’intestí i la microbiota intestinal (bactèries de l’intestí). Per aquest motiu, avui dia, qualifiquem a l’intestí com el segon cervell. Un dels mecanismes de comunicació entre la Microbiota de l’intestí i el Cervell és la via neural, la del sistema nerviós.
L’intestí té un sistema nerviós que engloba dues xarxes de neurones situades just per sota de la mucosa per on hi passen els aliments i li serveix per controlar-se de forma autònoma les seves funcions de motilitat, secreció d’enzims, mucositat i circulació sanguínia. S’anomena sistema neurològic intestinal (ENS). Tanmateix aquest ENS de l’intestí està controlat pel nervi vague (per parell cranial), el principal nervi del sistema nerviós parasimpàtic (contrari al sistema nerviós simpàtic o d’estrès) que té una funció antiinflamatòria, calmant, relaxant, tranquil·litzant pel cor, pels pulmons, les vísceres… és el que alenteix les pulsacions, el que ens dóna sensació que sents al pit quan el teu fill et diu t’estimo o quan sents amor, gratitud i felicitat de persones o moments que instintivament ets capaç de viure.
El nervi vague (per parell cranial) es el nervi intracranial més llarg que tenim (composat de fibres aferents 80% i fibres eferents 20%) i és el nervi parasimpàtic més important, l’encarregat de recollir la informació dels metabòlits de la microbiota durant la digestió i transferir aquests senyals de l’intestí cap al cervell que llavors donarà una resposta apropiada i adaptada a l’estímul.
El nervi vague interactua amb el sistema immune, recorda la relació neuro-immune. Així, veiem que les seves fibres nervioses son antiinflamatòries, disminueixen la permeabilitat intestinal i milloren la microbiota. Ens interessa mantenir actiu i estimular la seva activitat!
Com tens el teu to vagal? Tens actiu el nervi vague? El nervi vague es una part essencial de la relació microbiota-intestí-cervell modulant les inflamacions, l’equilibri intestinal i les sensacions de sacietat, la gana i l’equilibri energètic.
Per aquest motiu, actualment es proposa valorar l’activitat del nervi vague (per parell cranial) com a possible marcador de l’estat de l’eix microbiota-intestí-cervell. Les persones amb còlon irritable o inflamacions intestinals (crohn o colitis ulcerosa) tenen el to vagal particularment alterat, amb un nervi vague molt poc actiu.
Els aliments que arriben a l’intestí i les emocions del nostre fer i desfer senzill de cada dia regulen l’activitat del nervi vague. Hi ha una connexió entre la nutrició i el nostre nervi vague. I alhora una connexió entre el nostre estat emocional i l’activitat del nervi vague. Aquests senyals de dins del nostre intestí seran determinants en la nostra salut emocional, cognitiva i la nostra conducta.
L’estrès frenètic del nostre dia a dia, frena l’activitat del nervi vague, per tant, l’estrès redueix la seva activitat antiinflamatòria i alterarà la microbiota intestinal I la permeabilitat de l’intestí.
Per tant, una manca d’activitat del nervi vague provocarà un desequilibri entre els bacteris, fongs i altres microorganismes que tenim a l’intestí i podrà iniciar o empitjorar problemes digestius com el còlon irritable, malalties inflamatòries o gastrointestinals (gastritis, esofagitis, Crohn, colitis) i problemes al funcionament cerebral.
Ara em pregunto: Què he menjat avui? Com estic amb el meu entorn social?
Si no vas bé de ventre o tens molts gasos segur que ja t’has adonat que no estàs de bon humor, no descanses bé a les nits i fàcilment tens el cap espès o ennuvolat. Potser mai t’has preocupat pels teus gasos, restrenyiment o les femtes pastoses perquè amb un laxant, pastilles pels gasos o pel dolor ja has anat tirant, esquivant la crisi d’aquell dia, i del dia següent, i potser t’has posat a tractar la depressió, l’angoixa o la fatiga i dolors que t’acompanyen amb medicaments prescrits pel que et fa patir sense sospitar que potser l’únic problema és el teu intestí. Si no cagues bé no t’enfadis amb el teu psicòleg, metge o fisioterapeuta que intenta resoldre el símptoma que et fa patir perquè molt i molt sovint la solució la tenim nosaltres, al nostre intestí. Ajudem-los.
Ja hem identificat que l’estrès o la por ens pot provocar diarrea just abans d’un examen o d’una situació angoixant perquè hi ha una comunicació bidireccional del cervell cap a l’intestí que representa el 20% de les aferencies del nervi vague. Aquesta mateixa via de comunicació existeix de l’intestí cap al cervell i representa el 80% de les aferencies de nervi vague. La salut del teu intestí afecta més el nostre cervell que el cervell a l’intestí.
La microbiota i els productes que els nostres bacteris intestinals fabriquen condicionen un 80% la comunicació neural ascendent, la que prové del teu intestí i arriba al cervell. Paral·lelament, l’activitat del nervi vague condiciona un 20% la comunicació descendent entre el sistema nerviós central (SNC) i la nostra Microbiota i el nostre intestí.
Tens una feina exigent? Tens fills petits o familiars malalts pels quals vetllar? Tens ganes d’estar sol i que et deixin tranquil? Descanses malament o et despertes molt aviat? Et sents irritable o trist?
L’estrès crònic condiciona una activació noradrenèrgica dels òrgans limfàtics i una desviació del sistema immune cap a un fenotip Th2 amb una major fabricació de citocines (immunomissatgers) que són els responsables de les reaccions histamíniques que acompanyen a moltes malalties: al·lèrgies a la pell, a l’aparell respiratori, pressió arterial baixa, còlon irritable, femtes pastoses o diarreiques, migranyes, etc.
L’estrès crònic provoca reaccions histamíniques que afecten a la pell. Segurament hem sentit a moltes persones que ens diuen enfadats: quan passo nervis m’empitjoren els èczemes, la pell atòpica o la psoriasi, només em falta això!
Les emocions i els nostres aspectes psicosocials estan íntimament connectats amb la nostra pell, ja que el cervell i la pell provenen de la mateixa capa del desenvolupament embrionari (ectoderma). Haurem de pensar en que no ens faltin antihistamínics a casa nostra o en activar el nervi vague?
El nervi vague t’ofereix relaxació i una reducció de les citocines inflamatòries, per tant, té efectes antiinflamatoris que tothom se’n pot beneficiar perquè és un nervi que tots tenim. Tenir una actitud activa per resoldre els nostres problemes o bé aconseguir “frenar el nostre cap” és una eina molt econòmica i sense efectes secundaris.
Com podem activar el nervi vague? Augmentar el to vagal? La respiració influencia l’activitat del nervi vague!
Un constant augment d’estudis científics ens estan mostrant els beneficis de les tècniques de relaxació pel tractament de malalties inflamatòries intestinals. Concretament respirar lentament i inspirar profundament augmenta el to vagal (to parasimpàtic).
L’entrenament de tècniques de relaxació i les intervencions “mind-body relaxation” han demostrat reduir el dolor, reduir la ansietat i millorar la qualitat de vida de persones que creien tenir patiments que només es frenen tractant els seus símptomes sense parar-nos a pensar en quelcom més determinant: resoldre els mecanismes pels quals els ha portat a aquesta situació.
Quines són les tècniques que han demostrat modular l’activitat del nervi vague amb efectes terapèutics?
El mindfulness, la meditació, el ioga i la hipnosi augmenten el to vagal i són efectives per calmar el nostre estat anímic, reduir l’angoixa, el nerviosisme i per reduir les inflamacions i millorar la nostra microbiota i funcionament intestinal. Et recomano seguir algun d’aquests hàbits de vida regularment.
Concretament, durant la practica del ioga augmenta el to vagal, augmenta l’activitat parasimpàtica, s’activa el còrtex prefrontal i es frena l’activitat de l’amígdala reduint els símptomes de les persones que han patit estrès post traumàtic.
L’estrès és especialment perjudicial per les persones que ja pateixen malalties inflamatòries cròniques perquè provoca l’alliberació d’histamina al nostre cos desencadenant problemes per excés d’histamina. A més estrès visquis, més histamina tindràs per la desgranulació de les cèl·lules de mast (mastòcits), que la contenen al seu interior. L’estrès crònic es sol acompanyar de cefalees i/o migranyes, malalties al·lèrgiques, inflamacions intestinals, còlon irritable, ansietat-irritabilitat, èczemes, contractures, etc.
I les pots millorar totes elles amb aquestes tècniques psicoemocionals que et recomano incorporar als teus hàbits de vida. Perquè tots nosaltres podem entrenar-nos per millorar la gestió de l’estrès. Les intervencions psicoemocionals poden reduir l’alliberació d’histamina de les cèl·lules de mast (mastòcits) i reduir o suprimir reaccions al·lèrgiques.
En estudis publicats pel Dr. Theoharides ens ensenya que la hipnosis ha permès reduir els nivells de triptasa i d’histamina mesurats en orina en 30 nens que patien migranyes per una excessiva desgranulació de les cèl·lules de mast (mastòcits). Així la hipnosis ens serveix per reduir la desgranulació de les cèl·lules de mast (mastòcits).
En estudis fets valorant l’eficàcia de la hipnosi es va comprovar que les emocions d’alegria, ràbia o tristesa provoquen reaccions diferents a la pell. Les persones que senten alegria o ràbia tenen poca alliberació d’histamina. En canvi, les persones que senten tristesa tenen més alliberació d’histamina i una major reactivitat al·lèrgica.
Recorda-ho:
Practicar meditació i hipnosis redueix les reaccions histamíniques del nostre cos reduint la immunoreactivitat de la pell de les malalties al·lèrgiques, tant de les al·lèrgies tipo 1 (reaccions immediates i molt ràpides mitjançant les IgE) per la desgranulació de les cèl·lules de mast (mastòcits) com de les al·lèrgies tipus 4 (reaccions més tardanes, 2 o 3 dies) per reacció del sistema immune (macròfags i limfàtics del sistema immune).
Avui he tingut un gran atreviment volent aconsellar-te en què pensar.
Moltes gràcies per donar-me permís.
Front Neurosci. 2018 Feb 7;12:49. doi: 10.3389/fnins.2018.00049. eCollection 2018.
The Vagus Nerve at the Interface of the Microbiota-Gut-Brain Axis.
Bonaz B., Bazin T., Pellissier S5.
Front Psychiatry. 2018; 9: 44.
Published online 2018 Mar 13. doi: 10.3389/fpsyt.2018.00044
Vagus Nerve as Modulator of the Brain–Gut Axis in Psychiatric and Inflammatory Disorders
Sigrid Breit,† Aleksandra Kupferberg,† Gerhard Rogler and Gregor Hasler.
Dermatoendocrinol. 2011 Jan-Mar; 3(1): 37–40. doi: 10.4161/derm.3.1.14618
Stress, atopy and allergy. A re-evaluation from a psychoneuroimmunologic perspective
Christiane Liezmann, Burghard Klapp, and Eva MJ Peters.
International Journal of Clinical and Experimental Hypnosis, 65:1, 52-63, DOI: 10.1080/00207144.2017.1246873
Hypnosis in the Treatment of Major Depression: An Analysis of Heart Rate Variability,
Xiuwen Chen, Rongqian Yang, Lulu Ge, Jie Luo & Ruixue Lv (2017)
Intl. Journal of Clinical and Experimental Hypnosis, 58:2, 165-185, DOI: 10.1080/00207140903523194
Evidence-Based Hypnotherapy for Depression.
Assen Alladin (2010)
World Allergy Organ J. 2017 Jun 6;10(1):19. doi: 10.1186/s40413-017-0151-6. eCollection 2017.
Psychoneuroimmunoendocrinology: clinical implications.
González-Díaz, Arias-Cruz, Elizondo-Villarreal, Monge-Ortega.
Psychol Health (2012) 27:1463–79. doi:10.1080/08870446.2012.691169
Efects of guided imagery with relaxation training on anxiety and quality of life among patients with in ammatory bowel disease.
Mizrahi MC, Reicher-Atir R, Levy S, Haramati S, Wengrower D, Israeli E, et al.
J Crohns Colitis (2014) 8:945–55. doi:10.1016/j. crohns.2014.01.018
Mindfulness-based therapy for in ammatory bowel disease patients with functional abdominal symptoms or high perceived stress levels.
Berrill JW, Sadlier M, Hood K, Green JT.
Glob Adv Health Med (2016) 5:122–5. doi:10.7453/gahmj.2015.118
A case report of improvement in Crohn’s disease-related symptoms following participation in a comprehensive mind-body program.
Dossett ML, Korzenik JR, Baim M, Denninger JW, Mehta DH.
In amm Bowel Dis (2015) 21:2886–96. doi:10.1097/MIB.0000000000000568
Efect of breathing, movement, and meditation on psychological and physical symptoms and in ammatory biomarkers in in ammatory bowel disease: a randomized controlled trial.
Gerbarg PL, Jacob VE, Stevens L, Bosworth BP, Chabouni F, DeFilippis EM, et al.
In amm Bowel Dis (2010) 16:501–6. doi:10.1002/ibd.21045
Mind-body complementary alternative medicine use and quality of life in adolescents with in ammatory bowel disease.
Cotton S, Humenay Roberts Y, Tsevat J, Britto MT, Succop P, McGrady ME, et al.
Aliment Pharmacol er (2017) 45:1379–89. doi:10.1111/apt. 14062
Randomised clinical trial: yoga vs written self-care advice for ulcerative colitis.
Cramer H, Schäfer M, Schöls M, Köcke J, Elsenbruch S, Lauche R, et al.
PLoS One (2015) 10:e0123861. doi:10.1371/journal.pone.0123861
Genomic and clinical efects associated with a relaxation response mind-body intervention in patients with irritable bowel syndrome and in ammatory bowel disease.
Kuo B, Bhasin M, Jacquart J, Scult MA, Slipp L, Riklin EIK, et al.
Int J Clin Exp Hypn (1994) 42:140–52. doi:10.1080/00207149408409347
Autonomic changes during hypnosis: a heart rate variability power spectrum analysis as a marker of sympatho-vagal balance.
DeBenedittis G, Cigada M, Bianchi A, Signorini MG, Cerutti S.
