Si fas senderisme, surts a córrer per la muntanya o simplement passeges per una zona amb herba alta, en algun moment et trobaràs amb una paparra. I el pitjor és que ni te n’adonaràs, perquè són diminutes, gairebé invisibles. Aquest és el problema: et piquen sense que ho notis i, si estan infectades, et poden transmetre un bacteri, la Borrelia, que és el causant de la malaltia de Lyme. I, de vegades, no ve sola: se li poden sumar coinfeccions com Anaplasma, Ehrlichia o Babesia.
T’ho explico tal com ho explico a consulta, sense tecnicismes, perquè cada estiu em venen pacients amb aquest dubte i prefereixo que ho sàpigues abans que et passi a tu.
És una infecció causada per un bacteri del grup Borrelia que la paparra t’injecta amb la seva saliva mentre s’alimenta de la teva sang. I compte, perquè és la malaltia transmesa per un insecte o àcar més freqüent tant a Europa com als Estats Units. Milers de casos cada any: no és cap raresa.
I aquí vull que et quedis amb això: si ho detectes aviat, abans de 48 h, i ho tractes amb antibiòtic, es cura sense més complicacions en la majoria dels casos. El problema comença quan passa desapercebuda. Com més temps porti la paparra enganxada alimentant-se, més risc de transmissió, sobretot durant els primers 1 a 3 dies.
Res de l’altre món, la veritat:
Aquí és on veig que la gent fica la pota, per desconeixement, no per ximple:
Treu-la ja, amb unes pinces de punta fina, agafant-la tan a prop de la pell com sigui possible i estirant cap amunt, de manera ferma i constant. No la giris ni l’aixafis.
No la cremis mai ni hi posis alcohol o vaselina perquè «es desprengui sola». No funciona i, a més, pot fer que alliberi més bacteris. De debò, oblida’t dels trucs de l’àvia en aquest cas.
Si pots, guarda-la. Que la vegi un professional, perquè no totes les espècies transmeten Lyme.
I això és important: analitzar la paparra en si mateixa no et diu res útil com a criteri mèdic. Que doni positiu no significa que t’hagi contagiat, i que doni negatiu tampoc et permet descartar-ho. El que realment has de vigilar són els símptomes, no la paparra.
Aquí ni les guies es posen d’acord, t’ho dic tal com és:
L’enfocament més estès als EUA (IDSA/AAN/ACR) diu: una única dosi de doxiciclina, però només si es compleixen tres coses alhora: l’espècie transmet Lyme, la zona és d’alt risc i la paparra ha estat enganxada durant 36 hores o més. Si hi ha dubtes, és millor esperar i vigilar.
Altres societats, com ILADS, consideren que una dosi és insuficient i, si es decideix fer profilaxi, prefereixen una pauta més llarga, de 20 dies.
Aquest és un bon exemple que en medicina no sempre hi ha una resposta única i tancada. Dues guies, la mateixa evidència, conclusions diferents. Comenta-ho amb algú que conegui el teu cas i la zona on vius.
Això és el més fiable de tot: una taca vermella al voltant de la picada que va creixent amb els dies. Molta gent la descriu com una diana, un «ull de bou», tot i que no sempre té aquest aspecte tan de manual.
Si et surt, no cal ni esperar una anàlisi de sang: es tracta directament. I, de fet, en fases tan primerenques, l’anàlisi et pot sortir negativa encara que estiguis infectat, així que fiar-te només d’això seria un error.
Altres símptomes que poden aparèixer, amb taca o sense: febre, mal de cap, cansament intens, dolor muscular o articular i, si no es tracta, problemes més seriosos com paràlisi facial, inflamació de les meninges, palpitacions o artritis (sobretot al genoll).
Aquí és on veig més confusió a consulta. La prova estàndard no busca el bacteri en si mateix, sinó els anticossos (IgM i IgG) que el teu cos genera contra ell. I això comporta problemes:
Jo, a consulta, acostumo a ampliar l’analítica amb ELISpot (IFN-γ en limfòcits T) i tipatge limfocitari amb NK CD57+, perquè ajuden a diferenciar si la infecció està activa o ja ha quedat latent.
I aquí també hi ha debat: les guies més convencionals confien en aquest sistema i desaconsellen les proves no validades. Societats com ILADS insisteixen que el diagnòstic no es pot quedar només en el laboratori, sinó que també cal tenir en compte, i sobretot, la història clínica i els símptomes de la persona que tens al davant.
Per a les fases primerenques, tots dos enfocaments recomanen antibiòtic oral, doxiciclina, amoxicil·lina o cefuroxima, tot i que no es posen d’acord en quants dies:
Si hi ha una complicació neurològica, cardíaca o articular, aquí sí que coincideixen tots dos: de vegades cal antibiòtic intravenós i tractaments més llargs.
La postura convencional diu que, si després d’un tractament adequat et queden símptomes com cansament o dolor però no hi ha senyals objectives d’una infecció activa, no cal donar més antibiòtic, perquè no hi ha evidència sòlida que ajudi i sí que hi ha riscos associats als tractaments llargs.
ILADS i altres metges especialitzats sostenen que existeix una «malaltia de Lyme crònica» en què el bacteri pot continuar actiu malgrat el tractament estàndard, basant-se en estudis que han trobat restes del bacteri en teixits de pacients ja tractats. Defensen un abordatge individualitzat que, en alguns casos, inclou antibiòtic prolongat, sempre sota supervisió.
No hi ha un consens tancat i probablement no n’hi haurà fins que es facin estudis més grans. Si et queden símptomes després d’un tractament per Lyme, busca una valoració professional, entén que hi ha enfocaments diferents i decideix amb criteri, no a cegues.
El primer és prevenir: repel·lent a la pell i a la roba (DEET, per exemple Relec Extra Forte al 50%), roba clara si està tractada amb permetrina, millor una dutxa i una revisió corporal durant les 2 hores posteriors si has estat en una zona de risc. Mira’t bé els engonals, darrere de les orelles, el cuir cabellut, entre els dits dels peus i les aixelles. De vegades sembla només un puntet negre.
Si et pica, treu-la ràpidament i bé, sense trucs casolans: pinces de punta fina, tracció suau i constant. Guarda-la perquè el laboratori pugui identificar-ne l’espècie.
Posa la roba que hagis portat a l’exterior a l’assecadora a temperatura alta durant 10 minuts, per matar qualsevol paparra que se t’hagi escapat.
Vigila la pell: una taca vermella que creix no espera cap anàlisi; es tracta.
No et fiïs cegament de les anàlisis de sang: tenen limitacions, sobretot en fases molt primerenques o molt tardanes. Si et preocupa, és millor una visita personalitzada que autodiagnosticar-te.
L’antibiòtic funciona bé en la majoria dels casos si s’agafa a temps.
Si et queden símptomes després del tractament, és un tema obert en medicina. És millor que ho sàpigues per poder-ne parlar amb criteri amb la persona que et tracti.
Això és divulgació i no substitueix una consulta mèdica. Si t’ha picat una paparra o tens símptomes compatibles amb la malaltia de Lyme, consulta sempre amb un professional. Si vols una valoració personalitzada, pots demanar cita a l’Institut Xevi Verdaguer.
Eisen L. Personal protection measures to prevent tick bites in the United States: Knowledge gaps, challenges, and opportunities. Ticks Tick Borne Dis. 2022 Jul;13(4):101944.
Lantos PM, et al. Clinical Practice Guidelines by IDSA, AAN, and ACR: 2020 Guidelines for the Prevention, Diagnosis, and Treatment of Lyme Disease. Arthritis Rheumatol. 2021 Jan;73(1):12-20.
Shor SM, Schweig SK. The Use of Natural Bioactive Nutraceuticals in the Management of Tick-Borne Illnesses. Microorganisms. 2023 Jul 5;11(7):1759.
