Segur que alguna vegada has pensat: “els meus pares van encanir-se aviat, així que jo també ho faré, no hi ha res a fer”. És l’explicació que tots hem sentit, i no és mentida, però és incompleta. Si et preguntes per què em surten canes, la resposta no sol estar en una sola causa.
La genètica marca l’edat més primerenca a la qual el teu cabell podria encanir, no l’edat a la qual encanirà realment ni la velocitat amb què avançarà un cop comença. Aquesta diferència, a vegades d’una dècada o més, la decideix una cosa molt concreta: un grup de nutrients i respostes a l’estrès que gairebé ningú relaciona amb el color dels cabells.
Perquè el teu cabell conservi el color, cal que passin dues coses, sense interrupció, a la base de cada fol·licle.
Primer, el teu cos ha de continuar produint melanina, i això depèn d’un enzim, la tirosinasa, que necessita un àtom de coure per funcionar. Sense coure, la tirosinasa no fa res, per molta tirosina (l’aminoàcid que fa servir com a matèria primera) que tinguis disponible.
Segon, el teu cos ha de continuar neutralitzant el peròxid d’hidrogen que es genera com a subproducte normal del metabolisme cel·lular, i d’això se n’encarrega un altre enzim, la catalasa.
Quan tots dos funcionen, el cabell manté el seu color. Quan un falla, la fibra surt grisa. I aquí és on ve la part interessant: tots dos enzims depenen de recursos que la vida moderna posa a prova constantment. Per això, quan algú es pregunta: per què em surten canes?, convé mirar més enllà de la genètica.
El coure és necessari perquè funcioni la tirosinasa, un enzim clau en la producció de melanina. Si no hi ha prou coure disponible, el procés de pigmentació es torna menys eficient.
No només alimenta la tirosinasa, també és imprescindible per a la dopamina β-hidroxilasa, l’enzim que converteix la dopamina en noradrenalina a les glàndules suprarenals. És a dir, cada vegada que s’activa la teva resposta de lluita o fugida, el teu cos recorre a les reserves de coure per sostenir aquesta resposta.
Amb l’estrès crònic, aquesta demanda es torna constant. I el cos, que prioritza la supervivència per sobre de l’estètica, retira el coure d’on pot permetre’s fer-ho: el pigment del cabell. És una bona decisió de supervivència, i una mala notícia si el que vols és mantenir el teu color. Aquí comença a entendre’s millor per què et surten canes fins i tot quan encara ets jove.
Un estudi del 2020 del laboratori de Ya-Chieh Hsu a Harvard, publicat a Nature, va un pas més enllà: l’estrès crònic activa el sistema nerviós simpàtic, que allibera noradrenalina directament a l’entorn del fol·licle i esgota les cèl·lules mare dels melanòcits. O sigui, cada hora d’estrès sostingut no només et treu coure, també desgasta la font que produeix el pigment.
La catalasa ajuda a neutralitzar el peròxid d’hidrogen que es genera en el metabolisme cel·lular. Quan aquesta protecció baixa, el pigment s’oxida més fàcilment i el cabell perd color des de dins.
Un estudi publicat el 2009 a FASEB Journal va mesurar els nivells de peròxid d’hidrogen i l’activitat de la catalasa en fol·licles de persones amb canes, i el resultat va ser clar: peròxid elevat, catalasa reduïda. El peròxid acumulat oxida la melanina que ja hi ha al cabell, decolorant-lo des de dins.
És, literalment, la mateixa química que un tint decolorant de perruqueria, només que aquí ho fan les teves pròpies cèl·lules, a poc a poc, durant anys, perquè l’enzim que les hauria de protegir no dona l’abast.
Dues coses empitjoren aquest desequilibri: l’activitat de la catalasa baixa amb l’edat, i la inflamació crònica de baix grau dispara la producció de peròxid. Per això, en molts casos, et surten canes abans que en generacions anteriors.
Alguns aliments especialment interessants són les ostres, el fetge de vedella, els shiitakes, els anacards i la xocolata negra. No són “miraculosos”, però sí que aporten nutrients que participen en el manteniment del color del cabell.
La ingesta diària recomanada de coure per a un adult és de 900 micrograms, i la majoria de gent en països desenvolupats no hi arriba. No perquè el coure escassegi a la natura, sinó perquè els aliments que tradicionalment en aportaven han desaparegut de la dieta habitual.
Una regla important: si prens zinc en suplement, acompanya’l sempre de coure, perquè competeixen per l’absorció intestinal. Una dosi alta de zinc, molt habitual en suplementació per a testosterona o immunitat, pot esgotar les teves reserves de coure. Si suplementes tots dos, mantingues una proporció aproximada d’1:10 (1 mg de coure per cada 10 mg de zinc). I si valores suplementar coure directament, comenta-ho abans amb el teu metge, perquè a dosis altes i mantingudes en el temps pot ser tòxic.
Què menjar per sostenir la catalasa:
I evita allò que saboteja aquesta via: alcohol de manera habitual, tabac, ultraprocessats i olis de llavors industrials.
L’altra meitat del protocol: baixar el consum de coure per estrès
Pots menjar perfecte i, tot i així, perdre coure si el teu sistema nerviós simpàtic està activat tot el dia. Així que aquesta part no és opcional:
Un estudi del laboratori de Martin Picard a Columbia, publicat el 2021 a eLife, va documentar una cosa notable: fibres de cabell que recuperaven el seu color original a mig trajecte, coincidint amb períodes en què l’estrès de la persona baixava. No en tots els casos ni en totes les fibres, però el fenomen va ser real i mesurable.
Aquí no hi ha dreceres, és un procés de mesos, no de setmanes.
La cana no és una sentència, és un senyal. Dona sis mesos a aquest protocol i observa què fa el teu cabell quan deixes de posar-li traves a l’entorn que l’envolta.
Article elaborat a partir de la investigació publicada a Hair Health (Substack), “Grey hair is a copper shortage. Here is what to do about it.” Aquest contingut té finalitats informatives i no substitueix una valoració mèdica individualitzada; consulta amb el teu metge abans d’iniciar qualsevol suplementació.
