El consum precoç de gluten durant els primers mesos de vida condiciona el desenvolupament de la celiaquia, i també hi influeix la quantitat que n’ingereix el petit. La millor opció es incorporar el gluten de manera escalonada a partir dels 4 mesos, mentre el nen encara pren el pit.
El gluten és la proteïna del blat (gliadina que ofereix viscositat i glutenina, que dóna elasticitat), de la civada (hordeïna) o del sègol (secalina). Totes són proteïnes molt riques en prolina i glutamina, i per això s’anomenen prolamines.
El gluten és present al pa, la pasta italiana, la brioixeria, els arrebossats, les pizzes, les galetes, l’alimentació infantil de continuació, els embotits, les salses, etc.
Molts pares es pregunten quan és el millor moment per introduir a l’alimentació del seu fill les fórmules infantils de continuació basades en farines. El moment ideal és a partir dels 4-6 mesos de vida, quan s’aniran introduint petites quantitats de gluten de manera progressiva fins als nou mesos, moment en què ja se li pot oferir amb llibertat total.
Durant tot el procés s’ha de mantenir la lactància materna, que és un factor indispensable per aconseguir la tolerància oral. Així ho recomanen l’OMS (Organització Mundial de la Salut) i l’ESPGHAN (European Societies for Paediatric Gastroenterology, Hepatology and Nutrition). Totes dues organitzacions aconsellen donar el pit mentre s’introdueix el gluten en les fórmules infantils, farines, bastons, galetes… per tal de modular el sistema immunitari i prevenir una reacció autoimmune.
De fet, ara sabem que la tradicional creença que “n’hi ha prou de donar el pit sis mesos” és mentida i ha passat a la història, ja que són necessaris més mesos de lactància materna per ajudar a prevenir certes malalties en l’edat adulta, com la diabetis, la depressió, les alteracions tiroïdals o l’obesitat.
En relació amb la introducció del gluten a la dieta dels nens, estudis recents han demostrat que és molt important fer-ho en el moment adequat
per evitar conseqüències negatives.
Si no es va prendre lactància materna i en l’edat adulta es té fatiga, fibromiàlgia, ansietat, depressió crònica, estrenyiment, diarrees o, en el cas de les dones, dolors menstruals, és possible que tot estigui originat per un sol problema: la intolerància al gluten. En aquest cas, cal posar-se en mans d’un professional qualificat que farà una anàlisi de sang per valorar la predisposició genètica i els anticossos de la intolerància al gluten.