Què és la PNIE?

Què és la PNIE?

Per què em pregunten com vaig de ventre? O si tinc greix acumulat en els pits? Tan ens importa com naixem i com va ser la meva infància? Si només vull deixar de sentir-me trist i deprimida per què em pregunta pels meus regles i cicles menstruals? La PNIE donarà resposta a les teves preguntes.

La Psico Neuro Immuno Endocrinologia o PNIE és un disciplina mèdica integrativa que estudia la relació entre el sistemes nerviós, hormonal, immune i la conducta dels humans.

Va néixer en els anys 70 amb els primers estudis de l’equip d’Ader R. i posteriorment de Glaser R., basats en el concepte de la comunicació recíproca entre el sistema nerviós central i el sistema immune.

S’han necessitat dècades i una aclaparadora quantitat d’estudis científics per obtenir l’atenció principal de tota la comunitat mèdica oferint suport a l’evidència de la interacció d’aquestes xarxes d’interconnexions d’aquests sistemes del nostre organisme. Segons la recent revisió científica a càrrec de l’equip de Timothy G D de l’American College of Neuropsychopharmacology del 2017, la PsicoNeuroImmunoEndocrinología (PNIE) es troba amb un nou protagonista: el microbioma (DNA de la microbiota intestinal).

Salut intestinal, bacteris i cervell

En les últimes dècades l’eix cervell-intestí és el protagonista de nombroses investigacions en l’àmbit de la neurociència i avui dia ja sabem que la nostra salut intestinal, els bacteris que el componen (microbiota) i el nostre cervell, estan tots implicats amb el sistema neuro-immune-endocrí i el nostre comportament, utilitzant el sistema immune com la principal via de comunicació.

Gràcies a les noves tecnologies en biologia molecular, la meta genòmica i l’estudi del DNA de la nostra microbiota intestinal (microbioma) ha permès avançar en el coneixement de la importància entre la diversitat bacteriana i la proporció dels diferents philos genètics de la nostra microbiota intestinal en molt diferents patologies.

Estem davant d’un nou paradigma de salut i de malaltia: els microorganismes, la immunitat i el nostre comportament. La PNIE et donarà resposta a les teves preguntes.

El compromís amb la nostra microbiota és determinant per a la nostra salut, efectivament.

Vam comprovar que necessitem ser escoltats individualment, estudiats individualment i tractats de forma global amb un equip multidisciplinari, cadascun des de la seva especialitat mèdica corresponent basant-nos només en evidències científiques al servei de l’excel·lència.

Els investigadors en PsicoNeuroImmunoEndocrinología (PNIE) pretenem entendre el mecanisme pel qual mantenim o perdem l’equilibri de la nostra salut, estudiant com el sistema immune està comunicat amb el sistema nerviós central i el sistema endocrí afectant la seva interacció a la nostra salut emocional, anímica i social. Estudiem el microbioma i la seva relació amb la nostra conducta, el sistema nerviós, endocrí i immune.

La relació dels microorganismes de l’intestí amb el nostre cervell i el nostre sistema immune, juga un paper clau en el nostre estat anímic, la nostra memòria, salut emocional, el comportament i la nostra salut hormonal. Aquest diàleg entre la microbiota, el sistema immune i el sistema nerviós pot mantenir-se o perdre segons els nostres hàbits de vida afectant a l’equilibri global de l’individu.

Cada dia veiem persones que pateixen restrenyiment o còlon irritable i al mateix temps pateixen dolors crònics, cansament i mal de cap. O noies amb irregularitat menstrual o dolor menstrual que pateixen problemes digestius i al mateix temps pateixen d’ansietat, nerviosisme i problemes d’acne o al·lèrgies. És curiós, vam visitar a diferents especialistes per a cada malaltia i resulta que la clau la tens tu.

Davant la xarxa de connexions entre aquests sistemes ens trobem davant l’escenari que les nostres possibles intervencions a nivell de la microbiota intestinal poden ajudar-nos a recuperar o mantenir la nostra salut a nivell psico-neuro-immuno-endocrí. Podem influir en aquest complex ecosistema intestinal a través de la dieta, de medicaments o suplements, de l’exercici físic o la gestió emocional de l’estrès i també a través dels trasplantaments fecals ja que contenen bacteris sanes.

Equilibri intestinal

L’equilibri entre els estrògens-testosterona, l’exposició a tòxics i certs medicaments (no només els antibiòtics) modifiquen l’equilibri intestinal i són molt importants en el nostre microbioma i la nostra salut en general.

L’estrès viscut durant la nostra infància també altera la microbiota intestinal i afecta la nostra immunitat condicionant la nostra salut emocional i altres patologies inflamatòries en l’edat adulta.

Avui dia tots sabem que l’estrès social pot condicionar el desenvolupament de problemes emocionals com l’ansietat, la depressió o reaccions i conductes violentes. Però Sabies que el sistema immune està directament implicat en aquestes respostes socials?

L’estrès físic i emocional afecta el nostre sistema immune a través de les citoquines que són immuno-missatgers que fabriquen les cèl·lules del sistema immune. Fins i tot les experiències estressants en la infància que provoquen majors nivells de citoquines inflamatòries en el sistema immune condiciona canvis en el cervell que impliquen un major risc a patir depressió en l’edat adulta.

Les inflamacions que patim sempre van agafades de la mà amb certes conductes.

Relació del comportament i el nostre sistema immune

Sabem que les persones que tenen un comportament més agressiu tenen nivells més elevats de citoquines pro-inflamatoris, tenen el sistema immune desequilibrat i també una cicatrització de les ferides més lenta.

Les persones més deprimides tenen al mateix temps el sistema immune més desequilibrat.

Així, si estàs preocupat per el teu estat d’ànim, per què no aixeques cap o per la fatiga, et vull fer una pregunta: Per què diries que et passa? El teu entorn social és així de insuportable o és l’estat del teu sistema immune? Et comportes irritable o agressivament amb els altres o et reflexes com una persona agraïda i amable amb el teu entorn? El teu pots canviar el teu conducta reduint les inflamacions i sent agraït amb el teu entorn.

És clar, també tenim convidats especials en les nostres vides. Altres microorganismes patògens que ens arriben de l’exterior.

L’activació del sistema immune i la producció de citoquines inflamatòries en resposta a patògens com els virus, fongs, paràsits o bacteris provocarà situacions evitables com el cansament, l’apatia, falta de gana, aïllament social i somnolència i anhedonia (incapacitat per a sentir plaer). Si al teu anàlisi de sang sempre comproves que tens el elevat el % dels limfòcits per infecció viral, o els basòfils-eosinòfils per infecció parasitària o potser, el % dels neutròfils ja sigui per inflamació o infecció bacteriana, acabes de descobrir que fins que elimines a cada un d’aquests patògens, aquests mentre segueixin aquí, et provoquen canvis anímics, fatiga i patologies cròniques… però només seran crònics fins eradicar-los i recuperar l’equilibri en el teu sistema immune. No era crònic, és clar que no, et vas prendre durant molts anys antiinflamatoris, antidepressius-ansiolítics i vitamines perquè no sabies com resoldre el mecanisme pel qual vas perdre la salut.

Aquestes citoquines inflamatòries fabricades pel sistema immune poden entrar en el sistema nerviós central i afectar els circuits cerebrals que controlen les emocions i el nostre estat d’ànim. Les citocines afecten el nostre sistema nerviós central principalment per 2 vies:

Neural pathway o Nervi vague i pel Humoral pathway, travessant la barrera hematoencefàlica (BBB).

Així tenim per exemple a l’Interleukin-1β (IL-1β) que augmenta el metabolisme de la serotonina (5-HT) i de la Noradrenalina, i augmenta la producció hipotalàmica de CRF que activa l’eix d’estrès Hipotàlem-Hipòfisi-Adrenal (HHA). També activa el nuclear factor kappa B (NF-κB) que indueix inflamació i regula la plasticitat sinàptica neuronal.

Les persones agressives, comparades amb les que no ho són, tenen nivells circulants més elevats de les citoquines pro inflamatòries com la Il-6, IL-1β, tumor necrosis factor-α (TNF-α) i de la PCR. Analitza’t aquestes citoquines si et sents cabrejat i comença a posar ordre sense fixar-te en els altres. Ets patidor/a per tot i et sents irritable amb tothom? És curiós observar que les citoquines pro inflamatòries Il-6 i TNF-α augmenten després d’una discussió i es redueixen després de rebre suport i suport social.

I, a més, aquestes citoquines inflamatòries ja augmenten abans de la discussió! Augmenten quan estàs expectant a patir una trobada agressiva. És a dir, viure una situació agressiva o desagradable i tenir por que passi, és a dir, només patir per si passés, implica el mateix: inflamació. Si tens persones al teu voltant que pateixen dolors o inflamacions, com les tractes?

Si ets dels que aguantes una situació desagradable cada dia de la teva vida i no vols viure-la i, a més, ara saps que això afecta a la teva immunitat, a la teva fatiga crònica, a la teva depressió i a la teva salut, et recomanaria dir a qui no formi part de les teves il·lusions que NO ÉS NO. Tranquil/a, tu controles l’estrès social. Veiem com les nostres emocions afecten la immunitat i al sistema nerviós. Per exemple, la depressió implica majors nivells d’Il-6, citoquina inflamatòria.

I l’estrès, la ira, la por i les emocions negatives provoquen també l’alliberament de citoquines pro-inflamatòries i l’activació de l’eix HHA i de l’eix simpàtic-Adreno-medul·lar (SAM) que fabriquessin hormones d’estrès com el cortisol, prolactina, hormona de creixement, noradrenalina, adrenalina … que modularà l’activitat dels receptors hormonals que posseeixen les cèl·lules de la nostra immunitat.

Algunes persones seguiran prenent corticoides o altres antiinflamatoris, antidepressius o ansiolítics sense saber que res és crònic quan resolem l’origen del problema. S’ha comprovat que els antidepressius tenen efectes antiinflamatoris i redueixen la producció de citoquines inflamatòries com la IFN-γ i, al mateix temps, augmenta la producció de citoquines antiinflamatòries com la IL-10 (Maes et al., 1999; Kubera et al., 2001; Ramirez et al., 2015; Köhler et al., 2017) millorant el quadre depressiu, comprovant així, com certs fàrmacs també tenen un mecanisme antiinflamatori que millora l’estat d’ànim de les persones.

El cortisol també redueix les citoquines inflamatòries i suprimeix la immunitat, per aquesta raó la cortisona és usada per tractar malalties inflamatòries o autoimmunes com l’artritis o psoriasi. L’estrès pot tenir efectes protectors, però no és el cas de l’estrès crònic o quan després de pics d’estrès, al desaparèixer el “cortisol” de cop just abans de vacances, el primer dia de les teves desitjades festes et sorprens amb febre, un refredat, un atac de migranya o una contractura fulminant.

El sistema nerviós parasimpàtic (SNP) i el sistema nerviós simpàtic (SNS) tenen efectes sinèrgics i oposats en el sistema immune. L’SNP té una funció calmant, relaxant, mentre el SNS és estimulant, de lluita i supervivència. L’activació del SNS augmenta la producció de citoquines inflamatòries i, en canvi, l’activació de l’SNP augmenta les citoquines antiinflamatòries (Borovikova et al., 2000; Bierhaus et al., 2003; Matteoli et al., 2014).

En un meta-anàlisi realitzat per Michael R. Irwin et al. el 2017 ens informa que en els trastorns del son hi ha un augment de les citocines inflamatòries IL-6 i TNF-alfa, de la PCR, de l’estimulació del receptor inflamatori del sistema immune innat (TLR4) i augment del nuclear factor (NF) -κB. Et preguntaria: ¿Quantes hores dorms? De dia o de nit? Dormir molt provoca un augment de les citocines pro-inflamatòries. Dormir poc, no.

Així … Què és el recomanable? L’ideal i recomanable és dormir 7-8h / nit. De fet es va associar a una major mortalitat segons les hores que dormim concretant que les persones que dormen> 8h / nit tenen un major risc de mort del 30% i els que dormen <7h / nit un 12% de risc de mort.

El descans nocturn sense interrupció s’associa a una menor activitat del sistema nerviós simpàtic i una disminució dels marcadors inflamatoris.

I diversos estudis ens expliquen també com els tractaments per a l’insomni i per a un somni saludable basats en el Tai txi, la Teràpia Cognitiva, la dieta i l’exercici físic ens serveixen per reduir les inflamacions del nostre organisme.

Quantes coses fem per estar bé? Pensa en sumar

Sabem que certs bacteris intestinals ens ajuden en la regulació del nostre sistema nerviós vegetatiu, el simpàtic i també del parasimpàtic i, per tant, afectant al desenvolupament i manteniment de la salut immune i hormonal. Què bacteris has adquirit durant la teva vida? Cuides al teu intestí? Si ja t’has preguntat com vas de ventre, Què tal estàs de la teva salut emocional? En el nostre intestí tenim bacteris amb potencial psicobiótico que tenen l’habilitat de fabricar molècules amb propietats neuroactives amb un paper fonamental en la nostra fisiologia i salut emocional.

La direcció de les futures investigacions i de la PNIE seguirà amb la comprensió de com la microbiota afecta el nostre sistema immune i la nostra conducta. Encara necessitem entendre millor el mecanisme dels metabòlits i dels enzims que fabriquen les nostres bacteris i la connexió dels bacteris i els seus propis components genètics amb el nostre sistema immune i conseqüentment amb el nostre cervell i la nostra conducta.

Mentre estic escrivint aquestes línies estic pensant en la sort que tinc de poder tenir al meu costat un equip mèdic multidisciplinari que em permet oferir ajuda a les persones per millorar la seva salut. Em sento agraït pel seu treball i dedicació i també en la confiança de totes les persones que ens demanen ajuda.

Ara sabem els dos que, a mostrar-nos agraïts, això ja repercuteix positivament en tenir menys patologies inflamatòries i sentir-nos feliços. Gaudim de tot el que compartiré aquí i si també vols compartir amb nosaltres estarem encantats d’escoltar i aprendre cada dia amb tu.

Moltes gràcies.

Biografía

Neuropsychopharmacology REVIEWS (2017) 42, 178–192
© 2017 American College of Neuropsychopharmacology. doi:10.1038/npp.2016.103;
Microbes, Immunity, and Behavior: Psychoneuroimmunology Meets the Microbiome.
Timothy G Dinan and John F Cryan

Psychoneuroimmunology: The example of psoriasis.
Moynihan J, et al. (2010).

Psychoneuroimmunology or immunopsychiatry?
Pariante CM. (2015).

Psychoneuroimmunology — Cross-talk between the immune and nervous systems.
Ziemssen T, et al. (2007).

Research on psychoneuroimmunology: Does stress influence immunity and cause coronary artery disease?
Ho RCM, et al. (2010).

Sleep disturbance, sleep duration, and inflammation: A systematic review and meta-analysis of cohort studies and experimental sleep deprivation
Irwin MR, et al. (2016)

Psychoneuroimmunology – The relation between the central nervous system and the immune system.
Marques-Deak A, et al. (2004).

Psychoneuroimmunology and cancer: A decade of discovery, paradigm shifts, and methodological innovations.
McDonald PG, et al. (2013).

Front Behav Neurosci. 2018 Mar 22;12:56. doi: 10.3389/fnbeh.2018.00056. eCollection 2018.
Aggression, Social Stress, and the Immune System in Humans and Animal Models.
Takahashi A, Flanigan, McEwen, Russo.

Nat Rev Immunol. 2005 Mar;5(3):243-51. doi: 10.1038/nri1571.
Stress-induced immune dysfunction: implications for health.
Glaser R1, Kiecolt-Glaser JK.

Annu Rev Pharmacol Toxicol. 2018 Jan 6;58:411-428. doi: 10.1146/annurev-pharmtox-010617-052823. Epub 2017 Oct 6.
Inflammatory Mediators in Mood Disorders: Therapeutic Opportunities.
Pfau ML1, Ménard C1, Russo SJ1.

Biores Open Access. 2017 Oct 1;6(1):123-132. doi: 10.1089/biores.2017.0020. eCollection 2017.
Gut Microbiota and Salivary Diagnostics: The Mouth Is Salivating to Tell Us Something.
Kodukula K1,2,3, Faller DV4,5, Harpp DN6, Kanara I7, Pernokas J8, Pernokas M8, Powers WR9,10, Soukos NS11, Steliou K3,5, Moos WH2,12.

Front Neurol. 2018 Mar 20;9:167. doi: 10.3389/fneur.2018.00167. eCollection 2018
Regulatory T Cells As Supporters of Psychoimmune Resilience: Toward Immunotherapy of Major Depressive Disorder.
Ellul P1, Mariotti-Ferrandiz E2, Leboyer M3,4,5, Klatzmann D2.

Biol Psychiatry. Author manuscript; available in PMC 2017 Jul 1.
Sleep Disturbance, Sleep Duration, and Inflammation: A Systematic Review and Meta-Analysis of Cohort Studies and Experimental Sleep Deprivation
Michael R. Irwin,1,2,3 Richard Olmstead,1,2 and Judith E. Carroll1,2

Sleep duration and all-cause mortality: a systematic review and meta-analysis of prospective studies.
Cappuccio FP, D’Elia L, Strazzullo P, Miller MA
Sleep. 2010 May; 33(5):585-92.

Glaser R, Kiecolt-Glaser JK (2005).
Stress-induced immune dysfunction: implications for health.
Nat Rev Immunol 5: 243–251.

Inflammation and its discontents: The role of cytokines in the pathophysiology of major depression. 
Miller AH, et al. (2009).

The physiology of stress: Cortisol and the hypothalamic-pituitary-adrenal axis.
Randall M. (2011).

Stress and neuroinflammation: A systematic review of the effects of stress on microglia and the implications for mental illness. 
Calcia MA, et al. (2016).

Comparteix aquest article amb els teus!

Deixa un comentari

dos + setze =

BLOG

Màster en PNIE

Màster en Psiconeuroinmunoendocrinologia (PNIE), acreditat per la SENMO https://www.youtube.com/watch?v=PNBU2eS1Tbc El Màster en Psiconeuroinmunoendocrinología “Evidence Based” (PNIE), títol propi de la

La microbiota intestinal

La microbiota intestinal és un complex ecosistema amb una gran varietat d’espècies i de diferents estructures genòmiques que, gràcies a

L’agenda de “Transfórmate”

El “Transfórmate” és un nou format de conferència produït per El Terrat, i amb l’ajuda de Clínica Omega Zeta, en

ON VISITEM?

CLÍNICA VERDAGUER-HOMS
Av. Sant Jordi, 146
17800 OLOT (Girona)
 972 263 030
info@xeviverdaguer.com

CLÍNICA ARVILA MAGNA
Av. Diagonal, 442 Ent. 2a.
08037 Barcelona
93 118 70 22
info@arvilamagna.com

MEDICINA MODERNA
Ctra. de Vic, 10
08241 Manresa
 938 752 550
info@medicinamoderna.eu

CENTRE SANITARI CAN MORA
Unitat de Medicina Bioreguladora
C/ Sant Jordi, 30-32 1r 5a
Sant Cugat del Vallès
 93 589 79 18
 626 48 00 22
integral@centrecanmora.com

CLÍNICA VERDAGUER-HOMS
Av. Sant Jordi, 146
17800 OLOT (Girona)
 972 263 030
info@xeviverdaguer.com

CLÍNICA ARVILA MAGNA
Av. Diagonal, 442 Ent. 2a.
08037 Barcelona
93 118 70 22
info@arvilamagna.com

MEDICINA MODERNA
Ctra. de Vic, 10
08241 Manresa
 938 752 550
info@medicinamoderna.eu

CENTRE SANITARI CAN MORA
Unitat de Medicina Bioreguladora
C/ Sant Jordi, 30-32 1r 5a
Sant Cugat del Vallès
 93 589 79 18
 626 48 00 22
integral@centrecanmora.com

© 2018 Xevi Verdaguer | Tots els drets reservats ®