Com és la teva caca? Mira aquí
Menu
Menu

Sílvia Abril, Actriu

silvia abril xevi verdaguer

Xevi Verdaguer

Psiconeuroimmunòleg, nutricionista i fisioterapeuta. Ajudo persones com tu a recuperar la teva salut a través de la PNIE i altres disciplines.

¿Què aprendràs?

“Tot i cuidar-me, m’estava intoxicant sense saber-ho”

El fisioterapeuta Xevi Verdaguer, a qui entrevistàvem la setmana passada, ha canviat la vida de molts pacients, com ara la de l’actriu Sílvia Abril i també la de la seva parella. Tal com us avançàvem en aquella entrevista, hem parlat amb la Sílvia de les conseqüències que ha tingut en la seva vida haver canviat l’alimentació.

En Xevi et té el cor robat, eh?

… Ell parla del cervell gran i del cervell petit. T’ho ha explicat? El cervell gran és el cap; i el petit, l’estómac, o al revés, i estan totalment relacionats. Amb ell he après que, amb l’alimentació, pots solucionar problemes fins i tot de caràcter, i això m’impressiona molt. M’ha ensenyat la relació que hi ha entre l’estat de l’estómac i el benestar en tots els terrenys: de salut física i de salut emocional.

Com i per què vas arribar a la consulta d’en Xevi?

Per una amiga que havia curat. L’Andreu i jo feia temps que volíem ser pares i no hi havia manera. Vam visitar diferents especialistes, ens van fer múltiples proves, i aparentment tot estava bé.

I potser pensàveu en l’estrès, en l’edat…

Jo tinc 41 anys, però això no ha de ser un problema definitiu. Tot suma, però hi ha moltes dones que s’hi queden amb la meva edat. Ell em va ajudar a posar la maquinària en ordre. Hi havia una disfunció, que jo no havia detectat mai, que era la intolerància al gluten, i va demostrar que el fet d’ingerir gluten durant tants anys m’havia afectat el sistema reproductiu, i jo no ho sabia ni en tenia cap símptoma.

Vas deixar el gluten i et vas quedar embarassada?

En un mes!

Que fort!

Sí, increïble. Després vaig saber que a altres dones també els havia funcionat.

La relació del gluten i els problemes de fertilitat

Hi ha pacients que només desintoxicant els ronyons, el fetge, l’intestí i el sistema limfàtic s’han quedat embarassades. D’altres, a més, com la Sílvia, han comprovat que el gluten no els va bé.

El sistema immune no esta orientat a fer créixer una vida nova quan ha de regular una inflamació intestinal o les alteracions genètiques que comporta. Té altra feina!

S’ha demostrat que la sensibilitat al gluten, encara que no es tinguin els anticossos, és origen de malalties autoimmunes, alteracions del sistema nerviós o de valors bioquímics com anèmia, falta d’àcid fòlic o hipertransaminases en pacients sense simptomatologia intestinal. L’ovulació normal i la fertilitat també ho són.

I no tenies cap símptoma d’intolerància al gluten?

Bé, esclar, després hem vist que jo tinc vitiligen, que són aquestes taques blanques a la pell, despigmentació, i que pot ser una conseqüència de la intolerància al gluten.

Et vas fer la prova genètica?

Sí, i tinc tota la predisposició genètica a ser celíaca. Hi ha una analítica rutinària que molt sovint surt negativa, però que no és del tot fiable. Has de mirar els gens –el DQ2 i el DQ8–, i veure si tens predisposició genètica, perquè potser no has desenvolupat la celiaquia, però pots acabar fent-ho. Els canvis genètics en els humans es produeixen cada milers de milions d’anys i l’home que va començar a ingerir gluten no estava preparat per ingerir-ne i tolerar-lo bé, i encara no s’ha produït el canvi. Si la població general es posés a fer analítiques més profundes i més serioses, veuríem que afecta molta gent. Tinc un nebot que és molt irritable, res no li està bé i no va al lavabo. Això està totalment relacionat. Totes aquestes toxines passen a la sang, i tot això embruta l’organisme, el cervell, irrita les terminacions nervioses, et fa irascible. La relació, el fet que siguem el que mengem –etselquemenges!– és una veritat com un temple de gran.

Què més has fet, a banda d’eliminar el gluten?

Vaig fer una depuració de fetge durant set dies.

La del suc de poma?

Sí!

Et vas notar diferent després?

Sí. D’energia molt diferent.

Què més has fet?

He canviat l’alimentació i estic començant a notar petits canvis. Resols inèrcies amb les quals has conviscut tota la vida, energèticament et vas trobant diferent. T’adones que passem de puntetes per la vida, que estem molt desconnectats… Ah! Al principi de canviar l’alimentació, perquè vegem que no és innocu, vaig tenir molt mal de cap, eh?, i a ma mare també li ha passat…

Ha passat per en Xevi, també, ta mare?

Sí! La meva mare arrossegava un dolor lumbar des de feia molts anys, concretament vint-i-cinc. Fa dos mesos que fa dieta, i ara s’asseu i s’ajup sense dolor, va a la platja, s’estira i no li fa mal! El dolor crònic a la zona lumbar ha desaparegut. I és que el dolor que aparentment és muscular ha de ser un avís que hi ha un òrgan vital afectat. Això em va flipar molt! El problema de la meva mare no era lumbar. Estem acostumats que, quan tenim un dolor, ens prenem una pastilla o més per calmar-lo: no busquem l’origen. La medicina tradicional busca el remei, però no l’origen del dolor. En Xevi, a la visita, li va preguntar: “Quan dorms a la nit, com et lleves?”. I li va dir: “Amb el mateix dolor”. I, lògicament, no podia tenir un origen lumbar, perquè quan dormim el múscul es relaxa i, per tant, s’havia de llevar millor. L’origen del problema era un mal funcionament dels ronyons: estaven intoxicats.

Tu sempre t’has cuidat, oi?

Sí. Sempre m’ha interessat el món de l’alimentació. He fet cursos de cuina vegetariana i em cuidava però, esclar, menjava cereals integrals amb gluten! O em llevava i prenia un te amb llet de soja i ara resulta que la soja no és tan recomanable… Tot i cuidar-me, m’estava intoxicant sense saber-ho.

Què esmorzes, ara?

Torrades de pa sense gluten, pernil ibèric… Bé, ara no perquè estic embarassada, esclar, i no em deixen. No m’agrada el cafè i he reduït el te. Ara he entrat al món de les infusions, tot i que també s’ha de controlar.

Ah, sí?

Això m’ho deia un homeòpata. Són herbes medicinals i funcionen quan hi ha símptomes. Si no tens mal de panxa o no estàs nerviós, no cal prendre cada dia una camamilla o una til·la.

Ara vas molt sovint a Madrid, on estàs rodant La que se avecina. Quan no ets a casa, com t’organitzes?

Ui! S’ha d’aprendre a ser molt organitzat, sobretot quan has de menjar sense gluten. Aquesta nit, per exemple, no hem dormit a casa i, quan m’he llevat, no tenia les cosetes que ara esmorzo. Solució: he menjat dos talls de síndria, que m’encanta i llestos! A més, ara hi ha molts més llocs que fan menús sense gluten i, si no, hi ha moltes alternatives: arròs, verdura, amanides.

Què més menges?

Més peix que carn, tot i que no sóc vegetariana. Menjo molts cereals, la quinoa cuinada amb verdura, m’agrada molt el tofu i sempre porto fruita seca a la bossa! Mira! Ametlles naturals, naturals, eh? Sense torrar.

I les taques a la pell, t’han marxat una mica?

No. M’han dit que tarden força mesos a desaparèixer i pot ser que no desapareguin mai.

*Advertim als lectors que és important fer analítiques personalitzades. El fet d’eliminar el gluten de la dieta no assegura l’embaràs. S’ha de mirar cas per cas.

Fotografia: Xevi Garnica - extreta d'etselquemenges

Xevi Verdaguer

Psiconeuroimmunòleg, nutricionista i fisioterapeuta. Ajudo persones com tu a recuperar la teva salut a través de la PNIE i altres disciplines.

¿Qué aprenderás?

La teva caca, flota o no flota?

A molta gent li fa riure quan parlo que si les caques suren, o de si són pastoses o dures, si fan olor o no...
Els fa gràcia. 

Però quan entenen la importància que té això, no només hi posen més atenció al que apareix cada matí a la tassa del seu vàter, sinó que comencen a preocupar-se per com són les caques de la gent que més estimen. Curiós, no?

He gravat un àudio en què, en menys de 3 minuts, sabràs com hauria de ser la caca perfecta i què pot anar malament al teu cos si no és així.
ENVIA'M L'AUDIO
Xevi verdaguer historia

Relacionats

arrow down
cartcross