Tens al·lèrgia o ets intolerant a l’aspirina?

Si tens al·lèrgia a l’aspirina avui et canviarà la vida. I si tens intolerància a l’aspirina també.

Tinc al·lèrgia a l’aspirina”, em diuen algunes persones que després de prendre una aspirina tenen una reacció aguda del sistema immunològic (malalties respiratòries exacerbades per l’aspirina (AEDR) com l’asma, rinitis i també a altres nivells corporals com urticària, irritació de l’intestí, mal de cap o migranyes. Altres persones em diuen: “Xevi, tinc asma crònica, urticària, rinitis i irritació crònica de l’intestí, no ho entenc, què puc fer?”. M’expliquen de diferent manera el que avui compartirem.

Intolerància a l’aspirina

Efectivament, és molt possible que tinguis intolerància a l’aspirina, és a dir, intolerància l’àcid acetil salicílic (AAS) i pateixes problemes inflamatoris i histamínics de manera crònica sense saber que ho podem resoldre. El tractament simptomàtic a base de cortisona o antihistamínics químics o naturals no resol el problema, només la crisi d’aquell moment.

Així l’àcid salicílic es una fitohormona que fabriquen moltes plantes i alhora la trobem comercialment a les farmàcies amb el nom d’aspirina, els anomenem comunament salicilats.

Coneixes l’aspirina oi? L’aspirina (o àcid acetil salicílic (AAS)) és un medicament antiinflamatori de la família dels salicilats que sovint utilitzem per calmar el dolor, reduir la inflamació, la febre, per “aclarir la sang” o com a protector dels vasos sanguinis. L’aspirina té altres bondats, està associada a un risc disminuït a patir preclàmpsia i càncer colorectal, d’esòfag, estómac, ovari, mama i de pulmó. Una vegada ingerim l’aspirina, s’absorbeix a l’intestí i quan arriba al fetge, en menys de 15 minuts, es metabolitza en salicilats (99%).

I sabies que moltes plantes també fabriquen àcid salicílic? Les plantes en fabriquen com a mecanisme de defensa propi per produir calor i protegir-se de les baixes temperatures, dels patògens o de condicions oxidatives. Que sabia és la natura.

Si no ets intolerant, aquests aliments ens oferiran els mateixos beneficis que l’aspirina. És especialment present a les fruites, verdures I diferents especies. Els aliments rics en salicilats tenen els mateixos beneficis que l’aspirina… i els mateixos inconvenients que les persones amb intolerància o al·lèrgia a l’aspirina.

Després de l’anàlisi químic dels aliments a càrrec de diferents investigadors hem vist que els aliments que porten més salicilats ens ofereixen molts beneficis per la nostra salut perquè tenen la mateixa funció que l’aspirina!

Aproximadament hi ha un consum mundial d’aspirines de 40.000 tones/any, que són unes 50.000-120.000 milions de pastilles anuals. Uns 100 milions d’aspirines/dia. Al·lucinant.

Ets al·lèrgic a l’aspirina?

Diferents investigadors ens diuen que un 2,5% de la població europea té una hipersensibilitat als salicilats no al·lèrgica (no per IgE). És a dir, que quan mengen aliments rics amb salicilats senzillament aquestes persones copiaran reaccions al·lèrgiques que es defineixen com una pseudoal·lèrgia perquè els símptomes són els mateixos.

La intolerància als salicilats no és una reacció immunològica però activarà cèl·lules del sistema immune com els basòfils, eosinòfils I cèl·lules de mast I desencadenarà patologies molt semblants a les al·lèrgiques manifestant-se especialment a nivell respiratori (42-88%).

Si ara ja saps que l’aspirina (o l’àcid acetil salicílic (AAS)) i molts aliments porten salicilats, què succeirà si una persona que té al·lèrgia a l’aspirina menja regularment aquests aliments rics amb salicilats?

És lògic! Si ets al·lèrgic a l’aspirina i menges aliments rics amb salicilats sempre aniràs tenint els mateixos símptomes al·lèrgics que quan et prens l’aspirina. Mira el llistat un altre cop.

Moltes persones pensen que la rinitis i les al·lèrgies són cròniques i potser només tenen intolerància als salicilats. Sovint m’expliquen que els seus refredats els duren molts més dies que a la resta de la gent.

Com sospitar que ets intolerant als salicilats?

Et preguntaria: “et va malament el bròquil i la coliflor?”  “et va malament l’arròs i el fajol?” O els cacauets? Tots porten molts salicilats.

També et demanaria si sovint necessites antihistamínics per la rinitis crònica o potser cortisona i/o broncodilatadors per l’asma. O si ja t’has operat dels pòlips nasals. O si has perdut l’olfacte. Ah! “Què tal les digestions?” Segur que tens inflamacions a l’intestí, femtes pastoses i molts gasos. I la pell, “tens picors?” “urticària?”

Res de tot això és crònic. Som-hi!

Volia dir-te que si ets al·lèrgic a l’aspirina i els deixes de menjar, et pot canviar la vida.

Les principals fonts alimentaries són:

Comparat amb els que segueixen una alimentació omnívora, els vegetarians tenen nivells altíssims d’àcid salicílic en sang (sense prendre aspirines) nivells que són comparables amb els trobats amb persones que prenen 75 mg d’aspirina cada dia. (Lawrence et al., 2003).

Els Salicilats dels aliments poden tenir els mateixos beneficis que l’aspirina I els mateixos símptomes adversos pels al·lèrgics a l’aspirina. Per tant, és molt important saber en quins aliments I en quines quantitats trobem els salicilats per tal de seguir una alimentació adequada segons si ets al·lèrgic o no a l’aspirina.

Algunes persones amb hipersensibilitat als salicilats tenen grans reaccions adverses inclús consumint-ne amb petites quantitats.

La informació sobre la quantitat de salicilats que trobem presents als aliments és molt important pels que en son al·lèrgics o intolerants perquè els efectes són dosi depenents, és a dir, com més en mengem més grans seran els seus efectes adversos.

Dieta baixa en salicilats (The low-salicylate diet)

* Els nivells de salicilats son variables, varien segons diversos factors com les tècniques de producció (convencional versus orgànica), origen geogràfic i condicions de creixement, varietat de la planta, l’edat de la planta (jove versus més vella), la part de la planta (fulla versus arrel), variacions de l’estació de l’any, temps d’emmagatzematge de l’aliment i la tècnica culinària utilitzada.

Per tant, tenim discrepàncies i les llistes d’aliments que ara us donaré poden ser diferents segons la font consultada.

Nivells d’àcid salicílic* Alt Variable Baix
Vegetals Endívies, alfals, bròquil, xicoira, rave, enciam romana, pèsols, tomàquets (secs). Carxofa, remolatxa, bròquil (cuinat), cols de Brussel·les, coliflor, bleda, tomàquet cherry, bitxo, cogombre, albergínia, all, gingebre, bolets, olives, ceba, pebrot, cogombre fermentat, patates, enciam, enciam romana, espinacs, tomàquets i carbassó. Espàrrecs verds, remolatxa, col, mongetes, llenties, soja, pastanaga, api i enciam iceberg
Fruites Poma, alvocat, nabiu blau, mores, nabiu vermell, grosella, guaiaba, ull de drac, orellanes, pinya, panses, gerds i maduixes deshidratades Poma, préssec, mores, cireres, figues seques, raïm, kiwi, llimona, mandarina, mango, nectarina, taronja, fruita de la passió, préssec, pera, síndria i aranja Lima, papaia, banana, figa, aranja i pera (enllaunada)
Herbes, espècies i condiments Curri, cúrcuma, pebre de Jamaica, llorer, canyella, clau, comí, fenigrec, all en pols, gingebre, menta, mostassa, orenga, pebre vermell, romaní, tamarinde, farigola, vainilla, olives, mel i melassa. Alfàbrega, hummus, mel, vinagre, menta, tabasco i salsa anglesa Pols de cacau, coriandre, julivert, safrà, sal i salsa de soja
Begudes Sucs de poma, de taronja, de nabiu, de pinya i cervesa Cervesa, coca cola, cafè, te i vi Rom, tequila, vodka, whisky
Cereals i llavors Ametlles, nous de macadàmia, cacauets, pinyons i pistatxosv Blat de moro, coco, avellanes, nous pecanes, llavors de sèsam, de gira-sol, nous Ordi, civada, arròs, sègol, blat i anacards
Altres Sobrassada Carn (vedella, xai, porc), aus de corral, peix, ous i productes lactis.

Font: Review article. Aspirin exacerbated respiratory disease: Current topics and trends . José Carlos Rodríguez-Jiméneza,1, Fernanda Judith Moreno-Paza,1, Luis Manuel Teránb, Eduardo Guaní-Guerraa,c

Trucs per tenir menys salicilats

Tots som diferents i segur que et mereixes un estudi personalitzat per entendre el per què et succeeix això, que no puguis eliminar correctament els salicilats i ara pateixis problemes a la pell, respiratoris, digestius o mal de cap. Els enzims del nostre fetge en son els responsables. És necessari posar-se en mans d’un especialista en Medicina Integradora per comprovar quin enzim tens alentit per poder eliminar correctament els salicilats.

Necessites valorar: La sulfatació, la glucoronització o la conjugació amb glicina.

El tractament per les persones intolerants als salicilats es basarà en:

I ja està!

En 6 setmanes comprovaràs com els símptomes al·lèrgics (Rinosinusitis, asma bronquial, urticàries), migranyes o colon irritable començaran a marxar.

Salut!

Bibliografia

RESPIRATORY MEDICINE 135 (2018) 62-75. Review article
Aspirin exacerbated respiratory disease: Current topics and trends
José Carlos Rodríguez-Jiménez, Fernanda Judith Moreno-Paz, Luis Manuel Terán, Eduardo Guaní-Guerra.

Journal of Food Composition and Analysis 57 (2017) 31–39. Original research article.
Naturally occurring dietary salicylates: A closer look at common Australian foods
Sreepurna Malakar, Peter R. Gibson, Jacqueline S. Barrett, Jane G. Muir.

Mol. Nutr. Food Res. 2011, 55, S7–S14 DOI 10.1002/mnfr.201000408 S7 REVIEW
A systematic review of salicylates in foods: Estimated daily intake of a Scottish population
Adrian Wood, Gwen Baxter, Frank Thies, Janet Kyle and Garry Duthie

Feingold Association.
Salicylate & Aspirin Sensitivity
Available at: http://www.feingold.org/sas.html. Accessed November 15, 2015.

Review Article
Salicylate Intolerance
Pathophysiology, Clinical Spectrum, Diagnosis and Treatment
Hanns-Wolf Baenkler, Prof. Dr. med

(Am J Rhinol Allergy 29, e170–e174, 2015; doi: 10.2500/ajra.2015.29.4220)
Dietary modifications for refractory chronic rhinosinusitis? Manipulating diet for the modulation of inflammation
Smriti Nayan, M.D., F.R.C.S.C., Alexandra Maby, B.Nutr., Leandra Mfuna Endam, M.Sc., and Martin Desrosiers, M.D., F.R.C.S.C.

J. Agric. Food Chem. 2017, 65, 11085−11091 pubs.acs.org/JAFC
Overall Content of Salicylic Acid and Salicylates in Food Available on the European Market
Paulina K. Kęszycka,† Michał Szkop,‡ and Danuta Gajewska*,†

Clin Transl Allergy (2015) 5:34 DOI 10.1186/s13601-015-0078-3
Sensitivity to food additives, vaso-active amines and salicylates: a review of the evidence
Isabel J. Skypala, M. Williams, L. Reeves, R. Meyer and C. Venter.

Food Funct., (2011), 2, 515
Natural salicylates: foods, functions and disease prevention
Duthie Garry G. and Wood Adrian D.

Journal of Gastroenterology and Hepatology (2017); 32 (Suppl. 1): 73–77
Review Article Bioactive food chemicals and gastrointestinal symptoms: a focus of salicylates
Malakar Sreepurna

Food Chemistry 105 (2007) 273–279
Free salicylic acid and acetyl salicylic acid content of foods using gas chromatography–mass spectrometry
Scotter Michael J et Al.

Mol. Nutr. Food Res. (2011), 55, S7–S14
Review A systematic review of salicylates in foods: Estimated daily intake of a Scottish population
Wood Adrian et Al.

La primavera desperta

El passat dilluns dia 23 de març de 2015 vam estar a TV3 al programa Divendres parlant sobre les al·lèrgies. Vaig estar amb la Carme Ruscalleda, Lluis Foix i Sílvia Soler. Aquí podeu tornar a veure aquesta part del programa

Part 1

Part 2

Creixen les al·lèrgies infantils… Què podem fer?

Per què cada vegada som més sensibles? Estem fent alguna cosa que ens hi predisposa? Els nostres nens neixen amb falta de cortisona o antihistamínics? Són moltes les preguntes que envolten el creixement de les al·lèrgies entre la població, i que afecten sobretot els més petits.

Les consultes dels especialistes són plenes de nens i adults amb dermatitis atòpica i manifestacions al·lèrgiques, com ara asma o èczemes. De fet, existeixen evidències científiques recents que ens confirmen el que fa temps ja temíem: la nutrició durant els primers anys de vida (i també dins l’úter) s’ha identificat com el factor ambiental més important que influeix en les al·lèrgies infantils i en les malalties que patirem de grans.

Tot comença a l’úter

En aquesta època de la vida adquirim la programació metabòlica, és a dir, el desenvolupament i la programació del sistema immunitari que ens acompanyarà durant la nostra vida. Així, la nutrició fetal influeix i s’associa directament a malalties en els infants i també en la predisposició a patir determinades malalties greus en l’edat adulta. Malauradament, el tractament d’aquestes malalties mira cap a una altra direcció, i els remeis més habituals són antihistamínics, cortisona, cremes hidratants, broncodilatadors, etc. Un còctel que els més menuts ja coneixen i es prenen com si res.

Medicines contraindicades. És important saber que “el xarop de color taronja” que tothom té a casa dins la farmaciola és un antiinflamatori no esteroide. Aquest me- dicament empitjora els processos al·lèrgics dels nens amb malalties al·lèrgiques i, per tant, està clarament contraindicat.

Aliments desaconsellats

La ingesta d’aliments rics en àcid linoleic (omega-6), com l’oli de gira-sol, l’oli de palma o el blat de moro, augmenten la sensibilitat al·lèrgica de la pell i els pulmons. També n’hem d’evitar els productes derivats, com les margarines o la rebosteria industrial. En aquests productes, els olis s’han sotmès a altes temperatures (hidrogenació) perquè es puguin conservar més temps a les prestatgeries bo i esperant que algun despistat els posi al carretó.

Què hem de menjar?

Estudis epidemiològics evidencien que la ingesta d’aliments rics en omega-3 durant l’embaràs millora els paràmetres immunològics de la sang del cordó umbilical, un fet que protegeix de la dermatitis atòpica i de les al·lèrgies durant el primer any de vida, i també en l’edat adulta.
Així, el consum d’aliments rics en omega-3 per part de la mare durant l’embaràs i la lactància, com el peix blau (2 cops per setmana), les nous (3 al dia) o el lli (oli o llavors), ofereix un efecte protector al nen i redueix la incidència i la gravetat de la dermatitis atòpica i de les al·lèrgies.

Però, què estem menjant?

És llàstima que actualment els animals s’alimentin bàsica- ment de pinsos de blat de moro, ordi o blat (tots, rics en ome- ga-6), que afavoreixen les inflamacions. I que els peixos de piscifactoria mengin farina de soja i farina de blat, entre altres components. I que les vaques ja no mengin herba verda del camp i, consegüentment, no incorporin al seu organisme els beneficiosos greixos omega-3, que són antiinflamatoris.
El resultat és que els humans, que som al final de la cadena alimentària, acabem menjant els seus subproductes, com llets, formatges, iogurts, carns o embotits rics en greixos omega-6, juntament amb tot el que els animals han ingerit, la qual cosa afavoreix el desenvolupament de malalties al·lèrgiques, inflamatòries i cancerígenes. Són aliments 100% pro inflamatoris.
De fet, no és cap casualitat que l’augment del consum de greixos omega-6 a partir de la segona meitat del segle XX hagi coincidit amb l’increment d’al·lèrgies, tal com indiquen els estudis epidemiològics. És evident que no és fàcil menjar sa en un món malalt, però gràcies a Veritas tenim a l’abast menjar de veritat, ric en omega-3 i sense cap tipus de pesticides ni additius químics. Fruites i verdures cultivades com abans i carn i ous que provenen de la ramaderia ecològica, que viu en llibertat i s’alimenta de manera natural i saludable.

Més informació:

• Calder, P.C. et al. (2010) Is there a role for fatty acids in early life programming of the immune system? Proceedings of the Nutrition Society.
• Willers, S. et al. (2007) Maternal food consumption during pregnancy and asma, respiratory and atopic symptoms in 5-years old children. Thorax.
• Alm, B. et al. (2009) Early introduction of fish decreases the risc of eczema in infants. Arch Dis Child.
• Romieu, I. et al. (2007) Maternal fish intake during pregnancy and atopy and asma in infancy. Clin Exp Allergy.

Imatge extreta de la Wikipedia
Article publicat a Veritas