Respecte l’article dels antiàcids

A l’octubre de l’any passat vam publicar un article titulat: “Prens antiàcids? Tens els següents símptomes?“. Aquest article que el podeu trobar en versió extesa a EQM, va causar un cert rebombori, degut a una suposada falta de rigorositat en els temes que es tractaven.

Quan escrivim un article divulgatiu, per arribar a ser accessible a tota la població, per vetllar per la salut general i per una major autonomia individual, pot succeïr que passem de puntetes tecnicismes prou complexes. En aquest article és possible que simplifiquem aspectes que tenen una major complexitat i no voldria ofendre als professionals que treballem en aquest món de la salut on tothom es mereix un estudi personalitzat.

La durada del seminari, que ofereixo per professionals, parlem de l’estòmac i la vitamina B12 (entre altres…). Té 5 hores de durada aproximadament, i els detalls tècnics són un espectacle, i molt poc entenedors pels no professionals.

A part de reiterar la informació que vam publicar, cal tenir en compte les limitacions demogràfiques d’alguns estudis (pel fet de no tenir en compte hàbits de vida com el tabaquisme, el sobrepès, el receptor H2 de la histamina, que també fabrica àcid clorhídric a l’estòmac), en el contexte d’intentar aclarir la relació causal única dels PPi i les carències de vitamines i minerals que hem esmentat.

Els antiàcids afecten els nivells de la vitamina B12.

Però també podem afegir a la carència d’aquesta vitamina (B12), la carència de calci, ferro, magnesi, vitamina C, condicionats per la falta d’àcid a l’estòmac, que tanmateix són observats més freqüentment en els  adults que els joves, i també en les persones afectades per la bacteria Helicobacter Pyloris a l’estòmac, que les no afectades per aquesta bacteria.

Futures investigacions ajudaran a aclarir el que estem advertint en aquestes línies:

Cal ser molt cautelós amb l’ús continuat dels antiàcids. Les conseqüències poden ser greus.

Aprofitant que donem resposta als precs dels lectors, afegirem aclariments i insistirem en la rigurositat del que ja vam publicar el seu dia:

Els inhibidors de la bomba de protons (omeprazol, etc.) afecten a l’estòmac reduïnt l’excresió d’àcid clorhídric (HCl) a nivell de les seves cèl.lules paritals de l’estòmac. Sense l’àcid clorhídric el pepsinògen no es podrà convertir en la seva forma activa, la pepsina.

Que succeirà sense pepsina?

La pepsina la necessitem per digerir la proteïna de la dieta. Això provoca que:

  1. no poguem extreure la Vitamina B12 de la proteïna que mengem de la dieta.
  2. la vitamina B12 tampoc es podrà enllaçar amb la proteïna R-protein (transcobalamin I) que la protegeix dels enzims pancreàtics per la seva posterior absorció a nivell de l’ileon de l’intestí prim. Alguns estudis indiquen una menor síntesis del factor intrínsec a les cèl.lules parietals de l’estòmac (uns altres no en parlen) que és una proteïna implicada en l’absorció de la Vitamina B12.
  3. La dosis afecta l’absorció de la Vitamina B12 de diferent manera. Majors dosis d’omeprazol implica pitjor absorció de vitamina B12. En només 2 setmanes de tractament ja s’han trobat reduccions del 3%.
  4. Es recomana solucionar el problema de l’estòmac i evitar el consum d’aquest tipus de medicament no més enllà dels 3-4 anys.

La falta d’àcid a l’estòmac no només afecta els nivells d’absorció de vitamines i minerals, també afecta al contingut dels seus propis fluids. Els pacients tractats amb inhibidors de la bomba de protons com l’omeprazol hem trobat que tenen nivells baixos de pepsina i, en canvi, nivells excessius de tripsina i  sals biliars als fluids de l’estòmac que poden provocar refluxe i cremor a l’esòfag, esofagitis (inflamació de l’esòfag) i dany a nivell pulmonar.

Si algú té osteoporosis, anèmies, al.lergies o pneumònies de repetició pot sospitar de que li falta àcid a l’estòmac (hipoclorhídria) i caldrà que es posi en mans d’un metge especialitzat en medicina integradora per resoldre l’arrel del problema.

És un tema complexe. Els professionals sanitaris interessats en evolucionar alguns dels grans interrogants respecte aquest tema que intento explicar a EQM d’una forma planera us recomano llegir unes fonts rigoroses que ens ajudaran a crearnos una opinió.

Si us sembla bé, us ofereixo les fonts científiques on podreu trobar més informació del que vam publicar.

Bibliografia

Tinc cremor d’estómac. Què faig?

La cremor d’estómac és un patiment digestiu que afecta a milions de persones. A més, un 20% d’aquestes persones patiran reflux almenys 2 cops/setmana i experimentaran digestions lentes, pesades, tindran rots i també gasos regularment.

Medicaments antiàcids

El consum de medicaments antiàcids com l’Omeprazol, Ranitidina ( o altres familiars) s’ha estès els últims 30 anys i es recepta amb tanta facilitat com el que va a beure aigua a la font.

Creieu que són segurs aquests medicaments?

Realment, algunes persones accedeixen a la millora momentània de la cremor i del reflux prenent la pastilla, enlloc de resoldre l’origen del problema … però sabeu  quin preu en pagueu? No parlo dels diners que deixeu a la farmàcia i engreixen a la industria farmacèutica sinó de les conseqüències per la vostra salut que us portarà a consumir algun altre medicament per resoldre un problema de salut afegit.

Et sorprèn que el consum d’omeprazol s’acompanyi de tremolors i falta de memòria?

S’ha demostrat que els antiàcids provoquen, a llarg termini, problemes de concentració, memòria, èczemes o dermatitis, asma i pneumònia, càncer d’estómac i de colon, formigueig a les mans, contractures musculars cròniques, ansietat i depressió, fatiga crònica, anèmia per falta de ferro, cara pàl·lida i tremolors a les mans.

Mira’t els dits de la mà atentament i intenta deixar-los ben quiets. Tremolen?

Carai, ara pensa en resoldre el teu problema de l’estómac si no vols que la situació empitjori.

L’acidesa de l’estómac

La creença popular de que la cremor d’estómac és per culpa d’excés d’àcid clorhídric és el primer que volem aclarir.

S’ha evidenciat que l’acidesa d’estómac i el reflux són causats per la falta d’àcid a l’estómac!  No per l’excés d’àcid.

Aquestes persones amb falta d’àcid a l’estómac diuen: “Quan acabo de menjar em sento ben inflat… però milloro al cap de 2 horetes”.

Per tant, tractarem la falta d’àcid clorhídric a l’estómac facilitant la seva fabricació a nivell de l’estómac.

L’omeprazol és un gran entrebanc. Redueix encara més l’àcid de l’estómac i no només no resoldrà mai el problema sinó que a més cronifica la situació d’hiperclorhídria.

Els motius de l’hipoclorhídria poden ser variats des de l’estrès mantingut,  la intolerància al gluten, a la fructosa o a la presencia de la bacterià Helicobacter Pyloris.

La falta d’àcid a l’estómac sigui per culpa de l’omeprazol o un dels altres  motiu esmentats condicionarà una mala digestió de les proteines i mala absorció de la vitamina B12, B9, Zinc, calci i ferro. I conseqüentment, aquestes carències ens portaran a múltiples problemes de salut.

Consells

Hem de recuperar  l’acidesa de l’estómac començant per uns consells tant importants per tothom com bàsics:

Recomanem prendre diàriament:

Els amargs estimulen la fabricació d’àcids a l’estómac i també d’altres enzims digestius.

La suplementació d’extractes o olis essencials d’aquestes plantes és molt més eficaç i recomanem  que un professional especialitzat en medicina integradora pugui indicar-li la millor opció per a cadascú.

El consum regular dels aliments protectors de les mucoses gàstriques com la cúrcuma, àloe vera o regalèssia i d’aliments rics en bactèries sanes que anomenem probiòtics, també  ajudaran a millorar les digestions:

Xucrut, kombucha, kéfir, iogurt, miso, tempeh…

Finalment…

voldria aclarir que cal posar-se en mans d’un professional qualificat quan els pacients ens diuen: “tinc cremor d’estómac però milloro després de menjar”. Aquests pacients sí que tenen excés d’àcid a l’estómac! En aquests casos cal realitzar proves especifiques per descartar inflamacions o infeccions per bactèries o paràsits a l’estómac que justifiquin un tractament específic i personalitzat. Fugint sempre dels antiàcids que no resolen res de res.

Foto: Viquipèdia