Els fitoestrògens i la menopausa

Els estrògens són claus per mantenir la teva salut durant l’època fèrtil. Però arriba un dia que els nivells d’estrògens disminueixen i comences a experimentar canvis al teu cos, augmentes de pes, et puja el colesterol, la pressió arterial… estàs arribant a la menopausa. Els homes també experimenten la mateixa baixada de fabricació d’hormones sexuals.

Símptomes de la menopausa

La menopausa és una transició fisiològica de la dona caracteritzada per la parada definitiva de la funció ovàrica i del cicle menstrual. És habitual que arribi de forma natural però també pot tenir un origen iatrogènic ja sigui fruit d’una malaltia, l’ús d’un medicament o bé d’una operació.

Aquesta situació es confirma clínicament quan han passat 12 mesos sense menstruació (amenorrees) i mitjançant una analítica de sang on evidenciem una disminució de les hormones sexuals femenines, és a dir, una menor producció d’estradiol (hipoestrogenisme) i de progesterona juntament amb una major fabricació de la Hormona Estimulant del Fol·licle (FSH) i menor fabricació de inhibina (hormona que inhibeix la FSH).

L’edat mitja de la menopausa sol ser 46-52 anys. Si et comença entre els 35-40 anys fins els vols del 65 és normal i natural. L’edat en què arriba la menopausa i la manera en com la patim o com la vivim es considera un marcador d’envelliment biològic. Tots soms diferents i depenent de la raça, de l’estat social de cada u, el pes i els hàbits de vida farem aquesta etapa de la vida estupendament o ho viurem com un calvari. Et vindrà aviadet o tard? Mira quines curiositats. La menopausa tardana és típica en dones amb:

La menopausa precoç és típica en dones:

Els fogots i sudoracions nocturnes són més freqüents en les dones amb menor nivell educatiu, amb menys estabilitat econòmica, en dones fumadores, més sedentàries i amb sobrepès o obesitat (índex de massa corporal elevat)

Els símptomes de la menopausa són:

La severitat i durada d’aquests símptomes, que no hauríem de tenir, és variable. Sabem que durant la menopausa tres de cada quatre dones tenen “petits problemes” per la falta d’hormones sexuals com: la pèrdua de massa oceà (osteoporosis), acumulació de greix visceral, augment dels triglicèrids, de la glucosa, la pressió arterial i la diabetis tipus 2.

Una transició saludable

Ara t’explicaré com la microbiota de l’intestí I l’alimentació pot canviar aquestes estadístiques que dèiem de “tres de cada quatre”. Què et sembla!

Només una de cada quatre dones no té cap d’aquests símptomes per la falta d’hormones sexuals. És prou important que coneguis com tenir una transició saludable en aquesta època de la vida.

Quines propostes terapèutiques tenim per oferir-te?

La seguretat i eficàcia de la THS pot millorar-se quan es combina amb suplements probiòtics juntament amb polifenols amb activitat estrogènica (Fitoestrògens) com les isoflavones a través de la dieta o de suplements. Tot seguit t’explicaré el motiu.

Els Fitoestrògens tenen més afinitat pels ER-beta que pel ER-alfa la qual cosa li ofereix efectes protectors.

Ho són les Isoflavones, els lignans, coumesterans i els estilbens.

Menja regularment llegums (especialment la soja), cereals integrals, fruites del bosc i fruits secs. I menja isoflavones que tinguin especialment genistein, daidzein i s-equol com per exemple: soja, faves, sèsam, kudzu (també té l’aglicona puerarin), fruita de la passió i trèvol vermell.

Amb el consum regular de soja facilitaràs que les  isoflavones ingerides tinguin un efecte inhibidor en la glicòlisis, redueixis la neo glucogènesis i augmentin els cossos cetònics (acetate, acetoacetate, and hydroxybutyrate) indicant que el consum regular de soja provoca un canvi en la direcció del metabolisme energètic dels hidrats de carboni cap a favor dels lípids afavorint la utilització dels greixos com a substrat energètic i així cremarem més greixos i reduirem el pes.

Augmentant el consum d’aquests aliments potser milloraràs per les propietats que tenen els fitoestrgens:

Sí, acabes de llegir que “potser milloraràs”, perquè no tothom obté aquests beneficis descrits de les isoflavones encara que mengi els mateixos aliments rics en fitoestrògens.

Per què?

On és la clau perquè aquests aliments es converteixin dins el nostre cos en un superaliment? No existeixen els superaliments!

La clau és al teu intestí i a les bactèries que hi tens. La microbiota (bactèries intestinals) I aquests aliments amb activitat estrogènica tenen una relació d’amor inseparable. Segons recents evidències científiques, ambdós interactuen de manera que la microbiota metabolitza les isoflavones i altres fitoestrògens en formes més petites I actives i alhora aquests components afavoreixen la proliferació i creixement de certs tipus de bactèries sanes.

La teva microbiota et pot canviar la vida

Així les bactèries intestinals i els enzims fabricats per la nostra microbiota intestinal són essencials en la hidròlisis de les isoflavones conjugades en aglicones i els seus metabòlits. Aquesta transformació i metabolisme de les isoflavones succeeix en diferents etapes implicant diferents enzims fabricats per  diferents especies bacterianes de l’intestí.

Hi ha persones que tenen una microbiota que fabrica enzims capaços de biotransformar les isoflavones en formes actives i d’altres que no tenen aquesta microbiota I no podrà gaudir Dels beneficis de les formes actives de les isoflavones. És a dir, hi ha persones que son  equol-producers i d’altres que no ho són, son els equol non-producers. Cuida el teu intestí. Menjar soja no implica directament que gaudim de les seves bondats.

Per exemple, després de la ingestió de soja més del 50% dels asiàtics produeixen daidzein i equol mentre que només el 20-30% dels occidentals produïm aquestes formes actives seguint la mateixa ingestió de soja. Els equol producers tenen en sang el doble d’equol que els non-producers i, en canvi, el 80-90% de la població fabrica normalment el metabòlit inactiu o-dimethylangolensin (O-DMA).

Les poblacions asiàtiques  consumeixen moltes més isoflavones que les societats occidentals (europeus o americans) i això promou un tipus de microbiota intestinal més favorable per fabricar aglicones a partir de les formes glicosídiques inactives.

Els problemes metabòlics de la menopausa els hem de tractar d’una forma holística tenint en compte que:

Recomanacions durant la transició de la menopausa

Menja o suplementa’t isoflavones: No em diguis que menges llegums un cop a la setmana. Menja regularment llegums, especialment la soja, cereals integrals, fruites del bosc i fruits secs. Et recomano especialment els aliments que tinguin més aglicones actives (genistein, daidzein i s-equol) com la soja, faves, sèsam, kudzu (també té l’aglicona puerarin), fruita de la passió i trèvol vermell. Preparar cada dia 1 cullerada petita de kudzú (el trobaràs a l’herbolari) barrejat amb aigua tèbia i tot seguit escalfat lleugerament que és una manera excel·lent de començar el dia. Fàcil i eficaç pel que desitgem millorar.

En un meta-anàlisis dirigit per Bolaños, Del Castillo, & Francià, 2010 es va  comprovar que les dosis de 33,3-134,4 mg/dia d’isoflavones  ja sigui via dieta, en concentrat o en forma d’extracte d’isoflavones durant 12-96 setmanes (3 mesos-2 anys) redueixen els símptomes vasomotors (fogots) de la menopausa en comparació a un grup placebo. La suplementació de 54 mg de genistein/dia durant 6 mesos a dones post-menopàusiques millora els nivells de glucosa, insulina i funció vasculars.

El consum de vegetals i de fruita contribueix a tenir una major diversitat bacteriana a l’intestí que permetrà que després de menjar aliments rics en isoflavones  metabolitzin  la daidzeina en l’estimat S-EQUOL.

L’àcid butíric és un àcid gras de cadena curta (SCFA) fabricat al colon després de menjar fibra soluble o midó resistent. Les persones que fan exercici físic produeixen més àcid butíric que les que no fan esport. L’arginina és un aminoàcid que trobem a la soja, llenties, llavors de carbassa, sèsam, carn, peix especialment el salmó, xocolata, fruits secs, marisc, rovell de l’ou, fruita com l’alvocat, síndria, raïms… menja’n.

Vinga! Que ja ho tens! Petits canvis et poden canviar la vida.

Bibliografia

Journal of Functional Foods, Volume 41, February 2018, Pages 100-111
Impact of microbiota on the use and effects of isoflavones in the relief of climacteric symptoms in menopausal women – A review
Naice E.S. Monteiro, Lívia D. Queirós, Danielle B. Lopes, Adriana O. Pedro, Gabriela A. Macedo

Addressing the inter-individual variation in response to consumption of plant food bioactives: Towards a better understanding of their role in healthy aging and cardiometabolic risk reduction
Claudine Manac, Dragan Milenkovic, Tom Van de Wiele, Ana Rodriguez-Mateos, Baukje de Roos, Maria Teresa Garcia-Conesa, Rikard Landberg, Eileen R. Gibney, Marina Heinonen, Francisco Tomaás-Barberán and Christine Morand.

Am. J. Clinical Nutr. 2016, 103, 694– 702.
Acute benefits of the microbial-derived isoflavone metabo- lite equol on arterial stiffness in men prospectively recruited according to equol producer phenotype: a double-blind ran- domized controlled trial.

Hazim, S., Curtis, P. J., Schar, M. Y., Ostertag, L. M. et al.,

Intestinal microbiota in metabolic diseases: from bac- terial community structure and functions to species of pathophysiological relevance. Gut Microbes 2014, 5, 544–551.
Clavel, T., Desmarchelier, C., Haller, D., Gerard, P. et al.

BJOG : An International Journal of Obstetrics and Gynaecology, 1–10. 
Vasomotor symptoms resulting from natural menopause: A systematic review and network meta-analysis of treatment effects from the National Institute of Health and Care Excellence guideline on menopause.

BJOG : An International Journal of Obstetrics and Gynaecology, 1–10. http://dx.doi.org/10.1111/1471-0528.14619.
Sarri, G., Pedder, H., Dias, S., Guo, Y., & Lumsden, M. A. (2017).

Bioscience of Microbiota, Food and Health, 35(3), 113–121.
The production of S-equol from daidzein is associated with a cluster of three genes in Eggerthella sp. YY7918.
Kawada, Y., Yokoyama, S., Yanase, E., Niwa, T., & Suzuki, T. (2016).

J Nutr. 2006 Aug; 136(8):2188-93.
Method of defining equol-producer status and its frequency among vegetarians.
Setchell KD, Cole SJ

British Journal of Nutrition, 116(2), 247–257.
The combined effects of soya isoflavones and resistant starch on equol pro- duction and trabecular bone loss in ovariectomised mice. 
Tousen, Y., Matsumoto, Y., Matsumoto, C., Nishide, Y., Nagahata, Y., Kobayashi, I., et al. (2016).

NAMS (2017).
The 2017 hormone therapy position statement of The North American Menopause Society. Menopause: The Journal of The North American Menopause Society, 24(7), 728–753.

Langer, R. (2017).
The evidence base for HRT: What can we believe? Climacteric, 20(2), 91–96. 

Lambert, M. N. T., Hu, L. M., & Jeppesen, P. B. (2017).
A systematic review and meta- analysis of the effects of isoflavone formulations against estrogen-deficient bone re- sorption in peri- and postmenopausal women. American Journal of Clinical Nutrition, 106(3), 801–811. 

Metabolites. 2015 Jan 14;5(1):56-73.
The role of colonic bacteria in the metabolism of the natural isoflavone daidzin to equol.
Rafii F1.

Recommendations on women’s midlife health and menopause hormone therapy. Climacteric.
Baber, R., Panay, N., & Fenton, A. (2016).

Chemoprevention of breast cancer by dietary polyphenols.
Molecules 20, 22578–22620
Mocanu, M.-M. et al. (2015)

Complementary and alternative approaches to menopause. Endocrinology and Metabolism Clinics of North America.
Taylor, M. (2015).

Dietary modulation of the gut microbiota. 
A randomised controlled trial in obese postmenopausal women. British Journal of Nutrition.

Brahe, L. K., Le Chatelier, E., Prifti, E., Pons, N., Kennedy, S., Blædel, T., … Larsen, L. H. (2015).

Journal of Clinical Endocrinology and Metabolism, 100(11), 3975–4011.
Treatment of symptoms of the menopause: An endocrine society clinical practice guideline. 
Stuenkel, C. A., Davis, S. R., Gompel, A., Lumsden, M. A., Murad, M. H., Pinkerton, J. A. V., et al. (2015).

Transforma tu salud

¿Xevi, porqué has decidido escribir este libro?

Decidí escribir este libro porque en el mercado no existe ninguno que relacione las hormonas con los dos cerebros. He “ordenado” todos los documentos y conocimientos que he ido acumulando durante todos estos años de mi experiencia sobre el tema.

Es decir, lo que explico en el libro es lo que nosotros recomendamos en la consulta para “transformar tu salud” teniendo en cuenta que los factores biológicos deter- minan si una persona tiene más sensibilidad a los receptores androgénicos (testosterona) o estrogénicos (estrógenos).

¿Y cómo se sabe si una persona tiene más testosterona o estrógenos?

Si durante el primer trimestre del embarazo estás más expuesto a hormonas masculinas, lo que sucede es que el cuarto dedo de la mano derecha crece más que el segundo. Este parámetro determina que durante la infancia y el resto de tu vida, tendrás tendencia a fabricar más hormonas masculinas o femeninas según lo tengas.

Esto se estudia porque se ha visto que en la época actual, existen demasiados problemas de cánceres hormonodependientes y de fertilidad, y están estudiando porqué suceden. Por ejemplo, se ha visto que los chicos que tienen el cuarto dedo más largo que el segundo, son más fértiles y tienen más espermatozoides que no los que tienen el segundo dedo más largo o igual que el cuarto, que es más típico de exceso de hormonas femeninas. Tener más hormonas masculinas o femeninas ya viene implícito desde pequeños, y esto genera cambios en nuestras estructuras hormonales, que condicionan nuestra conducta y nuestro carácter en la edad adulta.

¿Qué consecuencias pueden desencadenarse si tenemos más hormonas contrarias a nuestro sexo?

Si no se eliminan bien las hormonas masculinas o femeninas contrarias a nuestro “sexo”, esto puede dar lugar a patologías típicas provocadas por estas hormonas “contrarias”.

Por ejemplo, la acumulación excesiva de andrógenos (hormona masculina) en las mujeres, puede derivar en piel y cabello grasos, ovarios poliquísticos o incluso acné o tendencia a engordar. También puede derivar, por ejemplo, en un desarrollo mínimo del pecho, de los glúteos, piernas más delgadas,…que son características más propias de los chicos.

En el caso contrario, la acumulación de estrógenos (hormona femenina) en los hombres, puede derivar en acumulación de grasa en la zona del pecho o de los glúteos, hemorroides, varices en los testículos o incluso en las piernas.

El caso más típico suele ser la acumulación excesiva de estrógenos tanto en chicos como en chicas. El hecho de no eliminar bien el exceso de hormonas femeninas, supone, a nivel del primer cerebro, una conexión distinta de redes neuronales, que condiciona que se tenga más facilidad a tener problemas como la migraña, la ansiedad, la depresión o incluso algún tipo de fobia. Esto con la testosterona no sucede, porque la estructura de la red neuronal cambia.

A nivel del intestino, el exceso de hormonas femeninas, hace que haya más diversidad bacteriana, por lo tanto, la microbiota es más variada, lo que le da más facilidad para provocar fermentaciones. Así pues, el exceso de estrógenos puede provocar más tendencia a tener patologías como el colon irritable o el estreñimiento. Una vez identi cado el problema, el libro te explica cómo ayudar al viaje de los estrógenos para poderlos eliminar.

¿Y cómo se pueden eliminar?

Si eres una persona que fabrica muchos estrógenos, debes cuidar tus hábitos de vida para no introducir más estrógenos en tu cuerpo, porque te pueden penalizar. Por ejemplo a través de la dieta (lácteos, alcohol, la carne,…) o de los tóxicos ambientales como los plásticos. Todo esto fermenta los estrógenos en sangre más los que tú puedes fabricar; entonces, hay que minimizar los estrógenos que circulan en sangre, consiguiendo que los receptores de dichos estrógenos no estén muy activos.

El hígado es el que ayuda a eliminar los estrógenos. Una vez han salido por el hígado, los acabamos eliminando o bien por la orina o por las heces.

Hay un tipo de bacterias intestinales que favorecen que los estrógenos eliminados se reabsorban en la sangre y vuelvan al hígado, y otras bacterias que favorecen la correcta eliminación de los estrógenos. Por eso es importante tener en cuenta que el hígado y la microbiota intestinal debe estar bien.

Al final, la alimentación es la que nos tiene que garantizar que el hígado elimine bien los estrógenos y que la microbiota esté correcta, para que no exista la actividad de las bacterias que reabsorben los estrógenos.

¿Conoces algún caso en el que se haya solucionado la eliminación de estrógenos?

Pues precisamente mi caso. El exceso de estrógenos puede llevar a problemas de eccemas o dermatitis. Por ejemplo en mi caso, yo tenía psoriasis. Y cuando fui consciente de todos estos conocimientos, fue reducir la actividad de la enzima que fabrica estrógenos (aromatasa) y como conseguí frenar la entrada de estrógenos en mi cuerpo, la psoriasis se fue de forma prácticamente inmediata.

Transcripción de la entrevista realizada por la revista News Magazine nº 10 – Primavera-Verano 2017

Els làctics porten hormones, si. Moltes

Els làctics d’origen animal porten hormones, moltes hormones, si. I això té un impacte per la nostra salut molt important. En positiu i en negatiu. S’ha demostrat en nombrosos estudis que la llet dels humans i dels animals té hormones i factors essencials pel creixement i la immunitat del nen i de l’animal nouvingut.

Per tant, si un nen no pot fer lactància materna durant les seva etapa post natal que és el més desitjable, sempre és més recomanable que prengui una llet animal que no pas una llet vegetal per afavorir el seu creixement i millora del sistema immune.

El meu nadó el puc suplementar amb llet d’arròs? O de civada? Doncs millor llet de vaca senyora, li responc.

Cal tenir en compte que la lactosa o algunes proteïnes de la llet animal poden provocar al·lèrgies a alguns nens i caldrà posar-se en mans del pediatre de confiança perquè ens faciliti una llet animal sense lactosa per exemple.

Després de consultar revisions i múltiples publicacions indexades en webs tant fiables com el PubMed, Web of Science, Google scholar, Medline o Science Direct podem afirmar que la llet animal, especialment la de vaca, porta “ingredients” que són iniciadors o desencadenants del càncer de mama, de pròstata o d’endometri.

Els ingredients potencialment fatals són aquests: estrògens i insulin-like growth factor-1 (IGF-1).

Aquest és el còctel que arruïna la nostra salut i el nostre envelliment. Cada vegada que prens el teu vas de llet al matí, ai que potser és el cafè amb llet, o potser el tallat o el cacaolat… és igual… els “ingredients” perillosos que estàs ingerint cada dia són els que et garanteixen que faràs menys anys i gaudiràs del gust d’aquest vas de llet i del gust de la vida durant menys anys.

A mi no em treguis la llet eh? Em diuen, els pacients.

La llet no te la trauré jo, li responc, te la trauràs tu mateix/a després de que t’expliqui ara mateix que és el que ja s’ha demostrat que provoca. I si després d’explicar-ho tot, tot, tot alguna persona irresponsable decideix seguir menjant regularment làctics derivats d’animals, especialment de vaca, és millor no ajudar-la. Jo no acompanyo a ningú que circula amb un cotxe que sé que s’accidentarà. Li dono l’alta automàticament, senzillament el convido  perquè segueixi el viatge amb el seu cotxe per la seva vida tot sol.

Jo sóc molt respectuós amb la meva pròpia salut i així ho desitjo als meus pacients i a totes les persones que ajudem.

La llet i els seus productes làctics derivats

Certament la llet i els seus productes làctics derivats com els iogurts, formatges o mantega, son una part important de la cultura occidental o millor dit, de la nostra dieta occidental (Western diet). La llet de vaca, de cabra, d’ovella o de camell, pots triar, porten una varietat d’hormones que poden tenir efectes fisiològics i patològics dins el nostre cos, especialment en les èpoques més sensibles: la perinatal i la pubertat.

La quantitat d’hormones que et prens al consumir un làctic

És complicat especificar si la quantitat d’hormones que et prens al consumir un làctic és en una concentració fisiològica o, pot ser, suprafisiològica a les nostres necessitats. Després de comprovar en estudis epidemiològics aquests efectes a la nostra salut s’han revisat i desenvolupat diferents mètodes d’anàlisi i assajos complexes per tal d’aclarir la suficient presencia o no d’hormones en els aliments, especialment dels estrògens en els làctics, per afectar-nos o no.

Recentment, en estudis fets in vivo i in vitro, s’han comprovat efectes tòxics dels làctics donat que la suma dels seus components  modifiquen el funcionament del nostre sistema endocrí i alteren el creixement i la reproducció de les persones que en consumeixen, inclús en petites dosis.

La llet de vaca

Has vist com creix i com s’engreixa un nen que s’alimenta amb llet de fórmula exclusivament? La llet de vaca està pensada perquè el seu estimat vedell creixi ràpid i pesi aprox. 100 kg al cap d’un any. Doncs, així creix el nen/a. I llavors potser aquesta nena tindrà una menarquia precoç, als 9 o 10 anys, i patirà els dolors premenstruals o l’estrès pels problemes de fertilitat que l’acompanyaran a l’edat adulta i després de controlar-se uns miomes o mames fibroses que li van aparèixer ja fa temps… llavors potser haurà de lluitar per un càncer de mama. Pensa-ho.

Els efectes biològicament tòxics que provoca la llet de vaca són complexes d’avaluar donat que els estrògens i els seus metabòlits els trobem tots junts al producte final.

Les crítiques davant tals correlacions han portat als investigadors a clarificar diferents aspectes conflictius d’estudis anteriors. S’ha concretat el percentatge de les diferents formes d’estrògens que podem trobar a la llet, especificant quin % circulen de forma lliure, amb  transportador i quin % dels estrògens circulen de forma conjugada després de passar per la biotransformació del fetge del animal.

Després d’aquestes valoracions i de diferents mètodes d’anàlisi per precisar quines hormones trobem exactament en els làctics animals i els seus derivats, podem especificar que la llista d’hormones que es transfereixen per difusió a la llet, són:

Prostaglandines

La llet sencera en porta més que la llet desnatada o semidesnatada. Aquesta hormona es mesura en la llet per saber si la vaca té mastitis o alguna altra inflamació. Es un marcador que trobem elevat quan la vaca pateix inflamació de la glàndula mamaria que fa que produeixi molta menys llet per un costat i canvia la composició de la llet que et prens per l’altre. La llet d’una vaca amb mastitis té menys calci, menys fòsfor i menys proteïnes o greixos. Si la mastitis era subclínica i el pagès encara no l’havia tractat, el làctics que et prens tindran menys minerals i provablement encara tindrà les bactèries o microorganismes patògens que la causen com l’Staphylococcus aureus, Streptococcus uberis, Streptococcus agalactiae, Streptococcus dysgalactiae o una Pseudomona, Corynebacterium , Coliformes… Bon profit.

Però si el pagès ja l’ha tractat et prendràs els residus dels antibiòtics que se li prescriurà com a proposta terapèutica a aquella bestia. Mai millor dit una bèstia. Trobem residus d’antibiòtics als iogurts, formatges… de vaques tractades de mastitis. Tot cap a dins.

Sintetitzant les prostaglandines

Les prostaglandines les sintetitzem a partir del metabolisme dels greixos poliinsaturats i tenen diferents funcions. En la llet de vaca, cabra i ovella concretament porten Pg E2 (provoca dolors articulars i mal de cap), Pg D2 (…), Pg F2 (…), Pg I2 (…) i tromboxan A2.

Al nostre aparell digestiu hi tenim especialment les Pg I2 i té una funció protectora de la mucosa de l’estómac. Les persones que tenen inflamació de la superfície gàstrica o una úlcera d’estómac segur que hauran experimentat que la crémor d’estómac li millora quan pren llet. “A mi la llet em va bé, em treu la cremor”, em diuen. Pren algun iogurt i llet sencera, no desnatada… i amb moderació.

Les PgI2 de la llet també tenen una funció protectora pel múscul cardíac, protegint el cor de l’estrès oxidatiu.

Per tant, les persones que no tenen problemes hormonals i pateixen úlceres d’estómac poden considerar la llet de vaca com quelcom beneficiós per introduir a la dieta a dosis moderades.

Altes dosis poden ser catastròfiques per les inflamacions o problemes hormonals que provoquen altres components de la llet.

Prolactina

És una hormona polipèptida i la trobem a la llet de moltes especies animals. Es fabrica a la hipòfisis anterior de les dones en l’època de la lactància, per l’estímul de la succió del nadó.

Les funcions de la prolactina són la lacto gènesis, regulació de la funció ovàrica i testicular, la conducta dels pares, angiogènesis, regulació del sistema immune, reproductiu i l’homeòstasi osmòtic.

En estudis fets amb animals s’ha vist que la prolactina no només es fabrica a la glàndula hipòfisis sinó també a altres òrgans com l’hipotàlem, hipocamp, amígdala del cervell, tronc cerebral o mèdul.la espinal i es llavors es transporta i s’acumula a la llet mamaria.

La llet de vaca és la que més en porta (al juliol és el nivell màxim i al novembre els nivells mínims). Juntament també amb la llet materna, especialment els primers dies després de parir.

De totes maneres, sembla ser que els adults podem hidrolitzar la prolactina dels làctics que prenem i eliminar-la sense que tingui cap impacte biològic a la nostra salut.  Caldrà ser cautelós fins que no tinguem un consens perquè alguns estudis conclouen que sí que ens afecta.

Una dieta baixa en calories i augmentar els nivells de vitamina C redueix la prolactina. En canvi, una dieta rica en greixos saturats augmenta la prolactina.

IGF-1

És un polipèptid que també trobem a la llet. Es fabrica majoritàriament al fetge i a les glàndules mamaries, també en molts altres teixits. Està en més altes concentracions en el calostre de la llet materna que en la llet de la lactància de després del part. El procés de pasteurització de la llet animal no destrueix la IGF-1 i per tant ens afectarà a la salut. Vigilar amb la llet de continuïtat del nen i els adults… que us he de dir. Res de res.

La IGF-1 és una hormona anabòlica que  estimula el creixement (positiu en el cas dels nadons), també estimula la proliferació cel·lular i promou el desenvolupament de càncers al tenir efectes antiapoptòtics. Segons els últims estudis epidemiològics, els càncers associats a alts nivells d’insulina o IGF-1 són el càncer de pàncrees, colon, endometri, mama i pròstata.

És molt típic comprovar diàriament a algú amb la IGF-1 alta… en les persones amb sobrepès i que quan es fan un tall o ferida a la pell tenen una cicatrització amb una proliferació exagerada i fan cicatrius queloides. Aquelles cicatrius tant gruixudes i amples. Jo els hi dic… tenim un problema i no a la pell. Has de reduir la IGF-1 ràpidament perquè no és gens bo per la salut hormonal tenir-lo alt. La IGF-1 intervé en el metabolisme de la glucosa, lipogènesis…

Hormones esteroides (glucocorticoides, mineral corticoides – aldosterona-, andrògens, estrògens i progesterona)

Glucocorticoides  (cortisol i corticosterona)

També trobem aquesta hormones als làctics, especialment a la llet. El cortisol és la hormona d’estrès que des de la sang passa a les glàndules mamaries i a la llet de les vaques, cabres i ovelles.

Els glucocorticoides principals dels humans són el cortisol, cortisona i corticosterona, i els fabriquem endògenament a l’escorça suprarenal (glàndula situada just a sobre dels ronyons) a partir de l’estímul de la hormona ACTH (adrenocorticotrophic hormone) fabricada a la hipòfisis. La hipòfisis fabrica ACTH i estimula la fabricació de cortisol quan passem estrès, o quan tenim febre i també cada dia seguint el ritme circadià veien nivells més alts al matí i més baixos al vespre-nit.

S’ha vist que l’ús veterinari de la dexametasona  (glucocorticoide sintètic) per malalties inflamatòries als animals poden augmentar els nivells d’aquestes hormones d’estrès a les persones que consumim la seva llet o la seva carn.

També poden elevar els nivells de cortisol en la llet animal les situacions o condicions diàries que a ells els produeixen estrès com per exemple el transport, canvis de dietes, canvis de temperatura…

Aquestes hormones d’estrès, els glucocorticoides, els eliminem igual que els animals a través del fetge. Metabolitzem el cortisol per la 1ª fase de fetge (oxidació, reducció i hidroxilació) i per la 2ª fase de fetge (glucoronització o UGT i la sulfatació o SULT) formant metabòlits que eliminarem per la bilis o l’orina.

Doncs bé, cal tenir en compte que també ens poden pujar els nivells d’hormones d’estrès quan prenem làctics, si.

Andrògens (Androstenediona, testosterona, dihidrotestosterona)

Les vaques no tenen testicles però la llet de vaca sí que porta androstenediona fabricada a les glàndules suprarenals i a les glàndules mamàries, especialment quan estan embarassades.

Aquesta hormona masculina pot provocar que les noies que consumeixen làctics d’origen animal, especialment de vaca, tinguin un excés d’hormones masculines tant característic com l’acne, ovaris poliquístics, problemes de fertilitat, hirsutisme, cabell gras, dermatitis seborreica o comprovar que els pèls s’enquisten cada cop que et depiles.

Progesterona

La progesterona també difon de la sang dels animals a la seva llet. Trobem nivells de progesterona molt elevats en les vaques embarassades i és un paràmetre que s’utilitza per saber si la vaca està o no embarassada. Els humans  metabolitzem la progesterona per la 1 fase de fetge pels enzims de la super-família CYP p450, concretament pel CYP 3ª4 i el CYP 2D6 i per hidroxilació/dihidrogenació.

La progesterona té funcions molt importants en la nostra reproducció tant en l’ovulació i com en el manteniment de l’embaràs on té efectes immunosupressors i, i també intervé en el desenvolupament de les glàndules mamaries, característiques neuroconductuals, sexuals i augment de l’activitat de les neurones Gabèrgiques. És ansiolític!

La progesterona està en nivells elevats en els derivats làctics més greixosos donada la seva alta liposolubilitat, com a la mantega, formatge Gouda, crema de llet, iogurt i en menys quantitat a la llet o llet semidesnatada.

Si vols progesterona, menja mantega.

Estrògens

Hi ha una gran controvèrsia respecta si els làctics són pro-cancerígens o no. En el càncer de mama i pròstata especialment. En estudis epidemiològics s’ha vist una alta incidència en el càncer de pròstata i de testicle entre els consumidors de llet i productes làctics (formatge, iogurt, mantega, ioguts per veure…).

Quasi tots els aliments d’origen animal contenen 17-beta-Estradiol i els seus metabòlits. Especialment la llet i els seus derivats i també la carn de vedella i de porc.

El 17-beta estradiol i l’estrona els trobem en diferents parts  de la vaca, del porc, del senglar i dels vedells, tant en la carn (múscul de l’animal) com el greix o el fetge. I en porten més els animals adults que els joves. Els estrògens es troben especialment als greixos com el greix de l’oca. També en els ous hi ha 17-beta estradiol i estrona.

En les dietes occidentals o western diets, el 60-80% dels estrògens provenen dels productes làctics. On hi trobem l’estriol, l’estradiol, l’estrona i especialment l’estrogen sulfate que és el principal estrogen conjugat i el més actiu. El 69% dels estrògens que trobem als làctics són de l’estrona E1, i el 90% d’aquests estrògens hi estan de forma conjugada.

De moment no hi ha consens sobre si els estrògens estan més presents al greix de la llet o no. Uns autors opinen que el 50% dels estrògens està al greix de la llet i d’altres han demostrat que no hi ha diferències en el % d’estrògens del greix o comparat amb  resta de la llet. Per tant, tant la llet sencera com la desnatada porten estrògens.

Estructura química dels estrògens en la llet
Els nivells més elevats d’estrona en forma lliure i de forma conjugada és a la mantega seguit després per la crema de llet, formatge Gouda, iogurt i llet, per aquest ordre.

Si vols estrògens menja mantega.

Concentració d'estrògens en la llet de vaca

Concentració d’estrògens en la llet de vaca

 

I resulta que en estudis epidemiològics recents s’ha vist una clara correlació entre l’alt consum de llet i derivats làctics amb una major incidència en el càncer de testicle i de pròstata.

Les concentracions d’estrògens lliures i conjugats (ng/mL) en la llet de vaca frisona segons Qin et al. 2004:

Concentració d'estrògens lliures i conjugats a la llet de vaca

Els peixos porten menys estrògens i els seus nivells depenen de l’estació i l’època reproductiva. Totes les dietes no-vegetarianes porten estrògens.

Els estrògens en els aliments

Certs components de la nostra dieta i de la dieta que oferim als nostres animals, tenen una estructura molecular idèntica als estrògens i imiten la seva funció. Els anomenem fito estrògens. S’ha trobat la presència de fito estrògens en la llet de vaca i en la llet materna. I els seus beneficis o prejudicis són efectes controvertits avui dia.

Hi ha aliments rics en fito estrògens com les isoflavones o lignans que tenen una estructura idèntica als estrògens endògens, els que nosaltres fabriquem, i ofereixen igualment activitat hormonal dins el nostre cos. Les isoflavones de la soja i altres llegums son metabolitzats per les bactèries del nostre intestí en uns metabòlits finals que tenen gran activitat estrogènica en quasi totes les cèl·lules del nostre cos.

Si realment els fito estrògens també son capaços d’interactuar amb els receptors hormonals que tenim a les nostres cèl·lules, efectivament estem dient que ells actuen com uns disruptors hormonals en quasi tots els teixits del nostre cos.

Els estrògens en la llet

Actualment les vaques i molts animals estan alimentats amb pinsos rics en fito estrògens. Després de la digestió d’aquests aliments les vaques obtindran uns metabòlits amb activitat estrogènica, que aniran a la sang i llavors a la llet. Els estrògens que ells fabriquen i, a més, els del pinso … tots cap a la llet.

Així és, els estrògens que fabriquen els animals de forma endògena i els que els donem nosaltres mateixos per alimentar-lo, tots junts, arribaran a la llet i a la nostra cadena alimentaria en forma de iogurts, mantegues, formatges, xocolata amb llet, gelats i molts altres derivats o productes variats on s’afegeix algun làctic.

A més, els medicaments utilitzats pel veterinari com les hormones de creixement acabaran estant presents com a residus a la llet i els seus derivats.

Algú em pot dir què carai estem fent? Estem donant un abús d’aliments i medicaments amb funció estrogènica als nostres animals… per després prendre-ho nosaltres. Creem i ens alimentem del nostre propi “verí”.

Donada la importància sobre la presencia d’estrògens en els aliments actualment s’utilitzen sofisticats mètodes de detecció que precisen amb gran sensibilitat la quantitat d’estrògens per tal d’intentar millorar l’epidèmia que vivim al nostre segle de problemes de fertilitat, obesitat, malalties inflamatòries i càncers hormonodepenents.

La població més sensible als canvis hormonals

La part de la població més sensible als canvis hormonals són els nois i noies que estan en l’època pre-puberal on les hormones tenen un efecte en el desenvolupament i creixement molt important. En nois amb la malaltia de Turner s’ha vist que petites dosis d’estrògens augmenten la velocitat de creixement, en canvi, un excés d’estrògens no provoca cap acceleració en el creixement, inclús pot inhibir-lo.

Els estrògens afavoreixen el creixement de la epífisis dels ossos. I és dosi depenent. Les noies que tenen uns nivells elevats d’estrògens tenen una maduració i fusió de les epífisis del ossos i una finalització de la línia de creixement més precoç que els homes.

Els estrògens tenen una gran potencia com a factors de creixement i tant l’estradiol (E2) com algun dels seus metabòlits tenen efectes promotors de càncer. En la primera fase de fetge els estrògens comencen a degradar-se per uns enzims anomenats CYP P450 i en deriven diferents metabòlits. Especialment:

Els metabòlits 2-OH i 4-OH anomenats catecol estrògens seguiran el seu camí per la 2ª fase de fetge, concretament pels enzims de la metilació, convertint-se en 2-metoxi E2 i 4-metoxiE2.

Quan no podem metilar els catecol estrògens (2-OH i 4-OH) en metoxi estrògens pels enzims catecol-metil-transferasas del fetge… llavors tenim un problema. Tindrem un acumulació de catecol estrògens si no metilem bé.

Concretament l’oxidació dels catecolestrogens, és a dir, l’oxidació dels metabòlits 2-OH E2  i 4-OH E2 provocarà la formació de quinones i semi quinones que poden enllaçar-se al nostre ADN i provocar la fabricació d’adductes al nostre ADN i actuar com un promotor d’iniciació del càncer.

Oxidació dels metabòlits 2-OH E2 i 4-OH E2

Oxidació dels metabòlits 2-OH E2 i 4-OH E2

Mecanisme d’acció dels estrògens

Els estrògens són actius quan s’adhereixen al seu receptor nuclear (ER alfa o ER beta), receptors de la membrana cel·lular i també per la xarxa  d’interacció de varies vies de senyalització intracel·lulars. Les accions dels receptors d’estrògens alfa o beta és per l’acció del receptor amb un element d’unió en el ADN que causarà l’activació de la transcripció genètica.

S’ha comprovat que l’expressió dels ER alfa i beta en càncers sensibles als estrògens tenen una major expressió del mRNA i proteïnes del ER alfa i beta en teixits amb càncer q en teixits sans.

El ER alfa és un receptor que ha mostrat una activitat neuroprotectora però també una activitat mitogènica. En canvi, el ER beta s’ha suggerit com un receptor amb efectes protectors pel desenvolupament del càncer, però indueix l’apoptosis de les cèl·lules neuronals.

Els estrògens i el sistema reproductiu masculí

En els homes la major part dels estrògens son fabricats als testicles per l’enzim aromatasa. També els fabriquem a les glàndules suprarenals i altres òrgans.

A nivells alimentaris els estrògens ens arriben a través de l’aigua, la carn, els ous, i productes làctics. La via exògena alimentaria és la que més ens afecta als homes. La llet i els derivats làctics representen el 70% dels estrògens que ens entren al nostre cos. I, per exemple, un vas de vi negre conté 0,5-2 microgram d’estrògens.

Els estrògens, quan s’uneixen als receptors, tenen unes funcions molt importants pels homes. Igual que en les dones regulen funcions molt importants. Els estrògens són molt necessaris per l’expansió androgènica del periosti dels ossos en la pubertat.

Els homes sense el ER alfa son infèrtils. Els xena estrògens que provenen de la dieta s’ha vist que provoquen, en rates, una disminució del pes de l’epidídim (estructura dels testicles responsable de la maduració i activació dels  espermatozous), una disminució de la quantitat i de la mobilitat dels espermatozous. El ER beta regula l’absorció dels espermatozous i els seus fluids cap al cap de l’epidídim i sense aquesta funció estrogènica no podríem ser fèrtils.

Com veiem, en els homes tenen una gran importància en la maduració i supervivència dels espermatozous, i també en el control de l’esquelet i el sistema cardiovascular prevenint  l’osteoporosi i l’arteriosclerosi.

Concentració d'hormones a la llet de vaca

Concentració d’hormones a la llet de vaca

Bibliografia

Med Hypotheses, 62 (1):133-142. (2004)
Estrogen: One of the risk factors in milk for prostate cancer.

Qin LQ, Wang PY, Kaneko T, Hoshi K, Sato A

J Agric Food Chem, 54 (26); 9785-9791. (2006)
Naturally occurring estrogens in pro-cessed milk and in raw milk (from gestated cows.
Malekinejad H., Scherpenisse P, Bergwerff A.A

Br J Cancer, 80 (7):1107-1113. (1999)
Animal products, calcium and protein and prostate cancer risk in The Netherlands Cohort Study
Schuurman AG, van den Brandt PA, Dorant E, Goldbohm RA.

Nutr Cancer, 18 (3):277-286. (1992).
Diet and prostatic can-cer: a case-control study in northern Italy.
Talamini R, Franceschi S, La Vecchia C, Serraino D, Barra S, Negri E.

Int J Cancer, 80 (5):704-708. (1999).
Diet and cancer of the prostate: a case-control study in Greece.
Tzonou A, Signorello LB, Lagiou P, Wuu J, Tri-chopoulos D, Trichopoulou A .

Br J Cancer, 73 (5):687-691. (1996).
Intake of dairy products and the risk of breast cancer.
Knekt P, Jarvinen R, Seppanen R, Pukkala E, Aro-maa A .

Int J Cancer, 93 (6):888-893.
Childhood and adult milk consumption and risk of premen-opausal breast cancer in a cohort of 48,844 women – the Norwegian women and cancer study.
Hjartaker A, Laake P, Lund E (2001).

Els estrògens ja preparen el seu viatge.

Els estrògens circulen per les nostres artèries i prefereixen viatjar amb creuer, un transportador, i no de forma lliure. Us ho asseguro. Els estrògens si circulen amb un transportador són una delícia.

En canvi, quan els estrògens circulen lliures per la nostra circulació sanguínia, poden condicionar molts problemes per la nostra salut activant  excessivament les cèl·lules diana amb funcions hormonals.

El predomini d’estrògens lliures poden provocar:

Dolors premenstruals, miomes, mames fibroses, càlculs a la vesícula biliar, restrenyiment, hipotiroïdisme, retenció de líquids, mal de cap, dolors articulars i musculars crònics, mala circulació, ICTUS, hemorroides, varius als testicles,  sobrepès, hirsutisme, ovaris poliquístics, ansietat, depressió, acne i problemes més greus com el càncer de mama, endometri, pròstata, tiroides i colon.

Transportadors hormonals

Les hormones masculines i femenines (estrògens) poden circular en sang de forma lliure (<10%) o bé acoblades a un transportador (>90%):

Aquests 2 transportadors són els que jo anomeno creuers.

El SHBG i l’albúmina regulen la quantitat d’hormones lliures circulants i, per tant,  aquests creuers que transporten i fixen les hormones masculines i femenines, podran inhibir o activar l’activitat hormonal de les cèl·lules diana. Com més creuers tenim circulant en sang… menys estrògens lliures i així menys activitat hormonal tindrem. Una delícia

La biodisponibilitat d’aquestes hormones ve determinada per la quantitat d’aquests 2 transportadors, dels creuers.

Les hormones… o van lliures o van amb transportador.

Un petit % d’estrògens i de testosterona circulen de forma lliure en sang i són els que seran biològicament actius un cop s’acoblen al seu receptor situat a la majoria de les cèl·lules del nostre cos.

La resta són captats pels transportadors (els creuers) i no estaran biodisponibles per activar els receptors hormonals de les cèl·lules diana.

Quan tenim pocs transportadors hormonals és assegurat  de patir una mala salut hormonal.

Necessitem que el fetge fabriqui transportadors (SHBG i Albúmina) per evitar les malalties per excés d’estrògens i andrògens (hormones masculines). Necessitem fabricar més transportadors, més creuers, més SHBG!

Els nivells en plasma del transportador SHBG s’utilitzen avui dia com a marcadors biològics per predir varies malalties.

Quan puguis valora què tal estàs a nivell hormonal i fes-te  analítiques de sang valorant: la Testosterona lliure, Testosterona total, DHEA-sulfat, DHEA, 17-beta estradiol, albúmina i el SHBG.

Els valors normals del transportador més important, el SHBG són:

Tipus de pacient Rang
Dona adulta, pre-menopàusica 40 – 120 nmol/L
Dona adulta, post-menopàusica 28 – 112 nmol/L
Home adult 20 – 60 nmol/L
Edat 1-23 mesos 60 – 252 nmol/L
Pre-puberal (24 mesos a 8 anys) 72 – 220 nmol/L
Dona puberal 36 – 125 nmol/L
Home puberal 16 – 100 nmol/L

Per exemple, una dona adulta, en edat fértil, que pateix de problemes per excés d’estrògens com dolors premenstruals, mames fibroses o migranyes… m’agrada que tingui nivells alts del SHBG, entre 80-112 (nivells normals 40-120).

El SHBG és secretat pel fetge sota el control de:

Les concentracions del SHBG varien al llarg de la nostra vida i sabem que les persones amb sobrepès solen tenir baixos nivells del SHBG. Un alt índex de massa corporal BMI>25 o un ràtio WHR alt també es relacionen amb baixos nivells del SHBG.

Gràcies als recents estudis de Rafael Simó de la Unitat de Diabetis i Metabolisme de la Universitat de Barcelona, publicats aquest juliol de 2015, sabem que les persones amb baixos nivells de SHBG són predictius de risc a patir:

Quan els nivells de la SHBG són baixets haurem de buscar-ne l’origen per tal de facilitar que el fetge en torni a fabricar més un altre cop i així resoldre aquestes malalties considerades cròniques. Has de resoldre la situació en què t’has posat.

S’ha comprovat que les persones amb nivells baixos de SHBG és per un excés de citoquines pro-inflamatòries (IL-1, Il-6, TNF-alfa), o per esteatosi hepàtica (fetge gras), o excés d’aliments rics en monosacàrids i àcid palmític.

Cal recordar que els cereals que porten gluten, tots ells, provoquen un augment de les citoquines pro-inflamatòries i per tant són un desastre per la salut hormonal. Encara que no siguis celíac.

Blat, espelta, kamut, ordi, civada, malta… tots redueixen els transportadors, el nostre estimat creuer SHBG, i són un desastre per la salut hormonal.

En humans, es pot utilitzar el nivell en plasma del SHBG com un paràmetre molt fiable per predir el grau d’inflamació crònica que tenim en les malalties metabòliques, el grau de greix al fetge (esteatosi hepàtica) i no el greix visceral com abans s’havia postulat.

Els pacients amb low grade inflamation o inflamació crònica de baix grau, típiques en malalties com la depressió, l’artritis, osteoartritis o obesitat i diabetis, tenen nivells elevats de la citoquina inflamatòria TNF-alfa i nivells de SHBG circulants més baixos. Els medicaments per aquests malalts amb artritis-psoriàsica o artritis reumàtica, que bloquegen el TNF-alfa (els anti-TNF) provoquen un augment del SHBG circulant.

La inflamació de baix grau és el principal factor de risc per tenir una manca de SHBG en plasma que condicionarà directament a patir malalties metabòliques com l’obesitat, resistència a la insulina, ovaris poliquístics, menarquia precoç, diabetis tipus 2 i un risc a desenvolupar malalties cardiovasculars.

Nestler et al. estudiant la relació de la insulina i el SHBG en humans, ja van publicar el 1991 que: Les dones que tenen ovaris pol quístics i són tractades amb un medicament que redueixi la fabricació d’insulina, aconsegueixen augmentar els seus nivells de SHBG i recuperar-se de la seva malaltia metabòlica i tenir una ovulació normal.

Peter et al. també va comprovar el 2010 que els nivells de glucosa en dejú es relacionen inversament amb els nivells de SHBG. Nivells de glucosa alts condicionen menys transportadors i més hormones lliures en sang. La glucosa en dejú ha d’estar entre 70-100 mg/dl.

Hem d’evitar els aliments que ens fan pujar la glucosa com els sucres, refresc edulcorats, alcohol o cereals refinats… i dormir entre 6,5h-8h perquè dormir poc també ens fa augmentar la glucosa en sang.

Els homes i les dones obeses de totes les edats tenen nivells baixos en sang de SHBG i augmenta quan es redueix el pes.

Aprimar-se i fer exercici físic fa augmentar el SHBG associat més a la reducció del greix hepàtic que no pas a la reducció del greix visceral o del greix corporal total.

Segons estudis des del 1981 s’acceptava que els nivells elevats d’insulina condicionen una menor fabricació de SHBG a nivell del fetge. Els nivells baixos d’aquest transportador SHBG s’associen a un risc de patir diabetis tipus 2 per resistència a la insulina, ovaris poliquístics, acne i malalties cardiovasculars.

La dieta també pot regular la síntesis del SHBG

La dieta afecta l’expressió del Hepatocyte Nuclear Factor 4-alfa (HNF-4alfa) i del PPARgamma que regulen l’estimulació del gen que fabrica el SHBG, el nostre creuer, el nostre estimat transportador.

Aliments que augmenten i que redueixen el SHBG…

No tenim un consens molt clar respecte la influencia de la dieta com a únic factor pel SHBG. Segons C. Longcope et al.  van publicar la relació de la dieta i el SHBG a la “The J. Of Clinical Endocrinology & Metabolism” que:

Els nivells de SHBG no tenen res a veure amb les calories. I que no s’afecta de forma significativa ni per les calories, ni pels carbohidrats ni els greixos animals o vegetals.

En canvi, afirmen que:

El consum de fibra  i l’edat augmenta els nivells de SHBG… i redueixen els nivells de testosterona i estrògens.

Altres investigadors han descrit clars beneficis fent canvis alimentaris

Una dieta vegetariana augmenta el SHBG, comparat amb una dieta omnívora, reduint les hormones lliures circulants i la seva activitat hormonal.

L’oli d’oliva estimula la fabricació del SHBG.

Un estudi realitzat el 2012 a Espanya on es van seguir 928 persones durant 6 anys comparant l’ús d’oli de gira-sol respecte l’oli d’oliva van veure que els nivells de SHBG eren més alts en les persones que utilitzaven l’oli d’oliva per cuinar.

L’oli d’oliva frena l’activitat del PPARgamma que és una proteïna que s’ha vist que inhibeix la producció hepàtica de SHBG.

El 2010, Kalgaonkar et al. també va evidenciar, estudiant el mecanisme patològic que porta a patir ovaris poliquístics, que les ametlles (riques en àcids grassos mono insaturats) redueixen la testosterona lliure.

I que les nous (riques en àcids grassos omega 3) augmenten el SHBG, reduint la testosterona i estrògens lliures. Entre hores… canvia l’entrepà, la galeta o torradetes pels fruits secs… Cal menjar-ne!

Els greixos saturats (carn i derivats, lactis i derivats, mantega, oli de coco i oli de palma…) redueixen el SHBG. No en podem abusar.

Tant en humans com en dones japoneses o persones que segueixen una dieta lactovegetariana i macrobiòtica, i en primats no humans s’ha vist que… Una dieta rica en fibra augmenta els nivells de SHBG i tenen un menor risc a patir càncer de mama o altres càncers hormona dependents.

Els lignans (lli, sèsam, crucíferes, ortigues) i els fito estrògens (soja, llúpol, kudzú, llegums…) augmenten el SHBG… quan es segueix una dieta rica en fibra.

Una dieta rica en greixos redueix el SHBG i augmenta la testosterona i els estrògens lliures. Malament això de menjar brioxeria…

Les dietes molt riques en hidrats de carboni refinats redueixen el SHBG i són un desastre per la salut hormonal perquè indueixen:

Potser et podria recomanar la llet d’avellana o d’ametlles enlloc de llet d’arròs o de civada, veritat?

Estem parlant que heu d’evitar o moderar molt el consum de: Monosacàrids (glucosa, fructosa, galactosa) que redueixen l’expressió genètica del SHBG.

Una dieta rica en sucrosa (sucre de taula) o glucosa fa baixar els nivells de SHBG en sang en humans.

Però això succeeix especialment amb la fructosa que està present al sucre de taula (sucrosa o sacarosa), a la mel, a les melmelades de fruita “sense sucre o dietètiques”, a la sucralosa (splenda) dels refrescs, al xarop d’atzavara, xarop de blat de moro, sucs de fruites riques en fructosa com els caquis, mangos, síndria o préssec, sucre de coco…

La fructosa, a diferencia de la glucosa, no provoca la secreció d’insulina per les cèl·lules beta del pàncrees i s’ha comprovat que fa reduir la SHBG. Per tant, la fructosa redueix la fabricació hepàtica de SHBG sense provocar pics d’insulina.

Prendre mel tots els matins és una molt mala idea per la salut hormonal.

Àcid palmític: És un greix saturat present especialment a l’oli de palma, a la grassa i a la pell de la carn, a la margarina, als greixos dels làctics (llet, mantega, formatge, nata), oli de coco… i àmpliament estès com additiu alimentari legal que redueix l’activitat del gen HNF-4alfa, reduint el SHBG i provoquen una major activitat hormonal i un major ric de desenvolupar una malaltia cardiovascular, segons la Word Health Organization.

Prepareu les vacances. Prepareu els transportadors. Aquests creuers esperen els vostres estrògens per mantenir la salut hormonal.

Desitjo que circuleu per la vida amb molts amics que us ajudin a fabricar creuers, ells et portaran a bon port: 

Exercici físic, fruits secs, alvocat, oli d’oliva, reduir de pes (si et cal), … i reduir dràsticament el consum de cereals que porten gluten.

Salut !

 

Bibliografia

Scandinavian Journal of Clinical and Laboratory Investigation
Western diet and Western diseases: Some hormonal and biochemical mechanisms and associations
Published online: 29 Mar 2011

Insulin resistance and endometrial cancer risk: A systematic review and meta-analysis
Adrian V. Hernandeza, b, , 1, , Vinay Pasupuletic, 1, , Vicente A. Benites-Zapatad, , Priyaleela Thotac, , Abhishek Deshpandee, , Faustino R. Perez-Lopezf.
Received 22 June 2015, Revised 24 August 2015, Accepted 30 August 2015, Available online 18 November 2015

J Clin Endocrinol Metab. 2015 Oct;100(10):3778-86. doi: 10.1210/jc.2015-2328. Epub 2015 Jul 22.
Steroid Sex Hormones, Sex Hormone-Binding Globulin, and Diabetes Incidence in the Diabetes Prevention Program.
Mather KJ1, Kim C1, Christophi CA1, Aroda VR1, Knowler WC1, Edelstein SE1, Florez JC1, Labrie F1, Kahn SE1, Goldberg RB1, Barrett-Connor E1; Diabetes Prevention Program.

Mol Cell Endocrinol. 2010 Mar 5;316(1):53-9. doi: 10.1016/j.mce.2009.09.020. Epub 2009 Sep 26.
Sex hormone-binding globulin gene expression in the liver: drugs and the metabolic syndrome.
Pugeat M1, Nader N, Hogeveen K, Raverot G, Déchaud H, Grenot C.

PLoS One. 2015; 10(3): e0122050. Published online 2015 Mar 19. doi:  10.1371/journal.pone.0122050. PMCID: PMC4366082
Birth Weight and Polycystic Ovary Syndrome in Adult Life: Is There a Causal Link?
Stavroula A. Paschou,1 Dimitrios Ioannidis,2 Evangeline Vassilatou,3 Maria Mizamtsidi,1 Maria Panagou,2 Dimitrios Lilis,2 Ioanna Tzavara,2 and Andromachi Vryonidou1,*

Trends in Endocrinology & Metabolism. Volume 26, Issue 7, July 2015, Pages 376–383. Review
Novel insights in SHBG regulation and clinical implications
Rafael Simó , Cristina Sáez-López, Anna Barbosa-Desongles, Cristina Hernández, David M. Selva
Diabetes and Metabolism Research Unit, Vall Hebron Institut de Recerca (VHIR), Universitat Autònoma de Barcelona and CIBERDEM (ISCIII), Barcelona, Spain.

The Journal of Clinical Endocrinology & Metabolism 91(12):4764–4766. Printed in U.S.A. Copyright © 2006 by The Endocrine Society. doi: 10.1210/jc.2006-1990
Editorial: Sex Hormone Binding Globulin: Inhibitor or Facilitator (or Both) of Sex Steroid Action?

Visceral fat dysfunction is positively associated with hypogonadism in Chinese men
Ningjian Wang* , Hualing Zhai* , Bing Han, Qin Li, Yi Chen, Yingchao Chen, Fangzhen Xia, Dongping Lin & Yingli Lu
Published: 22 January 2016.

Medicine (Baltimore). 2016 Jan;95(4):e2621. doi: 10.1097/MD.0000000000002621.
Combined Association of Vitamin D and Sex Hormone Binding Globulin With Nonalcoholic Fatty Liver Disease in Men and Postmenopausal Women: A Cross-Sectional Study.
Wang N1, Zhai H, Zhu C, Li Q, Han B, Chen Y, Zhu C, Chen Y, Xia F, Lin D, Lu Y

Clin Endocrinol (Oxf). 2014 Jun;80(6):877-83. doi: 10.1111/cen.12360. Epub 2013 Dec 5.
Low serum sex hormone-binding globulin is associated with nonalcoholic fatty liver disease in type 2 diabetic patients.
Hua X1, Sun Y, Zhong Y, Feng W, Huang H, Wang W, Zhang T, Hu Y.

Endocrinology. 2009 May;150(5):2183-9. doi: 10.1210/en.2008-1289. Epub 2009 Jan 29.
Peroxisome-proliferator receptor gamma represses hepatic sex hormone-binding globulin expression.
Selva DM1, Hammond GL.

J Mol Endocrinol. 2009 Jul;43(1):19-27. doi: 10.1677/JME-09-0025. Epub 2009 Mar 31.
Thyroid hormones act indirectly to increase sex hormone-binding globulin production by liver via hepatocyte nuclear factor-4alpha.
Selva DM1, Hammond GL.

Review
Sex hormone-binding globulin gene expression in the liver: Drugs and the metabolic syndrome
Michel Pugeata, b, c, , , Nancy Naderd, Kevin Hogeveenb, c, Gérald Raverotb, c, Henri Déchauda, c, d, Catherine Grenota, c

Review article
Effect of dietary components, including lignans and phytoestrogens, on enterohepatic circulation and liver metabolism of estrogens and on sex hormone binding globulin (SHBG).
Adlercreutz H, et al. J Steroid Biochem. 1987.
Authors: Adlercreutz H1, Höckerstedt K, Bannwart C, Bloigu S, Hämäläinen E, Fotsis T, Ollus A.

Differential effects of walnuts vs almonds on improving metabolic and endocrine parameters in PCOS.
Kalgaonkar S, et al. Eur J Clin Nutr. 2011.
Kalgaonkar S1, Almario RU, Gurusinghe D, Garamendi EM, Buchan W, Kim K, Karakas SE.

Eur. Eng. Diagnostic Products Corporation
Sex hormone binding globulin and the assessment of androgen status.
Kelly, J and Vankrieken, L.

J clin Endocrinol Metab 1981;53:58-68
Transport of steroid hormones: binding of 21 endogenous steroids to both testosterone-binding globulin and corticosteroid-binding globulin in human plasma.
Dunn JF, Nisula BC, Rodbard D.

Acta E:60-7.
Sex-steroid-binding plasma protein (SBP), testosterone, oestradiol and dehydroepiandrosterone (DHEA) in prepuberty and puberty.
Maruyama Y, Aoki N, Suzuki Y, Ohno Y, Imamura M, Saika T, et al.

J Clin Endocrinol Metab 1990;71(6):1442-(6).:1442-6.
Androgens, estrogens and sex hormone-binding globulin in middle-aged men.
Longcope C, Goldfield SRW, Brambilla DJ, McKinlay J.

Horm Metab Res 1995;27:5
Factors related to sex hormone binding globulin concentrations in women with anorexia nervosa
Tomova A, Kumanov P, Kirlov G.

J Clin Endocrinol. 1985;61(5):873-876.
Non-sex hormone-dinging globulin-bound testosterone as a marker for hyperandrogenism.
Cumming DC, Wall SR.

Ann Clin Biochem 1989;26:311-6.
Relative diagnostic value of serum non-SHBG-bound testosterone, free androgen index and free testosterone in the assessment of mild to moderate hirsutism.
Blight LF, Judd SJ, White GH.

Ann CPardige WM, Ceflu W, Nisul BC, Bardin CW, Santner SJ and Santen RJ. Bioavailability of albumin-bound testosterone. J Clin Endocrinol Metab 1985;614);705-10.
Sex hormones binding globulin: origin, function and clinical significance.
Shelby, C.

Vankrieken L. Technical REprot:
Testosterone and the free androgen index (technical report)
Los Angles:DPC,1997

N Engl J Med 2009;261:1152-1163.
Sex hormone-binding globulin and risk of type 2 diabetes in women and men.
Ding EL, Song YS, Manson JE, Hunter DJ, Lee CC, Rifai N, Buring JE, Gazian JM, and Liu S.

 

I·lustració: Wikipedia

Les hormones em porten de cul

Per què tinc restrenyiment durant tot el mes i, en canvi, durant la menstruació cago bé cada dia?

Tant temps pensant que els problemes digestius els pots resoldre amb prunes, kiwis, laxants, infusions pels gasos o potser antibiòtics, probiòtics o prebiòtics, i ara, amb  una millor comprensió de l’efecte de les hormones sexuals et podem oferir una aproximació terapèutica més efectiva modulant l’equilibri hormonal i la salut intestinal.

Ningú ha nascut amb falta de “carbonat de magnesi” per anar de ventre!

Recentment ja vam explicar que la flora intestinal o bactèries intestinals (microbiota) són reconegudes com un element indispensable per la comunicació bidireccional entre el cervell i l’intestí (2n cervell) per vies neurals, immunes i endocrines.

Necessitem tenir la microbiota intestinal en equilibri.

Gràcies a recents estudis epidemiològics i observacions clíniques sabem que les hormones sexuals  tenen un paper importantíssim en la regulació de l’eix format pel cervell-intestí i microbiota (bactèries intestinals).

Així… veiem una significant connexió entre les dones que pateixen colon irritable i també endometriosis.

O bé, colon irritable i ovaris poliquístics (PCOS), que es caracteritza per anavulacions cròniques, hiperandrogenisme i un BMI (índex de massa corporal) alt. És a dir, són les noies amb sobrepès, més pèl a la cara i al cos, acne, colon irritable i PCOS. Semblen molts problemes… o potser només un?

Per què els estrògens provoquen tants problemes a les dones? Per què tenim aquesta comorbiditat entre les dones i els dolors musculars o articulars crònics, ansietat o depressió? Per què hi ha una predominança femenina en malalties com la fibromialgia, fatiga crònica, cefalees o migranyes, dolor pèlvic crònic o cistitis intersticial?

És curiós observar com les dones  pateixen de colon irritable entre l’adolescència tardana i els seus quaranta llargs anys d’edat, justament en l’època reproductiva.

I llavors, quan arriben als 70 anys, ja trobem la mateixa incidència que en els homes.

Mare meva, una vida patint?

Comparat amb els homes, el doble de les dones pateixen de colon irritable, per què? I les dones que tenen colon irritable també pateixen més depressió i angoixa que els homes que pateixen colon irritable, per què?

El còlon irritable es caracteritza per dolors intestinals, distensió abdominal, gasos o malestar, combinat amb canvis en les evacuacions predominant la diarrea o el restrenyiment.

Això, efectivament, és el que ens trobem als països occidentals.

En canvi, les conclusions d’un recent metaanàlisis han comprovat que no hi ha una prevalença significativa de patir colon irritable en les dones respecte els home a zones com  Sud-Amèrica, sud-Africa i Sud d’Asia ( Corea, Xina, India…). Només ens passa a casa nostre.

Mentre no és gaire freqüent en els homes, que solen evacuar millor, les dones solen reconèixer com la forma d’anar de ventre s’altera durant les diferents fases del cicle hormonal, també durant l’embaràs o la menopausa.

Estrogens

Les dones tenen un trànsit intestinal més lent que els homes. Solen tenir més restrenyiment. Els nivells d’estrògens poden induir efectes analgèsics i hiperalgèsics, antiinflamatoris i pro-inflamatoris. Els estrògens poden provocar canvis i interacciona amb diferents neurotransmissors.

Modula el sistema serotonèrgic i el sistema de resposta a l’estrès influint amb la serotonina i CRF respectivament.

La serotonina o 5-HT (5-hidroxitriptamina):

El sistema serotonèrgic representa un dels majors contribuïdors a la diferencia sexual en la modulació dels dolors. Mentre és menys freqüent en els homes, hi ha una gran correlació entre el sexe femení i problemes de l’articulació temporomandibular o ATM de la mandíbula, el colon irritable, cefalees, migranyes, al·lèrgies, fibromiàlgia, fatiga crònica i dolors crònics.

Els estrògens augmenten la serotonina a la major part del cervell per 3 vies:

  1. Augmenta l’expressió de l’enzim triptòfan hidroxilasa
  2. Disminueix l’expressió del transportador de la serotonina (SERT) inhibint la recaptació de la serotonina a la neurona presinàptica  i per tant augmentant la serotonina disponible a l’espai sinàptic perquè llavors s’uneixi al receptor de la neurona postsinàptica i desencadeni la senyalització millorant l’estat d’ànim. Així és  com ho faria el clàssic antidepressiu com la fluoxetina, citalopram, escitalopram o prozac.

Els estrògens en condicions fisiològiques actuen com un antidepressiu.

3. Els estrògens milloren la sensibilitat postsinàptica de la serotonina cerebral.

Les fluctuacions dels nivells d’estrògens durant el cicle menstrual causen diferents canvis en el sistema serotonèrgic de les dones, mentre en els homes els nivells d’estrògens i de serotonina son més estables.

Durant el cicle menstrual els estrògens pugen (Fase fol·licular) i llavors cauen dues vegades (Fase lútea). Les hormones et porten de cul?

Mira’t les teves 3 fases que t’ajudarem a entendre el que et passa:

Algunes noies opten per prendre anticonceptius orals que comporten un empitjorament de les funcions intestinals.

Com us podeu imaginar … què succeirà si tenim excés d’estrògens perquè no els eliminem bé a nivell dels enzims hepàtics i/o l’intestí? O si en fabriquem en excés? En definitiva, si tenim un excés d’estrògens ens condicionarà el benestar de molts diferents aspectes de la nostra vida!

Es creu que els estrògens també tenen algun efecte modulador en els receptors de la serotonina, apart d’augmentar-la en sí mateixa.

El 5-HT3 és el receptor de la serotonina que està present al ENS (sistema nerviós de l’intestí), SNC o sistema nerviós central (N. Vago, àrea postrema i sobretot al Nucli del Tracte solitari ), sistema nerviós perifèric  i també alguns teixits no nerviosos.

S’ha vist que està implicat en els dolors crònics com la fibromiàlgia i neuropaties perifèriques. I les hormones sexuals tenen també efecte inhibidor del receptor 5-HT3 de la serotonina. I l’alcohol, per exemple, augmenta l’activitat d’aquest %-HT3…

S’ha comprovat que en rates ovariectomitzades (i sense ovaris no poden fabricar ni tants estrògens ni progesterona) hi ha un augment de l’expressió del receptor 5-HT3 del colon i després del reemplaçament amb tractament hormonal (suplementació d’estrògens i progesterona) a aquestes mateixes rates ovariectomitzades, el receptor  5-HT3 reduïa la seva activitat i tornava a la normalitat.

En observacions clíniques s’ha observat que bloquejant el receptor 5-HT3 (alosetró) es millora la sensibilitat intestinal i el colon irritable… però aquest medicament té efectes secundaris greus per les persones com colitis isquèmica i restrenyiment greus… per tant, les hormones sexuals tenen també un efecte  inhibidor del receptor 5-HT3. És l’enllaç que té el receptor del colon 5-HT3 amb les hormones sexuals.

També tenim al nostre abast inhibidors naturals dels receptors 5-HT3.

A les senyores i senyors que pateixen de colon irritable, nàusees i vòmits, fatiga i dolors crònics com la fibromiàlgia us recomanem aquestes 2 opcions tant increïbles per millorar aquests símptomes relacionats amb els estrògens i el receptor de la serotonina 5-HT3:

Regalèssia: Enrecorda’t de la regalessia si aquests símptomes esmentats s’acompanyen de restrenyiment, reflux i úlceres a l’estómac o gastritis. En extracte, en infusió o sec… Els seus flavonoides Liquiritigenin, Licochalcone A i Glabridin redueixen l’activitat del receptor de la serotonina 5-HT3 i millora les inflamacions intestinals i colon irritable.

Les persones amb hipertensió hauran de vigilar perquè un excés del component de la regalèssia anomenat àcid glicirízic pot portar a un excés d’aldosterona i a patir efectes no desitjables com mal de cap, cansament, augment de la pressió arterial o inclús un infart.

Seguint les indicacions d’un especialista en Medicina Integradora o PNIE, beneficia’t d’un suplement de regalèssia sense àcid glicirricic (DGL o deglycyrrhizinated licorice) per poder-lo prendre sense efectes indesitjables.

Gingebre: Enrecorda’t d’ell si et predomina la diarrea o la femta pastosa! En infusió, cocció, fermentat o amb l’extracte de gingebre seguint les indicacions d’un especialista en Medicina Integradora o PNIE.

Els seus components picants (arylalkanes 6-gingerol and 6-shogaol )  redueixen l’activitat d’aquest receptor 5-HT3  al nostre sistema nerviós intestinal i millora la salut intestinal i els dolors crònics… sense efectes tòxics.

Ara ja  sabràs que  determinats dies del mes, especialment els que tens els estrògens més elevats,  t’interessa prendre aquestes 2 arrels tant necessàries per la salut hormonal.

Introdueix-les a la teva vida… segur que ja no aniràs tant de cul.

Bibliografia

Lovell RM, Ford AC. Effect of gender on prevalence of irritable bowel syndrome in the community: systematic review and meta-analysis. Am J Gastroenterol. 2012;107:991-1000.

Meier R, Beglinger C, Dederding JP, Meyer-Wyss B, Fumagalli M, Rowedder A, Turberg Y, Brignoli R. Influence of age, gender, hormonal status and smoking habits on colonic transit time. Neurogastroenterol Motil. 1995;7:235-238.

Lampe JW, Fredstrom SB, Slavin JL, Potter JD. Sex differences in colonic function: a randomised trial. Gut. 1993;34:531-536.

Farage MA, Neill S, MacLean AB. Physiological changes associated with the menstrual cycle: a review. Obstet Gynecol Surv. 2009;64:58-72.

Moore J, Barlow D, Jewell D, Kennedy S. Do gastrointestinal symptoms vary with the menstrual cycle?. Br J Obstet Gynaecol. 1998;105:1322-1325.

Mathur R, Ko A, Hwang LJ, Low K, Azziz R, Pimentel M. Polycystic ovary syndrome is associated with an increased prevalence of irritable bowel syndrome. Dig Dis Sci. 2010;55:1085-1089.

Adeyemo MA, Spiegel BM, Chang L. Meta-analysis: do irritable bowel syndrome symptoms vary between men and women?. Aliment Pharmacol Ther. 2010;32:738-755.

Gupta S, McCarson KE, Welch KM, Berman NE. Mechanisms of pain modulation by sex hormones in migraine. Headache. 2011;51:905-922.

Markle JG, Frank DN, Mortin-Toth S, Robertson CE, Feazel LM, Rolle-Kampczyk U, von Bergen M, McCoy KD, Macpherson AJ, Danska JS. Sex differences in the gut microbiome drive hormone-dependent regulation of autoimmunity. Science. 2013;339:1084-1088.

Neurogastroenterol Motil. 2014 Jun;26(6):810-20. doi: 10.1111/nmo.12334. Epub 2014 Apr 8.
Natural compounds boldine and menthol are antagonists of human 5-HT3 receptors: implications for treating gastrointestinal disorders.

Walstab J1, Wohlfarth C, Hovius R, Schmitteckert S, Röth R, Lasitschka F, Wink M, Bönisch H, Niesler B.

Pharmacol Ther. 2011 Jun;130(3):338-47. doi: 10.1016/j.pharmthera.2011.02.003. Epub 2011 Feb 26.
Therapeutics of 5-HT3 receptor antagonists: current uses and future directions.
Machu TK1..

Pharmacol Ther. Author manuscript; available in PMC 2012 Jun 1.. Published in final edited form as: Pharmacol Ther. 2011 Jun; 130(3): 338–347..
Therapeutics of 5-HT3 Receptor Antagonists: Current Uses and Future Directions
Tina K. Machu, Ph.D.

Aliment Pharmacol Ther. 2004 Nov;20 Suppl 7:3-14.
Review article: serotonin receptors and transporters — roles in normal and abnormal gastrointestinal motility.
Gershon MD1.

Neurogastroenterol Motil. 2013 May;25(5):439-47, e302. doi: 10.1111/nmo.12107. Epub 2013 Mar 12.
Ginger and its pungent constituents non-competitively inhibit activation of human recombinant and native 5-HT3 receptors of enteric neurons.
Walstab J1, Krüger D, Stark T, Hofmann T, Demir IE, Ceyhan GO, Feistel B, Schemann M, Niesler B.

Korean J Physiol Pharmacol. 2014 Apr;18(2):149-53. doi: 10.4196/kjpp.2014.18.2.149. Epub 2014 Apr 3.
Ginger and its pungent constituents non-competitively inhibit serotonin currents on visceral afferent neurons.
Jin Z1, Lee G1, Kim S1, Park CS2, Park YS2, Jin YH1.

ScientificWorldJournal. 2015; 2015: 816364.
Published online 2015 May 27. doi:  10.1155/2015/816364. PMCID: PMC4461790
A Review on Pharmacological Properties of Zingerone (4-(4-Hydroxy-3-methoxyphenyl)-2-butanone)
Bilal Ahmad, 1 Muneeb U. Rehman, 1 Insha Amin, 1 Ahmad Arif, 1 Saiema Rasool, 2 Showkat Ahmad Bhat, 1 Insha Afzal, 3 Ishraq Hussain, 1 Sheikh Bilal, 1 and Manzoor ur Rahman Mir

Exp Ther Med. 2015 Jan; 9(1): 49–54.
Published online 2014 Nov 4. doi:  10.3892/etm.2014.2050
PMCID: PMC4247306
Expression of serotonin receptors in human lower esophageal sphincter
HE-FEI LI, JUN-FENG LIU, KE ZHANG, and YONG FENG

Front Pharmacol. 2015; 6: 130.
Published online 2015 Jul 3. doi:  10.3389/fphar.2015.00130
PMCID: PMC4490227
Identification of Glycyrrhiza as the rikkunshito constituent with the highest antagonistic potential on heterologously expressed 5-HT3A receptors due to the action of flavonoids
Robin Herbrechter, Paul M. Ziemba, Katrin M. Hoffmann, Hanns Hatt, Markus Werner,† and Günter Gisselmann.

El futur, a les teves mans

Les ments preparades seran les que sabran gestionar la “sort” de la seva salut. La longitud del 4rt dit, especialment de la mà dreta, prediu la teva sort.

Som-hi!

És irresistible no mirar la longitud del 2n i 4rt dit de la mà dreta si t’explico la informació que et pot donar. Pots saber la tendència a tenir major quantitat d’estrògens o testosterona només mirant la teva mà dreta.

Al·lucinant!

Diferents investigacions d’aquesta última dècada han vist com la llargada del 4rt dit (anular) de la mà dreta comparat amb el 2n, ens informen de la quantitat d’hormona masculina o femenina que vas estar exposat en les primeres setmanes de vida, dins l’úter de la teva mare.

L’exposició a la hormona testosterona i estrògens durant l’època prenatal condicionen, tant en animals com en humans, el creixement del teu 4rt dit (4D) i 2n dit (2D) de la mà dreta, i està implicat en l’origen del nostre comportament i el de les nostres malalties en la vida adulta.

La longitud del 2n i 4rt dit estableix un ràtio 2D:4D determinat. Tant en homes com en dones…

Com més llarg és el teu dit anular de la mà dreta (4D ) més testosterona.
Ràtio 2D:4D baix.
El 4rt dit serà més llarg que el 2n: 2D<4D. És un patró típicament masculí.

Com més llarg és el teu índex de la mà dreta (2D) més estrògens.
Ràtio 2D:4D alt.
El 2n dit serà igual o més llarg que el 4rt: 2D>4D.
És un patró típicament femení.

MÀ DRETA:

ratio-mesura-longitud-dits-ma-dreta
FEMENÍ: 2D > 4D. Ràtio alt
MASCULÍ: 2D <4 D. Ràtio baix.

Durant el desenvolupament fetal, particularment entre la 8a-12a setmana del 1r trimestre (inici de la formació d’hormones masculines), és quan hi ha més quantitat de testosterona al líquid amniòtic i condicionarà un major creixement del 4rt dit.

Aquest predomini androgènic prenatal perdurarà en l’edat adulta provocant canvis en el desenvolupament del cervell, la nostra conducta y certes característiques o altres funcions corporals.

Podem utilitzar la llargada del 4rt dit (o el ràtio 2D:4D) com a marcadors biològics per saber l’exposició prenatal a l’hormona masculina i  l’equilibri que vas tenir entre la testosterona i els estrògens en l’època fetal.

Aquest predomini d’exposició prenatal a hormones masculines o femenines  condiciona un ràtio baix 2D:4D (predomini d’hormona masculina o 4rt dit més llarg) o ràtio alt 2D:4D (predomini hormona femenina o 2n dit més llarg) que perdurarà en l’edat adulta i condicionarà un tipus de metabolisme concret i una conducta concreta en la resta de la nostra vida.

El 4D condiciona la mida i la funció testicular.

Els nois amb el 4rt dit més llarg solen tenir menys problemes de fertilitat, tenen més espermatozous, tenen els testicles més grans i el penis en erecció més llarg en l’edat adulta! … i a més, també solen tenir la cara més atractiva i ser més amables amb les dones.. Però també tenen un risc augmentat a patir cáncer de próstata.

La testosterona no només dóna aquesta particularitat. Recents estudis han comprovat com la resposta hormonal en l’edat adulta davant una determinada situació està programada pels nivells prenatals de testosterona i estrògens mentre estaves al ventre de la teva mare, condicionant  la nostra conducta en l’edat adulta.

Una persona amb un patró masculí (4D més llarg) que se la sotmet a un estímul agressiu, reaccionarà agressivament. En canvi, amb un patró femení no reacciona així davant  un estímul agressiu  o violent, són naturalment més submisos.

El teu comportament, les teves reaccions i la relació entre les persones del teu entorn et venen condicionats per una exposició hormonal prenatal. Això és al·lucinant, si.

Aquest ha nascut així, deixa’l estar! Aquest tota la vida ha estat un gosset de la seva parella! Aquest és així d’espavilat de naixement! Aquest és afectuós de naixement! Aquest sempre ha estat un bon esportista!… frases que poden tenir més sentit del que ens pensem segons aquest nou paradigma de la relació entre el 2D:4D.

El profund impacte  que té, l’exposició hormonal en la vida prenatal del fetus per la resta de la nostra vida, ha provocat un allau d’estudis científics acumulant evidència respecte el que estem explicant.  Uns estudis fets en humans i publicats el novembre de 2015 a Noruega per  Ryckmans J. et al. va establir que aquest predomini prenatal de testosterona en el 1er trimestre influencia el posterior desenvolupament del cervell i la conducta de l’individu. S’ha establert que es pot utilitzar la longitud d’aquest 4rt dit com a marcador biològic per predir aptituds, característiques o tendències a patir una malaltia o una altra.

Un 4rt dit més llarg et protegeix a nivell cardiovascular, per exemple.

Per tant, un cop entenem la importància d’aquest paradigma,  és una informació perfecte per tenir en compte quines hàbits de vida has de millorar segons la teva predisposició.

Una evidencia científica molt útil per fer medicina preventiva.

És a dir: Si tens capacitat a tenir els nivells d’estrògens circulants més elevats (2D més llarg o igual al 4D = 2D>4D) ja saps que has de ser més regular o insistent en hàbits de vida que facin reduir els estrògens i l’expressió dels receptors estrogènics per tal de prevenir el seu excés.

I el mateix per prevenir l’excés de testosterona.

Un predomini estrogènic (2D>4D) o androgènic (2D<4D = 4D més llarg que el 2D) influeixen directament en una determinada resposta del sistema endocrí en la teva edat adulta.

La testosterona ens protegeix de les malalties cardíaques, circulatòries i del sobrepès o diabetis.

En estudis amb humans hem vist que la testosterona disminueix amb l’envelliment i augmenten els dipòsits de greix abdominal i el risc de sobrepès o diabetis… especialment si tens el 2n dit més llarg, baixos nivells de testosterona.

Els homes o les dones amb un patró masculí, 4rt dit més llarg (2D<4D), tenen el seu 1er infart més tard  i pateixen menys malalties coronaries i hipertensió que els que tenen més estrògens (2D>4D) o 2n dit més llarg.

Mans enlaire!

Homes! comproveu la vostra virilitat amb un 4rt dit més llarg que el 2n de la vostra mà dreta.
Dones! comproveu la vostra feminitat amb un 2n dit més llarg de la vostra mà dreta.

Les dones amb un patró masculí, 4D més llarg, tenen:

… però amb els nois no s’ha comprovat cap avantatge significatiu en aquests problema emocional i/o cefalea-migranya.

Els homes i dones amb un patró masculí, ràtio 2D:4D baix (índex més curt que l’anular) està relacionat amb el desenvolupament en l’edat adulta de:

Tenen conductes 3 vegades més agradables cap a les dones.

Les noies (o homes) amb un ràtio 2D:4D alt (índex més llarg que el 4rt) condiciona en l’edat adulta:

I així seguirem estudiant com ajudar a conèixer el teu metabolisme i com millorar-lo. Salut !

Bibliografia

Minireview: Organizational Hypothesis: Instances of the Fingerpost
S. Marc Breedlove

Front Endocrinol (Lausanne). 2014 Jan 30;5:9. doi: 10.3389/fendo.2014.00009. eCollection 2014.
Digit Ratio (2D:4D): A Biomarker for Prenatal Sex Steroids and Adult Sex Steroids in Challenge Situations.
Manning J1, Kilduff L2, Cook C3, Crewther B4, Fink B5.

J Headache Pain. 2015; 16: 11 · Published online 2015 Feb 11
The second to fourth digit ratio (2D:4D): a risk factor of migraine and Tension-type headache
Wei Xie, Mianwang He, Ruozhuo Liu, Zhao Dong, Jingdan Xie, Dan Wang, and Shengyuan Yu

Am J Hum Biol. 2010 Sep-Oct;22(5):619-30. doi: 10.1002/ajhb.21054.
Meta-analysis of digit ratio 2D:4D shows greater sex difference in the right hand.
Hönekopp J1, Watson S.

PLoS One. 2015; 10(11): e0143054. · Published online 2015 Nov 17. doi:  10.1371/journal.pone.0143054
Does the Mother or Father Determine the Offspring Sex Ratio? Investigating the Relationship between Maternal Digit Ratio and Offspring Sex Ratio.
Tae Beom Kim,1 Jin Kyu Oh,1 Kwang Taek Kim,1 Sang Jin Yoon,1 and Soo Woong Kim2,*

Biol Reprod. 2004 Oct;71(4):1063-70. Epub 2004 Jun 30.
Maternal diet and other factors affecting offspring sex ratio: a review.
Rosenfeld CS1, Roberts RM.

Departments of Biomedical Sciences and Bond Life Sciences Center, University of Missouri, Columbia, MO 65211, USA
Periconceptional influences on offspring sex ratio and placental responses
Cheryl S. Rosenfeld.

REVIEW J Endocrinol February 1, 2015 224 R45-R62
Early-life nutritional effects on the female reproductive system
K A Chan1,*, M W Tsoulis1,* and D M Sloboda1,2,3⇑

The Journal of Rheumatology
Second-to-fourth Digit Ratio in Systemic Lupus Erythematosus
Kentaro Doe⇑, Kazuhisa Nozawa, Takuya Hirai, Hiroshi Tsushima, Eri Hayashi, Kaori Hiruma, Seiichiro Ando, Soichiro Nakano, Takayuki Kon, Hirofumi Amano, Ken Yamaji, Naoto Tamura and Yoshinari Takasaki.

Annals of Human Biology 2003, 30 (6): 728-38
Second to fourth digit ratio, body mass index, waist-to-hip ratio, and waist-to-chest ratio: their relationships in heterosexual men and women.
B Fink, N Neave, J T Manning

British Journal of Cancer 2012 October 23, 107 (9): 1631-6
Second to fourth digit ratio (2D:4D), breast cancer risk factors, and breast cancer risk: a prospective cohort study
D C Muller, L Baglietto, J T Manning, C McLean, J L Hopper, D R English, G G Giles, G Severi.

Asian J Androl. 2014 Jan-Feb; 16(1): 140–145. · Published online 2013 Dec 16
Second to fourth digit ratio: A predictor of adult lung function
I-Nae Park,1 Ho-Kee Yum,1 Sang Chul Lee,2 Jin Kyu Oh,2 and Tae Beom Kim2.

PLoS One. 2015 Nov 23;10(11):e0143307. doi: 10.1371/journal.pone.0143307. eCollection 2015.
The Influence of Facial Characteristics on the Relation between Male 2D:4D and Dominance.
Ryckmans J1, Millet K2, Warlop L1,3.

Andrology. 2014 Nov;2(6):862-7. doi: 10.1111/j.2047-2927.2014.00256.x. Epub 2014 Aug 12.
Second to fourth digit ratio: a predictor of adult testicular volume.
Oh JK1, Kim KT, Yoon SJ, Kim SW, Kim TB.

2011 by National Academy of Sciences. Department of Psychology, Swansea University, Swansea SA2 8PP, United Kingdom.
Resolving the role of prenatal sex steroids in the development of digit ratio
John T. Manning1

Andrology. 2014 Nov;2(6):862-7. doi: 10.1111/j.2047-2927.2014.00256.x. Epub 2014 Aug 12.
Second to fourth digit ratio: a predictor of adult testicular volume.
Oh JK1, Kim KT, Yoon SJ, Kim SW, Kim TB.

Evolutionary Psychology.
Art as an Indicator of Male Fitness: Does Prenatal Testosterone Influence Artistic Ability?
Danae Crocchiola, Department of Cognitive Sciences, University of Messina, Messina, Italy.

Asian J Androl. 2011 Sep;13(5):710-4. doi: 10.1038/aja.2011.75. Epub 2011 Jul 4.
Second to fourth digit ratio: a predictor of adult penile length.
Choi IH1, Kim KH, Jung H, Yoon SJ, Kim SW, Kim TB.

Early Hum Dev. 2015 Aug;91(8):451-6. doi: 10.1016/j.earlhumdev.2015.04.011. Epub 2015 May 26.
Digit ratio (2D:4D) and salivary testosterone, oestradiol and cortisol levels under challenge: Evidence for prenatal effects on adult endocrine responses.
Crewther B1, Cook C2, Kilduff L3, Manning J4.

 

 

 

 

Entrevista a la secció (con)ciencia del diari El Periódico

Alimentar-se per curar-se

Xevi Verdaguer, fisioterapeuta, divulgador científic de la clínica Omega Zeta i expert en psiconeuroimmunologia, investiga els efectes de l’alimentació sobre la salut, entenent l’estómac i els intestins com un segon cervell que es comunica amb el primer. Mitjançant el cicle de conferències Transforma’t amb el qual viatjarà per tot el país, s’ha proposat divulgar de forma didàctica i entretinguda els últims estudis de prevenció de la salut pública. La propera cita és el 23 de maig a la Sala Barts de Barcelona.

La llista d’espera de la seva consulta supera mil noms. Són persones que busquen una alternativa a la medicina convencional. Sovint amb diagnòstics crònics sota el braç, resignats a viure amb dolor o a prendre medicació diària, alarmats perquè passen els anys i es troben cada vegada pitjor. Xevi Verdaguer i el seu equip de metges, químics, biòlegs, fisioterapeutes, psicòlegs, farmacèutics i nutricionistes ofereixen una alternativa a aquestes medicines, un canvi en els hàbits de vida i l’alimentació després d’un estudi personalitzat, perquè el propi cos trobi el seu equilibri.

-¿La medicina convencional no dóna resposta a malalties comunes?

– Resol moltes i treballem complementàriament en altres. Però moltíssimes patologies vénen desencadenades pels hàbits de vida que resulten nocius per a la nostra salut. Alguns especialistes resolen el símptoma però no l’origen de la malaltia i amb el temps observen com els seus pacients empitjoren. Des de la medicina integrativa estudiem a la persona en el seu conjunt, tant a nivell emocional com físic. Fem anàlisis clíniques, així com estudis genètics específics per a cada pacient.

– Hi ha un orígen comú en les malalties dels teus pacients?

– Hi ha un desequilibri, que sovint es produeix per un excés d’estrògens (hormones sexuals de tipus femení, principalment), que generaran un major alliberament d’histamina en el nostre organisme, desencadenant inflamacions a nivell cel·lular, provocant migranyes, al·lèrgies, afeccions de la pell , fatiga crònica, depressió, colon irritable, dolors menstruals … Si aquests símptomes persisteixen al llarg del temps podrien derivar en miomes, mames fibroquístiques, endometriosi, varicocele, o un càncer de pròstata, de mama, d’endometri, d’ovari o de còlon .

– Què pot causar aquesta inflamació cel·lular?

– Pot ser degut, entre altres motius, a una alimentació basada en productes rics en histamina, en aliments amb gluten, o amb excés de sucres refinats o massa alcohol.

– Per pal·liar aquests símptomes ens mediquem.

– Sí. Per a les al·lèrgies prenem antihistamínics, per als dolors crònics antiinflamatoris, i per als dolors menstruals anticonceptius. Això no només no resol la situació sinó que l’empitjora, perquè aporten més estrògens al cos i un excés que desequilibra la nostra salut hormonal. Hi ha una clara correlació entre els estrògens i la histamina.

– Quin tractament ha de seguir les persones que pateixen aquestes malalties?

– Seguir una dieta baixa en estrògens i histamina durant un període d’entre dos i sis mesos. Mentrestant, tractarem el motiu que va originar un cúmul o massa activitat hormonal.

Ajudem a restablir la salut, regulant la fabricació excessiva d’estrògens, la seva activitat o bé la seva correcta eliminació.

– Quins aliments han d’introduir en la seva dieta?

– Diferents estudis confirmen que les verdures crucíferes, com les cols i els bròquils, als tres dies de consumir-los disminueixen el nivell d’estrògens i la seva activitat. Conseqüentment, també es reduirà el nivell d’histamina que produeix el nostre cos. L’excés d’histamina -una molècula vital present en les nostres cèl·lules i en molts aliments- desencadena símptomes com les al·lèrgies, migranyes, dolors crònics, dolors menstruals, còlon irritable, pressió arterial baixa … És essencial per a aquestes persones saber quins aliments porten histamina i quines no.

– Existeixen determinats aliments que totes les persones haurien de reduir o eliminar de la seva dieta?

– Sí, diversos. Els cereals amb gluten, els sucres refinats i els lactis derivats de la vaca són un exemple. Quan mengem cereals integrals, que contenen gluten i altres proteïnes perjudicials per a la nostra salut, tot i que no pateixis al·lèrgia ni intolerància al gluten (celiaquia), s’ha comprovat que entre una i quatre hores després es produeix un augment de les citoquines inflamatòries en nostre organisme que indueixen inflamació cel·lular.

– La cosa està molt negra.

– Però no cal desesperar: mentre som vius, les nostres cèl·lules tenen la capacitat de regenerar-se.

Bròquil per rebaixar la histaminaBaixar la histamina

Les taronges, la soja i els seus derivats, els embotits, el vi, el peix blau, els espinacs, els tomàquets i els fermentats com el quefir, el iogurt, el xucrut o el te kombucha són alguns aliments que provoquen major alliberament d’histamina. Hauríem eliminar-los de la nostra dieta, fins a aconseguir millorar la capacitat del nostre organisme per rebutjar-la. Després es podran tornar a introduir amb l’ajuda d’un professional especialitzat.

 

Aliments amb glutenAdéu al gluten

Reduir dràsticament el consum d’aliments amb gluten produeix uns efectes directes en el nostre benestar. “Et sents més animat, t’aprimes i sents menys ansietat per menjar dolços”, diu Verdaguer. Com a resultat d’aquesta desinflamació disminuiran els dolors articulars, les migranyes i els dolors menstruals.

També és convenient desterrar de la nostra dieta els sucres refinats i la proteïna animal (especialment els lactis derivats de la vaca), així com els productes que continguin conservants, que suposen una gran càrrega per al fetge.

Transcripció de l’entrevista publicada al diari El Periódico 

 

Menopausa (Part 2)

Tinc una dada estadística per obrir els ulls als que volen prevenir les malalties que ja sabem que es deriven del sobrepès… especialment a la menopausa.

Actualment, segons la World Health Organisation Global Infobase, un 60% de la població mundial té sobrepès o obesitat. Aquesta alarmant dada estadística no la detallem perquè et sentis alleugerit per no estar sol sinó per recuperar l’equilibri hormonal i sortir d’aquest negatiu percentatge.

Amb l’envelliment tots fabriquem menys testosterona (hormona masculina) comparat en la joventut i l’època fèrtil que ens condiciona a augmentar el nostre pes corporal i a patir diabetis entre altres malalties.

Envellim, cada dia, si.

En les dones menopàusiques els ovaris ja no fabriquen estrògens, però sí testosterona.

La testosterona circulant en sang és fabricada en un 25% als ovaris i, la resta de testosterona i totes les altres hormones masculines (androstenediona, DHEA, DHEA-sulfat) es fabriquen a les glàndules suprarenals (còrtex suprarenal) o ovaris. Això ens obvia la importància que tindran totes aquestes hormones masculines (testosterona…) en la fisiologia de la dona durant la menopausa.

Sabies que en la menopausa els nivells de testosterona circulants en sang són molt més alts que els d’estrògens? Sí. La testosterona et garanteix la fabricació d’estrògens durant la menopausa.

A partir de les hormones masculines circulants en sang la dona menopàusica també podrà fabricar Estrògens i DiHidroTestosterona (DHT) en els teixits diana dependents d’estrògens on es produeix la conversió d’aquestes hormones masculines en estrògens gràcies a l’enzim aromatasa.

És vital mantenir nivells saludables de testosterona en sang perquè ens garanteixen la fabricació d’estrògens a nivell local.

Durant tota la vida s’ha considerat la testosterona com una hormona exclusivament masculina però com pots comprovar no és ben bé així…

Per què les dones menopàusiques tenen més fogots i malalties com l’osteoporosi o Alzheimer… que els homes?

Els nivells més alts de testosterona en els homes d’edat avançada els permet gaudir de millors nivells d’estrògens (hormona femenina) en la andropausa ( o “pitopausa” com deia el meu avi) i esquivar les malalties relacionades pel dèficit o falta d’estrògens típiques en el sexe femení com l’Alzheimer, osteoporosis o depressió.

Els homes no perden tanta massa òssia ni perden la memòria o altres capacitats cognitives com sol succeir en les dones… que no gaudeixen de bons nivells d’hormones masculines durant la menopausa.

Les dones menopàusiques necessiten gaudir de bons nivells d’hormones masculines. Sense hormones masculines no tindrem estrògens.

Proposem millorar els nivells de testosterona, d’estrògens, progesterona, i serotonina… durant la menopausa.

Amb la menopausa en el cas de les dones, i l’andropausa en el cas dels homes, la testosterona es va reduint progressivament i hem de compensar-ho per envellir saludablement. Als 50s la testosterona es redueix un 12%, als 60s un 19%, als 70s un 28%, als 80s un 49%…

Un envelliment sense hormones masculines condiciona:

Aquí ho tens: menys força i més sobrepès. Volem arribar a ser avis així?

És important envellir fent esport, evitar el sedentarisme, per millorar la testosterona i la seva eficiència anabòlica. Sincerament, ja no val “anar a caminar”. No és suficient.

És indispensable fer exercicis de força com per exemple fer peses al gimnàs o, si vas a caminar, fer camins on necessitis millorar la força intercalant pujades o escales. I encara millor fer-ho en hores de sol perquè el seu contacte amb la pell ens permetrà fabricar la vitamina D que ajuda a fixar el calci i el fòsfor als ossos i prevenir l’osteoporosi.

I l’estat anímic, l’insomni i la memòria? Necessitem estrògens per allunyar l’ansietat i baix estat anímic, els despistes, la falta de memòria o concentració.

Hem de tornar a recuperar els nivells de serotonina que ens facilitaven els estrògens i ens permetien dormir i gaudir d’un son profund.

Amb la caiguda dels nivells d’estrògens també disminueix l’alliberació de serotonina i noradrenalina que porta a alteracions en la regulació de la temperatura corporal que és dur a terme a l’hipotàlem.

Aquesta alteració de la termoregulació porta a les dones a patir sudoracions diürnes o nocturnes i fogots. Un calvari que moltes iaies viuen cada dia acompanyant el te de mitja tarda amb el vano de dins la bossa.

Abans de continuar anem a resoldre ràpidament aquest tema.

Els fogots no són per falta d’estrògens com s’havia pensat antigament. Són per menor activació d’un receptor de la serotonina a nivell de l’hipotàlem (5-HTP7).  És el centre neurològic de la termoregulació, és a dir, és on la serotonina regula la nostra temperatura corporal.

Per reduir aquests símptomes vasomotors només cal millorar els nivells de serotonina a nivell cerebral que han caigut fins al soterrani amb la caiguda dels estrògens durant la menopausa.

Vinga!

Varies propostes molt efectives per millorar la serotonina en la menopausa, i  per tant, els fogots i les sudoracions:

Els podeu prendre individualment  o combinats entre ells com a suplement alimentari.

Els trobaràs a l’herbolari i seguint les indicacions d’un professional especialitzat en medicina integradora. En poques setmanes sentiràs com tot canvia.

Sé que estaràs molt agraïda d’haver après quelcom que et traurà d’aquest petit infern que creies que “ja passaria”. Salut!

Bibliografia

Review
The Role of Colonic Bacteria in the Metabolism of the Natural Isoflavone Daidzin to Equol
Fatemeh Rafii.
Division of Microbiology, National Center for Toxicological Research, FDA, Jefferson, AR 72079, USA;
Academic Editor: Wendy Roslyn Russell Received: 7 November 2014 / Accepted: 7 January 2015 / Published: 14 January 2015.

Int J Womens Health. 2015; 7: 773–782. Published online 2015 Aug 20. doi: 10.2147/IJWH.S70073 PMCID: PMC4548761. Migraine in menopausal women: a systematic review
Patrizia Ripa,1 Raffaele Ornello,1 Diana Degan,1 Cindy Tiseo,1 Janet Stewart,2 Francesca Pistoia,1 Antonio Carolei,1 and Simona Sacco1 .

Planta Med. 2013 May;79(7):538-53. doi: 10.1055/s-0032-1328187. Epub 2013 Feb 13.
Botanical modulation of menopausal symptoms: mechanisms of action?
Hajirahimkhan A1, Dietz BM, Bolton JL.

Biol Pharm Bull. 2007 Jul;30(7):1271-7.
Constituent properties of licorices derived from Glycyrrhiza uralensis, G. glabra, or G. inflata identified by genetic information.
Kondo K1, Shiba M, Nakamura R, Morota T, Shoyama Y.

Physiol Behav. 2005 Jan 31;84(1):157-63. Epub 2004 Dec 8.
Lack of functional estrogen receptor beta influences anxiety behavior and serotonin content in female mice.
Imwalle DB1, Gustafsson JA, Rissman EF.

Nucl Recept Signal. 2008; 6: e003. Published online 2008 Feb 1. doi:  10.1621/nrs.06003. PMCID: PMC2254331
Estrogen receptor β: an overview and update
Chunyan Zhao, Karin Dahlman-Wright, and Jan-Åke Gustafsson.

Front Microbiol. 2015; 6: 777. Published online 2015 Aug 5. doi:  10.3389/fmicb.2015.0077. PMCID: PMC4525046
Equol status and changes in fecal microbiota in menopausal women receiving long-term treatment for menopause symptoms with a soy-isoflavone concentrate
Lucía Guadamuro,1,† Susana Delgado,1,† Begoña Redruello,2 Ana B. Flórez,1 Adolfo Suárez,3 Pablo Martínez-Camblor,4,5 and Baltasar Mayo1,*

Nutr J. 2013 Sep 13;12:127. doi: 10.1186/1475-2891-12-127.
Effects of short-term fructooligosaccharide intake on equol production in Japanese postmenopausal women consuming soy isoflavone supplements: a pilot study.
Tousen Y1, Uehara M, Abe F, Kimira Y, Ishimi Y.

Eur J Nutr. 2012 Jun;51(4):389-98. doi: 10.1007/s00394-012-0331-7. Epub 2012 Feb 25.
Does equol production determine soy endocrine effects?
Shor D1, Sathyapalan T, Atkin SL, Thatcher NJ.

Dis Markers. 2015;2015:741972. doi: 10.1155/2015/741972. Epub 2015 Nov 24..
Association between Estrogen Receptor-α Gene XbaI and PvuII Polymorphisms and Periodontitis Susceptibility: A Meta-Analysis
Weng H1, Zhang C2, Hu YY3, Yuan RX2, Zuo HX2, Yan JZ1, Niu YM4.

Gene Expression and Reproductive Health. 
Jillian Stansbury,
ND. Medicines from the Earth.  Offical Proceedings.   June 4-7, 2010.  P138-142.

Review. Accepted 8 December 2010
Effects of herbal and dietary supplements on cognition in menopause:
A systematic review
Yuri N. Clementa,b,∗, Igho Onakpoyab, Shao K. Hungb, Edzard Ernstb.

Menopausa (Part 1)

Arribem als 45-55 anys i tot comença a canviar. La porta de la perimenopausa i posteriorment la menopausa, ens esperen. Forma part de l’envelliment, deixem de ser fèrtils i ens queda 1/3 de la nostra vida per endavant. El món t’espera i els néts escoltaran la teva sabia maduresa.

Els ovaris deixen de fabricar estrògens progressivament d’una forma fisiològica i durant uns mesos o inclús anys, es provable que moltes dones experimentin cicles menstruals irregulars amb sagrats abundants o potser molt escassos… fins la total desaparició de la menstruació.

Es va allunyant l’època de fertilitat per una altra època amb menys fabricació d’estrògens, progesterona i testosterona.

Quina alliberació!!! … pensaran algunes dones. I llavors apareix la falta de libido, els fogots i l’ insomni… i comprovem que ens falta quelcom important.

Durant la menopausa potser trobaràs a faltar els estrògens!

Els estrògens eren importants per la visió. És curiós observar amb la falta d’estrògens com apareixen els problemes de baixa visió, cataractes o glaucoma en aquesta època de la menopausa i no abans… per la falta d’estrògens.

Les dones ateses pel seu oftalmòleg obliden o ignoren que, la falta d’estrògens no només condiciona la seva salut hormonal sinó també la seva salut visual i l’èxit dels problemes visuals que l’oftalmòleg intenta resoldre.

Els estrògens eren importants per esquelet. Sense els estrògens la fixació del calci als ossos és més difícil i l’osteoporosi et pot portar a fractures espontànies del  maluc o de vèrtebres de l’esquena, per exemple.

I l’estat anímic, l’insomni i la memòria? Necessitem estrògens per allunyar l’ansietat i baix estat anímic, els despistes, la falta de memòria o concentració. Hem de tornar a recuperar els nivells de serotonina que ens facilitaven els estrògens i ens permetien dormir i gaudir d’un son profund.

Una mala adaptació a aquesta falta d’hormones sexuals també s’acompanyen d’alteració del metabolisme del colesterol amb un augment del colesterol-LDL, sequedat a les mucoses, a la pell i de desequilibris vegetatius com la mala regulació de la temperatura corporal amb aparició del temuts fogots.

Això no es soluciona ni amb pastilles pel colesterol, ni cremes hidratants ni amb un vano (abanico)!

Cal millorar l’activitat estrogènica durant la menopausa.

Per alleugerir els símptomes de la menopausa, la teràpia hormonal substitutòria o THS que et pot oferir el ginecòleg, servirà per augmentar els nivells d’hormones, suplementant  estrògens sintètics tot solets,  o bé, estrògens combinats amb progesterona.

A les dones post menopàusiques els nivells d’estrògens en plasma (en sang) és molt baix però, en canvi, a les dones amb càncer de mama, s’ha vist que als teixits endometrials de l’úter i als teixits de les mames els nivells d’estrògens son entre 10-50 vegades més alts que els que tenen en plasma circulant. Les mateixes dones menopàusiques poden tenir risc de càncer encara que fabriquin molts menys estrògens en la menopausa.

És així perquè les dones post-menopàusiques poden tenir l’estradiol d’aquests teixits de l’endometri de l’úter i dels teixits cancerosos de mama més elevats degut a la síntesis d’estrògens als teixits extragonadals (fora dels ovaris) i a la mala eliminació dels estrògens a nivell hepàtic (sulfatació, metilació i conjugació) o intestinal.

De fet, el metabòlit d’estrògens que eliminem més lentament és el que passa per la sulfatació, l’estrona-3-sulfate, tarda aproximadament 9 hores a eliminar-se!… i pot ser actiu a la perifèria… encara que tinguis la menopausa i els ovaris ja hagin deixat de fabricar-ne. Per tant, el risc de càncer de mama o altres càncers hormonals no desapareix amb la menopausa.

Cal seguir les indicacions que hem donat en anteriors articles sobre com facilitar l’eliminació dels estrògens que fabriquem cada dia, ja sigui als ovaris o a altres teixits perifèrics on s’expressa l’aromatasa.

El tractament hormonal substitutori ofert mèdicament pels fogots i osteoporosis no està exempta de risc tal com van publicar Rossouw et. al. al 2012 en la Women’s Health Initiative (WHI) on els investigadors van haver de parar l’estudi degut a que el tractament hormonal ofert a les dones post-menopàusiques, va desencadenar una alta incidència en càncer de mama, accidents cardiovasculars, malalties coronaries i trombosis pulmonar de les dones que  formaven part de l’estudi associats a la teràpia hormonal substitutòria (THS).

Són molts els estudis que descriuen els potencials efectes adversos de la teràpia hormonal substitutòria (THS ) i que han portat als investigadors a mirar en altres direccions per seguir buscant propostes de tractament amb  altres opcions com la fitoteràpia i aliments amb propietats fitoestrogèniques per tractar els símptomes de la menopausa donada la importància de mantenir nivells saludables d’estrògens.

Si bé els estrògens químics ens poden oferir clars beneficis, prèviament cada dona ha de valorar de forma individualitzada la capacitat de degradació a nivell genètic per no patir un càncer de mama, d’ovari o d’úter, o trombosis per un excés d’estrògens dins l’organisme. Amb els avenços de les noves tecnologies tenim la gran ajuda dels estudis genètics que ens ofereixen estudis personalitzats abans d’una proposta de tractament química per una dona que només vol millorar la seva salut, no escurçar la seva vida.

Les societats asiàtiques presenten menor quantitat de càncers estrògen-depenents, menys patologies cardiovasculars i millor salut intestinal per uns hàbits alimentaris i un estil de vida molt diferents als de la societat occidental on veiem la menopausa quasi com una malaltia enlloc d’un procés  fisiològic normal.

Donat aquest risc a patir tromboembolisme venós, càncer de mama o càncer d’endometri amb la teràpia hormonal exògena THS durant la menopausa, moltes dones opten per escollir alternatives naturals minimitzant els efectes adversos i que siguin eficaces, ja siguin en forma de suplements naturals o aliments específics per envellir saludablement.

Segurament ja t’has adonat que avui dia queden molt poques iaies que portin aquells pegats hormonals que abans es portaven tant habitualment com a proposta química per a augmentar els estrògens a les dones menopàusiques. T’imagines el motiu?

Proposem millorar els nivells d’estrògens, progesterona i serotonina naturalment.

Recomanem suplementar i menjar aliments rics en fitoestrògens o estrògens d’origen vegetal amb una estructura molecular molt semblant al 17-beta Estradiol. Un component que trobem a la natura comparable al que trobem a la farmàcia.

Els fitoestrògens son un polifenol que té una gran similitud molecular amb el 17-beta-Estradiol endogen (que fabriquem nosaltres) i és capaç d’unir-se als receptors estrogènics, igual com ho fan els nostres estrògens i els químics, mostrant activitat biològica, encara que d’una forma més dèbil.

Millorant els estrògens millorarem el colesterol, l’absorció del calci als ossos prevenint l’osteoporosi, millora la mucosa vaginal i dels ulls, hidratació de la pell, millora la memòria i l’estat anímic… sense el risc dels estrògens sintètics.

Els fitoestrògens els trobem al nostre entorn, són exògens, és a dir que no els fabriquem nosaltres , però amb la seva incorporació a la dieta produeixen uns metabòlits que  ens ofereixen grandíssims beneficis.

Els fitoestrògens que hem de prendre, són:

Coumesterans. Les substàncies fitoestrogèniques són el Coumesterol, wedelolactone i plicadin que estan presents a:

  • Trèvol vermell
  • Userda
  • Pèsols
  • Fesols

Isoflavones: Les substàncies fitoestrogèniques són la genisteïna, daidzeïna, biochanina A, puerarin, gliceteína i formononetina que estan presents a:

  • Fesols
  • Soja
  • Trèvol vermell
  • Sèsam
  • Cervesa
  • Kudzu

Estilbenos: Resveratrol (present a la pell i llavor del raïm)

Lignans: Les substàncies fitoestrogèniques són el pinoresinol, podofillotixina i l’enterodiol que estan presents a:

  • Llinet
  • Sèsam
  • Soja
  • Verdures crucíferes
  • Albercoc
  • Maduixes

Prenilflavonoids: Les substàncies fitoestrogèniques són el prenilnaringenina, xanthohumol i desmethylxanthohumol, l’isoxanthohumol que estan presents a:

  • Llúpol: És el més potent fitoestrògen pels 2 ER (receptors d’estrògens).
  • Cervesa

Les isoflavones les trobem en forma conjugada als llegums, majoritàriament a la soja, i també al kudzú, als cereals integrals, fruites del bosc, fruits secs i al sèsam.

Funcions de les isoflavones:

Les dones asiàtiques consumeixen 20-80mg/dia d’isoflavones. I les dones europees i americanes en consumeixen entre 1-3 mg/dia. (Messina et. al. 2006) En mengem menys, si. Des de petits, petits… en mengem molt menys. La diferència en el consum diari i la corresponent protecció que tenen les dones asiàtiques respecte a la incidència en el càncer de mama, endometri, ovari i úter, és evident.

Però a Espanya no trobem aquest mateix benefici augmentant el consum d’isoflavones amb la dieta i/o suplementació durant l’envelliment. Per què?

Interessant…

Les 2 isoflavones més estudiades provinents de la soja son la daidzina i genistina.

La incorporació precoç de la soja a la dieta d’aquests països orientals es creu que pot incidir en la composició de la seva  microbiota intestinal, en els seus bacteris intestinals, que permetran que s’activin aquestes 2 isoflavones en metabòlits molt més actius com l’S-Equol (Messina et. al. 2010) a diferència d’Espanya on trobem que un 30% de les dones menopàusiques prenen isoflavones i, en canvi, molt poques son capaces d’alliberar-se dels símptomes de la menopausa perquè no els metabolitzem en la seva forma activa.

No ens funcionen igual de bé que a les dones orientals.

Les dones que sí poden produir el metabòlit equol tenen una flora intestinal millor (tenen més Clostridium leptum i C. Coccoides), en comparació amb les dones que no en poden produir… encara que també mengin isoflavones (llegums com els fesols o soja, trèvol vermell, sèsam, cervesa, llúpol). Resulta que hi ha individus productors d’equol i d’altres que no! I l’equol té 100 més activitat que la daidzeïna!

Després de menjar isoflavones derivades de la soja, només un 30-50% de les persones occidentals produeix l’Equol son els afortunats individus catalogats com a “equol producers”,  i un 80% produeix el O-DMA que té menor activitat estrogènica (Atkinson et al. 2004).

En canvi, al Japó, Korea o China, un 50-60% de la població sí en pot produir d’Equol i es beneficiarà de la menor incidència en malalties cardiovasculars, osteoporosis i hormonals quan mengen isoflavones.

Les asiàtiques tenen menys incidència en els càncers hormonals com el de mama, colorectal i de pròstata, en les malalties hormonals, cardiovasculars i osteoporosis.

Hem d’aconseguir metabolitzar les isoflavones en els compostos que tenen major activitat biològica. M’ajudes?

Les isoflavones no son eficaces per tothom. Aquí tenim el problema.

Hi ha persones que produeixen Equol, els anomenem “equol producers”, i es beneficiaran de les bondats d’una dieta i/o suplementació rica amb fitoestrògens, i d’altres persones que no en produeixen.

Per què?

Per què la nostra microbiota no pot produir el metabòlit Equol, amb major activitat estrogènica, encara que mengem la mateixa quantitat d’isoflavones que les dones orientals?

Només podem obtenir aquests metabòlits si tenim una correcta fermentació bacteriana després de menjar els aliments que contenen isoflavones.

Una dieta rica en isoflavones derivades de la soja o dels llegums avui dia sabem que no és garantia de triomfar.

El metabòlit actiu Equol només l’obtindrem si tenim un colon  sa, ric amb bactèries que fabriquin l’enzim beta-glicosidasa i puguin deglicosidar les isoflavones en formes més absorbibles i actives.

S’han estudiat diferents maneres per augmentar les bactèries del colon que permeten obtenir aquest metabòlit i s’ha vist que suplementant a dones japoneses post menopàusiques una fibra prebiòtica anomenada FOS (fructo oligosacarids) 5gr/dia  durant 2 setmanes no millorava aquesta capacitat de fabricar equol ni a les productores d equol ni a les no productores, després de menjar isoflavones. Aquesta fibra no va millorar l’expectativa de l’estudi. Jo preguntaria… Potser un estudi massa curt?

Els bacteris intestinals que poden realitzar-ho són els productors d’àcid làctic i les bifidobateris. (Tsuji et al. 2010. Champagne et al. 2010) a nivell del colon, concretament: Lactonifactor longoviformis, Faecalibacterium prausnitzii, Bifidobacterium sp., Ruminococcus sp.

Consells claus perquè les isoflavones sí siguin la teva solució

Els nostres consells van encaminats a seguir uns hàbits de vida que afavoreixen la proliferació d’aquestes bacteris sanes del colon que permeten formar el metabòlit S-Equol quan mengem o ens suplementem isoflavones. Hem de menjar regularment:

El 1r pas és consumir aliments rics en fitoestrògens. Pot ser una gran idea prendre suplements de diferents isoflavones a l’herbolari per reforçar l’efecte hormonal si amb l’alimentació no fos suficient.

Juntament seguirem una alimentació que afavoreixi el creixement d’aquestes bactèries específiques (o prenent suplements d’aquests específics probiòtics) que saben metabolitzar la daidzeïna en el metabòlit S-Equol, el més actiu a nivell hormonal.

Així sí que és eficaç menjar llegums, miso, temphe i sèsam per viure la menopausa d’una manera sana i feliç!

Salut iaia! Uiiii, teniu raó, avui dia encara no hi ha gaires iaies amb 45-55 anys d’edat, ho rectifico! Comparteix aquesta informació amb les teves nétes i amigues.

També pots llegir:

Bibliografia

Review
The Role of Colonic Bacteria in the Metabolism of the Natural Isoflavone Daidzin to Equol
Fatemeh Rafii.
Division of Microbiology, National Center for Toxicological Research, FDA, Jefferson, AR 72079, USA;
Academic Editor: Wendy Roslyn Russell Received: 7 November 2014 / Accepted: 7 January 2015 / Published: 14 January 2015.

Int J Womens Health. 2015; 7: 773–782. Published online 2015 Aug 20. doi: 10.2147/IJWH.S70073 PMCID: PMC4548761. Migraine in menopausal women: a systematic review
Patrizia Ripa,1 Raffaele Ornello,1 Diana Degan,1 Cindy Tiseo,1 Janet Stewart,2 Francesca Pistoia,1 Antonio Carolei,1 and Simona Sacco1 .

Planta Med. 2013 May;79(7):538-53. doi: 10.1055/s-0032-1328187. Epub 2013 Feb 13.
Botanical modulation of menopausal symptoms: mechanisms of action?
Hajirahimkhan A1, Dietz BM, Bolton JL.

Biol Pharm Bull. 2007 Jul;30(7):1271-7.
Constituent properties of licorices derived from Glycyrrhiza uralensis, G. glabra, or G. inflata identified by genetic information.
Kondo K1, Shiba M, Nakamura R, Morota T, Shoyama Y.

Physiol Behav. 2005 Jan 31;84(1):157-63. Epub 2004 Dec 8.
Lack of functional estrogen receptor beta influences anxiety behavior and serotonin content in female mice.
Imwalle DB1, Gustafsson JA, Rissman EF.

Nucl Recept Signal. 2008; 6: e003. Published online 2008 Feb 1. doi:  10.1621/nrs.06003. PMCID: PMC2254331
Estrogen receptor β: an overview and update
Chunyan Zhao, Karin Dahlman-Wright, and Jan-Åke Gustafsson.

Front Microbiol. 2015; 6: 777. Published online 2015 Aug 5. doi:  10.3389/fmicb.2015.0077. PMCID: PMC4525046
Equol status and changes in fecal microbiota in menopausal women receiving long-term treatment for menopause symptoms with a soy-isoflavone concentrate
Lucía Guadamuro,1,† Susana Delgado,1,† Begoña Redruello,2 Ana B. Flórez,1 Adolfo Suárez,3 Pablo Martínez-Camblor,4,5 and Baltasar Mayo1,*

Nutr J. 2013 Sep 13;12:127. doi: 10.1186/1475-2891-12-127.
Effects of short-term fructooligosaccharide intake on equol production in Japanese postmenopausal women consuming soy isoflavone supplements: a pilot study.
Tousen Y1, Uehara M, Abe F, Kimira Y, Ishimi Y.

Eur J Nutr. 2012 Jun;51(4):389-98. doi: 10.1007/s00394-012-0331-7. Epub 2012 Feb 25.
Does equol production determine soy endocrine effects?
Shor D1, Sathyapalan T, Atkin SL, Thatcher NJ.

Dis Markers. 2015;2015:741972. doi: 10.1155/2015/741972. Epub 2015 Nov 24..
Association between Estrogen Receptor-α Gene XbaI and PvuII Polymorphisms and Periodontitis Susceptibility: A Meta-Analysis
Weng H1, Zhang C2, Hu YY3, Yuan RX2, Zuo HX2, Yan JZ1, Niu YM4.

Gene Expression and Reproductive Health. 
Jillian Stansbury,
ND. Medicines from the Earth.  Offical Proceedings.   June 4-7, 2010.  P138-142.

Review. Accepted 8 December 2010
Effects of herbal and dietary supplements on cognition in menopause:
A systematic review
Yuri N. Clementa,b,∗, Igho Onakpoyab, Shao K. Hungb, Edzard Ernstb.

La sulfatació dels estrògens

Ajudant a mantenir una bona salut hormonal: Sulfates lent?

L’estrona i l’estradiol es conjuguen a la 2ª fase de fetge amb els enzims de la metilació, sulfatació i de la glucoronització facilitant la seva eliminació i reduint així l’ activitat biològica dels estrògens a les cèl·lules diana.

Si estan conjugats no poden ser actius perquè no tenen afinitat amb el seu receptor.

Aconsegueix 4 delicioses i sanes receptes col·leccionables per només 0.99€!

Està molt documentada la importància de facilitar l’eliminació dels estrògens a través de la conjugació amb els enzims de la metilació, sulfatació i glucoronització, alhora de tractar i prevenir els càncers hormonals i totes les malalties provocades per una predominança estrogènica.

Continuem amb els enzims que degraden els estrògens en la 2ª fase de fetge: la sulfatació.

La sulfatació de l’estrona i del 17-beta Estradiol succeeix a diferents teixits com les mames, glàndules adrenals, úter, placenta, ronyons, intestí prim… però molt especialment al fetge. El metabòlit majoritari és l’estrona-3-sulfate.

Sabràs que sulfates lent si quan menges espàrrecs l’orina fa una olor forta, si els alls et repeteixen, el vi amb sulfits et dóna mal de cap, els calçots i les cebes et repeteixen i et no et senten bé.

Si sulfates lent no et recomano fer dejunis per desintoxicar el cos. És preferible que ajudis diàriament a funcionar millor els enzims de la sulfatació menjant:

Fesols, azuquis, mongeta verda, fajol (pa o pasta o torradetes), pipes de carbassa, gira-sol i l’alga cochayuyo. Pop, calamars i sípia. Llavors o oli de llinet o de sèsam ( o crema de tahine) cada dia.

Cal tenir en compte la interacció dels aliments i els tòxics ambientals amb els enzims de la sulfatació. Ens poden ajudar a millorar o a l’inrevés.

Recomanem no abusar dels aliments que frenen la sulfatació:

Vinga va! No facis mala cara. Si sulfates lent … tu mateix ja ho havies notat que el suc de taronja no se’t posava bé i que l’enciam et deixava la panxa inflada… i que l’all i la ceba et senten malament i et repeteixen, i que el vi amb sulfits de seguida et dóna mal de cap o migranyes. I les calçotades et deixen fatal.

Als que sulfaten bé, això no els passa.

La genisteïna del trèbol vermell, fabes, altramuz, miso, temphe, kuzu i sèsam estimula el SULT1A1. Cal menjar-ne sovint.

Els tòxics ambientals que també frenen la sulfatació són:

Hi ha persones que tenen una predisposició genètica a una menor sulfatació, és a dir, els enzims de la sulfatació que degraden els estrògens no funcionen correctament perquè el gen que codifica la fabricació d’aquest enzim té una activitat reduïda i condiciona a aquestes persones predisposades, a una menor conjugació amb sulfats.Patiran excés dels estrògens lliures que seran biològicament actius quan s’acoblen al seu receptor. Un risc.

Recomanem a les persones que sulfaten lent fer-se un estudi genètic valorant aquests polimorfismes concrets que impedeixen la fabricació normal d’enzims per sulfatar: SULT 1A1, SULT 1E1, SULT 2A1, SULT 2B1.

En cas que sulfatis lent, un professional especialista en PNIE o medicina integradora t’ajudarà amb la suplementació individualitzada però la teva obligació és seguir aquests consells alimentaris per tal de facilitar l’eliminació dels estrògens per aquest embut.

En Pep Nogué i jo mateix et proposem unes delicioses receptes fetes amb la millor intenció per potenciar l’activitat dels enzims de la sulfatació.

Bon profit!

 

Biografia

 

L’eliminació dels estrògens. La metil·lació dels estrògens.

L’aromatasa permet que nosaltres fabriquem estrògens constantment, també tenim els estrògens que provenen de la dieta i dels disruptors endocrins del medi ambient que tenen funció estrogènica (tòxics com el bisfenol A dels plàstics, els parabens o ftalats del món de la cosmètica o el Teflon de les paelles antiadherents, etc.). Un munt de feina per eliminar.

Aconsegueix 4 delicioses i sanes receptes col·leccionables per només 0.99€!

És molt important que anem degradant correctament els nostres estimats estrògens.Valorar com s’eliminen els estrògens ens dóna la informació del risc de càncer d mama o de pròstata, per exemple.
Els estrògens que tenim al nostre organisme seran biològicament actius quan s’adhereixin al seu receptor hormonal. La sensibilitat del receptor d’estrògens varia d’una persona a l’altre i es pot modular perquè no sigui tant actiu. Però el que cal fer, en principi, és no tenir excés d’estrògens.

Al nostre fetge tenim una sèrie d’enzims encarregats d’eliminar els estrògens. I ho fan per 2 fases de detoxificació (fase 1 i fase 2).

Anirem descrivint com facilitar l’activitat de les 2 fases hepàtiques través d’una alimentació concreta per cada fase perquè aporti nutrients específics que activin una eliminació saludable dels estrògens.

Començarem amb els enzims que degraden estrògens a la 2 fase del fetge: la sulfatació, glutatió, glucoronització i metil.lació.

Avui parlarem dels enzims de la metil.lació del fetge, provablement el més afectat per la població.

Les persones que metil.len lentament tenen un risc d’acumular estrògens i patir-ne les conseqüències (veure llista dels símptomes d’excés d’estrògens). Però tampoc podrà eliminar bé les hormones d’estrés, ni la histamina, ni tòxics ambientals que tots hem de poder eliminar del nostre cos normalment per aquest mateix embut. Un desastre vaja. I què ens trobem? Com que tampoc eliminen bé les hormones d’estrés patiran problemes d’ansietat, depressions, fòbies, cefalees o migranyes, dolors crònics i problemes hormonals… “crònicament” fins millorar la metil.lació.

Els nutrients indispensables per una bona metil.lació són:

És possible tenir una activitat reduïda de la metil.lació hepàtica per un polimorfisme del gen que codifica la seva síntesis: COMT(Val158M). En estudis recents s’ha vist que una bona activitat de la COMT té un clar efecte protector, evitant l’efecte proliferador dels estrògens en persones amb miomes, endometriosis o càncer de mama i oferint millor protecció en tumors hormonodepenents i la preclamsia durant l’embaràs.

La gent que metil.la lent ho sabrà perquè a l’analítica de sang tindrà nivells d’Homocisteina més alts de 12mmol/L. I una pista que us puc donar és que solen ser persones amb un caràcter “especial”: perfeccionistes, autoexigents, planificadors, obsessius; no són frescs ni desordenats ni improvisadors, ho volen controlar tot i solen ser molt espavilats i constants. I a les nits solen bruxar (apretar les dents)!

Revisa l’homocisteïna en la pròxima analítica de sang! Cal posar-se en mans d’un metge especialista en Medicina Integradora o en PNIE per fer un diagnòstic i tractament personalitzat.

Us recomanem no prendre cafès, reduir l’estrés i gaudir de les delicioses receptes d’en Pep Nogué per afavorir aquest embut: la metil.lació del fetge.

 

 

Bibliografia

Els estrògens en els homes i les dones

Ahir dia 18 d’agost, vaig estar amb els companys del Versió de Rac1 i amb la Núria Riquelme parlant sobre els estrògens, i sobre totes efectes que tenen sobre el nostre cos.

Podeu escoltar l’entrevista completa, que ja està penjada als podcast Rac1:

 

I relacionat amb aquesta entrevista, podeu llegir els articles en el què en parlàvem sobre els estrògens:

Els homes tenen excés d’hormones femenines?
L’intestí, el nostre segon cervell i les hormones femenines