La interacció dels aliments i la histamina (actualitzat)

Presentem els aliments desaconsellables per la intolerància a la histamina i aliments sans pels afectats per aquesta intolerància. Aquests llistats estàn actualitzats.

Aliments desaconsellables:

* És recomanable evitar els aliments que porten gluten: blat (seità, cuscús, bulgur…), ordi, kamut, espelta, sègol, malta. I valorar si l’avena està contaminada o no.

Aliments sans per els afectats a la intolerància a la histamina:

* Cal tenir en compte que els aliments que porten gluten (com l’espelta) no són els més recomanables per a cap intestí i, per tan, és millor que les persones més sensibles segueixin una dieta sense gluten: mill, quinoa, fajol (sarraí), tapioca, amarant, teff, sorgo, arròs o blat de moro. L’avena és un cereal que alguns productors la garanteixen lliure de gluten (cal mirar l’etiqueta).

 


Descarrega’l en català


Descárgalo en español

Aquest article t’interessarà:

Estàs a tot arreu, estimat. Imagines una vida sense el gluten?

Realment, cada vegada hi ha més persones sensibles als cereals amb gluten, sense que siguin persones al·lèrgiques (reacció mediada per les Ig E) ni intolerants al gluten (malaltia celíaca), només més sensibles a ell.

Aquesta realitat ha portat els científics a reconèixer una altra entitat nova coneguda per la síndrome de la sensibilitat al gluten no celíaca (NCGS).

La sensibilitat als cereals amb gluten afecta negativament a tots els humans i el mecanisme sembla ser multifactorial.

Les persones desenvolupem  sensibilitat al gluten no celíaca (NCGS) per diferents components que trobem en el mateix cereal, un còctel perillós… només si el menges.

El problema no és només el gluten.

Quins són els components perillosos del gluten?

Anem a analitzar-los un per un.

1 – Gliadina

L’incansable investigador sobre el gluten, Alessio Fassano i el seu equip, ens mostren en aquesta imatge, la molècula alfa-gliadina, que té diferents efectes segons la porció estudiada independentment de que siguis celíac o no: activitat citotòxica (vermell), immunoreguladora (verd clar), alliberació de la zonulina i augment de la permeabilitat intestinal (blau) i augment de la citoquina pro-inflamatòria Il-8 (verd fosc).

A tothom li provoca disbiosis intestinal (desequilibri de les bactèries de l’intestí), més permeabilitat intestinal, menor quantitat de cèl·lules caliciformes a l’intestí reduint la capacitat de fabricar una bona capa mucosa com a primera línia de defensa a l’intestí. La gliadina redueix en un 35-55% l’activitat de les cèl·lules caliciformes i tindrem menys capa mucosa protectora i major risc a tenir paràsits o fongs de repetició, gastritis o inflamacions intestinals.

2 – Fructans

És un oligosacàrid (hidrat de carboni de cadena curta) difícil de digerir i d’absorbir a l’intestí prim que té la particularitat de que fermenta molt quan arriba al colon produint molts gasos, femtes pastoses o diarreiques i inflors o espasmes abdominals.

El trobem al blat, ordi, sègol, cebes i alls.

Si després de menjar un entrepà o una pizza et quedes amb la panxa ben inflada i vas de ventre pastós o amb diarrea pots imaginar que els fructans dels cereals amb gluten et fan mal.

3 – Fitats

Els fitats o àcid fític és un anti-nutrient que s’enllaça a l’intestí amb diferents minerals dels aliments que has menjat com el ferro, zinc, calci i magnesi, provocant la seva menor absorció i carència nutricional.

Està present a la soja, el blat de moro, llavors, fruits secs i cereals integrals (el trobem al segó) sobretot el blat.

4 – Lectines

La lectina del germen del blat es diu aglutinina (WGA) i també la trobem als llegums, fruits secs, llavors i tots els altres cereals integrals (no els refinats). Podem minimitzar les lectines germinant els llegums  o bé, posant-los en remull i coure’ls a 100ºC lentament.

Les lectines també redueixen la producció de la capa mucosa intestinal, augmenten la permeabilitat intestinal i canvien l’estructura de les vellositats intestinals.

5- Els inhibidors de l’amilasa tripsina (ATI)

És una albúmina que resisteix la proteòlisis a l’intestí i arriba a l’intestí prim i al colon on augmenta l’activitat del sistema immune innat de les mucoses intestinals i també de la resta del nostre cos, via activació de receptors tipo toll 1, 2 i 4 (TLR1, TLR2 i TLR4)

Els macròfags, monòcits i les cèl·lules dendrítiques són cèl·lules presentadores d’antígens del nostre sistema immune innat que tenen uns receptors a la seva superfície  (TLR o receptors tipo toll) que els serveix per reconèixer els patògens o substàncies estranyes que entren al nostre cos,  com alguns components alimentaris, essent la primera barrera de defensa del nostre cos, especialment a l’intestí, els pulmons i la pell.

Cereals amb i sense gluten

El cereals amb gluten també porten entre 2-4% de ATI (el blat en porta > 4%). Mentre que els cereals “sense gluten” en porten en quantitats indetectables.

Cereals amb gluten: blat, cuscús, bulgur, civada, ordi, espelta, kamut, sègol, begudes amb malta o fermentades amb cereals com la cervesa.

Cereals sense gluten: Fajol, quinoa, arròs, blat de moro, tapioca, amarant, mill, sorgo, tef. (La civada pot estar lliure de gluten si el fabricant ens ho garanteix posant a l’etiqueta “gluten free”).

Si menjo gluten, em farà mal aviat?

Els inhibidors de l’amilasa tripsina (ATI), que porten tots els cereals amb gluten, té uns efectes molt negatius pel nostre sistema immune tot just 1-4 hores després de la seva ingesta.

Un desastre.

La funció dels inhibidors de l’amilasa tripsina (ATI) és iniciar un procés inflamatori i és capaç de cronificar infeccions virals, al·lèrgies i malalties autoimmunes que sense aquest efecte potenciador de les inflamacions que té l’ATI dels cereals amb gluten provablement el nostre organisme hauria sabut resoldre sense problemes. Una persona que consumeix gluten regularment no resol amb la mateixa facilitat un esquinç, una al·lèrgia o una grip.

Els ATI (no el gluten) són els que provoquen principalment aquesta NCGS tant freqüent entre tots nosaltres.

Respecte les persones celíaques, les persones amb NCGS tenen:

Pèrdua de la homeòstasis immunitària: provablement tindràs colon irritable, intoleràncies alimentaries, herpes de repetició o al·lèrgies de repetició o malalties inflamatòries cròniques. És curiós observar com la gent deixa de tenir herpes després o grips de repetició després de deixar el gluten. O bé, com la intolerància a la fructosa i els gasos intestinals desapareixen només deixant d’inflamar l’intestí seguint una dieta gluten free.

La bona notícia és que tot això es redueix a 0 si no en mengem o bé si seguim una dieta “gluten free en un 90%. Els símptomes poden aparèixer al cap de poques hores o al cap de pocs dies després de menjar-ne. És dosi depenent, com més en mengis pitjor. Si vols saber se pateixes aquesta sensibilitat al gluten no celíaca revisa els símptomes que provoca.

Símptomes intestinals:

Símptomes extra intestinals:

Segons els estudis d’Aziz et al. el 2015 a la revista Nat. Rev. Gastroenterology “The spectrum of nonceliac gluten sensivity”, la única forma que una persona pot descobrir si té NCGS és fer la prova de no menjar cereals amb gluten durant un mínim de 6 setmanes i preferiblement durant 3 mesos. I després revisa si aquests símptomes han desaparegut miraculosament.

Una dieta sense gluten és també una dieta sense inhibidors de l’amilasa tripsina (ATI).

Si ets de les persones que no fas esport, dorms poc i tens uns dieta deficient has de saber que realment tens l’intestí molt poc protegit per quan mengis cereals amb gluten i el teu futur és incert.

Els cereals amb gluten són, senzillament, un factor de càrrega pro-inflamatòria i et recomano que comencis una dieta “gluten free” ja!. Ara bé, una dieta equilibrada t’ajudarà a mantenir la mucosa intestinal en equilibri.

Una dieta rica en fibra, fermentats, polifenols, i aliments que fisiològicament tenen efectes antiinflamatoris com les verdures crucíferes (bròquil i col especialment) i els aliments rics en omega 3 t’ajudaran a tenir l’intestí protegit pel dia que decideixis donar-te un premi i menjar quelcom fet amb cereals amb gluten i iniciar un procés inflamatori.

Sigues espavilat i no compris productes processats

Has de ser conscient que comprar un producte “gluten free” o “100% sense gluten” només et garanteix això, que no porta gluten.

Què faràs si llegeixes “gluten free” a l’etiqueta d’un aliment nefast per la salut?

Algunes empreses ja utilitzen aquesta informació que et donem per promocionar “altres coses” que has de saber distingir.

Tots podem trobar-nos l’etiqueta de “100% gluten free” en productes com les begudes alcohòliques, cereals refinats, brioxeria, refrescs i begudes energètiques que estan endolcits amb sucres o edulcorants i, evidentment, aquests productes “gluten free” poden empitjorar la teva salut cardiovascular, diabetis, etc.

I llavors, a sobre, podem trobar-nos notícies que ens indiquin que els aliments gluten free t’engreixen i empitjoren la teva salut. Sigues espavilat i si decideixes comprar aliments “sense gluten” vigila i informa’t del que porten afegit. Pensa-ho.

No et conec prou bé però sé que ho faràs millor. Salut !

Bibliografia

Sapone et al. BMC Medicine 2011, 9:23
Divergence of gut permeability and mucosal immune gene expression in two gluten associated conditions: celiac disease and gluten sensitivity
Anna Sapone1,2, Karen M Lammers2, Vincenzo Casolaro2,3, Marcella Cammarota4, Maria Teresa Giuliano4, Mario De Rosa4, Rosita Stefanile5, Giuseppe Mazzarella5, Carlo Tolone6, Maria Itria Russo7, Pasquale Esposito7, Franca Ferraraccio8, Maria Cartenì4, Gabriele Riegler1, Laura de Magistris1, Alessio Fasano2*

Aziz, I. et al. (2015)  doi:10.1038/nrgastro.2015.107
Nat. Rev. Gastroenterol. Hepatol.
The spectrum of noncoeliac gluten sensitivity

Review. Clinical Nutrition
Non coeliac gluten sensitivity e A new disease with gluten intolerance
Graz_yna Czaja-Bulsa a, b, *

BMC Med. 2014 May 23;12:85. doi: 10.1186/1741-7015-12-85.
An Italian prospective multicenter survey on patients suspected of having non-celiac gluten sensitivity
Volta U1, Bardella MT, Calabrò A, Troncone R, Corazza GR; Study Group for Non-Celiac Gluten Sensitivity

Nonceliac gluten and wheat sensitivity
Alessio Fasano, Anna Sapone, Victor Zevallos, Detlef Schuppan
Gastroenterology 2015;148:1195–1204

BMC Gastroenterology 2014, 14:26
Effect of gluten free diet on immune response to gliadin in patients with non-celiac gluten sensitivity
Giacomo Caio1,2,3, Umberto Volta1,2,3*, Francesco Tovoli1,2,3 and Roberto De Giorgio1,2,3

Sapone, A.; Bai, J.C; Ciacci, C; Dolinsek, J, Green, P.H; et al.
Spectrum of gluten-related disorders: consensus on new nomenclature and classification.
BMC Medicine 2012, 10:13

Catassi, C; Bai, J.C; Bonaz, B; Bouma, G; et al.
Non-celiac gluten sensitivity: New Frontier of Gluten related disorders.
Nutrients 2013, 5 , 3839-3853. Review.

Czaja,- Bulsa, G.
Non celiac gluten sensitivity: A new disease with gluten intolerance.
Clinical Nutrition 2014, 1-6 in press.

Review Nutrients 2013, 5, 3839-3853; doi:10.3390/nu5103839
Non-Celiac Gluten Sensitivity: The New Frontier of Gluten Related DisordersCarlo Catassi 1, Julio C. Bai 2, Bruno Bonaz 3, Gerd Bouma 4, Antonio Calabrò 5, Antonio Carroccio 6, Gemma Castillejo 7, Carolina Ciacci 8, Fernanda Cristofori 9, Jernej Dolinsek 10, Ruggiero Francavilla 9, Luca Elli 11, Peter Green 12, Wolfgang Holtmeier 13, Peter Koehler 14, Sibylle Koletzko 15, Christof Meinhold 16, David Sanders 17, Michael Schumann 18, Detlef Schuppan 19,20, Reiner Ullrich 18, Andreas Vécsei 21, Umberto Volta 22, Victor Zevallos 19, Anna Sapone 23 and Alessio Fasano 24,*

REVIEW
Cellular & Molecular Immunology (2013) 10, 383–392
Non-celiac gluten sensitivity: questions still to be answered despite increasing awareness
Umberto Volta, Giacomo Caio, Francesco Tovoli and Roberto De Giorgio

 

Entrevista a la secció (con)ciencia del diari El Periódico

Alimentar-se per curar-se

Xevi Verdaguer, fisioterapeuta, divulgador científic de la clínica Omega Zeta i expert en psiconeuroimmunologia, investiga els efectes de l’alimentació sobre la salut, entenent l’estómac i els intestins com un segon cervell que es comunica amb el primer. Mitjançant el cicle de conferències Transforma’t amb el qual viatjarà per tot el país, s’ha proposat divulgar de forma didàctica i entretinguda els últims estudis de prevenció de la salut pública. La propera cita és el 23 de maig a la Sala Barts de Barcelona.

La llista d’espera de la seva consulta supera mil noms. Són persones que busquen una alternativa a la medicina convencional. Sovint amb diagnòstics crònics sota el braç, resignats a viure amb dolor o a prendre medicació diària, alarmats perquè passen els anys i es troben cada vegada pitjor. Xevi Verdaguer i el seu equip de metges, químics, biòlegs, fisioterapeutes, psicòlegs, farmacèutics i nutricionistes ofereixen una alternativa a aquestes medicines, un canvi en els hàbits de vida i l’alimentació després d’un estudi personalitzat, perquè el propi cos trobi el seu equilibri.

-¿La medicina convencional no dóna resposta a malalties comunes?

– Resol moltes i treballem complementàriament en altres. Però moltíssimes patologies vénen desencadenades pels hàbits de vida que resulten nocius per a la nostra salut. Alguns especialistes resolen el símptoma però no l’origen de la malaltia i amb el temps observen com els seus pacients empitjoren. Des de la medicina integrativa estudiem a la persona en el seu conjunt, tant a nivell emocional com físic. Fem anàlisis clíniques, així com estudis genètics específics per a cada pacient.

– Hi ha un orígen comú en les malalties dels teus pacients?

– Hi ha un desequilibri, que sovint es produeix per un excés d’estrògens (hormones sexuals de tipus femení, principalment), que generaran un major alliberament d’histamina en el nostre organisme, desencadenant inflamacions a nivell cel·lular, provocant migranyes, al·lèrgies, afeccions de la pell , fatiga crònica, depressió, colon irritable, dolors menstruals … Si aquests símptomes persisteixen al llarg del temps podrien derivar en miomes, mames fibroquístiques, endometriosi, varicocele, o un càncer de pròstata, de mama, d’endometri, d’ovari o de còlon .

– Què pot causar aquesta inflamació cel·lular?

– Pot ser degut, entre altres motius, a una alimentació basada en productes rics en histamina, en aliments amb gluten, o amb excés de sucres refinats o massa alcohol.

– Per pal·liar aquests símptomes ens mediquem.

– Sí. Per a les al·lèrgies prenem antihistamínics, per als dolors crònics antiinflamatoris, i per als dolors menstruals anticonceptius. Això no només no resol la situació sinó que l’empitjora, perquè aporten més estrògens al cos i un excés que desequilibra la nostra salut hormonal. Hi ha una clara correlació entre els estrògens i la histamina.

– Quin tractament ha de seguir les persones que pateixen aquestes malalties?

– Seguir una dieta baixa en estrògens i histamina durant un període d’entre dos i sis mesos. Mentrestant, tractarem el motiu que va originar un cúmul o massa activitat hormonal.

Ajudem a restablir la salut, regulant la fabricació excessiva d’estrògens, la seva activitat o bé la seva correcta eliminació.

– Quins aliments han d’introduir en la seva dieta?

– Diferents estudis confirmen que les verdures crucíferes, com les cols i els bròquils, als tres dies de consumir-los disminueixen el nivell d’estrògens i la seva activitat. Conseqüentment, també es reduirà el nivell d’histamina que produeix el nostre cos. L’excés d’histamina -una molècula vital present en les nostres cèl·lules i en molts aliments- desencadena símptomes com les al·lèrgies, migranyes, dolors crònics, dolors menstruals, còlon irritable, pressió arterial baixa … És essencial per a aquestes persones saber quins aliments porten histamina i quines no.

– Existeixen determinats aliments que totes les persones haurien de reduir o eliminar de la seva dieta?

– Sí, diversos. Els cereals amb gluten, els sucres refinats i els lactis derivats de la vaca són un exemple. Quan mengem cereals integrals, que contenen gluten i altres proteïnes perjudicials per a la nostra salut, tot i que no pateixis al·lèrgia ni intolerància al gluten (celiaquia), s’ha comprovat que entre una i quatre hores després es produeix un augment de les citoquines inflamatòries en nostre organisme que indueixen inflamació cel·lular.

– La cosa està molt negra.

– Però no cal desesperar: mentre som vius, les nostres cèl·lules tenen la capacitat de regenerar-se.

Bròquil per rebaixar la histaminaBaixar la histamina

Les taronges, la soja i els seus derivats, els embotits, el vi, el peix blau, els espinacs, els tomàquets i els fermentats com el quefir, el iogurt, el xucrut o el te kombucha són alguns aliments que provoquen major alliberament d’histamina. Hauríem eliminar-los de la nostra dieta, fins a aconseguir millorar la capacitat del nostre organisme per rebutjar-la. Després es podran tornar a introduir amb l’ajuda d’un professional especialitzat.

 

Aliments amb glutenAdéu al gluten

Reduir dràsticament el consum d’aliments amb gluten produeix uns efectes directes en el nostre benestar. “Et sents més animat, t’aprimes i sents menys ansietat per menjar dolços”, diu Verdaguer. Com a resultat d’aquesta desinflamació disminuiran els dolors articulars, les migranyes i els dolors menstruals.

També és convenient desterrar de la nostra dieta els sucres refinats i la proteïna animal (especialment els lactis derivats de la vaca), així com els productes que continguin conservants, que suposen una gran càrrega per al fetge.

Transcripció de l’entrevista publicada al diari El Periódico 

 

Què és l’aromatasa?

Tant els homes com les dones fabriquem estrògens a partir d’una enzim anomenada AROMATASA.

L’aromatasa fabrica estrògens a partir d’hormones masculines:

L’aromatasa es localitza especialment a les cèl.lules de greix, també al fetge, a la pell, a les glàndules suprarenals, al cervell, a les mames, als ossos, als ovaris, a les cèl.lules de Leydig dels testicles i a la placenta, però especialment a les cèl.lules de greix.

Aconsegueix 4 delicioses, sanes i col·leccionables receptes creades juntament amb en Pep Nogué per només 0.99€!

Com més sobrepès tinguem… més estrògens!

Aquesta enzim pot tenir una activitat accelerada per una predisposició genètica amb un polimorfisme al gen CYP 19A 1. Sospitem d’aquest problema que condiciona a tenir nivells d’estrògens elevats a les noies que han tingut una pubertat molt precoç (abans dels 11 anys).

També sabem que els mateixos estrògens condicionen majors nivells d’una substància proinflamatoria anomenada Pg E2 que provoca: cefalees, inflamacions i dolors crònics… i, a més, les Pg E2 provoquen major activitat de l’aromatasa! Així doncs, com més activitat de l’aromatasa, més estrògens tindrem… i com més estrògens, més activitat de l’aromatasa. Hem de sortir d’aquest cercle viciós.

Hem comprovat que quan frenem l’aromatasa i perdem pes es normalitzen els nivells d’estrògens, reduint així el risc a les patologies associades al predomini estrogènic. Per tan hem de fer exercici físic regular per evitar el sobrepès i així facilitar la salut hormonal.

Podem frenar l’activitat de l’aromatasa amb els següents aliments:

Aquests són els aliments que has d’eliminar o reduïr:

Símptomes de l’excés d’estrògens

 

DONES HOMES
Síndrome premenstrual Morenes (hemorroides)
Miomes Varius als testicles (varicocele)
Endometriosis Infarts
Mames fibroquístiques Creixements de mames (ginecomastia)
Fluxe vaginal Hipertròfia de pròstata
Sagnats abundants Càncer de pròstata o de colon
Cefalees o migranyes
Ansietat o depressió
Al·lèrgies
Càlculs a la vesícula biliar
Pell seca
Pressió arterial baixa
Fred
Contractures musculars de repetició
Malalties autoinmunes
Colon irritable
Restrenyiment

Recomanem posar-se en mans d’un especialista en PNIE o en Medicina Integradora, en cas de no resoldre el predomini estrogènic seguint, durant 3 mesos, aquests hàbits alimentaris.

Anar a dalt

Bibliografia

El restrenyiment a Els matins de TV3

Ahir, dia 11 de febrer del 2015 vaig estar a Els matins de TV3 parlant sobre el restrenyiment i sobre els aliments i la dieta que podem prendre.

Aquestes son algunes de les frases destacades:

Les mongetes azuki ajuden a fabricar àcids a l’estòmac.

Si portem molts dies sense anar de ventre, la pell ens delatarà: pell seca, eczemes…

Evitar el gluten és bàsic per aquelles persones que pateixen inflamació als intestins.

El te kombucha és la bomba!

Torna a veure el tall de programa aquí:

Fertilitat femenina

Un article-consell que vaig escriure per Veritas, molt interessant:

L’embaràs…, la màgia de la naturalesa. Per què no puc tenir fills? Moltes parelles en edat fèrtil han passat de la il·lusió a l’angoixa per aconseguir el més bonic del món: tenir un fill.

Què podem fer per millorar la nostra fertilitat?

Hi ha tres aspectes coneguts que redueixen la fertilitat i és importantíssim mantenir-los controlats:

Per a un metabolisme correcte de la homocisteïna, necessitem evitar o reduir el consum de cafè i mantenir nivells adequats d’àcid fòlic, vitamina B12, vitamina B6 i betaïna. Per tant, recomanem els aliments rics en:

La millora d’aquests hàbits alimentaris és una eina molt poderosa per recuperar la fertilitat.

Molta sort!

El gluten i la intolerància

El gluten és el responsable de l’elasticitat de la massa del pa, el que permet, juntament amb la fermentació que el pa obtingui volum, consistència elàstica i esponjositat.

Aquest és un grup de proteïnes insolubles en aigua que es troben en el blat, ordi, civada, sègol o qualsevol de les seves varietats com l’espelta, l’escanda, el kamut, el cuscús i el bulgur.
El 90% del gluten està format per una poteïna anomenada Glutelina i altres prolamines (proteïnes riques en prolina i glutamina) anomenades Gliadina del blat, hordeïna de l’hordi, o secalina de del sègol.

Les Prolamines són les desencadenants de la reacció immunològica de la malaltia Celíaca. Malaltia intestinal, caracteritzada per la mala absorció del gluten, el qual a l’entrar en contacte amb l’intestí produeix una reacció inflamatòria en aquest i l’acaba danyant. Les persones que tenen aquesta malaltia presenten una mala absorció dels nutrients, en especial la vitamina D, K, Ferro…

El fet de que unes persones siguin intolerants i altres no ha vingut donat en gran part per la manipulació de l’home en el blat, hibridacions, canvis de terreny, clima i manipulació genètica al llarg dels anys. Les proteïnes d’aquests cereals han sofert molts de canvis, la qual cosa ha provocat que els enzims del humans no s’hagin adaptat.

Aliments amb gluten

Cereals

  1. Blat (trigo) / cucús / bulgur
  2. Sègol (centeno)
  3. Ordi (cebada)
  4. Civada (avena)
  5. Kamut
  6. Espelta

Altres

  1. Productes de bolleria (galetes, pastissos…)
  2. Pastes de blat (fideus, macarrons, tallarines….)
  3. Begudes destil·lades o fermentats a partir de cereals (cervesa, alguns licors)
  4. Begudes maltades (procés aplicat als grans de cereals)

Es recomana mirar les etiquetes per descartar midons modificats:
E-1404, E-1412, E-1414, E-1422, E-1442, E-1410, E-1413, E-1413, E-1420, E-1440, E-1450

Aliments que poden contenir gluten

  1. Xarcuteria en general: Mortadel·la, salsixes, pastis de pernil o carn, patés….
  2. Margarina
  3. Iogurts de sabors i amb trossets de fruita
  4. Formatges fosos
  5. Conserves de carns i peix amb diferents salses
  6. Llaminadures
  7. Succedanis de cafè i altres begudes de màquina
  8. Fruits secs, fregits i torrats amb sal
  9. Gelats i succedanis de xocolata

Aliments sense gluten

  1. Llet i derivats làctics (formatge, mantega, recuits, nata)
  2. Carn, peix i marisc fresc.
  3. Ous
  4. Fruites, verdures, hortalisses i llegums (mongets, pèsols, llenties, soja)
  5. Arros, blat de moro i tapioca (farina i midons), quinoa, amaranto, mill, fajol, sorgo, teff
  6. Sucre, mel
  7. Oli
  8. Especies i colorants naturals o en gra, sense moldre
  9. Cafè i té natural (no instantanis), camamilla, poliol, hierba luisa

NOTA:Es sobreentén que tots aquests aliments estan permesos en el seu estat natural, però no en conserva. Amb ells es poden cuinar, preparar salses, combinar entre si, etc….

Imatge extreta de: CSIRO

 

Recopilació d’articles interessants a etselquemenges.cat

Són molts els articles que hem escrit al llarg del temps. Aquí deixem una recopilació d’alguns articles en els que d’alguna manera he col·laborat, participat o escrit. Tots són de ETS EL QUE MENGES , toquen temes molt variats i són tots molt interessants:

Fotografia de Wikipedia

Quan puc donar gluten al meu fill?

El consum precoç de gluten durant els primers mesos de vida condiciona el desenvolupament de la celiaquia, i també hi influeix la quantitat que n’ingereix el petit. La millor opció es incorporar el gluten de manera escalonada a partir dels 4 mesos, mentre el nen encara pren el pit.

El gluten és la proteïna del blat (gliadina que ofereix viscositat i glutenina, que dóna elasticitat), de la civada (hordeïna) o del sègol (secalina). Totes són proteïnes molt riques en prolina i glutamina, i per això s’anomenen prolamines.

El gluten és present al pa, la pasta italiana, la brioixeria, els arrebossats, les pizzes, les galetes, l’alimentació infantil de continuació, els embotits, les salses, etc.

Molts pares es pregunten quan és el millor moment per introduir a l’alimentació del seu fill les fórmules infantils de continuació basades en farines. El moment ideal és a partir dels 4-6 mesos de vida, quan s’aniran introduint petites quantitats de gluten de manera progressiva fins als nou mesos, moment en què ja se li pot oferir amb llibertat total.

S’ha de combinar la introducció amb la lactància materna

Durant tot el procés s’ha de mantenir la lactància materna, que és un factor indispensable per aconseguir la tolerància oral. Així ho recomanen l’OMS (Organització Mundial de la Salut) i l’ESPGHAN (European Societies for Paediatric Gastroenterology, Hepatology and Nutrition). Totes dues organitzacions aconsellen donar el pit mentre s’introdueix el gluten en les fórmules infantils, farines, bastons, galetes… per tal de modular el sistema immunitari i prevenir una reacció autoimmune.

De fet, ara sabem que la tradicional creença que “n’hi ha prou de donar el pit sis mesos” és mentida i ha passat a la història, ja que són necessaris més mesos de lactància materna per ajudar a prevenir certes malalties en l’edat adulta, com la diabetis, la depressió, les alteracions tiroïdals o l’obesitat.

Què pot passar si…?

En relació amb la introducció del gluten a la dieta dels nens, estudis recents han demostrat que és molt important fer-ho en el moment adequat
per evitar conseqüències negatives.

Ja som grans: i ara què?

Si no es va prendre lactància materna i en l’edat adulta es té fatiga, fibromiàlgia, ansietat, depressió crònica, estrenyiment, diarrees o, en el cas de les dones, dolors menstruals, és possible que tot estigui originat per un sol problema: la intolerància al gluten. En aquest cas, cal posar-se en mans d’un professional qualificat que farà una anàlisi de sang per valorar la predisposició genètica i els anticossos de la intolerància al gluten.

Quan puc donar gluten als meus fills ?

Sílvia Abril, Actriu

“Tot i cuidar-me, m’estava intoxicant sense saber-ho”

El fisioterapeuta Xevi Verdaguer, a qui entrevistàvem la setmana passada, ha canviat la vida de molts pacients, com ara la de l’actriu Sílvia Abril i també la de la seva parella. Tal com us avançàvem en aquella entrevista, hem parlat amb la Sílvia de les conseqüències que ha tingut en la seva vida haver canviat l’alimentació.

En Xevi et té el cor robat, eh?

… Ell parla del cervell gran i del cervell petit. T’ho ha explicat? El cervell gran és el cap; i el petit, l’estómac, o al revés, i estan totalment relacionats. Amb ell he après que, amb l’alimentació, pots solucionar problemes fins i tot de caràcter, i això m’impressiona molt. M’ha ensenyat la relació que hi ha entre l’estat de l’estómac i el benestar en tots els terrenys: de salut física i de salut emocional.

Com i per què vas arribar a la consulta d’en Xevi?

Per una amiga que havia curat. L’Andreu i jo feia temps que volíem ser pares i no hi havia manera. Vam visitar diferents especialistes, ens van fer múltiples proves, i aparentment tot estava bé.

I potser pensàveu en l’estrès, en l’edat…

Jo tinc 41 anys, però això no ha de ser un problema definitiu. Tot suma, però hi ha moltes dones que s’hi queden amb la meva edat. Ell em va ajudar a posar la maquinària en ordre. Hi havia una disfunció, que jo no havia detectat mai, que era la intolerància al gluten, i va demostrar que el fet d’ingerir gluten durant tants anys m’havia afectat el sistema reproductiu, i jo no ho sabia ni en tenia cap símptoma.

Vas deixar el gluten i et vas quedar embarassada?

En un mes!

Que fort!

Sí, increïble. Després vaig saber que a altres dones també els havia funcionat.

La relació del gluten i els problemes de fertilitat

Hi ha pacients que només desintoxicant els ronyons, el fetge, l’intestí i el sistema limfàtic s’han quedat embarassades. D’altres, a més, com la Sílvia, han comprovat que el gluten no els va bé.

El sistema immune no esta orientat a fer créixer una vida nova quan ha de regular una inflamació intestinal o les alteracions genètiques que comporta. Té altra feina!

S’ha demostrat que la sensibilitat al gluten, encara que no es tinguin els anticossos, és origen de malalties autoimmunes, alteracions del sistema nerviós o de valors bioquímics com anèmia, falta d’àcid fòlic o hipertransaminases en pacients sense simptomatologia intestinal. L’ovulació normal i la fertilitat també ho són.

I no tenies cap símptoma d’intolerància al gluten?

Bé, esclar, després hem vist que jo tinc vitiligen, que són aquestes taques blanques a la pell, despigmentació, i que pot ser una conseqüència de la intolerància al gluten.

Et vas fer la prova genètica?

Sí, i tinc tota la predisposició genètica a ser celíaca. Hi ha una analítica rutinària que molt sovint surt negativa, però que no és del tot fiable. Has de mirar els gens –el DQ2 i el DQ8–, i veure si tens predisposició genètica, perquè potser no has desenvolupat la celiaquia, però pots acabar fent-ho. Els canvis genètics en els humans es produeixen cada milers de milions d’anys i l’home que va començar a ingerir gluten no estava preparat per ingerir-ne i tolerar-lo bé, i encara no s’ha produït el canvi. Si la població general es posés a fer analítiques més profundes i més serioses, veuríem que afecta molta gent. Tinc un nebot que és molt irritable, res no li està bé i no va al lavabo. Això està totalment relacionat. Totes aquestes toxines passen a la sang, i tot això embruta l’organisme, el cervell, irrita les terminacions nervioses, et fa irascible. La relació, el fet que siguem el que mengem –etselquemenges!– és una veritat com un temple de gran.

Què més has fet, a banda d’eliminar el gluten?

Vaig fer una depuració de fetge durant set dies.

La del suc de poma?

Sí!

Et vas notar diferent després?

Sí. D’energia molt diferent.

Què més has fet?

He canviat l’alimentació i estic començant a notar petits canvis. Resols inèrcies amb les quals has conviscut tota la vida, energèticament et vas trobant diferent. T’adones que passem de puntetes per la vida, que estem molt desconnectats… Ah! Al principi de canviar l’alimentació, perquè vegem que no és innocu, vaig tenir molt mal de cap, eh?, i a ma mare també li ha passat…

Ha passat per en Xevi, també, ta mare?

Sí! La meva mare arrossegava un dolor lumbar des de feia molts anys, concretament vint-i-cinc. Fa dos mesos que fa dieta, i ara s’asseu i s’ajup sense dolor, va a la platja, s’estira i no li fa mal! El dolor crònic a la zona lumbar ha desaparegut. I és que el dolor que aparentment és muscular ha de ser un avís que hi ha un òrgan vital afectat. Això em va flipar molt! El problema de la meva mare no era lumbar. Estem acostumats que, quan tenim un dolor, ens prenem una pastilla o més per calmar-lo: no busquem l’origen. La medicina tradicional busca el remei, però no l’origen del dolor. En Xevi, a la visita, li va preguntar: “Quan dorms a la nit, com et lleves?”. I li va dir: “Amb el mateix dolor”. I, lògicament, no podia tenir un origen lumbar, perquè quan dormim el múscul es relaxa i, per tant, s’havia de llevar millor. L’origen del problema era un mal funcionament dels ronyons: estaven intoxicats.

Tu sempre t’has cuidat, oi?

Sí. Sempre m’ha interessat el món de l’alimentació. He fet cursos de cuina vegetariana i em cuidava però, esclar, menjava cereals integrals amb gluten! O em llevava i prenia un te amb llet de soja i ara resulta que la soja no és tan recomanable… Tot i cuidar-me, m’estava intoxicant sense saber-ho.

Què esmorzes, ara?

Torrades de pa sense gluten, pernil ibèric… Bé, ara no perquè estic embarassada, esclar, i no em deixen. No m’agrada el cafè i he reduït el te. Ara he entrat al món de les infusions, tot i que també s’ha de controlar.

Ah, sí?

Això m’ho deia un homeòpata. Són herbes medicinals i funcionen quan hi ha símptomes. Si no tens mal de panxa o no estàs nerviós, no cal prendre cada dia una camamilla o una til·la.

Ara vas molt sovint a Madrid, on estàs rodant La que se avecina. Quan no ets a casa, com t’organitzes?

Ui! S’ha d’aprendre a ser molt organitzat, sobretot quan has de menjar sense gluten. Aquesta nit, per exemple, no hem dormit a casa i, quan m’he llevat, no tenia les cosetes que ara esmorzo. Solució: he menjat dos talls de síndria, que m’encanta i llestos! A més, ara hi ha molts més llocs que fan menús sense gluten i, si no, hi ha moltes alternatives: arròs, verdura, amanides.

Què més menges?

Més peix que carn, tot i que no sóc vegetariana. Menjo molts cereals, la quinoa cuinada amb verdura, m’agrada molt el tofu i sempre porto fruita seca a la bossa! Mira! Ametlles naturals, naturals, eh? Sense torrar.

I les taques a la pell, t’han marxat una mica?

No. M’han dit que tarden força mesos a desaparèixer i pot ser que no desapareguin mai.

*Advertim als lectors que és important fer analítiques personalitzades. El fet d’eliminar el gluten de la dieta no assegura l’embaràs. S’ha de mirar cas per cas.

Fotografia: Xevi Garnica – extreta d’etselquemenges