La infància i la teva salut actual

Al nostre planeta Terra tenim una extraordinària diversitat de formes de vida amb diferents ecosistemes, animals, bacteris, plantes, fongs, arqueges… i cada microorganisme té el seu paper i interacció amb els altres. I també en el nostre propi ecosistema, aquests microorganismes interactuen amb els del nostre entorn.

A la vida humana veiem la importància per exemple que tenen els bacteris en què, productes com el pa, els iogurts, el formatge, el vi o la cervesa, són obtinguts gràcies a la seva fermentació. I aquests bacteris en el nostre sistema gastrointestinal o microbiota també tenen un important paper amb la fermentació dels residus digestius en el nostre intestí i amb les seves interaccions amb diferents microorganismes. I resulta que, és en el dinàmic ecosistema intestinal, on més quantitat de bacteris tenim.

Ens ho passem d’allò més bé descobrint els secrets del teu intestí!

Veiem que la causa de moltes malalties es deu a la interacció entre la microbiota i el sistema immune de la persona, així, l’alteració de l’equilibri de la nostra microbiota intestinal condiciona un desequilibri immune augmentant el risc de patir malalties gastrointestinals (això ja t’ho imaginaves), però també malalties dermatològiques, al·lèrgies, obesitat, diabetis tipus II, malalties reumatològiques, autoimmunes, i malalties neurodegeneratives i psiquiàtriques. I en aquesta línia, sabem que la dieta és un factor que afecta no només al nostre sistema gastrointestinal sinó també al nostre sistema immune i a la nostra conducta.

Microbioma, intestí i cervell

L’alimentació és un factor que condiciona la nostra microbiota i la nostra microbiota es relaciona amb l’eix MGB (Microbiome-gut-brain axis), és a dir, la salut del teu intestí i la del teu cervell. Avui sabem que l’eix microbioma-intestí-cervell (Microbiome-Gut-Brain axis) forma part d’un possible origen de la síndrome depressiva.

Hi ha una comunicació bidireccional entre el MGB axis i freqüentment ens trobem que les persones que pateixen problemes digestius són les mateixes que pateixen problemes psiquiàtrics o de conducta. On és l’origen? En l’intestí o en el cervell? Si estàs deprimit Qui t’ajuda, el psicòleg o psiquiatre? o El nutricionista o digestòleg? És el mateix, la gestió de l’estrès té a veure amb tots dos i hem de ser tractats de forma multidisciplinar. Tal com funciona el nostre organisme. Així, ja estem veient que les persones amb depressió es caracteritzen per tenir una microbiota disbiótica, desequilibrada. Et tractaràs amb antidepressius o t’ocuparàs del teu intestí?

Als nostres bacteris els encanten els carbohidrats de la dieta però el seu creixement també depèn de com està el sistema gastrointestinal, és a dir, del pH, dels àcids i dels enzims digestius, de la quantitat d’oxigen … per a veure quin microorganisme podrà viure en cada habitació diferent del nostre intestí.

Els canvis en la composició de la microbioma provoquen canvis funcionals en el cervell (hipotàlem, amígdala, hipocamp i nucli estriat) i canvis en el neurodesenvolupament. La comunicació de la microbiota amb el cervell és a través de metabòlits actius dels bacteris com el butirat, i molècules de senyalització com pèptids, endotoxines, etc.

La nostra microbiota està influenciada per factors epigenètics.

Però no tot es resol amb l’alimentació. Sabem que la nostra microbiota també està influenciada per factors epigenètics.

L’adquisició o colonització de bacteris sanes en el nostre intestí durant els primers anys de vida determinarà per exemple la tolerància oral dels aliments o antígens externs del nostre entorn en l’edat adulta. La composició de la nostra microbiota intestinal està fortament influenciada pels 3 primers anys de vida, de la nostra vida extrauterina.

Hem vist que l’alteració en els primers anys de vida de l’equilibri del Microbioma-Gut Brain (MGB) axis, s’ha associat amb un risc augmentat de desenvolupar depressió més tard en la vida adulta, suggerint un enllaç entre el nostre microbioma intestinal, el neurodesenvolupament i la depressió.

La teoria del neurodesenvolupament és important per entendre els símptomes depressius en l’edat adulta. Ens mostra que la tendència a patir una depressió tardana pot estar associada a factors estressants en èpoques molt precoços de les nostres vides.

Qualsevol canvi en la nostra microbiota condicionarà l’eix MGB axis i el neurodesenvolupament, i això és especialment important en l’etapa prenatal, la infància i l’adolescència. La disrupció del correcte neurodesenvolupament especialment en aquestes etapes ens portarà a un major risc de depressió en l’edat adulta.

Concretament, aquest estrès precoç en les nostres vides provocarà en aquestes persones anormalitats com tenir atròfia de l’hipocamp, de l’amígdala, desequilibris emocionals i de conducta.

Atès que l’estrès en la infància pot provocar el desequilibri de la nostra microbiota i també al mateix temps, la nostra microbiota té el potencial per a modificar el cervell durant el neurodesenvolupament, veiem que per entendre el motiu pel qual es desencadena una depressió és necessari conèixer l’estat de la nostra microbiota i la història de la nostra infància i adolescència.

Les persones que en l’edat adulta tenen símptomes depressius han de tenir en compte uns factors de risc que potser abans no vas imaginar i que haurem de modular.

Els factors de risc epigenètics segons la teoria del neurodesenvolupament i la microbiota (MGB axis) són:

Sembla ser que per ser candidat a patir depressió en l’edat adulta és suficient si vas passar per aquests factors de risc en els teus primers anys de vida. L’exposició a aquests traumes infantils o l’estrès psicològic pot provocar una resposta inflamatòria aguda per l’activació del sistema nerviós simpàtic (hormones d’estrès).

L’activació de la resposta inflamatòria durant aquests sensibles períodes de la nostra vida pot afectar el neurodesenvolupament del cervell, de la microglia i a la reactivitat neuroendocrina a l’edat adulta. Aquests factors de risc epigenètics poden alterar l’expressió dels nostres gens i provocar canvis endocrins (hiperactivació de l’eix HHA, resistència a la leptina) i immunes (hiperactivació immune) que seran els responsables de l’alteració de l’equilibri entre la síntesi de serotonina, hormones de estrès i la seva degradació (MAO).

L’estrès i els traumes emocionals en la infància

L’estrès en la infància, provocarà una estimulació del sistema nerviós simpàtic (més hormones d’estrès com el cortisol) i una resposta inflamatòria aguda. Res d’això és bo.

Els traumes emocionals infantils o l’estrès psicològic agut durant la infància, estan associats a canvis epigenètics que alteren el funcionament del cervell i també la nostra conducta en la nostra edat adulta, provocant més possibilitats de patir conductes auto lesives, depressió, ansietat, fòbies i malalties autoimmunes .

Les agressions i lesions físiques així com les infeccions virals durant aquest període infantil tan sensible en el neurodesenvolupament, també es consideren un factor agut activador de les hormones d’estrès (més cortisol) i d’inflamació desencadenat pel sistema immune innat, i ens afecta a nivell psicològic i inflamatori.

Si vas ser maltractat o vas viure maltractaments o separacions traumàtiques a casa, o si vas patir infeccions virals cròniques, … potser t’ajudi a comprendre el motiu pel qual ara estiguis patint d’ansietat, depressió, inflamacions cròniques a la pell (dermatitis, psoriasi), articulacions (artritis) sense que sembli que et mereixis tot això per la vida sana que portes ara. Tractar-te amb ansiolítics, antidepressius, corticoides o antiinflamatoris respectivament no és la solució definitiva per regular aquest problema epigenètic neuroendocrí.

Factors epigenètics durant la infància

Què ens impliquen aquests factors epigenètics durant la infància per a la futura edat adulta? Aquests nens / es tindran en la seva edat adulta:

Les estratègies per millorar o prevenir aquests problemes en l’edat adulta van dirigits a agents que redueixin les inflamacions, ja que reduir la neuroinflamació és sinònim de reduir la resposta agressiva davant estímuls estressants en les nostres vides.

Com podem tractar els efectes de l’estrès en aquestes etapes del neurodesenvolupament a nivell cerebral i de conducta?

Menjar sa és sa per a tothom.

No obstant això, tal com veus, per millorar els problemes que vénen condicionats epigenèticament per factors estressants durant el neurodesenvolupament, és clau l’exercici físic, la meditació i alguns medicaments al·lopàtics.

Junts t’ajudem millor.

Salut!

Bibliografía

“I Am I and My Bacterial Circumstances”: Linking Gut Microbiome, Neurodevelopment, and Depression. Front. Psychiatry 8:153. doi: 10.3389/fpsyt.2017.00153 Lima-Ojeda JM, Rupprecht R and Baghai TC (2017)

Increased IgA and IgM responses against gut commensals in chronic depression: further evidence for increased bacterial translocation or leaky gut. J A ect Disord (2012) 141(1):55–62. doi:10.1016/j.jad.2012.02.023 Maes M, Kubera M, Leunis JC, Berk M.

Psychoneuroimmunology of Early-Life Stress: The Hidden Wounds of Childhood Trauma? Neuropsychopharmacology Reviews. Neuropsychopharmacology volume 42, pages 99–114 (2017) doi:10.1038/npp.2016.198 Andrea Danese & Stephanie J Lewis

The gut-brain barrier in major depression: intestinal mucosal dysfunction with an increased translocation of LPS from gram negative enterobacteria (leaky gut) plays a role in the in ammatory pathophysiology of depression. Neuro Endocrinol Lett (2008) 29(1):117–24. Maes M, Kubera M, Leunis JC.

Chronic intestinal in ammation alters hippo- campal neurogenesis. JNeuroin ammation (2015) 12:65. doi:10.1186/ s12974-015-0281-0 Zonis S, Pechnick RN, Ljubimov VA, Mahgere eh M, Wawrowsky K, Michelsen KS, et al.

Fast-food and commercial baked goods consumption and the risk of depression. Public Health Nutr (2012) 15(3):424–32. doi:10.1017/S1368980011001856 Sanchez-Villegas A, Toledo E, de Irala J, Ruiz-Canela M, Pla-Vidal J, Martinez-Gonzalez MA.

Dietary patterns and depressive symptoms over time: examining the relationships with socioeco- nomic position, health behaviours and cardiovascular risk. PLoS One (2014) 9(1):e87657. doi:10.1371/journal.pone.0087657 Jacka FN, Cherbuin N, Anstey KJ, Butterworth P.

1a Mostra d’alimentació per a la salut

Aquest diumenge, dia 19 d’octubre, als Hostalets de Balenyà, se celebra la 1a Mostra d’alimentació per a la Salut.

L’objectiu serà reflexionar sobre la necessitat d’una bona alimentació, crear un espai de diàleg on es debateixi sobre alimentació i salut i donar a conèixer aspectes del sector agroalimentari poc coneguts. Totes aquestes activitats tindràn lloc a la Plaça Josep Espona dels Hostalets de Balenyà.

Jo participaré en aquestes activitats amb una xerrada sobre “La salut intestinal. Cuida el segon cervell”, que serà a les 17h.

Us deixo aquí el programa:

Per més informació us podeu dirigir a la web dels Hostalets de Balenyà: www.balenya.cat

Teca Sana Hostalets de Balenyà 2014

Entrevista al programa “Vitamina L” de la radio-televisió SBS australiana

La relació entre l’intestí, el cervell i la nostra salut

L’excés d’histamina en el nostre cos és responsable de molts problemes crònics que es pateixen durant anys i que es poden resoldre amb l’alimentació.

Que és la psiconeuroimmunologia ?

La psiconeuroinmunologia és una especialitat metge que fa un estudi integral de la salut humana, tenint en compte el tema emocional, l’alimentació i la influència entre els dos amb el nostre sistema hormonal. Es a dir, medicina integradora

La comunicació constat entre el cervell amb l’intestí, el “segon cervell”

En el nostre intestí hi ha 100 vegades més bactèries digestives que cèl·lules
en el nostres cos, cada una d’aquestes bactèries te un enllaç entre el sistema
immune i el sistema hormonal, que és el sistema encarregat de la fabricació
dels neurotransmissors.

Segons el que mengem hi ha un tipus d’equilibri de bactèries (flora intestinal)
o d’un altre, així doncs l’alimentació condiciona a la capacitat del nostre segon
cervell, gràcies a aquestes bactèries es produeixen més neurotransmissors d’un
tipus o d’un altre.

El símptomes dels desajustos hormonals

Les “caques” ens informen de l’estat d’equilibri hormonal d’aquests
neurotransmissors.

La Serotonina és l’hormona anti-dolor, de la felicitat, ens ajuda a dormir i
estar contents. Aquesta hormona es fabrica en un 80% a l’intestí

La Histamina és una hormona que pot donar ansietat, colon irritable, dolor crònic, fatiga crònica, dolors pre menstruals i migranyes, i està molt involucrada a l’intestí…

Escoltar l’entrevista:

Font: SBS Radio & TV

Estic inflat ! Què puc fer?

Ja s’han acabat les festes i el nostre estómac ha fet la seva particular marató per digerir tot allò que no està acostumat a menjar. Pel que fa als intestins, el més habitual és acabar amb restrenyiment, gasos o femtes pastoses.

A l’intestí hi tenim el segon cervell i si no anem bé de ventre poden aparèixer contractures, fatiga o mal de cap acompanyat d’un estat d’ànim baix.

Per reduir els gasos i alleugerir les digestions us recomanem seguir uns hàbits alimentaris especials que, fins i tot, us ajudaran a perdre fàcilment els 2 quilos que heu guanyat aquests dies de festes i celebracions.

Quan les femtes són pastoses, el més recomanable és prendre una crema d’api, ceba, julivert i col amb el suc de mitja llimona. Si les femtes són dures com “boletes de cabra”, el millor és sopar un brou de les mateixes verdures amb sèmola de tapioca.

Abans dels àpats és convenient beure un got d’aigua amb el suc de mitja llimona, o bé un suc de llimona barrejat amb kudzú.

Revista Veritas: Per què estic inflat?

Entrevista al programa “La Tribu” de Catalunya Ràdio

Dimecres 9 d’abril vaig visitar el programa “La Tribu” de Catalunya Ràdio.

Molts dels problemes de salut que patim tenen l’origen en els intestins, podem considerar el sistema neurològic intestinal com el  “segon cervell”.

El 80% del nostre sistema immune el trobem en l’intestí, i també el 80% d’alguns neurotransmissors importantíssims que produeixen dolor crònic o alérgies.

Si l’intestí no està en equilibri segurament es degut a un problema emocional o alimentari, i podem detectar aquests problemes fixant-nos en la manera com acaben surtin les femtes.

L’estrès i els hàbits alimentaris influeixen negativament en la capacitat de fer una bona digestió.

Per exemple, si tenim restrenyiment vol dir que possiblement tenim un problema nerviós o simplement ens falta hidratació.

El que mengem avui s’ha d’eliminar demà, s’ha d’anar de ventre un cop al dia o dos.

Les caques “ideals” han de ser xurros allargats, compactes i s’han d’enfonsar.

Escolta l’entrevista:

Entrevista al programa “Retrats” de Jaume Barberà a TV3

Dimecres 27 de març, TV3 va emetre l’entrevista que em va fer Jaume Barberà com a convidat al programa Retrats

En aquesta entrevista vaig estar parlant sobre la importància de l’alimentació en la salut humana, el paper protagonista de l’estómac com a segon cervell del nostre cos i la importància de la interacció de la histamina en el benestar de les persones.