La infància i la teva salut actual

Al nostre planeta Terra tenim una extraordinària diversitat de formes de vida amb diferents ecosistemes, animals, bacteris, plantes, fongs, arqueges… i cada microorganisme té el seu paper i interacció amb els altres. I també en el nostre propi ecosistema, aquests microorganismes interactuen amb els del nostre entorn.

A la vida humana veiem la importància per exemple que tenen els bacteris en què, productes com el pa, els iogurts, el formatge, el vi o la cervesa, són obtinguts gràcies a la seva fermentació. I aquests bacteris en el nostre sistema gastrointestinal o microbiota també tenen un important paper amb la fermentació dels residus digestius en el nostre intestí i amb les seves interaccions amb diferents microorganismes. I resulta que, és en el dinàmic ecosistema intestinal, on més quantitat de bacteris tenim.

Ens ho passem d’allò més bé descobrint els secrets del teu intestí!

Veiem que la causa de moltes malalties es deu a la interacció entre la microbiota i el sistema immune de la persona, així, l’alteració de l’equilibri de la nostra microbiota intestinal condiciona un desequilibri immune augmentant el risc de patir malalties gastrointestinals (això ja t’ho imaginaves), però també malalties dermatològiques, al·lèrgies, obesitat, diabetis tipus II, malalties reumatològiques, autoimmunes, i malalties neurodegeneratives i psiquiàtriques. I en aquesta línia, sabem que la dieta és un factor que afecta no només al nostre sistema gastrointestinal sinó també al nostre sistema immune i a la nostra conducta.

Microbioma, intestí i cervell

L’alimentació és un factor que condiciona la nostra microbiota i la nostra microbiota es relaciona amb l’eix MGB (Microbiome-gut-brain axis), és a dir, la salut del teu intestí i la del teu cervell. Avui sabem que l’eix microbioma-intestí-cervell (Microbiome-Gut-Brain axis) forma part d’un possible origen de la síndrome depressiva.

Hi ha una comunicació bidireccional entre el MGB axis i freqüentment ens trobem que les persones que pateixen problemes digestius són les mateixes que pateixen problemes psiquiàtrics o de conducta. On és l’origen? En l’intestí o en el cervell? Si estàs deprimit Qui t’ajuda, el psicòleg o psiquiatre? o El nutricionista o digestòleg? És el mateix, la gestió de l’estrès té a veure amb tots dos i hem de ser tractats de forma multidisciplinar. Tal com funciona el nostre organisme. Així, ja estem veient que les persones amb depressió es caracteritzen per tenir una microbiota disbiótica, desequilibrada. Et tractaràs amb antidepressius o t’ocuparàs del teu intestí?

Als nostres bacteris els encanten els carbohidrats de la dieta però el seu creixement també depèn de com està el sistema gastrointestinal, és a dir, del pH, dels àcids i dels enzims digestius, de la quantitat d’oxigen … per a veure quin microorganisme podrà viure en cada habitació diferent del nostre intestí.

Els canvis en la composició de la microbioma provoquen canvis funcionals en el cervell (hipotàlem, amígdala, hipocamp i nucli estriat) i canvis en el neurodesenvolupament. La comunicació de la microbiota amb el cervell és a través de metabòlits actius dels bacteris com el butirat, i molècules de senyalització com pèptids, endotoxines, etc.

La nostra microbiota està influenciada per factors epigenètics.

Però no tot es resol amb l’alimentació. Sabem que la nostra microbiota també està influenciada per factors epigenètics.

L’adquisició o colonització de bacteris sanes en el nostre intestí durant els primers anys de vida determinarà per exemple la tolerància oral dels aliments o antígens externs del nostre entorn en l’edat adulta. La composició de la nostra microbiota intestinal està fortament influenciada pels 3 primers anys de vida, de la nostra vida extrauterina.

Hem vist que l’alteració en els primers anys de vida de l’equilibri del Microbioma-Gut Brain (MGB) axis, s’ha associat amb un risc augmentat de desenvolupar depressió més tard en la vida adulta, suggerint un enllaç entre el nostre microbioma intestinal, el neurodesenvolupament i la depressió.

La teoria del neurodesenvolupament és important per entendre els símptomes depressius en l’edat adulta. Ens mostra que la tendència a patir una depressió tardana pot estar associada a factors estressants en èpoques molt precoços de les nostres vides.

Qualsevol canvi en la nostra microbiota condicionarà l’eix MGB axis i el neurodesenvolupament, i això és especialment important en l’etapa prenatal, la infància i l’adolescència. La disrupció del correcte neurodesenvolupament especialment en aquestes etapes ens portarà a un major risc de depressió en l’edat adulta.

Concretament, aquest estrès precoç en les nostres vides provocarà en aquestes persones anormalitats com tenir atròfia de l’hipocamp, de l’amígdala, desequilibris emocionals i de conducta.

Atès que l’estrès en la infància pot provocar el desequilibri de la nostra microbiota i també al mateix temps, la nostra microbiota té el potencial per a modificar el cervell durant el neurodesenvolupament, veiem que per entendre el motiu pel qual es desencadena una depressió és necessari conèixer l’estat de la nostra microbiota i la història de la nostra infància i adolescència.

Les persones que en l’edat adulta tenen símptomes depressius han de tenir en compte uns factors de risc que potser abans no vas imaginar i que haurem de modular.

Els factors de risc epigenètics segons la teoria del neurodesenvolupament i la microbiota (MGB axis) són:

Sembla ser que per ser candidat a patir depressió en l’edat adulta és suficient si vas passar per aquests factors de risc en els teus primers anys de vida. L’exposició a aquests traumes infantils o l’estrès psicològic pot provocar una resposta inflamatòria aguda per l’activació del sistema nerviós simpàtic (hormones d’estrès).

L’activació de la resposta inflamatòria durant aquests sensibles períodes de la nostra vida pot afectar el neurodesenvolupament del cervell, de la microglia i a la reactivitat neuroendocrina a l’edat adulta. Aquests factors de risc epigenètics poden alterar l’expressió dels nostres gens i provocar canvis endocrins (hiperactivació de l’eix HHA, resistència a la leptina) i immunes (hiperactivació immune) que seran els responsables de l’alteració de l’equilibri entre la síntesi de serotonina, hormones de estrès i la seva degradació (MAO).

L’estrès i els traumes emocionals en la infància

L’estrès en la infància, provocarà una estimulació del sistema nerviós simpàtic (més hormones d’estrès com el cortisol) i una resposta inflamatòria aguda. Res d’això és bo.

Els traumes emocionals infantils o l’estrès psicològic agut durant la infància, estan associats a canvis epigenètics que alteren el funcionament del cervell i també la nostra conducta en la nostra edat adulta, provocant més possibilitats de patir conductes auto lesives, depressió, ansietat, fòbies i malalties autoimmunes .

Les agressions i lesions físiques així com les infeccions virals durant aquest període infantil tan sensible en el neurodesenvolupament, també es consideren un factor agut activador de les hormones d’estrès (més cortisol) i d’inflamació desencadenat pel sistema immune innat, i ens afecta a nivell psicològic i inflamatori.

Si vas ser maltractat o vas viure maltractaments o separacions traumàtiques a casa, o si vas patir infeccions virals cròniques, … potser t’ajudi a comprendre el motiu pel qual ara estiguis patint d’ansietat, depressió, inflamacions cròniques a la pell (dermatitis, psoriasi), articulacions (artritis) sense que sembli que et mereixis tot això per la vida sana que portes ara. Tractar-te amb ansiolítics, antidepressius, corticoides o antiinflamatoris respectivament no és la solució definitiva per regular aquest problema epigenètic neuroendocrí.

Factors epigenètics durant la infància

Què ens impliquen aquests factors epigenètics durant la infància per a la futura edat adulta? Aquests nens / es tindran en la seva edat adulta:

Les estratègies per millorar o prevenir aquests problemes en l’edat adulta van dirigits a agents que redueixin les inflamacions, ja que reduir la neuroinflamació és sinònim de reduir la resposta agressiva davant estímuls estressants en les nostres vides.

Com podem tractar els efectes de l’estrès en aquestes etapes del neurodesenvolupament a nivell cerebral i de conducta?

Menjar sa és sa per a tothom.

No obstant això, tal com veus, per millorar els problemes que vénen condicionats epigenèticament per factors estressants durant el neurodesenvolupament, és clau l’exercici físic, la meditació i alguns medicaments al·lopàtics.

Junts t’ajudem millor.

Salut!

Bibliografía

“I Am I and My Bacterial Circumstances”: Linking Gut Microbiome, Neurodevelopment, and Depression. Front. Psychiatry 8:153. doi: 10.3389/fpsyt.2017.00153 Lima-Ojeda JM, Rupprecht R and Baghai TC (2017)

Increased IgA and IgM responses against gut commensals in chronic depression: further evidence for increased bacterial translocation or leaky gut. J A ect Disord (2012) 141(1):55–62. doi:10.1016/j.jad.2012.02.023 Maes M, Kubera M, Leunis JC, Berk M.

Psychoneuroimmunology of Early-Life Stress: The Hidden Wounds of Childhood Trauma? Neuropsychopharmacology Reviews. Neuropsychopharmacology volume 42, pages 99–114 (2017) doi:10.1038/npp.2016.198 Andrea Danese & Stephanie J Lewis

The gut-brain barrier in major depression: intestinal mucosal dysfunction with an increased translocation of LPS from gram negative enterobacteria (leaky gut) plays a role in the in ammatory pathophysiology of depression. Neuro Endocrinol Lett (2008) 29(1):117–24. Maes M, Kubera M, Leunis JC.

Chronic intestinal in ammation alters hippo- campal neurogenesis. JNeuroin ammation (2015) 12:65. doi:10.1186/ s12974-015-0281-0 Zonis S, Pechnick RN, Ljubimov VA, Mahgere eh M, Wawrowsky K, Michelsen KS, et al.

Fast-food and commercial baked goods consumption and the risk of depression. Public Health Nutr (2012) 15(3):424–32. doi:10.1017/S1368980011001856 Sanchez-Villegas A, Toledo E, de Irala J, Ruiz-Canela M, Pla-Vidal J, Martinez-Gonzalez MA.

Dietary patterns and depressive symptoms over time: examining the relationships with socioeco- nomic position, health behaviours and cardiovascular risk. PLoS One (2014) 9(1):e87657. doi:10.1371/journal.pone.0087657 Jacka FN, Cherbuin N, Anstey KJ, Butterworth P.

Què és la PNIE?

Què és la PNIE?

Per què em pregunten com vaig de ventre? O si tinc greix acumulat en els pits? Tan ens importa com naixem i com va ser la meva infància? Si només vull deixar de sentir-me trist i deprimida per què em pregunta pels meus regles i cicles menstruals? La PNIE donarà resposta a les teves preguntes.

La Psico Neuro Immuno Endocrinologia o PNIE és un disciplina mèdica integrativa que estudia la relació entre el sistemes nerviós, hormonal, immune i la conducta dels humans.

Va néixer en els anys 70 amb els primers estudis de l’equip d’Ader R. i posteriorment de Glaser R., basats en el concepte de la comunicació recíproca entre el sistema nerviós central i el sistema immune.

S’han necessitat dècades i una aclaparadora quantitat d’estudis científics per obtenir l’atenció principal de tota la comunitat mèdica oferint suport a l’evidència de la interacció d’aquestes xarxes d’interconnexions d’aquests sistemes del nostre organisme. Segons la recent revisió científica a càrrec de l’equip de Timothy G D de l’American College of Neuropsychopharmacology del 2017, la PsicoNeuroImmunoEndocrinología (PNIE) es troba amb un nou protagonista: el microbioma (DNA de la microbiota intestinal).

Salut intestinal, bacteris i cervell

En les últimes dècades l’eix cervell-intestí és el protagonista de nombroses investigacions en l’àmbit de la neurociència i avui dia ja sabem que la nostra salut intestinal, els bacteris que el componen (microbiota) i el nostre cervell, estan tots implicats amb el sistema neuro-immune-endocrí i el nostre comportament, utilitzant el sistema immune com la principal via de comunicació.

Gràcies a les noves tecnologies en biologia molecular, la meta genòmica i l’estudi del DNA de la nostra microbiota intestinal (microbioma) ha permès avançar en el coneixement de la importància entre la diversitat bacteriana i la proporció dels diferents philos genètics de la nostra microbiota intestinal en molt diferents patologies.

Estem davant d’un nou paradigma de salut i de malaltia: els microorganismes, la immunitat i el nostre comportament. La PNIE et donarà resposta a les teves preguntes.

El compromís amb la nostra microbiota és determinant per a la nostra salut, efectivament.

Vam comprovar que necessitem ser escoltats individualment, estudiats individualment i tractats de forma global amb un equip multidisciplinari, cadascun des de la seva especialitat mèdica corresponent basant-nos només en evidències científiques al servei de l’excel·lència.

Els investigadors en PsicoNeuroImmunoEndocrinología (PNIE) pretenem entendre el mecanisme pel qual mantenim o perdem l’equilibri de la nostra salut, estudiant com el sistema immune està comunicat amb el sistema nerviós central i el sistema endocrí afectant la seva interacció a la nostra salut emocional, anímica i social. Estudiem el microbioma i la seva relació amb la nostra conducta, el sistema nerviós, endocrí i immune.

La relació dels microorganismes de l’intestí amb el nostre cervell i el nostre sistema immune, juga un paper clau en el nostre estat anímic, la nostra memòria, salut emocional, el comportament i la nostra salut hormonal. Aquest diàleg entre la microbiota, el sistema immune i el sistema nerviós pot mantenir-se o perdre segons els nostres hàbits de vida afectant a l’equilibri global de l’individu.

Cada dia veiem persones que pateixen restrenyiment o còlon irritable i al mateix temps pateixen dolors crònics, cansament i mal de cap. O noies amb irregularitat menstrual o dolor menstrual que pateixen problemes digestius i al mateix temps pateixen d’ansietat, nerviosisme i problemes d’acne o al·lèrgies. És curiós, vam visitar a diferents especialistes per a cada malaltia i resulta que la clau la tens tu.

Davant la xarxa de connexions entre aquests sistemes ens trobem davant l’escenari que les nostres possibles intervencions a nivell de la microbiota intestinal poden ajudar-nos a recuperar o mantenir la nostra salut a nivell psico-neuro-immuno-endocrí. Podem influir en aquest complex ecosistema intestinal a través de la dieta, de medicaments o suplements, de l’exercici físic o la gestió emocional de l’estrès i també a través dels trasplantaments fecals ja que contenen bacteris sanes.

Equilibri intestinal

L’equilibri entre els estrògens-testosterona, l’exposició a tòxics i certs medicaments (no només els antibiòtics) modifiquen l’equilibri intestinal i són molt importants en el nostre microbioma i la nostra salut en general.

L’estrès viscut durant la nostra infància també altera la microbiota intestinal i afecta la nostra immunitat condicionant la nostra salut emocional i altres patologies inflamatòries en l’edat adulta.

Avui dia tots sabem que l’estrès social pot condicionar el desenvolupament de problemes emocionals com l’ansietat, la depressió o reaccions i conductes violentes. Però Sabies que el sistema immune està directament implicat en aquestes respostes socials?

L’estrès físic i emocional afecta el nostre sistema immune a través de les citoquines que són immuno-missatgers que fabriquen les cèl·lules del sistema immune. Fins i tot les experiències estressants en la infància que provoquen majors nivells de citoquines inflamatòries en el sistema immune condiciona canvis en el cervell que impliquen un major risc a patir depressió en l’edat adulta.

Les inflamacions que patim sempre van agafades de la mà amb certes conductes.

Relació del comportament i el nostre sistema immune

Sabem que les persones que tenen un comportament més agressiu tenen nivells més elevats de citoquines pro-inflamatoris, tenen el sistema immune desequilibrat i també una cicatrització de les ferides més lenta.

Les persones més deprimides tenen al mateix temps el sistema immune més desequilibrat.

Així, si estàs preocupat per el teu estat d’ànim, per què no aixeques cap o per la fatiga, et vull fer una pregunta: Per què diries que et passa? El teu entorn social és així de insuportable o és l’estat del teu sistema immune? Et comportes irritable o agressivament amb els altres o et reflexes com una persona agraïda i amable amb el teu entorn? El teu pots canviar el teu conducta reduint les inflamacions i sent agraït amb el teu entorn.

És clar, també tenim convidats especials en les nostres vides. Altres microorganismes patògens que ens arriben de l’exterior.

L’activació del sistema immune i la producció de citoquines inflamatòries en resposta a patògens com els virus, fongs, paràsits o bacteris provocarà situacions evitables com el cansament, l’apatia, falta de gana, aïllament social i somnolència i anhedonia (incapacitat per a sentir plaer). Si al teu anàlisi de sang sempre comproves que tens el elevat el % dels limfòcits per infecció viral, o els basòfils-eosinòfils per infecció parasitària o potser, el % dels neutròfils ja sigui per inflamació o infecció bacteriana, acabes de descobrir que fins que elimines a cada un d’aquests patògens, aquests mentre segueixin aquí, et provoquen canvis anímics, fatiga i patologies cròniques… però només seran crònics fins eradicar-los i recuperar l’equilibri en el teu sistema immune. No era crònic, és clar que no, et vas prendre durant molts anys antiinflamatoris, antidepressius-ansiolítics i vitamines perquè no sabies com resoldre el mecanisme pel qual vas perdre la salut.

Aquestes citoquines inflamatòries fabricades pel sistema immune poden entrar en el sistema nerviós central i afectar els circuits cerebrals que controlen les emocions i el nostre estat d’ànim. Les citocines afecten el nostre sistema nerviós central principalment per 2 vies:

Neural pathway o Nervi vague i pel Humoral pathway, travessant la barrera hematoencefàlica (BBB).

Així tenim per exemple a l’Interleukin-1β (IL-1β) que augmenta el metabolisme de la serotonina (5-HT) i de la Noradrenalina, i augmenta la producció hipotalàmica de CRF que activa l’eix d’estrès Hipotàlem-Hipòfisi-Adrenal (HHA). També activa el nuclear factor kappa B (NF-κB) que indueix inflamació i regula la plasticitat sinàptica neuronal.

Les persones agressives, comparades amb les que no ho són, tenen nivells circulants més elevats de les citoquines pro inflamatòries com la Il-6, IL-1β, tumor necrosis factor-α (TNF-α) i de la PCR. Analitza’t aquestes citoquines si et sents cabrejat i comença a posar ordre sense fixar-te en els altres. Ets patidor/a per tot i et sents irritable amb tothom? És curiós observar que les citoquines pro inflamatòries Il-6 i TNF-α augmenten després d’una discussió i es redueixen després de rebre suport i suport social.

I, a més, aquestes citoquines inflamatòries ja augmenten abans de la discussió! Augmenten quan estàs expectant a patir una trobada agressiva. És a dir, viure una situació agressiva o desagradable i tenir por que passi, és a dir, només patir per si passés, implica el mateix: inflamació. Si tens persones al teu voltant que pateixen dolors o inflamacions, com les tractes?

Si ets dels que aguantes una situació desagradable cada dia de la teva vida i no vols viure-la i, a més, ara saps que això afecta a la teva immunitat, a la teva fatiga crònica, a la teva depressió i a la teva salut, et recomanaria dir a qui no formi part de les teves il·lusions que NO ÉS NO. Tranquil/a, tu controles l’estrès social. Veiem com les nostres emocions afecten la immunitat i al sistema nerviós. Per exemple, la depressió implica majors nivells d’Il-6, citoquina inflamatòria.

I l’estrès, la ira, la por i les emocions negatives provoquen també l’alliberament de citoquines pro-inflamatòries i l’activació de l’eix HHA i de l’eix simpàtic-Adreno-medul·lar (SAM) que fabriquessin hormones d’estrès com el cortisol, prolactina, hormona de creixement, noradrenalina, adrenalina … que modularà l’activitat dels receptors hormonals que posseeixen les cèl·lules de la nostra immunitat.

Algunes persones seguiran prenent corticoides o altres antiinflamatoris, antidepressius o ansiolítics sense saber que res és crònic quan resolem l’origen del problema. S’ha comprovat que els antidepressius tenen efectes antiinflamatoris i redueixen la producció de citoquines inflamatòries com la IFN-γ i, al mateix temps, augmenta la producció de citoquines antiinflamatòries com la IL-10 (Maes et al., 1999; Kubera et al., 2001; Ramirez et al., 2015; Köhler et al., 2017) millorant el quadre depressiu, comprovant així, com certs fàrmacs també tenen un mecanisme antiinflamatori que millora l’estat d’ànim de les persones.

El cortisol també redueix les citoquines inflamatòries i suprimeix la immunitat, per aquesta raó la cortisona és usada per tractar malalties inflamatòries o autoimmunes com l’artritis o psoriasi. L’estrès pot tenir efectes protectors, però no és el cas de l’estrès crònic o quan després de pics d’estrès, al desaparèixer el “cortisol” de cop just abans de vacances, el primer dia de les teves desitjades festes et sorprens amb febre, un refredat, un atac de migranya o una contractura fulminant.

El sistema nerviós parasimpàtic (SNP) i el sistema nerviós simpàtic (SNS) tenen efectes sinèrgics i oposats en el sistema immune. L’SNP té una funció calmant, relaxant, mentre el SNS és estimulant, de lluita i supervivència. L’activació del SNS augmenta la producció de citoquines inflamatòries i, en canvi, l’activació de l’SNP augmenta les citoquines antiinflamatòries (Borovikova et al., 2000; Bierhaus et al., 2003; Matteoli et al., 2014).

En un meta-anàlisi realitzat per Michael R. Irwin et al. el 2017 ens informa que en els trastorns del son hi ha un augment de les citocines inflamatòries IL-6 i TNF-alfa, de la PCR, de l’estimulació del receptor inflamatori del sistema immune innat (TLR4) i augment del nuclear factor (NF) -κB. Et preguntaria: ¿Quantes hores dorms? De dia o de nit? Dormir molt provoca un augment de les citocines pro-inflamatòries. Dormir poc, no.

Així … Què és el recomanable? L’ideal i recomanable és dormir 7-8h / nit. De fet es va associar a una major mortalitat segons les hores que dormim concretant que les persones que dormen> 8h / nit tenen un major risc de mort del 30% i els que dormen <7h / nit un 12% de risc de mort.

El descans nocturn sense interrupció s’associa a una menor activitat del sistema nerviós simpàtic i una disminució dels marcadors inflamatoris.

I diversos estudis ens expliquen també com els tractaments per a l’insomni i per a un somni saludable basats en el Tai txi, la Teràpia Cognitiva, la dieta i l’exercici físic ens serveixen per reduir les inflamacions del nostre organisme.

Quantes coses fem per estar bé? Pensa en sumar

Sabem que certs bacteris intestinals ens ajuden en la regulació del nostre sistema nerviós vegetatiu, el simpàtic i també del parasimpàtic i, per tant, afectant al desenvolupament i manteniment de la salut immune i hormonal. Què bacteris has adquirit durant la teva vida? Cuides al teu intestí? Si ja t’has preguntat com vas de ventre, Què tal estàs de la teva salut emocional? En el nostre intestí tenim bacteris amb potencial psicobiótico que tenen l’habilitat de fabricar molècules amb propietats neuroactives amb un paper fonamental en la nostra fisiologia i salut emocional.

La direcció de les futures investigacions i de la PNIE seguirà amb la comprensió de com la microbiota afecta el nostre sistema immune i la nostra conducta. Encara necessitem entendre millor el mecanisme dels metabòlits i dels enzims que fabriquen les nostres bacteris i la connexió dels bacteris i els seus propis components genètics amb el nostre sistema immune i conseqüentment amb el nostre cervell i la nostra conducta.

Mentre estic escrivint aquestes línies estic pensant en la sort que tinc de poder tenir al meu costat un equip mèdic multidisciplinari que em permet oferir ajuda a les persones per millorar la seva salut. Em sento agraït pel seu treball i dedicació i també en la confiança de totes les persones que ens demanen ajuda.

Ara sabem els dos que, a mostrar-nos agraïts, això ja repercuteix positivament en tenir menys patologies inflamatòries i sentir-nos feliços. Gaudim de tot el que compartiré aquí i si també vols compartir amb nosaltres estarem encantats d’escoltar i aprendre cada dia amb tu.

Moltes gràcies.

Biografía

Neuropsychopharmacology REVIEWS (2017) 42, 178–192
© 2017 American College of Neuropsychopharmacology. doi:10.1038/npp.2016.103;
Microbes, Immunity, and Behavior: Psychoneuroimmunology Meets the Microbiome.
Timothy G Dinan and John F Cryan

Psychoneuroimmunology: The example of psoriasis.
Moynihan J, et al. (2010).

Psychoneuroimmunology or immunopsychiatry?
Pariante CM. (2015).

Psychoneuroimmunology — Cross-talk between the immune and nervous systems.
Ziemssen T, et al. (2007).

Research on psychoneuroimmunology: Does stress influence immunity and cause coronary artery disease?
Ho RCM, et al. (2010).

Sleep disturbance, sleep duration, and inflammation: A systematic review and meta-analysis of cohort studies and experimental sleep deprivation
Irwin MR, et al. (2016)

Psychoneuroimmunology – The relation between the central nervous system and the immune system.
Marques-Deak A, et al. (2004).

Psychoneuroimmunology and cancer: A decade of discovery, paradigm shifts, and methodological innovations.
McDonald PG, et al. (2013).

Front Behav Neurosci. 2018 Mar 22;12:56. doi: 10.3389/fnbeh.2018.00056. eCollection 2018.
Aggression, Social Stress, and the Immune System in Humans and Animal Models.
Takahashi A, Flanigan, McEwen, Russo.

Nat Rev Immunol. 2005 Mar;5(3):243-51. doi: 10.1038/nri1571.
Stress-induced immune dysfunction: implications for health.
Glaser R1, Kiecolt-Glaser JK.

Annu Rev Pharmacol Toxicol. 2018 Jan 6;58:411-428. doi: 10.1146/annurev-pharmtox-010617-052823. Epub 2017 Oct 6.
Inflammatory Mediators in Mood Disorders: Therapeutic Opportunities.
Pfau ML1, Ménard C1, Russo SJ1.

Biores Open Access. 2017 Oct 1;6(1):123-132. doi: 10.1089/biores.2017.0020. eCollection 2017.
Gut Microbiota and Salivary Diagnostics: The Mouth Is Salivating to Tell Us Something.
Kodukula K1,2,3, Faller DV4,5, Harpp DN6, Kanara I7, Pernokas J8, Pernokas M8, Powers WR9,10, Soukos NS11, Steliou K3,5, Moos WH2,12.

Front Neurol. 2018 Mar 20;9:167. doi: 10.3389/fneur.2018.00167. eCollection 2018
Regulatory T Cells As Supporters of Psychoimmune Resilience: Toward Immunotherapy of Major Depressive Disorder.
Ellul P1, Mariotti-Ferrandiz E2, Leboyer M3,4,5, Klatzmann D2.

Biol Psychiatry. Author manuscript; available in PMC 2017 Jul 1.
Sleep Disturbance, Sleep Duration, and Inflammation: A Systematic Review and Meta-Analysis of Cohort Studies and Experimental Sleep Deprivation
Michael R. Irwin,1,2,3 Richard Olmstead,1,2 and Judith E. Carroll1,2

Sleep duration and all-cause mortality: a systematic review and meta-analysis of prospective studies.
Cappuccio FP, D’Elia L, Strazzullo P, Miller MA
Sleep. 2010 May; 33(5):585-92.

Glaser R, Kiecolt-Glaser JK (2005).
Stress-induced immune dysfunction: implications for health.
Nat Rev Immunol 5: 243–251.

Inflammation and its discontents: The role of cytokines in the pathophysiology of major depression. 
Miller AH, et al. (2009).

The physiology of stress: Cortisol and the hypothalamic-pituitary-adrenal axis.
Randall M. (2011).

Stress and neuroinflammation: A systematic review of the effects of stress on microglia and the implications for mental illness. 
Calcia MA, et al. (2016).

Les isoflavones i la microbiota, una història d’amor

Les isoflavones poden tenir molts beneficis. La microbiota és el director d’orquestra del seu destí.

Les isoflavones són uns flavonoids amb activitat estrogènica que estan presents en els llegums, destacant la soja i els seus derivats. Els trobem presents habitualment en la seva forma inactiva, conjugada: genistin, daidzin i glicitin, acetylidazid, acetylglycine, acetylglicitine, malonylgenistin, malonylidysin, i malonylglicitine. Aquestes formes inactives glicosídiques són poc biodisponibles i poc actives pel nostre organisme.

Ostres! Així no en fem prou menjant isoflavones? Què ens falta?

Gràcies als enzims β-glycosidases (glycosyl hydrolases ) aquests glucòsids inactius són hidrolitzats a l’intestí prim, alliberats de la seva forma conjugada, i són transformats en aglycones (genistein, daidzein i glycitein) que són les formes més actives de les isoflavones. La daidzein es metabolitzarà encara més en S-equol i 5-hydroxy equol que són els que millor s’absorbeixen a l’intestí i tenen la més alta activitat biològica, i també es pot metabolitzar en o-dimethylangolensin (O-DMA), una forma considerada inactiva.

No tothom fabrica els estimats metabòlits S-equols.

Les aglicones (formes actives de les isoflavones) predominants de les isoflavones són la daidzein (provinent de la daidzin) i la genistein (provinent de la genistin). Llavors l’equol es el següent metabòlit obtingut de la transformació de la daidzein gràcies a la microbiota intestinal. L’equol fabricat a l’intestí té efectes estrogènics perquè té gran afinitat pel ER-beta i alhora també té efectes antiandrogènics enllaçant-se a la dihidrotestosterona (DHT)  (Setchell et al., 2005). Perquè la daidzein es converteixi en les formes més actives com l’equol, s’han de metabolitzar encara més a nivell intestinal gràcies a certes bactèries intestinals.

Com tens la teva microbiota intestinal?

L’equol té una vida mitja més llarga i és més biodisponible que les aglicones oferint el major efecte antioxidant de les isoflavones. Em pregunto: “Jo fabrico equol?”

I tu? Diries que quan mengis isoflavones com la soja o un derivatseu, el teu intestí transformarà les isoflavones en daidzein i en equol? Si menges miso, temphe, salsa de soja, iogurt de soja… diries que gaudiràs dels seu efectes estrogènics protectors i et resoldrà els fogots, dolors i problemes de sobrepès, memòria… en aquesta època de la vida  que anomenem menopausa?

La clau, que ens fa diferents entre tots nosaltres, és la microbiota del nostre intestí que pot fabricar-ne equol  o no després de menjar isoflavones. Si ets un productor S-Equol estàs d’enhorabona! Mira!

Beneficis de l’equol en la nostra salut segons estudis fets en humans:

Què implica que no puguem fabricar equol?

S’ha comprovat que >50% de les persones amb obesitat són equol non-producers i tenen una alteració de la quantitat i la composició de la microbiota intestinal. Els equol non-producers també tenen més risc a patir certes malalties com el càncer de pròstata comparat amb els que sí que en produeixen. Els equol non-producers tenen nivells més elevats de estradiol E2 i estriol E3 perquè converteixen fàcilment l’estrona E1 en estradiol E2 I el l6α‐OHE1 en estriol E3 (Atkinson, 2004).

A mida que arribem a la 5a. dècada de la vida és curiós observar com els humans ens expliquem mútuament que “no dormo bé”, “m’està pujant el colesterol” , “m’estic engreixant i a sobre m’han trobat un fetge gras”, “tinc l’àcid úric alt i he tingut una crisi de gota”, “ el metge m’ha trobat la pressió arterial alta”… i un llarg etc. que tots intentem resoldre com podem. Prens estatines pel colesterol o potser has optat per una opció natural com l’arròs vermell fermentat? Uns companys diuen que es mediquen amb medicaments naturals i d’altres ho fan amb medicaments químics. Qui diries que ho fa millor?

Jo et vull ajudar a obrir els ulls. Ningú. Ningú ho fa bé.

Quan arribem a aquesta edat que de forma natural es redueixen les hormones sexuals cal estar atent i millorar l’activitat hormonal amb el consum d’aliments rics en fitoestrògens com les isoflavones juntament amb certs probiòtics.

Millora el metabolisme de les hormones i estalvia’t medicaments. Els teus bacteris transformaran els aliments rics en isoflavones en quelcom màgic per la teva salut. I ara mateix em pregunto si tindrem la sort de tenir aquests bacteris de la microbiota intestinal o no.

Els enzims fabricats per la microbiota intestinal que hidrolitzen les isoflavones i transformen les formes glicosídiques conjugades (genistin, daidzin and glicitin) inactives en les formes aglicones actives (genistein, daidzein i glycitein) son les β-glucosidases. Les enzimes β-D-glucosidases (β-D-glycoside glucohydrolase, EC 3.2.1.21) són produïts per només certes bacteris intestinals que tenen una alta activitat β-glucosidasas I alhora també són produïdes de forma natural per diferents plantes, i està present a la mateixa soja, les ametlles o en les llavors de la poma. Aquests enzims és el pas clau perquè les isoflavones puguin ser actives i protectores per tu, si.

Durant el procés de fermentació de la soja els bacteris formats fabriquen β-glucosidases que tenen aquesta activitat biològica saludable que fa que puguem presumir de ser equol-producers. Per aquest motiu els derivats de la soja que no estan fermentats tenen un predomini d’isoflavones en les formes glicosilades, que són inactives. Mentre que en les formes fermentades de la soja (miso, tempeh i natto) hi predominen les formes d’aglicones actives gràcies a l’acció bacteriana fabricant l’enzim β-glucosidase que hydrolitza els glycoside d’isoflavones conjugats (daidzin, genistin i glicitin) en aglicones (daidzein, genistein, glicitein,  equol i 5-OH-EQUOL) que són els components realment actius. Aquests que milloraran el teu intestí, la teva microbiota.

Millora el teu intestí i la teva microbiota

Quan mengem derivats fermentats de la soja estaràs menjant alhora unes isoflavones anomenades genisteïna i glicitina que són capaços de canviar la composició de la nostra microbiota, millorant-la, augmentant les Bifidobacterium spp. I reduint la concentració dels Clostridiaceae que poden provocar diferents patologies en els humans. Les dietes que inclouen més fitoestrògens ens ajuden a reduir pes gràcies a aquests components metabolitzats a l’intestí.

Els components fenòlics com les isoflavones són metabolitzats per la microbiota intestinal en components més actius i saludables I és clau que t’asseguris que tens un bon equilibri de la microbiota amb la presència d’aquestes especies bacterianes sanes al teu intestí. Per aquest motiu, et recomano una analítica de la femta on puguis tenir l’estudi de la teva microbiota intestinal I comprovar així que no et falten ni lactovacillus, ni bífidus ni estreptococs al teu intestí. És la manera de tenir l’estudi personalitzat que et mereixes.

Els bacteris implicats en el metabolisme de les aglicones de les isoflavones que tenen activitat β-glucosidase són els bacteris acido-làctics (Lactococcus, Lactovacillus, Enterococcus, Streptococcus, Leuconostoc I Pediococcus…) i les Bifidobacteries. Ambdues les podem utilitzar per fermentar la soja perquè són excel·lents produint β-glucosidasas I llavors també son excel·lents transformant les isoflavones de la soja en les formes més biodisponibles i actives, les aglicones daidzein, genistein i especialment l’s-equol.

ESPÈCIES DE BACTERIS AMB MAJOR ACTIVITAT B-GLUCOSIDASA
(Yeo & Liong, 2010):

L’activitat d’aquests bacteris fabricant β- glucosidase està ben estudiada i s’ha demostrat una reducció de les concentracions de les formes glucosides (daidzin i genistin) i un augment de les aglicones (daidzein i genistein) després de la transformació de les isoflavones inactives de la soja per aquests enzims oferint així metabòlits més petits de les isoflavones amb millors efectes per la salut.

En estudis in vitro s’ha vist que la soja fermentada amb Streptococcus ssp. thermophilus (YF-L811), Lactobacillus delbrueckii ssp. bulgaricus (LB-340), Bifidobacterium animalis ssp. lactis (Bb-12), and Lactobacillus acidophilus (LA-05) tenen un major quantitat d’isoflavones aglycones (daidzein and genistein) amb major capacitat antioxidant que no pas la soja sense fermentar.

Els bacteris de l’intestí prim i del còlon, ambdós, estan implicades en el metabolisme normal de les isoflavones.

Entre les formes actives d’aglicones formades a l’intestí prim (daidzein, genistein i glycitein) gràcies a aquestes especies bacterianes amb activitat β- glucosidase, la genis teïna s’absorbeix ràpidament a l’intestí prim sense metabolitzar-se més, mentre que, la daidzein sí seguirà una posterior transformació en un derivat amb encara més alta activitat biològica: el S-EQUOL. Aquest últim pas de la daidzein com a metabòlit  primari, en s-equol té lloc en el còlon per uns altres bacteris específics. També les tens al teu còlon?

La bona notícia és que l’equip de Decroos et al., el 2006 ja va demostrar que si avui ets una persona que no produeixes equol, aviat et podràs convertir amb una persona amb capacitat de produir equol, equol-producer, senzillament amb la suplementació d’aquests bacteris específics. El destí de la teva salut serà molt diferent.

Has de tenir els següents bacteris al teu intestí per ser un bon productor d’S-EQUOL.

ESPÈCIES BACTERIANES PRODUCTORES DE S-EQUOL
(Yee et al., 2008; Lopes, Queiros, de Avila, Monteiro, & Macedo, 2017):

Tots aquests bacteris són capaços de transformar la daidzein en el seu metabòlit S-EQUOL i donar així uns clars beneficis per la salut de la dona durant la menopausa i a tothom fora de la menopausa. Depenent de la microbiota intestinal uns tindran més equol i uns altres menys, de manera que uns tindran més salut i uns altres menys, tot depèn de la microbiota.

Sí! Un cop absorbits a nivell intestinal aquests metabòlits més actius ja estan preparats per tenir activitat metabòlica unint-se als receptors hormonals. I saps quan duren circulant en sang abans no els eliminem? La vida mitja d’aquests metabòlits en sang es de 8h! És a dir, després de menjar isoflavones els seus efectes són possibles durant només aquestes 8h. Si en menges llegums o una altra isoflavona 1 cop per setmana és impossible esperar canvis importants. Pensa-ho.

Et recomano menjar isoflavones 2 cops al dia, repartits, i gaudiràs dels seus beneficis durant 16 hores cada dia. Et canviarà la vida.

Mira’t bé la llista, menja’n regularment i reparteix-los en el teu dia a dia.

Especialment la soja, les faves, el sèsam, el kudzu (també té l’aglicona puerarin), la fruita de la passió i el trèvol vermell. Els fermentats de la soja, molt coneguts per la cultura japonesa, són especialment rics en aglicones, les formes actives de les isoflavones:

Petits canvis et poden canviar la vida.

Salut !

Biografia

Journal of Functional Foods, Volume 41, February 2018, Pages 100-111
Impact of microbiota on the use and effects of isoflavones in the relief of climacteric symptoms in menopausal women – A review
Naice E.S. Monteiro, Lívia D. Queirós, Danielle B. Lopes, Adriana O. Pedro, Gabriela A. Macedo.

Mol. Nutr. Food Res. 61, 6, 2017, 1600557 REVIEW
Addressing the inter-individual variation in response to consumption of plant food bioactives: Towards a better understanding of their role in healthy aging and cardiometabolic risk reduction
Claudine Manach, Dragan Milenkovic, Tom Van de Wiele, Ana Rodriguez-Mateos, Baukje de Roos, Maria Teresa Garcia-Conesa, Rikard Landberg, Eileen R. Gibney, Marina Heinonen9, Francisco Tomás-Barberán and Christine Morand.

Am. J. Clinical Nutr. 2016, 103, 694– 702.
Acute benefits of the microbial-derived isoflavone metabo-lite equol on arterial stiffness in men prospectively recruited according to equol producer phenotype: a double-blind ran- domized controlled trial.
Hazim, S., Curtis, P. J., Schar, M. Y., Ostertag, L. M. et al.,

Gut Microbes 2014, 5, 544–551.
Intestinal microbiota in metabolic diseases: from bac- terial community structure and functions to species of pathophysiological relevance.
Clavel, T., Desmarchelier, C., Haller, D., Gerard, P. et al.,

BJOG : An International Journal of Obstetrics and Gynaecology, 1–10.
Vasomotor symptoms resulting from natural menopause: A systematic review and network meta-analysis of treatment effects from the National Institute of Health and Care Excellence guideline on menopause. 
Sarri, G., Pedder, H., Dias, S., Guo, Y., & Lumsden, M. A. (2017).

Bioscience of Microbiota, Food and Health, 35(3), 113–121.
The production of S- equol from daidzein is associated with a cluster of three genes in Eggerthella sp. YY7918.
Kawada, Y., Yokoyama, S., Yanase, E., Niwa, T., & Suzuki, T. (2016).

J Nutr. 2006 Aug; 136(8):2188-93.
Method of defining equol-producer status and its frequency among vegetarians.
Setchell KD, Cole SJ

British Journal of Nutrition, 116(2), 247–257.
The combined effects of soya isoflavones and resistant starch on equol production and trabecular bone loss in ovariectomised mice. 
Tousen, Y., Matsumoto, Y., Matsumoto, C., Nishide, Y., Nagahata, Y., Kobayashi, I., et al. (2016).

Menopause: The Journal of The North American Menopause Society, 24(7),
NAMS (2017). The 2017 hormone therapy position statement of The North American Menopause Society. 728–753.

The evidence base for HRT: What can we believe? Climacteric, 20(2), 91–96.
Langer, R. (2017).

American Journal of Clinical Nutrition, 106(3), 801–811.
A systematic review and meta- analysis of the effects of isoflavone formulations against estrogen-deficient bone re- sorption in peri- and postmenopausal women. 
Lambert, M. N. T., Hu, L. M., & Jeppesen, P. B. (2017).

Metabolites 2015 Jan 14;5(1):56-73.
The role of colonic bacteria in the metabolism of the natural isoflavone daidzin to equol.
Rafii F1.

2016 IMS
Recommendations on women’s midlife health and menopause hormone therapy.
Climacteric, 19(2)
Baber, R., Panay, N., & Fenton, A. (2016).

Molecules 20, 22578–22620
Chemoprevention of breast cancer by dietary polyphenols. 
Mocanu, M.-M. et al. (2015)

Endocrinology and Metabolism Clinics of North America, 44(3), 619–648.
Complementary and alternative approaches to menopause.
Taylor, M. (2015).

British Journal of Nutrition, 114(3), 406–417.
Dietary modulation of the gut microbiota – A randomised controlled trial in obese postmenopausal women. 
Brahe, L. K., Le Chatelier, E., Prifti, E., Pons, N., Kennedy, S., Blædel, T., … Larsen, L. H. (2015).

Journal of Clinical Endocrinology and Metabolism, 100(11), 3975–4011.
Treatment of symptoms of the menopause: An endocrine society clinical practice guideline. 
Stuenkel, C. A., Davis, S. R., Gompel, A., Lumsden, M. A., Murad, M. H., Pinkerton, J. A. V., et al. (2015).