Cap dieta, només bons aliments

Com podem fer net després dels excessos en els àpats d’aquestes festes?

Els excessos alimentaris i alcohòlics no només els revela la balança, sinó que també provoquen que l’organisme envelleixi més ràpidament. D’aquí que, davant del propòsit de fer bondat després de les festes nadalenques, el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer defugi la proposta habitual de dietes de règim. Ell aconsella una alimentació que activa la proteïna que generen els mateixos antioxidants de l’organisme, que, al seu torn, són els veritables escuts protectors contra l’envelliment prematur de les cèl·lules i també dels tòxics ambientals. I, a més, també aconsegueixen que les digestions millorin. “Hi ha persones que opten per prendre antioxidants en forma de complements vitamínics, però així no incrementen la pròpia activitat antioxidant que té el nostre cos”, assenyala. Els aliments que augmenten la capacitat del gen generador d’antioxidants (anomenat NRF2) es poden dividir en dos tipus. Els primers són els que contenen quercetina, com ara el fajol, el te verd, el raïm, la poma, la ceba i els aranyons. Així que, per esmorzar, una torrada de fajol amb aranyols i un suc de raïm o una poma és una proposta ideal. Un cafè també hi anirà bé, perquè la cafeïna també fa posar en marxa el gen antioxidant: “Està bé prendre dos cafès i dos tes al dia, però és una recomanació general, que s’hauria de concretar segons la tolerància de cadascú amb la cafeïna”.

Els experts recomanen incorporar fruita als àpats, perquè afavoreix la sensació saciant i conté fibra.

El segon grup d’aliments són els que estan compostos per astaxantina, entre els quals hi ha el salmó, els crustacis, les gambes i els escamarlans de pigmentació vermella. Per tant, una bona proposta per dinar i per sopar és la sopa de cranc, per exemple, que es prepara fent bullir els crancs amb aigua mineral i també amb un o dos tomàquets madurs. I salmó a la planxa, de segon plat. L’àpat es pot acompanyar amb una copa de vi, sobretot el blanc mono-varietal de xarel·lo, perquè inclou estilbè, un derivat del resveratrol que conté també el raïm. “Va de meravella perquè l’organisme engegui la seva capacitat antioxidant”, afirma Verdaguer.

Els plats amb peix i crustacis augmenten la capacitat del gen generador d’antioxidants.

A l’hora de sopar, l’opció recomanable són les crucíferes (cols, coliflors, cols llombardes, bròquil) perquè contenen sulforafà, un altre dels components necessaris per a l’alimentació antioxidant. Així, Verdaguer aconsella “preparar un brou amb bròquil i ceba”. I si es pateix la sensació de tenir la panxa inflada, l’ideal és un caldo de nap, api, julivert i llimona. “Els quatre ingredients són diürètics, i van bé per prendre’ls sols o per combinar-los amb les verdures crucíferes i fer-ne una crema”, apunta Verdaguer. Altres aliments que activen el gen antioxidant són la pròpolis de la mel, que també augmenta les defenses, la cúrcuma i el curri, que es poden aplicar als plats com a condiments. També cal esmenar tots els aliments que contenen omega-3, com ara les algues, el peix blau, el marisc i el peix blanc.

Esquivar els aliments processats

La naturòpata especialitzada en alimentació Adriana Ortemberg recomana tornar a la simplicitat del menjar perquè el fetge i els ronyons descansin després d’uns dies amb excessos. A la pràctica, la simplicitat, com en diu Ortemberg, i com també ha escrit el periodista nord-americà Michael Pollan en els seus llibres, és consumir aliments que no són processats. “Les fruites i les verdures, sobretot les de fulla verda, són les primeres recomanades, perquè aporten una sensació saciant, i alhora contenen fibra, necessària per fer net”, explica Ortemberg.

Els aliments que contenen Omega-3, com ara el peix blanc, activen el gen antioxidant

També és important la ingesta de líquids, ja sigui en forma d’aigua, infusions, sucs naturals o brous, “perquè són ideals per netejar els ronyons”, destaca la naturòpata. I si s’incrementen els líquids, caldrà rebaixar les proteïnes animals, és a dir, el consum de carns i embotits especialment. “Si ens agraden les proteïnes, optem pel peix, sobretot el peix blau, que és econòmic i molt saludable, en comptes de la carn”. Els llegums, com a font proteica, s’han de mantenir. “Tenen fibra i sacien, com les verdures. Per tant, es converteixen en indispensables en una alimentació amb què es vol eliminar pes i en què es redueix la ingesta de la proteïna de la carn”, subratlla Ortemberg.

Per acabar, la naturòpata recomana disminuir dels àpats diaris també els cereals, fins i tot els integrals, que tenen un índex glucèmic baix. “Cal disminuir-los, però no eliminar-los del tot, esclar”, precisa Ortemberg. Ella ho justifica perquè els cereals es converteixen ràpidament en greix, ja que són rics en midó. Amb tot, la naturòpata subratlla que les seves recomanacions són ge- nerals, perquè, per exemple, “un esportista mai no pot reduir els cereals de la seva dieta”.

Un article en col·laboració amb Trinitat Gilbert a l’Ara.

Creixen les al·lèrgies infantils… Què podem fer?

Per què cada vegada som més sensibles? Estem fent alguna cosa que ens hi predisposa? Els nostres nens neixen amb falta de cortisona o antihistamínics? Són moltes les preguntes que envolten el creixement de les al·lèrgies entre la població, i que afecten sobretot els més petits.

Les consultes dels especialistes són plenes de nens i adults amb dermatitis atòpica i manifestacions al·lèrgiques, com ara asma o èczemes. De fet, existeixen evidències científiques recents que ens confirmen el que fa temps ja temíem: la nutrició durant els primers anys de vida (i també dins l’úter) s’ha identificat com el factor ambiental més important que influeix en les al·lèrgies infantils i en les malalties que patirem de grans.

Tot comença a l’úter

En aquesta època de la vida adquirim la programació metabòlica, és a dir, el desenvolupament i la programació del sistema immunitari que ens acompanyarà durant la nostra vida. Així, la nutrició fetal influeix i s’associa directament a malalties en els infants i també en la predisposició a patir determinades malalties greus en l’edat adulta. Malauradament, el tractament d’aquestes malalties mira cap a una altra direcció, i els remeis més habituals són antihistamínics, cortisona, cremes hidratants, broncodilatadors, etc. Un còctel que els més menuts ja coneixen i es prenen com si res.

Medicines contraindicades. És important saber que “el xarop de color taronja” que tothom té a casa dins la farmaciola és un antiinflamatori no esteroide. Aquest me- dicament empitjora els processos al·lèrgics dels nens amb malalties al·lèrgiques i, per tant, està clarament contraindicat.

Aliments desaconsellats

La ingesta d’aliments rics en àcid linoleic (omega-6), com l’oli de gira-sol, l’oli de palma o el blat de moro, augmenten la sensibilitat al·lèrgica de la pell i els pulmons. També n’hem d’evitar els productes derivats, com les margarines o la rebosteria industrial. En aquests productes, els olis s’han sotmès a altes temperatures (hidrogenació) perquè es puguin conservar més temps a les prestatgeries bo i esperant que algun despistat els posi al carretó.

Què hem de menjar?

Estudis epidemiològics evidencien que la ingesta d’aliments rics en omega-3 durant l’embaràs millora els paràmetres immunològics de la sang del cordó umbilical, un fet que protegeix de la dermatitis atòpica i de les al·lèrgies durant el primer any de vida, i també en l’edat adulta.
Així, el consum d’aliments rics en omega-3 per part de la mare durant l’embaràs i la lactància, com el peix blau (2 cops per setmana), les nous (3 al dia) o el lli (oli o llavors), ofereix un efecte protector al nen i redueix la incidència i la gravetat de la dermatitis atòpica i de les al·lèrgies.

Però, què estem menjant?

És llàstima que actualment els animals s’alimentin bàsica- ment de pinsos de blat de moro, ordi o blat (tots, rics en ome- ga-6), que afavoreixen les inflamacions. I que els peixos de piscifactoria mengin farina de soja i farina de blat, entre altres components. I que les vaques ja no mengin herba verda del camp i, consegüentment, no incorporin al seu organisme els beneficiosos greixos omega-3, que són antiinflamatoris.
El resultat és que els humans, que som al final de la cadena alimentària, acabem menjant els seus subproductes, com llets, formatges, iogurts, carns o embotits rics en greixos omega-6, juntament amb tot el que els animals han ingerit, la qual cosa afavoreix el desenvolupament de malalties al·lèrgiques, inflamatòries i cancerígenes. Són aliments 100% pro inflamatoris.
De fet, no és cap casualitat que l’augment del consum de greixos omega-6 a partir de la segona meitat del segle XX hagi coincidit amb l’increment d’al·lèrgies, tal com indiquen els estudis epidemiològics. És evident que no és fàcil menjar sa en un món malalt, però gràcies a Veritas tenim a l’abast menjar de veritat, ric en omega-3 i sense cap tipus de pesticides ni additius químics. Fruites i verdures cultivades com abans i carn i ous que provenen de la ramaderia ecològica, que viu en llibertat i s’alimenta de manera natural i saludable.

Més informació:

• Calder, P.C. et al. (2010) Is there a role for fatty acids in early life programming of the immune system? Proceedings of the Nutrition Society.
• Willers, S. et al. (2007) Maternal food consumption during pregnancy and asma, respiratory and atopic symptoms in 5-years old children. Thorax.
• Alm, B. et al. (2009) Early introduction of fish decreases the risc of eczema in infants. Arch Dis Child.
• Romieu, I. et al. (2007) Maternal fish intake during pregnancy and atopy and asma in infancy. Clin Exp Allergy.

Imatge extreta de la Wikipedia
Article publicat a Veritas