La natura és sàvia. No és un tòpic. És ciència. “A cada estació de l’any tenim els aliments que ens van més bé per al nostre organisme”.
A la tardor, el cos s’ha de preparar de cara a l’hivern, “quan hi haurà més possibilitats de posar-nos malalts. Per això toca menjar bolets, perquè milloren el nostre sistema antiviral, perquè els bolets augmenten les naturals killers, que són unes cèl·lules que augmenten la capacitat del nostre sistema immune a matar virus.
Ara també és temps de menjar magranes, aranges, llimones, caquis, carbasses, moniatos, mangos, perquè són fruites amb vitamina C, que també fan augmentar la capacitat del sistema immune a matar virus. En canvi, a l’estiu la majoria de fruites són riques en aigua i en vitamina A, que és la que protegeix la pell del cos. Tot lliga.
També cal dir que “al sistema immune li convé que ens posem malalts, perquè és un entrenament per posar en marxa tots els mecanismes de defensa”. El paràmetre normal “quan tenim un virus és agafar una febrada, i al cap de tres dies tornar a estar bé”. Les febrades també cal deixar-les, perquè a 38 a 39º no hi haurà cap virus viu. “Tan sols caldrà hidratar-se amb caldos i molta aigua”. L’entrada d’un virus provoca la síntesi d’una citokina (inmunomissatger), la Interleukina-1, que dóna una resposta coordinada fabricant més limfòcits T4 que dirigiran la resposta curativa i també un augment de l’activitat del tiroides (TSH, T4 i T3) provocant una gran activitat enzimàtica que ens dóna febre, una conseqüència desagradable però saníssima i imprescindible per curar-nos.
Si pensem en plats, els guisats són ideals també per a la tardor i l’hivern, perquè són plats calents, que escalfen el cos. Segons la tradició de medicina xinesa, “amb el fred convé alimentar-nos amb plats calents, per activar el metabolisme”.
A mesura que vagi arribant més fred, els caldos i els greixos són ideals per mantenir la temperatura corporal. Per això, “els esquimals només mengen peix blau i mantegues, perquè així mantenen la temperatura corporal”.
Els aliments de temporada estan recollits en el seu punt òptim de maduració i, per consegüent, conserven les vitamines, els minerals i els antioxidants al màxim. És a dir, és molt més nutritiva.
A més, com més madur, més salvestrol contindrà, que vol dir que tindrà més propietats anti cancerígenes, antiartrítiques i antiinflamatòries. Aquest salvestrol, és una fitoalexina, una substància que forma part del sistema immune de la planta. Es troba a la pell de la fruita i de les arrels com els naps i les pastanagues, i així es protegeix de microorganismes patògens i fongs, especialment al final de la maduració, (també es ven en complements).
Apareix especialment a les fruites i verdures ecològiques collides en el moment òptim, perquè en les recol•leccions dels aliments convencionals els pesticides i fungicides el fan minvar, no permet que la planta el produeixi de manera natural. Si a sobre s’afegeix a la fruita i verdura que es recull immadura, que no és de temporada, els additius (colorants, conservants, antioxidants, edulcorants, etc) i mètodes de conservació que fan que es perdin fins a un 50% dels antioxidants, vitamina C, B, etc. fins que no inicien el seu viatge cap a casa del destinatari que arriben completament desnaturalitzades.
I per acabar, si consumeixes aliments de temporada, afavoreixes els pagesos propers, i per tant ajudes a l’economia local. I ajudes el medi ambient, perquè aquella fruita i verdura no haurà necessitat recórrer quilòmetres amb camions per arribar a taula. És a dir, es redueix la petjada de CO2 al medi ambient.
Els minerals s’acumulen especialment a la pell, per tant, es recomana a nivell nutricional menjar-se la pell. Escollim evidentment aliments d’origen ecològic per evitar els agrotòxics i químics que desnaturalitzen les propietats nutricionals dels aliments.
NAPS NEGRES: Antibiòtic, antivíric i estimulador del Sistema Immune. Ric en calci, magnesi, fòsfor, potassi, Vit c, ,coure, ferro i zinc i sofre (en millors percentatge en el nap negre que el nap blanc o raves). Les substàncies sulfurades que porta son els glucosilats, molt reconeguts per les seves propietats anti cancerígenes de mama, pròstata, colon i pulmó; els isotiocianats envejats per les seva capacitat per drenar i depurar el fetge i la vesícula biliar, i per activar les defenses contra els virus.
MONIATO: Ric en beta carotè (pro-Vit A), coure, potassi, ferro, vit C i E.
CARBASSA: Ric en beta carotè (pro-Vit A) especialment la varietat de carbassa plana més que la tipus cacauet, vit C, àcid fòlic, calci, fòsfor, àcid glutàmic, potassi, coure i zinc.
Les llavors de la carbassa també tenen gran importància nutricional per la seva gran aportació en àcids grassos omega-3. Es recomana per la prostatitis i també hirsutisme o acne en les senyores.
MAGRANA: Ric en vit C, beta carotè i vit A, K, fòsfor, ferro, coure, calci i potassi.
ARANJA: Rica en naringenina i rutina, vit C i Vit A.
CASTANYES: Ric en coure, potassi, àcid fòlic, vit E.
FIGUES: riques en potassi, magnesi, calci, fòsfor i beta carotens (pro-vit A).
BOLETS: Porten una substància antivírica i anticancerígena anomenada lentinan. Podem millorar la biodisponibilitat del lentinan si els mengem combinats amb arròs integral.
Xampinyons: Ric en coure, potassi, zinc, ,àcid fòlic, vit D.
El Xiitake és molt important per l’hivern perquè augmenta les Natural Killer que ens defensen dels virus i cèl·lules cancerígenes, vit D.
Es curiós observar que aquestes fruites i verdures de la tardor-hivern són riques en Coure, Vitamina C, Vitamina A, Magnesi, Calci i Zinc tots ells estimulants del sistema immune i amb propietats antivíriques.
El coure es un conegut oligoelement amb propietats antivíriques. Dels naps, moniato, carbassa, magrana, castanyes i bolets.
La vitamina A (pell de les cuixes i braços seca, escamada? Sequedat ocular? Recaigudes virals?) Són indispensables pel sistema immune de les mucoses. Del moniato, carbassa, aranja, magrana, figues.
La vitamina D que millora el Sistema immune innat i adaptatiu. Dels bolets.
La vitamina C estimula la capacitat dels neutròfils i la proliferació de limfòcits T. Dels naps, moniatos, carbassa, magrana, aranja.
El magnesi augmenta l’activitat de les NK cells. Dels naps, figues.
El zinc augmenta el número de limfòcits T. Dels naps, carbassa, bolets.
Un article en col·laboració amb Trinitat Gilbert | Fotografia de Wikipedia