Tinc restrenyiment, què puc fer?

Com és la teva femta? No hi vas cada dia?

Las femtes tipus 1 i 2 de l’escala de Bristol poden indicar restrenyiment.

El restrenyiment es caracteritza per la dificultat o l'escassa freqüència en relació amb les deposicions, sovint acompanyada per esforç excessiu durant la defecació o sensació d'evacuació incompleta.

El restrenyiment és la presència durant els últims 3 mesos de dos o més dels següents factors:

a) Esforç defecatori (≥ 25% deposicions).
b) Deposicions dures o caprines (≥ 25% deposicions). 
c) Sensació d'evacuació incompleta (≥ 25% deposicions).
d) Obstrucció defecatòria (≥ 25% deposicions).
e) Maniobres manuals per a la defecació (≥ 25% deposicions).
f) Menys de 3 deposicions espontànies completes/setmana.

Els símptomes han d'haver començat un mínim de 6 mesos abans del diagnòstic, i no hi ha d'haver diarrea si no és després de la presa de laxants ni complir criteris de còlon irritable (Síndrome Intestí Irritable).

Criteris diagnòstics de Roma IV per al restrenyiment crònic funcional:

1. Presència de dos o més dels següents criteris.
En més de 25% de les ocasions:

• Esforç excessiu.
• Femtes dures (tipus 1-2 de Bristol)
• Sensació d'evacuació incompleta
• Sensació d'obstrucció o bloqueig anorectal.
• Maniobres manuals per facilitar la defecació.
• Menys de tres deposicions espontànies completes a la setmana

2. La presència d'excrements líquids és rara sense l'ús de laxants.

3. No hi ha d'haver criteris suficients per al diagnòstic de síndrome de l'intestí irritable.

* Els criteris han de complir-se almenys durant els últims tres mesos i els símptomes s'han d'haver iniciat com a mínim sis mesos abans del diagnòstic.

Què passa al còlon?

Anem-lo a conèixer i llavors l’ajudem a resoldre el restrenyiment.

Al teu còlon o intestí gros, és on hi tens el pas final per poder evacuar diàriament i sense esforç els residus alimentaris, és a dir, la caca. Aquí dins és tot fosc, l’ambient és àcid, sense oxigen, pot semblar un lloc hostil però el còlon no és un dipòsit per només guardar la femta abans d’evacuar-la.

Has de conèixer què succeeix aquí a dins abans d’anar de ventre!  Segueix-me!

Els aliments digerits s’absorbeixen a l’intestí prim. Però, Un cop hem digerit I absorbit els nutrients dels aliments que hem menjat, què diries que succeeix amb la resta dels residus? Llavors, els residus alimentaris arriben a l’intestí gros i és aquí on tenim el gran secret de la ciència que ens mostra el gran potencial que té el nostre intestí, l’anomenat 2on cervell. Lluny de pensar que el còlon és el lloc on hi guardem la merda per cagar-la desseguida que pugui… aquí és on hi ha més activitat metabòlica gràcies als nostres bacteris intestinals fabricant:

• Vitamines, minerals i aminoàcids.
• Millorant el nostre sistema immune.
• Protegint-nos de les al·lèrgies.
• Regulant el metabolisme i prevenint el sobrepès i la diabetis tipus II.
• Regulant la salut emocional (eix intestí-cervell) i salut cardiovascular.
• Prevenint algunes malalties autoimmunes i alguns càncers.
• Regulant la salut de l’intestí i protegint-nos de patògens, del còlon irritable, de les inflamacions intestinals, histaminosis o intoleràncies alimentaries.
• I millorant el restrenyiment.

Els humans estem densament colonitzats per un ecosistema equilibrat de bacteris, paràsits, fongs i virus. Tots junts en equilibri.

El desequilibri en l’edat adulta d’aquest ecosistema per una mala alimentació, l’estrès crònic, els tòxics, les infeccions virals o certs medicaments com els antibiòtics  poden predisposar-nos a patir obesitat, diabetis, hipertensió, depressió, al·lèrgies, dolors crònics, fatiga crònica o problemes de còlon irritable o restrenyiment.

Quan eres petit i feies lactància materna exclusiva la teva microbiota augmentava cada dia, millorava en diversitat, la teva microbiota estava modulada concretament per l’acció d’uns oligosacàrids especialment presents a la llet materna (GOS i FOS). Gràcies a la lactància materna, aquests dos tipus de fibra (FOS i GOS) van ser l’elixir de la vida que facilitava que els teus bacteris intestinals anessin augmentant i diversificant poc a poc, especialment els Lactovacillus spp, les Bifidobacteries spp, al còlon.

Però un dia deixem de fer pit i llavors, i llavors què? Llavors cada un passa a ser l’autèntic protagonista de la seva salut. Un dia un pacient adult em va dir: “Xevi, puc buscar una dida per fer lactància materna indefinidament per mantenir el meu intestí ben sa?”. Jajajajaa... La teva parella no entendria mai que t’ho recomani… i si vols que t’ho prescrigui com a manteniment per sempre més tampoc…  Vinga, “quins prebiòtics menges normalment?” Li responia.

Hi ha ingredients alimentaris que afavoreixen el creixement i l’activitat de la microbiota que anomenem prebiòtics, com el FOS i GOS presents a la llet materna.

Els prebiòtics

Els prebiòtics són uns components alimentaris que no es poden digerir (ni absorbir) a l’intestí prim i que tenen la capacitat de modificar la microbiota i tenir efectes potencialment beneficiosos per als nostres bacteris intestinals i per la nostra salut global. Segons la Interantional Scientific Association for Probiotics and Prebiotics un prebiòtic “és un substrat que és utilitzat selectivament pels microorganismes de l’individu conferint uns beneficis per la salut”.

Els prebiòtics més coneguts i estudiats son els fructans (GOS, INULINA), els galactans (GOS) I el midó resistent, els trobem als següents aliments:

• Inulina
• FOS
• GOS
• Midó resistent.

INULINA

Tupinambo
Dent de lleó (Dandelion o Taraxacum)
Xicoira
Ceba escalunya
Ceba
Porro
All
Yacón
Carxofa
Espàrrec
Sègol
Plàtan

FOS

Tupinambo
Ceba escalunya
Ceba Espàrrec
Plàtan madur
Xicoira
Endívia
All
Porro
Yacón 

GOS

Tupinambo
Mongetes
Cigrons
Llenties
Fesols
Faves
Llet materna

Remolatxa
Bròquil
Fonoll
Ceba
Radichio
Algues
Pèsols
Soja

MIDÓ RESISTENT

Plàtans sense madurar, plàtan mascle. Patata crua (fècula de patata en pols).

Llegums, cereals i tots els tubercles: Després de cuinar-los hem de deixar-los refredar a la nevera (4-5ªC) almenys tota una nit. Si els prefereixes calents, els pots reescalfar però recorda no superar els 130ªC.

A destacar:

L'Arròs (especialment l’arròs allargat)
Flocs de civada.
Patates i especialment la patata morada (amanida russa, amanida camperola, truita de patata ...).
Batata.
Llegums especialment els pèsols, mongetes i llenties.
(Tots cuinats i sempre refredats a la nevera)
Pa congelat i després torrat.

Que fàcil! Així si mengem fibra ja està tot arreglat al còlon? No. Hi ha moltes persones que mengen així i tenen problemes digestius igualment i no es troben bé.

Les interaccions de la fibra prebiòtica que mengem i la microbiota que té cadascú al còlon i que l’utilitza de substrat és complexa.

L’eficàcia d’aquesta fibra prebiòtica que hem menjat depèn del tipus de fibra i de quins són els bacteris del còlon que els fermenten, perquè tots tenim una microbiota particular al còlon.  Reflexionant, penso, I tú, quina microbiota tens al còlon? L’has analitzada? Així, si no tinguéssim bacteris al còlon ningú podria fermentar aquesta fibra que mengem, és clar.

Necessitem tenir diversitat bacteriana a l’intestí gros, aquí hi hem de tenir un munt de bacteris que esperin asseguts a taula perquè arribi el seu menjar (la fibra) aquí al còlon. Si tens els bacteris al còlon que estan asseguts a taula ells faran la resta per la nostra salut si menges de forma saludable. Però si no tens equilibri de la microbiota al teu còlon, no succeirà res màgic. No les abandonis, que elles mai ho farien.

Una vegada mengem aliments rics en fibra soluble o midó resistent, que per la seva estructura no les podem hidrolitzar a l’intestí prim perquè son resistents a la digestió i, pertant, no els podem absorbir, llavors arriben al còlon. Aquí al còlon hi ha molt poc oxigen i els bacteris anaeròbics els fermenten formant diferents compostos associats amb molts beneficis per la salut, atenció que és la màgia de la que us parlava:

• Gasos (H2, CO2, H2S, CH4).
• Lactat.
• Àcids grassos de cadena curta (SCFA): acetat, propionat i butirat.

Els àcids grassos de cadena curta (SCFA) són molt importants per la salut de l’intestí, ajuden a acidificar el medi del còlon, reduint el ph I inhibint la proliferació de patògens com alguns Clostridiums o Staphilococcus. El butirat és una font d’energia pels colonòcits i, en canvi, l’acetat i el propionat és una font energètica pels teixits perifèrics, els que estan lluny de l’intestí.

És molt sa menjar aliments fermentats que són font de bacteris sans que tenen un efecte probiòtic per l’intestí i també és sa menjar aliments amb efecte prebiòtic, ara bé, a l’hora d’augmentar els bacteris sans del còlon molts estudis mostren una major predilecció pels prebiòtics que pels probiòtics.

Els efectes positius d’aquests Prebiòtics a nivell de la microbiota I del nostre sistema immune son:

Si menges aliments prebiòtics com el FOS, el GOS i el midó resistent aconseguiràs:

• Millorar la microbiota: Lactovacillus spp, les Bifidobacteries spp, el F. Prausnitzii.
• Millorar l’absorció de Magnesi, Calci i Ferro; i la fabricació de vitamines del grup B i de la vitamina K.
• Augmentar els linfòcits-Treguladors i les IgA.
• Reduir les inflamacions.

Mira el llistat d’aquests aliments prebiòtics que tots necessitem.

Quin és el mecanisme que fa que aquests aliments prebiòtics tinguin efectes beneficiosos tant a l’intestí com lluny d’ell?

Els estudis ens indiquen que és per mitjà dels metabòlits microbians fabricats al còlon, i els més estudiats són els beneficiosos àcids grassos de cadena curta (SCFA).

El 83 % dels SCFA fabricats al còlon són, per ordre decreixent pel que fa a la seva concentració:

• Àcid acètic (50,9%): És el SCFA més abundant des del còlon proximal al còlon distal. Els bacteris productors d’acetat son les Bifidobacteris, els Bacteroidetes i les bactèries acetogèniques fruit de la fermentació sacarolítica. L’Acetat és ell mateix un substrat per les bactèries productores de butirat (com el Faecalibacterium prausnitzii i la Roseburia spp.) que l’utilitzen per poder fabricar butirat ja sigui a partir dels hidrats de carboni de la dieta o del lactat. (Duncan et al., 2002; Duncan et al., 2004b)). La concentració d’acetat és sempre la diferència entre la producció i el consum. Tant acetat com es fabrica, tant és consumit per les bactèries productores de butirat.
• Àcid propiònic.
• Àcid butíric.

Aquests tres àcids grassos de cadena curta (SCFA) produïts al còlon per la fermentació bacteriana dels aliments rics en fibra que hem menjat, són els que tenen aquest efecte regulador de la microbiota intestinal i de l’ambient inflamatori.

En estudis clínics s’ha vist que si ajudes a que es fabriquin més SCFA al teu còlon també en tindràs amb més concentració en sang i ens protegeix de no patir sobrepès, diabetis, diarrea, restrenyiment i patologies inflamatòries.

La producció dels SCFA al còlon ens permet extreure energia dels residus moleculars no digerits ni absorbits al Intestí prim, de la fibra i del midó resistent. Sí! Els SCFA ens donen energia, de fet, en estudis (Bergman, 1990) s’ha estimat que els SCFA poden contribuir al 5% -15% dels requeriments calòrics totals dels humans. Les persones que fabriquen pocs àcids grassos de cadena curta per no menjar prou fibra sempre diuen que estan cansats.

Tens restrenyiment? Còlon irritable? Diarrea? Segur que també estàs cansat i t’aixeques amb poca energia perquè aquí a l’intestí hi tenim un 5-15% de l’energia que podem fabricar nosaltres mateixos.

Jo vull produir més SCFA! 

Com fabricar més SCFA?

En general, fabriquem més SCFA després de la fermentació bacteriana al còlon, dels hidrats de carboni no-digeribles, com son:

• FOS, GOS, Inulina i midó resistent.
• Disacàrids (Lactulosa, estaquiosa i rafinosa)
• Sucres alcohol (sorbitol I mannitol)
• Proteïnes provinents de la dieta o de proteïnes endògenes de la mucosa intestinal o de les mateixes cèl·lules epitelials de l’intestí. (Menys importants)

Els SCFA fabricats al còlon són ràpidament absorbits aquí mateix i d’aquí van a la circulació sanguínia, especialment el àcid acètic i l’àcid propiònic. (font energètica pels teixits perifèrics)

L’àcid butíric, en canvi, és especial. Només una petita quantitat de l’àcid butíric del còlon passa a la circulació sanguínia perquè majoritàriament és absorbit i metabolitzat per les mateixes cèl·lules epitelials del còlon (còlon ascendent especialment), i llavors arriba en menys quantitat a la circulació sanguínia.  En estudis de Hamer et al., 2008, s’estima que el 90% del butirat és metabolitzat i utilitzat pels colonòcits. L’àcid butíric és l’aliment predilecta de les cèl·lules del còlon. Un còlon sa necessita àcid butíric. Aquest residu és el substrat principal per les cèl·lules del còlon (colonòcits), les ajuda en la seva diferenciació i proliferació mantenint el còlon sa. Ja sabem que les persones que tenen colitis ulcerosa (inflamació autoimmune del còlon on també hi ha disbiosis o desequilibri de la microbiota) tenen menys bactèries productores de butirat i menors nivells de butirat al còlon.

Els SCFA (l’àcid acètic, àcid propiònic i àcid butíric) tenen influencia en les inflamacions, la vasodilatació, la motilitat intestinal i la cicatrització de les ferides. Per exemple:

• Una alteració important de la microbiota intestinal (disbiosis) s’ha relacionat amb les malalties inflamatòries intestinals (Malaltia de Crohn i colitis ulcerosa) i el còlon irritable (Distrutti et al., 2016 i Matsuoka and Kanai 2015).
• Una reducció dels bacteris productors de butirat s’ha relacionat amb problemes de disbiosis en pacients amb colitis ulcerosa. (Machiels et al., 2014)
• Una reducció de les especies bacterianes productores de propionat s’ha relacionat amb problemes d’asma en nens (Arrieta et al., 2015). Així veiem que el propionat absorbit al còlon té importants efectes antiinflamatoris i reguladors de la immunitat de l’aparell respiratori. Si tens al·lèrgies, pensa amb com vas de ventre!

Si tens problemes digestius, vull que sàpigues que de tots els SCFA fabricats al còlon, l’àcid butíric és el millor! També pel restrenyiment!

L'àcid butíric

L’àcid butíric a nivell del còlon ens ofereix funcions molt positives (Mathew et al., 2014; Jahns et al., 2015):

• Efecte antiinflamatori: Inhibeix el nuclear factor kappa B (NF-kB) que controla l’expressió dels gens que codifiquen les citocines inflamatòries, 
• Redueix les citocines pro-inflamatòries (interferon gamma [IFN-g], tumor necrosis factor-a [TNF-a], interleukin-1B [IL-1B], IL-6, IL-8), augmenta la IL-10 and transforming growth factor-B (TGF-B), l’òxid nítric sintasa I redueix la proliferació i activació dels limfòcits (Kyner et al., 1976; Segain et al., 2000; Matsumoto et al., 2006; Meijer et al., 2010; Fung et al., 2012).
• Efecte antioxidant: En estudis in vitro s’ha vist que el butirat augmenta l’expressió de l’enzim antioxidant catalasa i redueix el COx-2 ( indicador d’inflamacions) i el  H2O2  (que lesiona el DNA) a nivell del còlon.
• Millora l’estrès oxidatiu. En un estudi fet en persones sanes l’administració d’un ènema de butirat rectal cada dia durant 2 setmanes (10,000 mg/kg) va resultar amb un augment de l’antioxidant glutation i una disminució de l’àcid úric comparat amb les persones que no se’ls va administrar el tractament rectal. (Hamer et al., 2009).
• Efecte anticarcinogènic (càncer colorectal).
• Recuperar l’equilibri o homeòstasis cel·lular.
• Promou l’absorció de sodi, potassi i aigua, per aquest motiu també té efectes antidiarreics.
• Efecte antimicrobià i antibacterià contra Salmonel·la Typhimurium I Clostridium perfringens. L’àcid Butíric I els seus derivats, monobutyrin, di-, i tri-butyrin s’ha vist en estudis in vitro que indueixen l’expressió de peptids defensius antimicrobians, com les  b-defensines i cathelicidines,
• Millora la salut I la funció cerebral.
• Millora la sensibilitat a la insulina: Augmenta l’expressió dels gens que codifiquen la fabricació del transportador de la glucosa, glucose transporter 4 (GLUT4) I del receptor de la insulina,  insulin receptor substrate 1 (IRS1) dels preadipocits.
• Prevé la diabetis tipo II: Tot i que els estudis encara son inicials veiem que augmentar el consum de fibra a la nostra dieta té un clar efecte preventiu i possiblement eficaç per tractar la diabetis tipus 2. El butirat augmenta la sensibilitat a la insulina de diferents maneres. Afecta l’expressió de diferents gens implicats en el transport de la glucosa dins I fora de les cèl·lules (GLUT) i també a gens implicats en la ruta de la insulina i la senyalització de la insulina (IRS1). Tant al fetge com a les cèl·lules de greix.
• Millora la sensibilitat de la insulina als hepatòcits (cèl·lules del fetge) ja que augmenta l’expressió del transportador de la glucosa, glucose transporter 2 (GLUT2) I del receptor de la insulina, insulin receptor substrate 1 (IRS1) al fetge.
• Alhora el butirat també millora la sensibilitat de la insulina als adipòcits (cèl·lules de greix) ja que augmenta l’expressió del transportador de la glucosa, glucose transporter 4 (GLUT4) I del receptor de la insulina, insulin receptor substrate 1 (IRS1) a preadipocits en estudis in vitro de cèl·lules humanes.

Si ja tinc clar que vull augmentar els SCFA al còlon, ara vull concretar-ho en que específicament … Jo vull produir més àcid butíric! 

Com fabricar més àcid butíric?

Específicament, quina fibra he de menjar? Quina els hi agrada més a les bactèries del còlon per fabricar més àcid butíric?

L’àcid butíric és un dels àcids grassos de cadena curta (SCFA) que fabriquem de forma fisiològica al còlon en absència d’oxigen, quan mengem aliments rics en fibra soluble o aliments rics en midó resistent i les bactèries els fermenten

Concretament, el midó resistent és el rei, està considerat la millor font alimentaria prebiotica per fabricar grans quantitats d’àcid butíric al còlon:

• Cereals integrals (pa, pasta I arròs integral).
• Llegums.
• Vegetals.
• Fruita.

Llavors i grans mòlts parcialment (mòlts a la pedra), plàtan verd, vegetals, civada, i els llegums (llenties, pèsols, cigrons…) o tubercles (patata, naps, moniato…) cuinats I refredats posteriorment a 4ºC (Nevera).

Ah! Molt bé! Sabia que ho recordaries. T’estàs preguntant que: Si els mengem ja és suficient per fabricar àcid butíric? Fabricarem àcid butíric si al còlon hi tenim assentades els bacteris específics que el saben fermentar, és clar, i aquestes són: Clostridium spp., Eubacterium spp., Fusobacterium spp., Butyrivibrio spp., Megasphaera elsdenii, Mitsuokella multiacida, Roseburia intestinalis, Faecalibacterium prausnitzii, i Eubacterium hallii.

L’àcid butíric també el trobem directament en alguns aliments:

• Mantegues (et recomano el Ghee).
• Formatges durs (parmesà…).
• Làctics, especialment de cabra o d’ovella (iogurts, cremes…).
• Alguns fermentats com al xucrut, encurtits com el cogombre o soja fermentada (iogurts de soja, miso, temphe I salsa de soja).

Aquest butirat que podem menjar directament (o prendre’n en forma de suplement natural) s’absorbeix ràpidament al duodè (inici de l’intestí prim) i això vol dir que probablement no arribaria al còlon, el lloc on té la majoria de funcions beneficioses. El butirat són molècules d’àcid butíric que estan enllaçades al glicerol del seu esquelet (podem trobar molècules de mono-, di-, i tri-butyrin).

A l’intestí prim, per acció de l’enzim lipasa, el butirat és alliberat del glicerol. I llavors, en aquesta forma el butirat es pot absorbir a la part alta de l’intestí i arribar en petites quantitats al còlon.

Per resoldre aquesta situació, i gràcies als avenços tecnològics, avui dia trobem suplements naturals de butirat en forma micro encapsulada, una tecnologia pensada per evitar la seva ràpida absorció a la part alta de l’intestí prim i que arriba en més quantitat finalment al còlon, a l’intestí gros on es dissociarà finalment en àcid butíric.

Suplements naturals

A part de menjar fibra per produir-ne més tu mateix al còlon també et recomano el suplement natural “Butycaps”

Butycaps és un complement alimentari a força de Tributirina microencapsulada. La tecnologia de microencapsulació de Butycaps permet una alliberació més lenta i gradual al llarg de l'intestí. La Tributirina és un triglicèrid que conté tres molècules d'àcid butíric.

Pauta Recomanada: 1 sobre al dia.

Forma d'utilitzar: Obrir el sobre i afegir-lo a un iogurt o a un aliment de consistència puré, barrejar-ho amb una cullera i ingerir sense mastegar. També es pot abocar directament a la boca i empassar en un o diversos cops amb ajuda d'un got d'aigua. Mai mastegar. Mai escalfar.

Sovint veiem que ens acabem tota la botifarra i deixem l’amanida. Pensa amb els que estan assentats a taula esperant al còlon. Què els hi dones?

Si estàs pensant en que t’agrada més un tall de carn o un plat d’embotit que un plat de llegums per exemple, hauràs de pensar en com alimentes els teus bacteris i reflexionar en com vols que ells et cuidin a tu i a la teva salut.

Quan els teus bacteris ja hagin fermentat, tots els hidrats de carboni que has menjat, què creus que menjaran els bacteris que estan allí, al còlon asseguts a taula? S’aixecaran de taula i marxaran?

La microbiota del còlon no tindrà elecció i canviarà de la fermentació sacarolítica dels hidrats de carboni a la fermentació proteolítica de les proteïnes. Si menges poca fibra aniràs tenint cada vegada més bacteris proteolítcs i una major producció dels seus subproductes potencialment tòxics:

• Amoníac.
• BCFA (isobutyrate, 2-methylbutyrate i isovalerate).
• Amines.
• Phenols/indoles.
• Sulfits.

L’excés d’aquests residus derivats de la fermentació dels bacteris proteolítics, té lloc al còlon i empitjoren la teva salut.

Els probiòtics i els prebiòtics els fan reduir.

Salut!

Bibliografia

Published: 09 October 2018 doi: 10.3389/fimmu.2018.02240
Immunological Tolerance and Function: Associations Between Intestinal Bacteria, Probiotics, Prebiotics, and Phages
LuisVitetta, Gemma Vitetta and Sean Hall 

Review published: 02 August 2016 doi: 10.3389/ mmu.2016.00290
Mucosal interactions between Genetics, Diet, and Microbiome in inflammatory Bowel Disease
Abigail Basson, Ashley Trotter, Alex Rodriguez-Palacios and Fabio Cominelli

Review paper
Butyric acid in functional constipation
Aleksandra Pituch, Jarosław Walkowiak, Aleksandra Banaszkiewicz
Prz Gastroenterol 2013; 8 (5): 295–298 DOI: 10.5114/pg.2013.38731

Current Opinion in Pharmacology. Volume 43, December 2018, Pages 87-92
Pre-and probiotic overview
Cesare Cremon, Maria Raffaella Barbaro, Marco Ventura and Giovanni Barbara
https://doi.org/10.1016/j.coph.2018.08.010

Effects of Dietary Supplementation with Tributyrin and Coated Sodium Butyrate on Intestinal Morphology, Disaccharidase Activity and Intramuscular Fat of Lipopolysaccharide- Challenged Broilers
ISSN 1516-635X Oct - Dec 2018 / v.20 / n.4 / 707-716
http://dx.doi.org/10.1590/1806-9061-2018-0787

International Journal of Pharmaceutics 555 (2019) 1–10
A four-strain probiotic exerts positive immunomodulatory effects by enhancing colonic butyrate production in vitro
Frédéric Moensa, Pieter Van den Abbeelea, Abdul W. Basitb, Cornelius Dodoob,1, Rangan Chatterjeec, Barry Smithd, Simon Gaisfordb

Animal Nutrition 4 (2018) 151e159  ScienceDirect
Implications of butyrate and its derivatives for gut health and animal production
Andrea Bedford, Joshua Gong

Advances in Diabetes and Metabolism 4(3): 45-48, 2016
http://www.hrpub.org DOI: 10.13189/adm.2016.040301
The Effect of Butyric Acid on GLUT4 and IRS1 Expression in Human Preadipocytes in vitro.
L. R. Maness

Advances in Diabetes and Metabolism, Vol.3, No.1, 7-10, 2015.
The effect of butyric acid on gene expression of GLUT2 and IRS1 on human hepatocytes in vitro
L. Maness.