Com és la teva caca? Mira aquí
Menu
Menu

Viure amb amics difícils: les càndides

les càndides

Xevi Verdaguer

Psiconeuroimmunòleg, nutricionista i fisioterapeuta. Ajudo persones com tu a recuperar la teva salut a través de la PNIE i altres disciplines.

¿Què aprendràs?

Actualment sabem que els microorganismes de l’intestí o microbiota intestinal tenen una relació bidireccional amb el propi intestí que és el que el conté i també amb el cervell, és l’eix GBA (microbiome gut-brain axis).

Resulta que aquest eix protagonitzat pels microorganismes intestinals influencia de forma determinant els sistemes neuro-immuno-endocrins del nostre organisme gràcies a la comunicació entre la mucosa intestinal, el sistema neurològic intestinal (ENS, enteric nervous system) y el sistema nerviós central (SNC).

Estem aprenent que un desequilibri de la microbiota està relacionat amb moltíssimes patologies allunyades precisament de l’intestí com la fatiga crònica, les al·lèrgies, fibromiàlgia, malalties autoimmunes i moltes altres.

Recentment, aprofundint en aquest nou paradigma de la salut humana, ha aparegut un nou protagonista que interactua amb els bacteris intestinals i conseqüentment amb l’eix GBA (microbiome gut-brain axis): son els fongs o microorganismes fúngics de la microbiota, coneguts pel nom de micobiota. Quasi igual que microbiota, compte.

L'eix micobioma intestí-cervell

La micobiota (fongs de l’intestí) y el seu micobioma (DNA fúngic), interactuen amb la funció de l’intestí i del nostre cervell i tenen un paper clau en el manteniment de la salut y les malalties digestives, neurològiques, immunes i psiquiàtriques.

La micobiota o comunitat fúngica està molt més present a la part alta de l’aparell gastrointestinal que a la part baixa.

És a dir, a la boca, estomac i duodè (primera porció de l’intestí prim) tenim una major quantitat de fongs (de més a menys), que a l’intestí prim que en tenim una quantitat menor però estable y és al còlon on en tenim una menor quantitat. Curiosament, passa a l’inrevés dels bacteris que precisament abunden molt més al còlon que a l’estomac.

El ràtio fongs: bacteris a nivell del còlon és de 106 fongs i 1011 bacteris per gram contingut al còlon. En un intestí saludable tenim una menor diversitat fúngica que la bacteriana. Amb menys de 20 especies identificades.

La Candida albicans prolifera més en els llocs on hi ha més oxigen i també amb una dieta alta de sucres simples i midons.

Aquestes condicions són rellevants per a la cavitat oral, urogenital i el tracte gastrointestinal superior, però no al còlon, on es troben la majoria de bacteris. Per aquest motiu les infeccions per candidiasis solen ser a la boca, vaginal o a intestí prim.

La composició és molt variable entre una persona i una altre però tots tenim un micobioma i el gènere de les Candides spp. es un llevat que tots tenim de forma normal. No és cap fong dolent.

Entre les Candides spp, la Candida albicans forma part del microbioma humà i la trobem en el 30-70% del tracte gastrointestinal i genitourinari dels adults sans ( Kleinegger et al. 1996 ). Totes les persones sanes tenen candides al seu intestí perquè forma part de l’ecosistema intestinal normal i saludable.

Ara bé, la Candida albicans és una llevat que pot tornar-se patogen i invasiva si té l’entorn que ho afavoreixi.

Sabem que la Candida albicans pot tenir diferents morfologies (llevat, hifa o pseudohifa) i la forma de hifa filamentosa, a diferència de la forma arrodonida semblant al llevat, és la forma de candida albicans més invasiva i problemàtica pels humans.

La candidiasi vulvo vaginal afectarà a 3 de cada 4 dones al llarg de la seva vida.

Com podem saber si tenim candidiasi?

Símptomes de la candida

Mira't la llengua. La capa blanquinosa pot ser una pista.

Fes aquest test: Al matí just a l’aixecar-se i abans de menjar ni beure res, escopir dins un vas d’aigua i mirar què succeeix amb la saliva.
Si la saliva sura: Normal.
Si la saliva s’enfonsa com si fossin filaments: Possible infecció fúngica.

Tens aquests símptomes típics de la candidiasi?

  • Esgotament.
  • Desitjos per menjar dolços.
  • Mal alè.
  • Capa blanca a la llengua.
  • Tenir el cap emboirat.
  • Desequilibri hormonal.
  • Dolors articulars.
  • Pèrdua del desig sexual (libido).
  • Problemes de sinusitis crònica i al·lèrgia.
  • Problemes digestius (gasos i inflor).
  • Sistema immune feble.

Definitivament, avui dia tenim la possibilitat de fer-nos un Estudi personalitzat per confirmar-ho de manera molt fiable. Dues bones opcions:

  • Estudi microbioma i micobioma (en femta): Estudi en PCR. Et recomano el Laboratori Teletest i Etchevarne.
  • Estudi de metabolòmica (en orina): Valorar els metabiòlits fúngics que apareixen excessivament elevats en cas d’infecció fúngica. (Arabinitol, tartarat, citramalat, hidroximetilglutarat (HMG) i 5-hidroximetil-2-furanoic). Et recomano el Laboratori Synlab, CDEMAC i Etchevarne.

Si has descobert que molts dels patiments crònics que has tingut a la teva vida són per culpa dels fongs, tenim clar que possiblement haurem de prendre un antifúngic natural o químic però, em preocupa més saber per què tu tens menys resistència que altres persones.

Exacte, m’interessa saber què fa que la candida passi de ser una llevat comensal a un miceli invasiu i patogen?

Les infeccions invasives sorgeixen pel creixement excessiu de la Candida albicans en persones susceptibles amb factors predisposants com:

  • Una alimentació rica en sucres, hidrats de carboni i alcohol.
  • Alteració del sistema immune: És més fàcil tenir infeccions fúngiques durant la infància i fins els 3 anys que el sistema immune està immadur, i també amb l’envelliment. També en el cas de patir malalties autoimmunes que tenim el sistema immune alterat.
  • Excés d’estrògens.
  • Estrès crònic.
  • Medicaments com els antibiòtics, anticonceptius o corticosteroides.
  • Diabetis: En un diabètic tipus 1 o tipus 2, els nivells de sucre a la boca i altres mucoses són tradicionalment més alts que en un individu sa. Atès que la càndida és un tipus de llevat i el sucre alimenta els llevats, és comprensible que les persones amb diabetis tinguin un major risc de desenvolupar un sobrecreixement de càndida.
  • Exposició a tòxics com el mercuri de les amalgames de la boca o l’arsènic de l’arròs integral o de l’aigua que bevem.
  • Tractaments pel càncer: La quimioteràpia i la radioteràpia habitualment alteren el microbioma que competeixen amb les candides i el micobioma de forma comensal i pot condicionar que aquests pacients tinguin candidiasi més fàcilment.
  • La disbiosi intestinal: Desequilibri de la microbiota intestinal.

Com reduir la càndida?

Hem de mantenir l’ecologia intestinal i afavorir aquest factors perquè la candida no passi de ser un llevat controlat a una hifa, és a dir, un carai de miceli invasiu capaç de multiplicar-se a 400.000/ minut.

Quan es converteixen en una hifa invasora el fong s’adhereix a l’epiteli, provocarà la infecció, danyarà el teixit i s’escamparà. Un desastre.

Què podem fer per evitar-ho?

Durant la mucomicosi veiem que la clau per prevenir la infecció fúngica i la seva invasió està en un receptor endotelial que hi ha a la mucosa, el endothelial receptor glucose-regulated protein 78 (GRP78).

És un receptor de la glucosa de les càndides endotelials del nostre intestí que facilita que les espores de la hifa s’hi enganxin. De la glucosa si.  Aquest receptor només vol glucosa per facilitar la invasió del fong! Si menges aliments que fan augmentar la glucosa, s’activa el receptor de l’intestí i els fongs poden canviar la seva morfologia per convertir-se en un miceli invasiu.

Com més elevada tenim la glucosa, més activitat del GRP78 i més infeccions fúngiques.

És la importància que té l’alimentació per mantenir quieta a la càndida o el fong oportunista que hagi proliferat. Evitar els aliments que augmenten la glucosa en sang, evitar la hiperglucèmia, i alhora, mantenir equilibrada la glucosa en sang, especialment els pacients amb malalties endocrines com els diabètics que poden tenir mal controlat els seus nivells de glucosa en sang.

Una dieta rica en sucres i hidrats de carboni refinats en persones sanes provoca un augment de la colonització de les Candida spp i, per tant, influencia en la proporció de candides comensal que un dia poden ser oportunistes patògens a l’intestí.

Dieta anticàndida

Una dieta amb aquests aliments seria el nostre pitjor escenari:

  • Sucres i edulcorants: sucre, xarop de blat de moro, atzavara, aspartam, canya de sucre, mel, melasses…
  • Farines refinades: Cereals refinats com el d’Ordi, civada, espelta, blat, arròs… o altres.
  • Llevats del pa o la brioxeria.
  • Alcohol i medicaments (o suplements naturals) que continguin etanol.

El consum d’alcohol augmenta la quantitat de fongs a l’intestí, especialment de la Candida spp, i també augmenta la translocació intestinal dels β-glucans del fongs (components de la paret cel·lular dels fongs) cap a la circulació portal (enterohepàtica) que provocarà l'activació dels macròfags del fetge, les cèl·lules de Kupffer. El tractament antifúngic reduirà el sobrecreixement fúngic i també reduirà la quantitat de β-glucans fúngics que es reabsorbien a l’intestí i que danyaven les cèl·lules del fetge.

  • Carn processada o curats: porten sucres afegits.
  • Dieta baixa en amilosa (midó resistent): l’amilosa és un gran reservori de glucosa en la seva estructura molecular i la trobem als tubercles (patata, moniato, naps, tapioca, iuca…), cereals (arròs, civada i blat de moro …), plàtan, banana I tots els llegums. Tots aquests aliments també alimenten a la càndida.
  • Lactics d’origen animal (especialment de vaca o ovella ): Pel seu contingut en lactosa, el sucre de la llet animal, no és recomanable ni la llet ni els iogurts ni el formatge ni el quefir o aliments que la continguin com potser la xocolata, gelats, etc. Els làctics provinent de la vaca i de l’ovella, en comparació amb els que deriven de la llet de la cabra, tenen molta més quantitat d’una proteïna anomenada beta-lactoglobulina. Aquesta proteïna danya l’intestí, provoca un augment de la permeabilitat intestinal I es relaciona directament amb un clar risc a patir diabetis tipus i donada l’especial predilecció que té la beta-lactoglobulina làctia per afectar les cèl·lules beta del pàncreas una vegada s’absorbeix a l’intestí. Actua impedint la síntesis d’insulina i, conseqüentment, provocant un augment de la glucosa en sang.
  • Evitar la fruita deshidratada.
  • Fruits secs amb més floridura: cacauets, anacards, nous pacanes i festucs.
  • Vinagres: Evitar tots els vinagres (excepte el de sidra de poma).

El millor per evitar l’abundància de la Candida és seguir una dieta:

  • Rica en productes vegetals.
  • Alta en proteïnes i greixos d’origen vegetal.
  • Baixa en carbohidrats.
  • Baixa en proteïnes i greixos d’origen animal.
  • Rica en polifenols: lli, chia, sèsam i soja fermentada… porten aglicones amb efectes antiinflamatoris i immunoreguladors.
  • Fruita, excepte el plàtan, que és molt ric en midó.
  • Els nabius Blaus (Vaccinium Macrocarpon Aiton) i els nabius vermells americans (Vaccinium myrtillus L.): Les proantocinanidines d’aquestes fruites del bosc tenen efectes anti-biofilm i prevenen l’adherència i sobrecreixement de la Càndida albicans i la Càndida glabrata.
  • Els aliments fermentats milloren la diversitat bacteriana, facilitant la producció de pèptids antimicrobians i àcids grassos de cadena curta (butira, propionat i acetat) que tenen uns efectes inhibidors pels patògens oportunistes i beneficien la immunitat local de les mucoses i general.
  • El Kimchi o el Xucrut.
  • Làctics fermentats provinents de la cabra (el quefir, el formatge i el iogurt): Els aliments fermentats milloren la diversitat bacteriana i ajuden a mantenir un microbioma equilibrat per evitar la candidiasis. Però com ja has vist anteriorment, no tots els derivats làctics son igual de saludables. Només recomano els que provenen de la cabra.
  • Vinagre de sidra de poma: els seus àcids, enzims I bacteris ajuden a disminuir l’excés de llevats, erradicar les Càndides spp. i els bacteris patògenes com la E. Coli i la S. Aureus del nostre cos. Analitzant la diversitat microbiana del vinagre de sidra de poma mitjançant tècniques de seqüenciació de 16S rRNA es va observar la presencia d’una gran diversitat de bacteris saludables i recomanables en aquest tipus de vinagre (Lactococcus, Oenococcus i l’Acetobacter) que hem d’incorporar al nostre dia a dia.
  • Vegetals crus i sucs verds.
  • Vegetals cuits: Hem d’escollir els vegetals que no portin midó que son un autèntic reservori de glucosa que li encantaria a la Candida. La remolatxa i la pastanaga no son una bona idea encara que les mengem crues. Tots els vegetals de color verd porten un alt contingut en clorofil·la (detoxificant) i son molt recomanables el bròcoli, la coliflor, els espàrrecs…
  • Oli de coco: Ric amb àcid làuric i àcid caprílic que tenen propietats antifúngiques.
  • Rentar les dents 3 cops cada dia i utilitzar el fil dental.

Sabies que les persones ens empassem més d’un litre de saliva cada dia?

D’aquesta manera a tot el sistema gastrointestinal hi arriben constantment tots els microorganismes orals incloent diferents especies de bacteris i de càndides. per tant, segur que ja et deus imaginar que és molt important tenir una bona salut dels bacteris o microbioma de la boca.

De fet, s'ha demostrat que el component fúngic de la placa dental està dominat per la Candida albicans.

Aquí,vam demostrar que quan un adult voluntari augmentava la freqüència de neteja de les dents, l’abundància de Candida albicans a les femtes es reduïa 10 vegades a 100 vegades. Això suggereix que la cavitat oral pot ser la font principal de Candida albicans detectada a les femtes de persones sanes. Prendre mesures addicionals per reduir encara més els nivells orals de Candida albicans, com ara l'ús de fil dents addicionals i atenció a l'eliminació de la placa i la reducció del consum de sucres refinats, pot reduir encara més els nivells de Candida albicans.

Sé que avui es un dia que potser et canviarà la vida.

Segueix-me!

Bibliografia

Microbiome. 2017 Nov 25;5(1):153. doi: 10.1186/s40168-017-0373-4.
The gut mycobiome of the Human Microbiome Project healthy cohort.
Nash AK, Auchtung TA, Wong MC, Smith DP, Gesell JR, Ross MC, Stewart CJ, Metcalf GA, Muzny DM, Gibbs RA, Ajami NJ, Petrosino JF.

mSphere. 2018 Mar 28;3(2). pii: e00092-18. doi: 10.1128/mSphere.00092-18. eCollection 2018 Mar-Apr.
Investigating Colonization of the Healthy Adult Gastrointestinal Tract by Fungi.
Auchtung TA, Fofanova TY, Stewart CJ, Nash AK, Wong MC, Gesell JR, Auchtung JM, Ajami NJ, Petrosino JF.

Review Article | Published: 01 March 2019
The gut mycobiota: insights into analysis, environmental interactions and role in gastrointestinal diseases
Mathias L. Richard & Harry Sokol
Nature Reviews Gastroenterology & Hepatology (2019)

Virulence. 2017 Feb 17;8(2):150-158. doi: 10.1080/21505594.2016.1197444. Epub 2016 Jun 7.
Targeting Candida albicans filamentation for antifungal drug development.
Vila T, Romo JA, Pierce CG, McHardy SF, Saville SP, Lopez-Ribot JL.

J Fungi (Basel). 2019 Mar; 5(1): 21.
Published online 2019 Feb 28. doi: 10.3390/jof5010021
Regulation of Candida albicans Hyphal Morphogenesis by Endogenous Signals
Daniel Kornitzer

Filamentation Involves Two Overlapping, but Distinct, Programs of Filamentation in the Pathogenic Fungus Candida albicans
Jahaun Azadmanesh, Austin M. Gowen, Paul E. Creger, Nichole D. Schafer and Jill R. Blankenship
G3: GENES, GENOMES, GENETICS November 1, 2017 vol. 7 no. 11 3797-3808; https://doi.org/10.1534/g3.117.300224

Virulence 2017; 8 (2): 150-158. Published online June 7, 2016 DOI: 10.1080 / 21505594.2016.1197444
Orientation of the filamentation of Candida albicans for the development of antifungal drugs
Taissa Vila, a, # Jesus A. Romo, a., # Christopher G. Pierce, b Stanton F. McHardy, c Stephen P. Saville, a and José L. Lopez-Ribot, Pharm.D./Ph.D a

JCI Insight. 2017 Jun 2; 2(11): e93156.
Published online 2017 Jun 2. doi: 10.1172/jci.insight.93156
Immunity against fungi
Michail S. Lionakis, Iliyan D. Iliev, and Tobias M. Hohl

Fungal Genomics & Biology.
Contribution of Host Signaling and Virome to the Mycobiome.
Balbina J Plotkin
Department of Microbiology and Immunology, Midwestern University, Downers Grove, IL, USA . Received date: May 02, 2016; Accepted date: May 23, 2016; Published date: May 30, 2016.

Gut fungal microbiota: the Yin and Yang of inflammatory bowel disease.
Richard, M. L., Lamas, B., Liguori, G., Hoffmann, T. W. & Sokol, H.
Inflamm. Bowel Dis. 21, 656–665 (2015).

J Nutr Sci Vitaminol (Tokyo). 2018;64(1):8-17. doi: 10.3177/jnsv.64.8.
β-Glucan in Foods and Its Physiological Functions.
Nakashima A, Yamada K, Iwata O, Sugimoto R, Atsuji K, Ogawa T, Ishibashi-Ohgo N, Suzuki K.

Front Bioeng Biotechnol. 2019 May 15;7:108. doi: 10.3389/fbioe.2019.00108. eCollection 2019.
Bioproducts From Euglena gracilis: Synthesis and Applications.
Gissibl A, Sun A, Care A, Nevalainen H, Sunna A.

Coassociation between group B streptococcus and Candida albicans promotes interactions with vaginal epithelium.
Pidwill, G. R., Rego, S., Jenkinson, H. F., Lamont, R. J. & Nobbs, A. H.
Infect. Immun. 86, e00669–17 (2018).

Review Int. J. Mol. Sci. 2017, 18, 330; doi:10.3390/ijms18020330
The Fungal Mycobiome and Its Interaction with Gut Bacteria in the Host
Qi Hui Sam 1, Matthew Wook Chang 2,3 and Louis Yi Ann Chai 1,4,*

Archaea and fungi of the human gut microbiome: Correlations with diet and bacterial residents.
Hoffmann, C.; Dollive, S.; Grunberg, S.; Chen, J.; Li, H.; Wu, G.D.; Lewis, J.D.; Bushman, F.D.

Microbiome. 2017; 5: 107. Published online 2017 Aug 24. doi: 10.1186/s40168-017-0319-x
Early gut mycobiota and mother-offspring transfer
Kasper Schei,1 Ekaterina Avershina,2 Torbjørn Øien,3 Knut Rudi,2 Turid Follestad,3 Saideh Salamati,#4 and Rønnaug Astri Ødegård#1,4

Virulence. 2017; 8(3): 352–358.
Published online 2016 Oct 13. doi: 10.1080/21505594.2016.1247140
Fungi in the healthy human gastrointestinal tract
Heather E. Hallen-Adams and Mallory J. Suhr

Nature. 2014 Jan 23;505(7484):559-63. doi: 10.1038/nature12820. Epub 2013 Dec 11.
Diet rapidly and reproducibly alters the human gut microbiome.
David LA1, Maurice CF2, Carmody RN2, Gootenberg DB2, Button JE2, Wolfe BE2, Ling AV3, Devlin AS4, Varma Y4, Fischbach MA4, Biddinger SB3, Dutton RJ2, Turnbaugh PJ2.

Xevi Verdaguer

Psiconeuroimmunòleg, nutricionista i fisioterapeuta. Ajudo persones com tu a recuperar la teva salut a través de la PNIE i altres disciplines.

¿Qué aprenderás?

La teva caca, flota o no flota?

A molta gent li fa riure quan parlo que si les caques suren, o de si són pastoses o dures, si fan olor o no...
Els fa gràcia. 

Però quan entenen la importància que té això, no només hi posen més atenció al que apareix cada matí a la tassa del seu vàter, sinó que comencen a preocupar-se per com són les caques de la gent que més estimen. Curiós, no?

He gravat un àudio en què, en menys de 3 minuts, sabràs com hauria de ser la caca perfecta i què pot anar malament al teu cos si no és així.
ENVIA'M L'AUDIO
Xevi verdaguer historia

Relacionats

arrow down

One comment on “Viure amb amics difícils: les càndides”

  1. No sabia que existia la candidiasis intestinal. Crec que acabo de descobrir la causa dels problemes que arrossego des de fa més d'un any... Com a mínim els símptomes quadren. Faré proves de càndida. MOLTES GRÀCIES PER L'ARTICLE.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

cartcross