Sobre
mi

Vaig estudiar fisioteràpia, osteopatia i acupuntura i em vaig especialitzar també en posturologia. Sempre he tingut interès per resoldre problemes i no alleujar-los i prou.

Per aquesta raó, quan encara no tenia consulta pròpia de PNIE, col·laborava amb odontòlegs, optometristes i fisioterapeutes per tractar patologies cròniques com migranyes, dolors musculars i articulars tenint en compte l’estudi global de la persona.

En la meva vida,
sempre he tingut
una gran inquietud

Trobar el perquè dels problemes de salut, l’origen.
I per això, durant gran part de la meva trajectòria, m’he dedicat a estudiar.

D’aquesta manera, em vaig adonar que, més enllà de la fisioteràpia, era imprescindible fer un abordatge global de la salut de les persones i estudiar-ne la salut intestinal, hormonal, endocrina, emocional i l’exercici físic. Quan tenia 26 anys, em vaig especialitzar en PNIE i, a poc a poc, vaig anar ampliant l’equip. Avui, 19 anys després, som més de 25 professionals de diferents especialitats sanitàries. Això va ser molt ràpid, però gens fàcil.

La temuda llista d’espera

El pitjor de tenir saturada l’agenda ha estat que, durant els últims anys, no he pogut atendre pacients greus, que habitualment acaben ingressats en hospitals, o nens petits amb problemes inflamatoris intestinals urgents i que prenen medicació molt forta però no milloren. Quan he tingut 200 persones greus i molt urgents en llista d’espera, no he sabut com fer-los un forat en un termini de temps curt.

Quan vaig intentar treballar 12, 13 o 14 hores diàries per reduir aquesta llista, em vaig adonar que deixava de gaudir del que feia perquè arribava tard a casa, no podia fer gens d’esport i vaig veure que m’estava passant factura. Va ser un moment molt complicat per a mi. A poc a poc vaig anar trobant l’equilibri per poder ser feliç i donar el millor de mi.

Quan es treballa amb il·lusió i amb el cor, sempre cal invertir-hi temps, però he sabut trobar l’equilibri per poder invertir també en el que més estimo: les meves filles i la meva dona. I cada vegada que les meves filles em diuen “pare, avui arribaràs aviat?”, recordo els moments més durs en els quals l’estrès i el volum de treball m’arrossegaven.

A causa de l’aclaparadora demanda que tenim en les nostres consultes, i amb la voluntat de voler ajudar tothom, a poc a poc vaig començar a buscar la solució a això, que patia jo, les persones de recepció –que no podien agendar més visites– i sobretot els pacients que ja no podíem atendre. Ens han trucat molts pacients plorant, desesperats, dient que serien capaços de qualsevol cosa, si no els atenem.

A partir d’aquest moment, vaig veure que era molt important saber delegar, sentir confiança cap a totes les persones del meu equip i crear sessions clíniques constants i, entre tots, cuidar-les.

L’ara

Paral·lelament, he volgut fer divulgació en mitjans de comunicació de manera recurrent per a fer arribar aquest missatge i, per això, he comptat amb grans productores, com El Terrat, per a fer espectacles de gran format en diferents ciutats del país comptats de manera molt divertida i entretinguda perquè tothom pugui entendre les qüestions més científiques i tècniques. També he pogut arribar a molta gent amb els meus llibres: Transforma la teva salut i Cuida’t.

La recompensa

Estic content de la meva trajectòria i els meus èxits. Sempre he estat una persona tímida i introvertida i, per a mi, fer classes a les universitats va ser un procés terapèutic per perdre la vergonya. El gran impacte de les meves entrevistes en televisió i ràdio m’han permès arribar a molta gent, però els èxits amb molts pacients són la millor recompensa i els vius en la intimitat; et donen molta energia.

Però us vull dir una cosa...

Tinc clar que, com més activem els sistemes de recompensa en coses que ens van bé, més necessitat tenim de tornar a sentir aquesta recompensa. És addictiu, ja que constantment necessites activar aquests sistemes de recompensa del cervell i hi ha un perill molt elevat d’acabar amb problemes d’ansietat i depressió. Una manera de reduir aquest risc és mostrar agraïment a totes les persones que t’ajuden en els projectes i en els teus èxits i no hi ha dia en què no truqui a algú o enviï una nota de veu o un missatge amb un agraïment profund. Si em permets que et doni un consell, és aquest. Posa’l en pràctica i sigues agraït amb l’entorn.