Com és la teva caca? Mira aquí
Menu
Menu

El suport social. Necessites una abraçada?

el suport social abraçada

Xevi Verdaguer

Psiconeuroimmunòleg, nutricionista i fisioterapeuta. Ajudo persones com tu a recuperar la teva salut a través de la PNIE i altres disciplines.

¿Què aprendràs?

Sovint penso en l'incalculable valor d’aquesta revista gratuïta que informa sobre temes de salut que a tots ens preocupen i alhora que ens ocupa preocupar-nos. La revista de Veritas. Un suport que t’ajuda a passar una estona relaxat/da mentre t’omples de coneixement en temes que abans et preocupaven i ara resulta que ja saps com afrontar-los i com comunicar-los a tothom perquè sents que cada cop controles més, ets més autònom/a en prendre millors decisions gràcies al que estàs descobrint mes rere mes. Segueix! El creixement personal, en diuen.

El suport social

El suport social fa referència a la provisió de la suma de recursos psicològics i/o de materials per tal d’ajudar a la conducta de les persones per millorar la gestió de l’estrès. Sentir suport social t’ajuda a reduir l’estrès, a prendre decisions, a resoldre problemes, a reduir la percepció de la importància d’una decisió o d’un problema o potser distraient-te d’un altre problema que tens.

Aquest suport social pot ser de diferents formes:

  • Instrumental: Ajuda econòmica o en les feines del dia a dia.
  • Informacional: Consells, pactes o reptes que serveixin com a eines per tenir una conducta activa per resoldre la situació estressant.
  • Emocional: Em refereixo a l’empatia, el carinyo, la tranquil·litat i la confiança suficient que tots necessitem sentir per expressar-nos emocionalment i llançar-nos.

La conducta del humans està influenciada per la immunitat i per la microbiota de l’intestí, ambdós influenciats amb la nostra alimentació i quelcom més. L’alimentació equilibrada, l’exercici físic, suficient descans nocturn, exercicis com el ioga o meditació son unes conductes que et podem recomanar i que et donaran suport i millor tolerància a l’estrès.

Quan no tens suport instrumental ni informacional, el suport emocional es converteix en la millor eina que tenim al nostre voltant per tenir una millor resiliència, una millor capacitat per enfrontar-nos a una situació incòmode o estressant. Es curiós observar que les citocines pro-inflamatòries, Il-6 y TNF-α,(immunomissatgers) augmenten després d’una discussió i es redueixen després de rebre recolzament social.

I és més, aquests immunomissatgers destinats a augmentar les inflamacions, l’angoixa i la depressió inclús ja augmenten abans de la discussió! Augmenten quan estàs expectant o patint per por a patir una situació agressiva o preocupant. Es a dir, viure una situació agressiva o desagradable i tenir por a que passi, es a dir, només patir por si passés, implica el mateix dins el nostre cos: inflamació. El psicòleg austríac Paul Watzlawick ho exemplifica amb anècdotes al llibre “El arte de amargarse la vida” explicant com ens afecta l’estrès o explicant el per què les zebres no tenen llagues a l’estómac, com sí que passa amb els humans.

Sabent que per gestionar l’estrès és important sentir suport de les persones que confies, jo et preguntaria: Què esperes de la gent que t’envolta? Què esperes de la gent que t’estimes? Dels germans, dels pares, dels avis, de la teva parella, del fill/filla o del teu gran amic?

La teva vida només la viuràs tu

La teva vida, concretament els minuts que ara et quedin de vida, només els viuràs tu, tu ets el protagonista i em preocupa quina responsabilitat dones al teu entorn perquè la teva vida sigui la que tu vols que sigui. Quina responsabilitat els dones a aquestes persones de que la teva vida sigui feliç? Què esperes que facin? Es provable que ja estiguis pensant en persones importants. Ells, amb el seu suport, et poden ajudar a reduir les citocines pro-inflamatòries. Però, saps quin és el factor crític de tot això? i a més, el que més et farà patir?

La teva percepció subjectiva de si rebràs l’ajuda adequada. La teva ajuda esperada es correspon amb el suport social i el carinyo que et donen les persones amb qui confies?

Les persones que estimes o les que conviuen al teu voltant t’ajudaran de la manera que ells ho creuen millor, poc o molt, ja sigui en forma econòmica (instrumental) o amb un consell (informacional) però de la seva manera. I resulta que potser no és la manera que esperaves sentir-te recolzat/da. I ara aquesta circumstància es pot convertir en una nova situació d’estrès i preocupació.

El convenciment de que els altres et donen tot el que esperaves, necessitaves I tot el que et feia falta per enfrontar aquella situació estressant de la vida condiciona la teva conducta. És una creença subjectiva que et farà avaluar la situació estressant com una situació molt més fàcil de gestionar, estaràs més tranquil i es reduirà l’estrès que et provocava aquella situació.

Potser, sense voler, aquestes persones no t’han recomanat el millor camí o t’han donat un Consell equivocat però el que importa per sentir suport social es la teva percepció, la teva creença i convenciment que tiraràs endavant i decidiràs molt millor amb l’ajuda trobada. El suport social prevé inclús l’estrès crònic, l’angoixa i la depressió.

Saps quina és l’evidencia científica publicada per l’equip de Rosengren respecte què ens garanteix una millor amortiment de l’estrès?” Mira!
Les persones estudiades de més de 50 anys que viuen un alt nombre de situacions estressants en la seva vida i que no reben suport social, tenen un major risc de mortalitat en els següents 7 anys posteriors de l’estrès viscut. En canvi, aquest risc es redueix entre les persones que van rebre un major suport emocional. Parlem del carinyo, l’empatia, la tranquil·litat i la confiança. Veiem que les nostres emocions afecten a la immunitat i al sistema nerviós, és la base de la Psiconeuroimmunologia.

Com et relaciones amb les persones del teu voltant

L’equip d’investigadors de Cohen va demostrar el 2015, que les persones que tenen conflictes socials en les seves vides també tindran més infeccions virals que les que no en viuen, això si, sempre hi quan aquestes persones visquin aquests moments adversos sense sentir el suport emocional dels altres. Com tractes o com et relaciones amb les persones del teu voltant que pateixen dolors o inflamacions? Es per pensar en el suport social que els hi dones.

Pensa en les persones que coneixes que han passat una mala època i valora el teu comportament, el teu suport per ajudar-lo a reduir les citocines pro-inflamatòries que li condicionaran un caràcter més irritable, ansiós i li poden provocar estats depressius o dolors crònics. Dóna-li suport que et respondrà amb una millor relació social. Si, a ell li redueixen les inflamacions li millorà el seu estat d’ànim i la seva conducta.

El teu suport emocional és important per envoltar-te amb les persones amb les quals realment vols sentir-te a prop. Fes el primer pas.

I el donarem a tothom aquest suport? Mare meva, hi ha persones que necessiten arrossegar-nos cap a la seva vida i cap als seus conflictes perquè senzillament els protegeix a ells, tindran millor immunitat i menys infeccions. Les persones tòxiques et voldran al seu costat. Compte amb la mala gent, és important que visquis la teva vida. Sabem que les persones agressives, comparades amb les que no ho son, tenen nivells circulants de citocines pro-inflamatòries més elevats com la Il-6, IL-1β, tumor necrosis factor-α (TNF-α) i la PCR.

La depressió implica majors nivells d'Il-6, citocina inflamatòria. I l'estrès, la ira, la por i les emocions negatives provoquen també l'alliberament de citocines pro-inflamatòries i l'activació de l'eix HHA i de l'eix simpàtic-adreno-medul·lar (SAM) que fabriquessin hormones d'estrès com el cortisol, prolactina, hormona de creixement, noradrenalina, adrenalina … que modularà l'activitat dels receptors hormonals que posseeixen les cèl·lules de la nostra immunitat, reduint l'activitat del sistema immune.

Ets patidor o patidora i et sents irritable amb tot el món?

Si ets dels que aguantes una situació desagradable cada dia de la teva vida i no vols viure-la i, a més, ara saps que això afecta a la teva immunitat, la teva fatiga crònica, la teva depressió i la teva salut, et recomanaria que li poguessis transmetre tranquil·lament que el temps que et queda de vida el destinaràs a prendre decisions per millorar la teva immunitat, prevenir inflamacions i millorar la teva salut.

Analitza’t aquestes citocines si et sents enfadat i comença a posar ordre amb qui vols compartir el que et queda de vida sense fixar-te en com reps el suport social dels altres, senzillament acceptant-lo.

El carinyo de la gent ens afecta (i la dels animals també).

Efectivament l’equip d’investigació de Cohen va publicar el 2015 un estudi fet en humans que ens diu: “Si reps poques abraçades durant les èpoques estressants o conflictives de la teva vida, tens més risc a patir refredats i infeccions virals per una baixada del sistema immune que si tens la sort de rebre abraçades molts dies”. Què et sembla?

M’encanta veure les meves filles com s’abracen amb les seves amigues, amb nosaltres, amb els cosinets i amb els avis de la família. Repartint carinyo a tort i a dret, reduint les citocines pro-inflamatòries a tots i millorant l’estat d’ànim i la conducta de tots plegats… cuinant el seu entorn saludable.

I com explicar la fidelitat incondicional que et donen els animals de companyia! Es interessant veure l’efecte que té en els humans el contacte amb animals de companyia.

Què em diries si et pregunto: Creus que els carinyets, llepades i festes que et faci un animal de companyia serà bo per la nostra salut en les èpoques d’estrès, o de tristor? Tens un gosset dins a casa seva? Efectivament, el carinyo dels animals també ens canvia la manera d’enfrontar la vida. Curiosament s’ha comprovat que durant les èpoques d’estrès social, les persones que estan en contacte amb animals, em refereixo amb animals de companyia que els pots tocar i abraçar, tenen una millor immunitat que els que estan amb animals sense estar-hi en contacte, especialment mentre viuen una època estressant.

El carinyo, l’empatia, la tranquil·litat i la confiança milloren la immunitat i ens allarguen la vida.

Comença la tardor… bolets, magranes, moniatos i castanyes. Prenem suplements per pujar la immunitat?

Si estàs llegint aquestes línies amb el teu gosset a la falda o potser menjant castanyes… us faig arribar una forta abraçada!

Salut!

Bibliografia

Brain, Behavior, and Immunity https://doi.org/10.1016/j.bbi.2018.08.010
Resilience and immunity
Robert Dantzera, Sheldon Cohenb, Scott J. Russoc, Timothy G. Dinand.

Am. Psychol. 59, 676–684.
Social relationships and health.
Cohen, S., 2004.

In: Segerstrom, S.C. (Ed.), The Oxford Handbook of Psychoneuroimmunology. Oxford University Press, New York,, pp. 146–169.
Personality and human immunity
Cohen, S., Janicki-Deverts, D., Crittenden, C.N., Sneed, R.S., 2012.

Psychol. Sci. 26, 135–147.
Does hugging provide a stress-buffering social support? A study of susceptibility to upper respiratory infection and illness.
Cohen, S., Janicki-Deverts, D., Turner, R.B., Doyle, W.J., 2015.

Perspect. Psychol. Sci. 11, 456–463.
A stage model of stress and disease.
Cohen, S., Gianaros, P.J., Manuck, S.B., 2016.

CD4+CD25+ cells. J. Neurobiol. 66, 552–563.
Maladaptation to mental stress mitigated by the adaptive immune system via depletion of naturally occurring regulatory
Cohen, H., et al., 2006.

Chronic stress, glucocorticoid receptor resistance, inflammation, and disease risk.
PNAS 109, 5995–5999.
Cohen, S., et al., 2012.

Psychological stress, immunity, and physical disease. In: Sternberg,
R., Fiske, F., Foss, D. (Eds.),
Scientists Making a Difference: The Greatest Living Behavioral and Brain Scientists Talk about Their Most Important Contributions. Cambridge University Press, NY, pp. 419–423.
Cohen, S., 2016.

Types of stressors that increase susceptibility to the common cold in healthy adults.
Health Psychol. 17, 214–223.
Cohen, S., et al., 1998.

Xevi Verdaguer

Psiconeuroimmunòleg, nutricionista i fisioterapeuta. Ajudo persones com tu a recuperar la teva salut a través de la PNIE i altres disciplines.

¿Qué aprenderás?

La teva caca, flota o no flota?

A molta gent li fa riure quan parlo que si les caques suren, o de si són pastoses o dures, si fan olor o no...
Els fa gràcia. 

Però quan entenen la importància que té això, no només hi posen més atenció al que apareix cada matí a la tassa del seu vàter, sinó que comencen a preocupar-se per com són les caques de la gent que més estimen. Curiós, no?

He gravat un àudio en què, en menys de 3 minuts, sabràs com hauria de ser la caca perfecta i què pot anar malament al teu cos si no és així.
ENVIA'M L'AUDIO
Xevi verdaguer historia

Relacionats

arrow down

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

cartcross